dimarts, 27 de maig del 2008

Tira còmica de Pere Ardiaca, fundador i primer president del Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Un camarada m'enviava aquesta tira còmica on es veu un Pere Ardiaca enfadat però agafant força contra tot allò que s'atreveix a marginar els i les comunistes del PCC, per tant, com diu l'Ardiaca de la tira còmica:

La teva força és la solució!
Lluitem junts i juntes, i així el món canviarem de base!

dilluns, 26 de maig del 2008

Consumeix tan com puguis! Gasta i sigues feliç!

Avui una amiga i camarada de ses Illes m'ha enviat aquesta cadena de correu electrònic i m'ha semblat adient com per posar-la al bloc ja què mostra com pot arribar a ser de potent la força del capital per fer-nos consumir més i més de tot en un sense sentit de compres inútils, només per fer-nos mantenir en vida aquest sistema que no ens deixa viure!

Espero que el text serveixi, entre riures, per reflexionar sobre el nostre consum i sobre qui i per què ens l'indueix.

Esto para
todos esos adultos contemporáneos intelecto-neuro-hipocondríacos...

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano, por el potasio.


También una naranja, para la vitamina C y una taza de té verde sin azúcar, para prevenir la diabetes.

Todos los días hay que tomar dos litros de agua.
(Sí, y luego mearlos, que lleva como el doble del tiempo que llevó tomárselos).

Todos los días hay que tomarse un Actimel para tener 'L.Cassei Inmunitas', que nadie sabe lo qué es, pero parece que si no te metes un millón y medio todos los días, entras a ver a la gente como borrosa.

Cada día toma una aspirina para prevenir los infartos , mas un vaso de vino tinto para lo mismo.
Y otro de blanco, para el sistema nervioso.
Y uno de cerveza, que ya no me acuerdo ni para qué era.

Todos los días hay que comer fibra. Mucha, muchísima fibra, hasta que cagues un jersey.


Hay que hacer entre cuatro y seis comidas diarias, livianas, hipocalóricas, sin olvidarte de masticar
cien veces cada bocado.

Haciendo un pequeño cálculo, sólo en comer se te van como cinco horas.


Ah, después de cada comida hay que lavarse los dientes.
Después del yogurt y la fibra, los dientes; después de la manzana, los dientes; después del plátano,
los dientes...

Y así mientras tengas dientes, sin olvidar pasarte el hilo dental y enjuague bucal,
tras unas correspondientes gárgaras...
Mejor amplía el baño, y mete el equipo de música, porque entre el agua, la fibra y los dientes, te vas a pasar varias horas al
día ahí dentro metido.

Hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho,
más las cinco que empleamos en comer, veintiuna.

Te quedan tres, siempre que no te pille alguna caravana.

Según las estadísticas, vemos tres horas diarias de televisión...y ni qué hablar del ordenador!!!


Bueno, ya no puedes, porque todos los días hay que caminar por lo menos media hora (dato por experiencia: a los
15 minutos ve regresando, si no la media hora se te hace una).
Y hay que cuidar las amistades porque son como una planta: hay que regarlas a diario.
Y cuando te vas de vacaciones también. Si es que te vas de vacaciones...

Además, hay que estar bien informado.
Hay que leer por lo menos dos diarios y algún artículo de revista, para contrastar la información.

Ah!, hay que tener sexo todos los días, pero sin caer en la rutina:
hay que ser innovador, creativo y renovar la seducción. Eso lleva su tiempo!!! ¡Y ni qué hablar si es sexo tántrico!!!
Al respecto te recuerdo: después de cada comida hay que cepillarse los dientes!


También hay que hacer tiempo para barrer, lavar la ropa, los platos,
y no te digo si tienes perro o mascota... hijos?! .

En fin: a mí la cuenta me da unas 29 horas diarias.

La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias de estas cosas a la vez.

Por ejemplo:
Te duchas con agua fría y con la boca abierta mientras te tomas los 2 litros de agua.
Cuando salgas del baño con el cepillo de dientes en la boca le vas haciendo el amor (tántrico) de pie, a tu pareja, que de paso mira la TV y te cuenta, mientras barres.
¿Te quedó una mano libre?
Llama a tus amigos!!! ¡Y a tus padres!!!
Tomate el vino (después de llamar a tus padres te va a hacer falta).

El yogurt con la manzana te lo puede dar tu pareja mientras
se come el plátano con el Actimel.

