Les coses d'en Jomi

Cambiar el puerto de Tomcat del BOXI 3.1

2012-01-05T13:17:00.000+01:00

Un compañero de trabajo me pregunto como se cambiaba el puerto del Tomcat que instala el Business Objects XI 3.1, una vez hecho y probado, he decidido escribirlo, por si alguien lo necesita.

Ir al directorio donde este instalado el Tomcat del BO, normalmente "C:\Archivos de programa\Business Objects\Tomcat55\" y aquí dentro abrir el directorio "conf", hacer una copia de seguridad del archivo "server.xml", editarlo y buscar el número de puerto actual, por defecto 8080, y cambiarlo por el nuevo puerto y guardar.

Ahora reiniciar el Tomcat, o des de servicios de Windows o des de la Central Configuration Management de BO.

Para que los accesos directos que crea el BO al instalarse, como el del Infoview, se dirijan al nuevo puerto se debe ir al directorio donde está el Tomcat y dentro del directorio "bobjsetup" cambiar en los accesos directos *.url el numero del puerto por el nuevo. Para el acceso directo a la CMC se debe ir al directorio de BOE y en el directorio "win32_x86" buscar el acceso directo llamado cmc.url y cambiar el puerto igualmente.

A partir de aquí el BOXI ha funcionado perfectamente igual que antes del cambio.

Como usar el add-on Anymap para Xcelsius

2012-01-04T12:52:00.001+01:00

Para un proyecto realizado con Xcelsius 2008 tenia que mostrar un mapa comarcal con colores y he usado el add-on AnyMap. Comó me he encontrado una serie de problemillas, los explico por si alguien los encuentra que tenga la solución.

El desarrollo se ha hecho con Xcelsius 2008 SP4 versión 5.3.6.0, supongo que debe ser igual para Dashboard Design. Además el entorno de desarrollo incluía Live Office versión 12.2.8.638 y recogía datos a través de LiveOffice de informes WEBI de la plataforma BOXI 3.1 SP3 que corre contra un base de datos Oracle 10g.

Primero de todo deberéis encontrar el add-on Anymap que no es fácil, por eso lo dejo en megaupload, a continuación instalarlo en vuestro sistema. Instalarlo es simple: ejecutar Xcelsius con derechos de administrador, des del Xcelsius ir a Archivo --> Administrar Complemento y dentro clicar en Instalar Complemento, seguir los pasos que dicen los menús y al acabar encontrareis el nuevo complemento el la lista de complementos dentro de la carpeta add-ons.

Para usarlo tal como otro componente, contiene los menús típicos de general, comportamiento, apariencia...

Durante el uso de AnyMap me he encontrado con tres problemas que comento a continuación con soluciones que me han funcionado:

1. Se usa una imagen .svg, esta imagen además de la imagen propiamente dicha contiene la información de las diferentes áreas/zonas/regiones del mapa. Para saber como hacer una imagen .svg con las áreas mirar el manual que viene con la descargar AnyMap-tutorial.pdf. En mi caso el mapa que me paso un compañero de las comarcas de Catalunya tenia algún nombre que estaba mal escrito, eso producía errores tanto al pintar la región como al mostrar el nombre. Se solucionaría editando la imagen o como hice yo, por no saber modificar la imagen en aquel momento, teniendo una columna con los nombres de las regiones que tiene la imagen tal como están escritos en los metadatos de esta (Region Keys) y otra columna al lado con los nombres que deseas ver (Mouse-Over Labels).

2. Se quería que el flash generado por el Xcelsius fuera accesible a través de la plataforma BOXI. Por tanto exporte el flash a la plataforma y surgió el primer problema: Anymap no incorpora la imagen svg al flash, sino que accede por referencia. Para solucionar esto puse la imagen en algún directorio público del Tomcat que ejecuta la plataforma como por ejemplo en el directorio de la aplicación InfoViewApp comúnmente en "C:\Program Files\Business Objects\Tomcat55\webapps\InfoViewApp\images\tu_imagen.svg" y entonces en el xcelsius en (SVG) URL poner: "http://tu_servidor:8080/InfoViewApp/images/tu_imagen.svg" esto debería funcionar sin dar problemas, a menos que como en mi caso accedas al servidor de la plataforma tanto con la IP como con el nombre del servidor que para solucionar esto deberás crear un fichero crossdomain.xml que contenga el siguiente código:


<!--?xml version="1.0"?-->
<cross-domain-policy>
<allow-access-from domain="nombre_de_tu_servidor" secure="false">
<allow-access-from domain="IP_de_tu_servidor" secure="false">
</allow-access-from></allow-access-from></cross-domain-policy>

Este archivo crossdomain.xml se debe guardar en el servidor Tomcat dentro de "...Business Objects\Tomcat55\webapps\ROOT" y en principio ya estaríamos. Tambien teneis información en la SAP NOTE 1240845. Si tu servidor Tomcat no tiene el directorio ROOT, googlelea para encontrar la solución que ahora no la recuerdo donde la leí, por que no la debí usar.

3. Si os piden que exportéis el flash para ejecutar en local tanto si dejáis la imagen .svg que ahora esta en el servidor como si la ponéis en un directorio que el archivo Xcelsius os dará un error de seguridad de flash. No he encontrado ninguna solución que no sea hacer lo que dice el propio error y registrar ese archivo flash como seguro en la web de Macromedia. ¿Si alguien sabe algo, lo puede comentar?

Espero que sea útil a alguien.

Bon any nou 2012 de lluita!

2011-12-29T16:00:00.000+01:00

Sí el 2010 acabava amb lluita amb una vaga general i la victòria convergent a les eleccions catalanes, el 2011 acaba amb més lluites contra les retallades convergents i amb la victòria "de rodillo" del neofranquisme pepero. Així que no us puc desitjar res més pel 2012 que molta força en la lluita!

Ens veiem Al carrer!

Bon Nadal i Revoluncicos del #15m de Mataró

2011-12-25T02:00:00.000+01:00

Feia temps que no escribia, però com que sembla que t'obliguen us vull dessitjar feliç nadal amb una bonica canço d'SKA-P:

A més us deixo les nadales que ha fet el 15M de Mataró, les lletres del Revoluncicos són bones, us deixo un de mostra:

El 15M, la salut pública i el Ple de l'Ajuntament de Mataró

2011-10-07T10:25:00.001+02:00

Ahir la Coordinadora per la Sanitat Pública de Mataró-Maresme, presentava una moció al Ple de l'Ajuntament en que es posicionava en contra de les retallades a la salut pública i que feia propostes d'altres maneres de mantenir el balanç fiscal de la Generalitat en positiu, com mantenir i augmentar els impostos als qui més tenen, gravar les transaccions especulatives i moltes altres propostes que podeu trobar al text íntegre en breu a la web de l'acampada Mataró i de la FAVM.

L'assemblea del 15M de Mataró participa a la Coordinadora per la Sanitat Pública, tant a les reunions però especialment a les activitats reivindicatives, com es va veure ahir o s'havia vist quan vam envoltar l'antic Hospital de Sant Jaume. Crec que aquesta interrelació del moviment 15M amb altres moviments socials, associacions de veïns/nes (AAVV) i organitzacions polítiques que participen a la coordinadora és un bon pas i un camí que cal seguir explotant i refermant.

És cert que això pot produir contradiccions a un Moviment 15M que es defineix apartidista, que no apolític, però no és cert que les AAVV també són apartidistes? El Moviment 15M afegeix però, que no vol tenir relació amb les organitzacions polítiques actuals per que són les causants de la situació que vivim, aquí podem entrar en un fort debat de fons i de superfície: el problema és el sistema econòmic capitalista, que crea un sistema anomenat democràtic on les orgs polítiques que no volen canviar el sistema, el mantenen i quan cal el coarten antidemocràticament. Tot això és cert, però dins d'aquest sistema institucional/electoral hi ha organitzacions que, amb els seus defectes i errors, intenten, igual que el 15M un canvi de sistema a nivell social, institucional, econòmic, cultural... I aquí és on a mi em sorgeix el dubte de que potser el 15M hauria d'aprofitar aquestes organitzacions (que no al revés) per fer arribar les seves reivindicacions a més del carrer també als espais institucionals, i de retruc de nou al carrer, ja que això dona una mica més de notorietat mediàtica.

Per tant l'experiència d'ahir a Mataró, em va semblar una bona experiència, el 15M (i més gent) al carrer davant l'Ajuntament cridant "Mas a quina Mútua vas!", "Li diuen retallades i no ho és, (bis), és privatització!", "Sanitat, pública i de qualitat"... mentre al Ple Municipal un company de la Coordinadora presentava la moció que ja tenia el recolzament de tres grups municipals (PSC, ICV-EUiA, CUP) i que durant el debat un quart grup és va sumar (suposo que més per fotre als governants CiU+PP per no incloure'ls al govern municipal, que van votar en contra) i va sortir aprovada.