¡Úuuuf! Pero si te quedan 2 minutos, reenvíale esto a los amigos (que hay que regar como a las plantas) mientras tomas
una cucharadita de Magnesio, que hace bien...
Y ahora te dejo porque entre el yogur, la naranja, la cerveza, el primer litro de agua y la tercera comida con fibra del día,
ya no sé qué estoy haciendo pero necesito un baño urgente.

Me estoy cagando!!!

Ah, voy a aprovechar y me llevo el cepillo de dientes....


Si ya te he envíado este mensaje y te llega doble, es el Alzheimer, que a pesar de tanto cuidarme no lo he podido combatir

dijous, 22 de maig del 2008

La memòria històrica: l'exili republicà! Rivesaltes, Colliure i Elna. A més: Crida a les Elna de Catalunya!

El passat 1r de Maig se'm va acumular diverses coses afer:

Pel matí hi havia la Manifestació del 1r Maig Dia dels Treballadors i les Treballadores (encara que llarg m'agrada més que dia del Treball) on vaig participar dins del bloc d'ACTUA (Plataforma Jove pel 1r de Maig), que era el bloc on estava la majoria de persones joves i la majoria d'organitzacions juvenils que participen a la manifestació, entre aquestes organitzacions els CJC-Joventut Comunista de Catalunya i l'Alternativa Jove - Joves d'EUiA les dues on jo participo (també dit milito) activament a l'actualitat.

Per la tarda, i sense deixar l'activitat reivindicativa però de manera molt més lúdica un grup de gent jove marxavem camí del Rosselló a la Catalunya Nord (dins l'estat francès) a la zona de l'exili republicà després de la victòria de les tropes golpistes franquistes a la Guerra Civil Espanyola. Allà, a part de visitar museus sobre els tema, vam estar al camp de concentració de Rivesaltes (a la foto l'entrada) que des del 1939 va albergar milers de republicans, especialment dones i nens que fugien del franquisme i es van trobar amb que els francesos els internaven a camps (Rivesaltes era dels pocs en que hi havia edificis construïts, des del 1935 era equipament militar, la resta eren vallats on tothom va "viure" al ras entre les valles, la sorra de la platja, el mar i el cel) en condicions infrahumanes. Només dir que una vegada els republicans van "deixar" el camp, l'estat francès el va continuar fent servir Rivesaltes com a camp primer pels presoners argelians que lluitaven per l'alliberament d'Algèria, després de la independència (finals dècada dels 60) d'Argèlia el van ocupar els colons francesos i especialment argelins col·laboracionistes amb l'ocupació francesa. Avui dia en aquell mateix lloc en uns edificis recents hi ha internats immigrants dels anomenats il·legals.

També vam anar a Collliure tant a visitar el castell on es van torturar presoners republicans, tant per les tropes franceses de Vichy com per les SS nazis fets que curiosament no s'esmentava a cap dels díptics oficials de la història del castell, ja que estàvem a Colliure no podia marxar sense rendir honors a Machado:




Òbviament, també vam visitar la maternitat d'Elne (Elna en català i castellà) on Elisabeth Eidenbenz, va salvar la vida a 597 nens i nenes entre el 1939 i el 1944, maternitat finançada per una fundació suïssa. Ja que estic, crec que cal parlar d'aquesta crida a totes les Elna per fer una foto el dia 8 de juny com regal d'homenatge al 95è aniversari de l'Elisabeth Eidenbenz el proper dia 12 de juny; més informació al bloc de l'Assumpta Montellà autora del llibre "La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats".




dimecres, 21 de maig del 2008

Message de Lídia Pujol

Avui navegant he trobat aquesta cantautora catalana que canta tant en castellà, francès i català i m'ha agradat el videoclip de la cançó Message, sobretot per què la cançó encara que trista és bonica, molt bonica ja que expressa tot allò que fem dia a rere dia amb il·lusió, amb força, i que és el camí per on alguns encara correm a pesar de que es diuen que no serveix i que ja s'ha acabat.

Us el deixo a continuació, no he trobat enlloc la lletra per enganxar-la:

dimarts, 20 de maig del 2008

Reforma de la llei electoral

Farà temps que és va iniciar aquesta campanya per canviar la llei electoral, hauria de fer anys... És igual, com a molts llocs s'ha dit la llei electoral espanyola és molt injusta amb l'esquerra transformadora, que representa IU, que es presenta com a tercera força a tot l'Estat, ja que amb gairebé 1 milió de vots només treu 2 diputats, casi 500.000 vots per diputat mentre que d'altres amb 65.000 vots ja treuen un de diputat!