A la cervesa posterior on vam acabar un grupet de gent del 15M, alguns comentàvem que això per que servia, que no servia per res fer una moció. Jo els responia que servia pel mateix que servia qualsevol mètode de lluita del poble: donar visualització a un conflicte, organitzar gent al voltant d'una proposta de solució, recuperar l'esperit de lluita, però sobretot per saber que no estem sols en la lluita, que en som més i que tenim raó.

Barris o Muerte! Venceremos!

A la Fête de l'Humanité, vivint, gaudint i somiant

2011-09-28T15:30:00.003+02:00

El cap de setmana del 16 al 18 de setembre, vaig assistir a la Fête de l'Humanité, la festa dels i les comunistes francesos, al Parc de la Courneuve prop de París. Tres dies de Festa per la que van passar més d'un milió i mig de persones tenia com a eixos centrals la unitat de l'esquerra i els processos de lluita contra el model neoliberal.

Un gran event que una o diverses vegades s'ha de gaudir en primera persona, en porto dos, i on aquest cop a més he tingut el plaer de ser-ne part al xerrar dissabte a les 16:00h en un debat organitzat per la Jeunesse Comuniste de Paris sobre la situació dels i les joves a Europa, en especial a França, a la Grècia de les lluites contra els plans del UE i l'FMI i a l'Espanya i Catalunya del 15M. Un interessant debat on es va veure clar que som la gent jove la que estem i estarem en pitjors condicions per ser persones plenes i que cal la lluita de la joventut a l'ofensiva per no només defensar els nostres drets sinó per conquerir-ne més.

El debat es va centrar en la democràcia, el moviment 15-M i el seu futur com a mobilitzador del poble contra l'oligarquia. Un debat interessant per compartir visions de cap a on va amb gent d'altres països, tenint en compte que aquell cap de setmana les Marxes Indignades es trobaven a Paris sota la pluja i amb una posterior repressió policial.

Per que pinten bastos, però també espurnes d'esperança, que passen per l'organització de la indignació cap a la resposta comú front l'enemic comú: les polítiques neoliberals de la UE i l'FMI centrades en desmuntar el pírric l'estat del casi-estar mentre es va imposant aquestes retallades reduint la democràcia i si cal a cops de porres.

Seguint amb la Festa però, també interessant el debat que van muntar la gent jove de la CGT on participava la companya Tania d'Acció jove - Joves de CCOO de Catalunya, amb gent jove del món sindical estudiantil i obrer francès, espanyol, grec... Molt interessant també tot el que té a veure amb el Front de Gauche i l'intent, espero que profitós, de l'esquerra francesa d'unir-se front els atacs a la classe treballadora, del que trobareu més informació a la Ratera d'un altre comunista català que corria per allà.

A més sempre és bonic retrobar camarades francesos que has anat coneixen a diversos events, com la gent de Perpinyà amb qui vam viure al 2007 uns campaments de memòria històrica al voltant d'Elna, o els qui havies conegut a reunions de la Federació Mundial (WFDY), o qui vas conèixer el darrer any a la Fête de l'Huma 2010, o al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Sudàfrica 2010... creant així a més dels llaços polítics llaços d'amistat que converteixen la camaraderia encara més fraternal. Com també trobar camarades colombians, veneçolans, bolivians, vietnamites, nicaragüencs i un llarg etcètera, amb qui entre menjar i cerveses (o altres licors típics de la zona amb qui parles) comparteixes la situació dels respectius països.

En resum, una Fête per viure i somiar. I a la que desitjo poder tornar l'any vinent!

No puc acabar però, agraint als i les camarades del Jeunesse Comuniste (MCJF), la magnifica acollida que sempre que he participat en alguna activitat seva m'han donat i que no deixen de sorprendrem havent-se superat aquest cop. En particular a la JC i UEC de París amb qui he compartit espai vital, debat públic però sobretot privat sobre la fragmentació i necessària unitat de l'esquerra i els comunistes a França i Espanya i el treball voluntari al seu estand. També agrair a la camarada Coliene la comparativa de mojitos pels estands i als i les camarades de la UJCE i el PCE pels riures fent caipirinhes i les converses sobre la necessitat de la unitat comunista que mostren que ens cal més discussió en comú, per llimar les molt petites diferències.

Arcplan y SAP BW

2011-09-20T23:55:00.006+02:00

Segon article relacionat amb la meva feina que publico al bloc, de nou es sobre arcplan, com al primer article (aquí podeu llegir el primer article The BI Survey), però aquest cop té a veure amb la relació d'arcplan i SAP BiW.

Arcplan y SAP BW

The BI Survey 9, confirma por séptimo año consecutivo a arcplan como líder del mercado third-party de BI como proveedor de interfaces para SAP BW. Los resultados muestran que la diferencia principal es que las aplicaciones analíticas se pueden crear rápidamente para ofrecer valores medibles a las empresas.

Arcplan es partner certificado de SAP en cuadros de mando financieros, aplicaciones analíticas y soluciones de reporting. Gartner, Inc recomienda arcplan cómo una de las mejores alternativas para plataformas SAP, ofreciendo unos resultados excelentes. (“SAP Netweaver Business Intelligence: Customers at a Crossroads”)

Una de las características destacables es que datos SAP, BW o ERP, y no SAP; son fácilmente combinables en informes dinámicos de gestión, con federated querys y capacidad de write-back.

Conectores nativos a SAP

SAP BW BAPI

• arcplan Application Designer usa la interfaz nativa SAP BAPI (Business Application Programming Interface) para acceder a SAP BW, permitiendo un potente acceso a la estructura de BW. La capa de lenguaje MDX está completamente suportada por arcplan Application Designer.

SAP BI IP

• Esta conexión se basa en la SAP BW BAPI y consiste en funciones especiales y propiedades de objeto que permiten el acceso directo a SAP BI Integrated Planning con la posibilidad de realizar writing back directa de la información de planning al InfoCube, sin necesidad de ninguna otra capa y manteniendo la información accesible en tiempo real.

SAP OIW

• SAP Open Information Warehouse (SAP OIW) combina varios sistemas R/3 en un único sistema. Para acceder, se usan las funciones y componentes (BAPIs) de R/3.

SAP R/3

• arcplan Application Designer hace posible el acceso directo a diferentes módulos de los sistemas SAP R/3. Incluidos CO-PA, EC-EIS, EC-MC, IS-B-RM, PCA, TR-TM y TR-LM.

SAP Query

• El SAP R/3 Data Extractor permite el acceso a la mayoría de módulos de sistema R/3. La conexión se basa en la interfaz de SAP Query. SAP Query hace accesible los datos de los módulos por áreas funcionales. Las consultas, que definen una selección de datos concretos, pueden ser definidas por áreas funcionales.

SAP SEM

• arcplan Application Designer contiene una nueva interfaz para el módulo de Business Planning and Simulation (BPS). El conector basado en los InfoCubos definidos en el BW puede ser usado para escribir datos directamente en los InfoCubos.

Mejores prácticas

Las aplicaciones arcplan Enterprise siempre dependerán del rendimiento y capacidad de la capa de data warehouse. Se pueden encontrar sugerencias sobre la mejora de los data warehouses SAP BW ® para emplearlos en escenarios con arcplan Enterprise en el documento SAP BW Performance Tips 20110329.pptx.

Conexión arcplan con SAP BW

CREAR LA CONEXIÓN:

Ejecutar el SAP Logon con un usuario con derechos de administrador. De esta manera arcplan encontrará los sistemas que están en el SAP Logon. Si no aparecen los sistemas de SAP Logon en la pantalla de conexiones para SAP de arcplan, se pude:

a) Modificar el archivo .ini en Windows/system donde están los strings de conexión SAP (se debe editar con permisos per gravar); esto puede dar problemas.

b) En el propio arcplan al crear una conexión SAP BW se pueden crear los strings de conexión des de la pestaña info. Donde en System pondremos la Id de sistema; en host la IP del servidor de aplicación (podría ser necesario poner antes de la IP el string del SAPRouter); i en systemnumber el número de instancia.

UTILIZAR LA CONEXIÓN

Se recomienda trabajar siempre con SapQuerys/BexQuery ya que mejoran el rendimiento respecte trabajar directamente contra los cubos SAP BW.

Por este motivo, por defecto sólo aparece en la ventana de conexiones las SapQuery/ BexQuery. Si queremos ver los cubos es necesario ir a las les propiedades de la conexión y activar "Show all cubes" y pulsar OK. En la ventana de conexiones poner la conexión offline y al volver online ya aparecerán los cubos (normalmente con el símbolo '$' delante del nombre).

Para que las querys sean visibles des del arcplan, al crearlas se debe activar la propiedad “enable access OLEDB for OLAP” en la pestaña “Ampliado: permitir acceso externo”.