Li diuen democràcia però no ho és!
Doncs no, no ho és, ja que aquesta diferència de vots, aquesta anulació de l'expressió popular per mitja del vot, aquesta flagrant falta de proporcionalitat, tot això ja demostra que a Espanya vivim en un règim que té poc de democràtic, només té de democràtic i de lliure allò que els teus diners et deixen comprar. Ja no parlem de l'elecció del Cap d'Estat que des del 1939 que no és elegit democràticament per mitjà de votacions.

Doncs per això, per millorar la democràcia a l'estat on vivim, per poder decidir realment qui ens governa i que el vot de tothom valgui igual us animo a signar per la reforma electoral!

dilluns, 19 de maig del 2008

La Festa Avant, unes quantes fotos!


Doncs ja ha passat la Festa Avant 2008 i ara només cal començar a organitzar la del 2009, us deixo algunes fotografies:

Bloc de la Festa

Bloc de la Infermera Fotògrafa

divendres, 16 de maig del 2008

Geraldo Alfonso un trovador cubà

Com que Geraldo Alfonso, trobador cubà, tocarà aquest vespre a la Festa Avant me posat a buscar una mica de la seva música i està realment molt bé!

Un amic m'ha dit: em recorda una mica a Silvio Rodriguez i Jorge Drexler. Jo no sé a qui em recorda, però el poc que he escoltat m'anima a no perdre-me'l durant la Festa.

Aquí us deixo un parell de videoclip amb cançons seves:

La cançó Sábanas Blancas que també és el títol d'un dels seus discos:



Un video que comença amb un discurs del Che però que després surt la cançó Son los sueños todavía (aquesta m'agrada molt):

Tú subías desde el Cono Sur
y venías desde antes,
con el amor al mundo bien adentro.
Fue una estrella quien te puso aquí
y te hizo de este pueblo.
De gratitud nacieron muchos hombres
que igual que tú,
no querían que te fueras
y son otros desde entonces.

Después de tanto tiempo y tanta tempestad
seguimos para siempre este camino largo, largo
por donde tú vas, por donde tú vas.
El fin de siglo anuncia una vieja verdad,
los buenos y los malos tiempos hacen una parte
de la realidad, de la realidad.

Yo sabía bien que ibas a volver,
que ibas a volver de cualquier lugar,
porque el dolor no ha matado a la utopía,
porque el amor es eterno
y la gente que te ama no te olvida.

Tú sabías bien desde aquella vez
que ibas a crecer, que ibas a quedar,
porque la fe clara limpia las heridas,
porque tu espíritu es humilde
y reencarnas en los pobres y en sus vidas.

Son los sueños todavía
los que tiran de la gente,
como un imán que los une cada día.
No se trata de molinos,
no se trata de un Quijote,
algo se templa en el alma de los hombres,
una virtud que se eleva por encima
de los títulos y nombres.





Salut i Festa Avant!

dimecres, 14 de maig del 2008

La Festa Avant, Festa dels i les Comunistes de Catalunya! (i també pels moderns i modernes :p)

Fa dies que haig d'escriure algunes cosetes, però no tinc gaire temps , avui que he rebut això de la gent moderna i ma fet gràcia, ho penjo per veure si algú més s'anima a venir de Festa, a la Festa avant!

això és una crida a tota la gent MODERNA,

davant la ofensiva ideològica que la dreta rància i anquilosada ens sotmet dia rere dia a través dels seus mitjans de comunicació a sou, de telepredicadors sense miraments i llunàtics acadèmics que es creuen portadors de la veritat: ALCEM-NOS!

davant el post-modernisme de tall reaccionari que lamentablement avança sense saber cap a on es dirigeix. davant els qui per fer-se progres defensen conceptes estranys que tant sols s'entenen en un univers llunyà: ALCEM-NOS!

parlem clar, amb valentia! plantem cara als qui s'entesten en defensar coses tant estrambòtiques com la multiculturalitat. Plantem cara tant a la BCN multi-culti del fòrum 2004 com als crítics esquerranosos que encara no s'adonen que són conservadors!

diguem ben alt! deixeu-nos pensar a nosaltres mateixos! Deixeu-nos ser lliures per poder decidir i deixeu-nos ajuntar-nos per poder ser forts en la decisió!

perquè la precarietat laboral no té signe multicultural, perquè la pobresa no entén de religions, perquè els drets humans no són propietat d'uns pocs!

ALCEM-NOS!