OJO: conexión en 32/64 bits; la conexión a SAP se hace con RFC a través de una dll, hay una dll para 32bits y otra para 64 bits.

Creación de tablas planas

Para crear correctamente las tablas planas con la información del cubo es necesario arrastrar el objeto de level 1 de la dimensión antes de arrastrar los atributos que queremos mostrar en de esa dimensión. Esto debe hacerse para cada dimensión mostrada en la tabla. Se recomienda mostrar al menos, una medida/ratio en la tabla.

Si se utilizan selectores para filtrar los elementos de la tabla es necesario que a los selectores se arrastre la jerarquía en lugar de los level.

NOTA: Para usar datos de varios cubos se recomienda crear multicubos que contengan los diversos infocubos requeridos para mostrar la información.

Espero que us hagi sigut d'interés!

Comissió de Barris de l'#acampadaMataró: per què, què, com i cap a on

2011-09-06T13:29:00.002+02:00

Durant la segona o tercera setmana de vida del moviment 15M a Mataró a una assemblea és va proposar que s'havien de començar a organitzar els barris i que per això calia per una banda parlar amb el teixit social existent als barris (especialment amb el moviment veïnal organitzat a les associacions de veïns i veïnes, AAVV en endavant) i per l'altra mirar les possibilitats que teníem de desenvolupar assemblees de barris.

El motiu d'organitzar els barris era que hi havia molta gent que està d'acord amb el moviment, com demostraren les cercaviles des de Rocafonda i des de Cerdanyola, però no venia a les assemblees de Plaça Santa Anna (St. Anna en endavant) i que possiblement aniria a una del seu barri. A les següents assemblees de St. Anna es va anar passant una fulla on les persones s'apuntaven amb nom, correu electrònic i barri per participar a la comissió de barris. Així va néixer la comissió i va començar a avançar reunint-se dos dies a la setmana (dimarts i dijous) i iniciant roda de reunions amb totes les AAVV i amb la Federació d'AAVV de Mataró (FAVM en sigles) per copsar quin suport tenia el 15M per part d'aquestes organitzacions i per veure com podíem treballar conjuntament en les assemblees de barris.

Per realitzar aquestes reunions les persones que participàvem a la comissió ens vam repartir els barris, ja sigui per proximitat geogràfica o per proximitat sentimental, de tal manera que cada barri de Mataró tingués una persona o persones de referència dins la comissió que es trobés amb l'AAVV del barri, que coordinés les persones d'aquests barri i que, si es podia, tirés endavant feina al barri.

Es va realitzar una prova pilot d'assemblea al barri dels Molins que a pesar de que van venir unes 40 persones no va agafar bona dinàmica i això ens va fer plantejar que si es feia una assemblea nova a un barri havíem de dur idees per dinamitzar-la i no anant tant a la babalà.

Així que per difondre més el moviment i ajudar a sorgir l'assemblea al barri la comissió va iniciar la els punts d'informació als barris aprofiten les festes majors d'aquests, això s'ha fet a Pla d'en Boet, a Peramàs-Esmandies, a Molins, a la Llàntia... amb repartiment de materials i intervenció des de l'escenari. A més coordinadament amb les AAVV han anat sorgint assemblees de barris, que actualment estan funcionant quatre: l'Havana, Cerdanyola, Molins i la Llàntia; a més d'estar en procés, una vegada s'ha desacampat St. Anna, l'assemblea del barri Mataró Centre.

Han quedat pendents per falta de temps o de mans les dels barris Rocafonda-L'esperança-Ciutat Jardí, Pla d'en Boet i Cirera. Que caldrà parlar d'iniciar-les de cara al setembre sempre en base a que tinguem gent interessada en tirar-les endavant.

Una vegada passat l'oasi estiuenc on el país s'atura i la ciutat encara més amb l'arribada de les Santes i l'agost, la comissió de Barris i les assemblees van decidir tornar-se a veure a partir de la primera setmana de setembre. Ara tocarà veure com de ràpid s'encenen els motors i a quin ritme; ja que les assemblees tenen molta feina a realitzar i una d'aquestes és definir el cap a on anem, és a dir que fan les assemblees dels barris i com es coordinen entre elles.

Si ve durant l'estiu s'han realitzat alguns intents d'assemblea de Mataró per discutir el tema de l'organització del Moviment a Mataró, la participació ha sigut minsa i per tant caldrà tornar-ho a parlar. Així doncs potser estaria bé que abans de parlar a l'assemblea de St. Anna com s'ha d'organitzar el moviment es parlés abans, o en paral·lel, als barris i així comencéssim ja a estructurar el Moviment d'abaix cap a dalt, de les assemblees de barris cap a la de ciutat.

Així doncs la feina dels barris seria desenvolupar les idees generals (inclusió no a la xenofòbia, defensa dels serveis públics i dels drets de treballadors/es, democràcia real participativa,...) del Moviment al barri ha poder ser de manera conjunta amb les organitzacions existents al barri, especialment les AAVV, però també les AMPAS, els col·lectius de treballadors dels serveis públics del barri, els comitès d'empresa de les empreses del barri, col·lectius de migrant... creant així xarxa; però també en coordinació amb la resta d'assemblees de barris, fent propostes de treball comú. Òbviament als barris també es poden crear comissions específiques com la de difusió, o en un barri on hi hagués un conflicte important amb el tema d'educació doncs la d'educació coordinant sempre amb l'assemblea d'educació de Mataró si hi hagués o amb la d'algun altre barri si hi hagués.

Aquesta coordinació entre assemblees necessitaria doncs d'un marc estable on desenvolupar-se, aquest marc podria seguir sent la comissió de barris, però una comissió de barris estructurada de tal manera que cada barri envies com a mínim un parell de persones, un parell per garantir que com a mínim una pot anar-hi, per comentar que s'està fent al barri i per recollir el que s'està fent a la resta de barris i d'aquesta manera interconectar-los. A més caldria que a la comissió hi hagués gent dels barris que encara no tenen assemblea amb l'objectiu d'aconseguir la necessitat de creació d'aquesta parlant amb les orgs. del barri, parlant amb la gent del barri, fent difusió del Moviment fins aconseguir la màxima: a cada barri assemblea!

I dins d'això com queda l'assemblea de St. Anna? Hauria de quedar com àgora, com espai de trobada col·lectiu on posar en comú totes les experiències dels barris, de les assemblees sectorials com la d'educació o habitatge, de les propostes comunes per fer a tot Mataró totes les assemblees de barri, de sector... Sent un espai per tant no de treball diari, ja que aquest s'ha de fer a les assemblees de barri o de sector, sinó d’interconnexió de tot el Moviment de la ciutat.

Així que toca tornar a començar, tenim una base ja creada sobre la que expandir les idees del Moviment i donar-li més força o més vida, per que com hem vist aquest estiu els atacs no s’aturen i les imposicions de retallades de drets tampoc, fins i tot a nivell constitucional.

Barrios o Muerte, Venceremos!

40 dies d'#acampadaMataro a Plaça Santa Anna, 40 dies de dignitat!

2011-07-11T10:49:00.005+02:00

Aquest matí quan baixava cap a l'estació de tren, cosa que faig cada matí laborable des de fa 10 anys, he passat de nou per la Plaça Santa Anna i he notat dins meu una sensació de buidor. La buidor de la plaça St. Anna, la plaça més cèntrica de Mataró, ella tota feta de ciment, sola, buida, sense vida. Sense la vida que ha sigut tenir una acampada 40 dies, si 40 dies a la Plaça.

I algunes diran, on va aquest! Aquest que el 5 de juny deia que l'acampada s'havia de treure, aquest que al cap de 17 dies ho tornava a repetir i deia que calia decidir ja si desacampar o no. Doncs sí, aquest, jo he sentit buidor al veure la plaça buida, sola, morta. Per dels 40 dies d'acampampa molts van ser de lluita, de lluita contra un sistema injust, el capitalista, que ens explota, que ens exprimeix, que desallotja gent de les seves cases sinó pot pagar una hipoteca que abans els ha venut, que ens aïlla uns de les altres, que ens oposa, que ens separa, que ens tatxa de violents quan aixequem el cap cridant que ja n'hi ha prou!

Han estat 40 dies de lluita; 40 dies de vida a la plaça Santa Anna; 40 dies de convivència; 40 dies de batalla d'idees; 40 dies on persones de diferents ideologies hem treballat plegades; 40 dies de conèixer gent de puta mare; 40 dies d'emoció, d'il·lusió, de creativitat, de dignitat; 40 dies alegres i combatius; 40 dies de de senyalar amb el dit els indignes; 40 dies de creixement personal i polític; 40 dies d'esforç col·lectiu per crear un món millor començant per Mataró; 40 dies de moltes més coses però sobretot d'un inici d'un camí dur i llarg que ens farà més fortes i lliures per que aquests 40 dies en siguin molts més!

I sí, jo era molt crític amb l'acampada, per què volia anar més enllà, per que no volia perdre gent molt vàlida que hem perdut aquests dies i que estan realitzant altres projectes que espero sapiguem sumar, per què sóc d'aquells que pensa que les idees sense organització acaben en res. I em sap molt greu no haver estat aquest cap de setmana a Mataró i desmontar, recollir, gaudir de la festeta de dissabte i del dinar col·lectiu i l'assemblea de diumenge, però un té altres responsabilitats a d'altres moviments polítics i els darrers campaments d'estiu JM Cespedes dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya on podia assistir com a membre de la Joventut (començo a fer-me vell) no me'ls podia perdre.

És per això que avui suposo que he sentit més buidor, però cap problema, per què aquesta buidor l'ompliré amb la feina que s'està fent als barris, amb les assemblees els dilluns a Molins, els dimecres a l'Havana, els dijous a Cerdanyola i la Llàntia i aviat moltes més! Per que com algunes dèiem l'altre dia i jo fa uns dies que començo a signar els mails de la comissió de barris: Barrios o Muerte! Venceremos!

Endavant indignats i indignades de Mataró tenim una ciutat on demostrar que encara hi ha persones dignes i fer fora les indignes que ens volen deixar sense present ni futur a base de retallar els nostres drets!

Sense les dones no hi ha revolució, Adriana Sabater a la Festa Avant 2011

2011-07-04T18:15:00.000+02:00

A l'acte polític de cloenda de la Festa Avant 2011 hi va haver dues intervencions, per una banda la de la camarada Adriana Sabater, responsable de Dona del PCC, membre de l'executiu del Partit i que fins al 2007 va ser membre de l'executiu de la Joventut i la d'en Joan Josep Nuet, secretari general del PCC.

Sense voler menystenir la intervenció d'en Nuet, vull posar especial èmfasi en la intervenció de l'Adriana, ja que a posteriori, llegides les dues amb deteniment la seva l'he trobat més incisiva en mostrar la capacitat que te el capitalisme de fer-nos discutir a l'esquerra sobre obvietats enlloc de tirar a la una endavant.

I dic això per que he discutit moltes vegades els temes de gènere i de la necessitat d'aquesta lluita, primer des del desconeixement i amb el temps amb la discussió amb camarades en la comprensió de tot l'embolao i els darrers anys en capgròs defensor de la necessitat de que a la Joventut i també al Partit hi hagués discussió i discurs sobre el tema.

M'agrada molt la intervenció de l'Adriana per que demostra que el roig no és ple sense lila, i que el lila no arriba molt lluny si no és amb roig.

Intervenció de la responsable de Dona del PCC, Adriana Sabater a la Festa d'Avant:

Camarades, amigues i amics,

Amb aquesta temperatura de l’hora de la migdiada, m’han encarregat que intervingui a la Festa Avant i jo assumeixo el repte per allò que diuen... disciplina de partit. Tot i que sóc conscient que em toca parlar perquè compleixo dos requisits molt buscats per fer de ponent: que sóc dona i que sóc jove... circumstancialment. Amb tot, no he acceptat per cobrir una quota sinó perquè les dones del PCC fa temps que volem estar presents a tot arreu, a totes les esferes del Partit i a totes les seves expressions.

La gent que vam néixer ja dins aquesta democràcia, hem crescut amb l’extensió del pensament únic que el capitalisme és EL sistema econòmic possible, el menys dolent, i pensar en alternatives no té sentit, en el millor dels casos és simplement utòpic. Aleshores, per a què organitzar-se? Doncs perquè estem veient que el capitalisme s’imposa a la democràcia, asfixiant qualsevol aspiració a una democràcia plena. Els grans poders financers condicionen decisivament el funcionament de l’espai econòmic i social, mercats i economies senceres.

Aquest sistema se sustenta en l’explotació de la classe treballadora, i aquest model únic imperant del patriarcat se sustenta en l’opressió de les dones. Però les persones som capaces d‘organitzar la nostra existència en societat d‘una manera més justa: organitzar-nos com a dones dins el partit comunista no és una opció, és una necessitat per construir l‘alternativa.

ROIG AMB LILA

Les feministes del PCC portem temps indignades amb una societat que ens oprimeix i sabem que el roig no és ple sense lila, i que el lila no arriba molt lluny si no és amb roig. Per això seguim apostant pel treball col·lectiu davant l’individualisme tan estès, el campi qui pugui d’anar buscant-nos precàriament la vida per trobar cadascuna i cadascun les seves sortides particulars a les dificultats amb que anem ensopegant pel camí. Necessitem l’espai de dones dins el PCC per compartir reflexions, per formar-nos i debatre plegades, perquè al nostre partit les inquietuds de totes les treballadores i treballadors hi tinguin cabuda.

Les dones feministes i comunistes estem orgulloses de portar aquestes dues etiquetes allà on anem, ja que estem convençudes que la lluita obrera per avançar cap a un altre sistema econòmic on el centre no siguin els diners (és a dir, superar el capitalisme) i la lluita feminista perquè els patrons masculins deixin de ser al centre (és a dir, superar el patriarcat) és aprofundir la democràcia, transitar el camí cap a una democràcia real que anomenem socialisme. En canvi, els governs europeus, espanyol i català, protagonitzen una deriva neoliberal i, sota el pretext de fer front a la crisi econòmica, opten per polítiques que atempten contra els drets de les dones.

EL GOVERN DELS MILLORS?

En contra de tota lògica democràtica, i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanen davant les exigències del sistema financer internacional i s’obliden de les necessitats de les ciutadanes i ciutadans que els han escollit, que anem perdent poder de negociació i la capacitat de controlar els espais socials i econòmics on les nostres vides es desenvolupen. Sense recursos materials ni drets universalment garantits, ens veiem obligades a acceptar acríticament les condicions que se’ns imposen a totes les esferes de la vida, començant pels mercats de treball formal i informal.

A Catalunya vivim un canvi d’etapa a partir de les darreres eleccions al Parlament i les darreres eleccions municipals: partits obertament racistes i sexistes han guanyat espais a les institucions democràtiques i les noves administracions han acabat amb les polítiques encaminades a enfortir la condició de les dones com a ciutadanes de ple dret, després d’un cicle de govern d’esquerres que havia obert línies de treball interessants en aquest sentit.

Amb l’excusa de la contenció econòmica, les retallades dels pressupostos públics ataquen directament els drets de les dones i el nostre benestar: quan es redueixen les plantilles als serveis públics, les primeres afectades som les dones perquè som nosaltres qui treballem majoritàriament als serveis sanitaris, l’ensenyament, els serveis socials... D’altra banda, retallant aquests serveis es redueix la protecció social i a moltes dones se’ls multiplica el treball no remunerat, ja que han de quedar-se a casa tenint cura de les persones malaltes, les persones grans o les criatures.

La lluita per una societat lliure de violències masclistes ja no és una prioritat per al govern de la Generalitat. Quan més ho necessitem assistim a la degradació d’aquestes polítiques públiques i a la desaparició de programes que pretenien donar una resposta integral a aquest fenomen. Avui s’estan vulnerant els drets de ciutadania de les dones recollits a la nostra legislació.

La desaparició de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball representa un menysteniment de la lluita contra les discriminacions per raó de gènere en aquest àmbit. Qüestions com la bretxa salarial, les dificultats per a l’accés, la promoció i el manteniment d’un lloc de treball digne són cabdals per assolir la igualtat efectiva d’homes i dones i haurien d’estar presents a l’acció de govern i dotades dels recursos necessaris.

La desactivació del Pla Estratègic de Gestió i Usos del Temps a la Vida Quotidiana suposa també un pas enrere per a la construcció d’un model social amb un repartiment equitatiu del temps i la corresponsabilitat entre dones i homes.

Allargar l’edat de jubilació també ens afecta de forma especialment severa, ja que les dones encara acostumem a tenir una vida laboral més irregular. En definitiva, qualsevol atac a l’estat de benestar castiga directament les dones.

D’altra banda, les retallades tenen un impacte indirecte en el benestar de les dones, doncs quan el Govern decideix eliminar despeses anomenades inútils, resulta que el primer que cau és el finançament de recerques, estudis, publicacions que permeten analitzar i treure a la llum quina és la situació actual de les relacions de gènere, quins comportaments i quines maneres de pensar fan que la nostra societat funcioni d‘aquesta manera. Això vol dir retallar el coneixement científic que pot orientar l’acció política cap a la transformació social. Cal l’anàlisi de l’impacte de gènere de les polítiques públiques per trencar la inèrcia d’invisibilització i de desigualtat estructural que patim les dones.

No volem