Programa Festa AVANT 2008

Divendres 16 de maig

19.00h. Universitat Pompeu Fabra (Aula 217, Rambla)
Cuba, el futur!
Debat sobre l'actualitat cubana amb motiu del 50 aniversari de la Revolució

Jorge Arias
Membre del Cte. Central del Partit Comunista Cubà


21.00h. Frontó Colon,
Sopar cubà

21.30h. Frontó Colon,

Actuació de:
Gerardo Alfonso
Nova Trova Cubana


Dissabte 17 de maig.

11.00h. Universitat Pompeu Fabra (Aula 217, Rambla)
La lluita dels treballadors/es, des d'una perspectiva internacional

Taula rodona amb:

Nicola Nicolosi
Secretariat Europa de la CGIL

Eugenia Insaurralde
Directora del Centro de Estudios y Ed. Popular Germinal. Membre de la direccció del PMAS de Paraguay

Jordi Ribó
President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya

Presenta: Adelina Escandell
Membre del Consell de la Federació d'Ensenyament de CCOO i Responsable de Dona d'EUiA


14.00h. Frontó Colon

Dinar

16:00
Acte Polític

17:00 Cheviolvis (quartet de tangos) + Recital de poesia a càrrec del grup Zahurda

18:00
William Lara (Ex-ministre de Comunicació de Venezuela)
La Guerra Mediàtica a Venezuela

20:00h
El Micu (Meztuca)
Funking chaos (Funky)

dimarts, 13 de maig del 2008

Crec en el futur de Izquierda Unida

Ja fa dies que vaig rebre un document de mans d'en Nuet sobre el futur d'IU i vull compartir-lo amb tothom ara que ja ha sortit per alguns mitjans de comunicació com El País.

Sobretot el vull publicar per què hi estic d'acord gairebé al 100 % i especialment per què sempre he dit, o heu pogut llegir, que el que cal és unitat de programa i que la unitat ideològica busqueu-la a un Partit i no a un moviment social i polític com hauria de ser IU.

A més els companys que ho han redactat han sigut llestos i han creat un bloc on posar el document base Creemos en el futuro de IU i diversos altres documents.

Un altre document interessant que tenen a aquest bloc i que ja m'havia llegit prèviament abans via mail d'en Moragui és Izquierda alternativa: ¿hay alguien ahí?

Per últim divendres passat el Govern de la Generalitat va presentar un Informe sobre la Desafecció Política, on s'inicia el debat sobre quines mesures i accions dur a terme per lluitar contra l'allunyament entre política (sobretot institucional) i ciutadania. D'això em vaig assabentar durant el cap de setmana que era l'Escola de Formació d'Alternativa Jove-Joves d'EUiA, quan el company Félix Alonso (no tinc link a cap bloc seu) ens el va estar comentant.

Vinga vagi bé la lectura!

Us deixo també els documents en pdf:

Creemos en IU: http://www.box.net/shared/2j4nd20mcs
Izquierda alternativa: ¿hay alguien ahí?: http://www.box.net/shared/brkui1hk4k
Resum de l'Informe sobre Desafecció Política: http://www.box.net/shared/xotoo59usg

dijous, 1 de maig del 2008

1r de Maig i la vigència del Manifest Comunista

Avui abans d'anar a la Mani del 1r de Maig me posat a llegir coses que tenia guardades per mirar i m'ha semblat molt adient una petita campanya que ha engegat La Fundació Pere Ardiaca amb vistes a la propera diada de l'1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores, que pretén reivindicar la absoluta vigència del Manifest del Partit Comunista.

Aquell text escrit al 1848, ja fa uns 160 anys, té avui, lamentablement, una vigència absoluta ja que tots els mals del sistema capitalista (avui en fase imperialista i neoliberal) queden exposats, explicitats en aquest curt, però com diria algú: gloriós, text. Ara que estem en plena crisi del sistema on el capital institucionalitzat (lease en els governs dels estats) fan pràctiques d'apretar el cinturó a la classe treballadora i posar diners de l'Estat (del poble treballador que és qui posa el 60% dels ingressos de l'Estat) per socialitzar les pèrdues (o la disminució de beneficis) empresarials. Que deien aquests estats quan l'economia "anava bé"? (anava bé per alguns...) Deien: Visca el Lliure Mercat!

No sé, haig de marxar a la mani que sinó arribo tard, només dir-vos que us deixo uns vídeos de la campanya de la Fundació Pere Ardiaca sobre el Manifest Comunista i la declaració del 1r de Maig del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC).

Visca el 1r de Maig!
Visca la classe treballadora!

Vídeo: Un Fantasma Recorre el Món


DECLARACIÓ DEL 1er DE MAIG DE 2008 DEL PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA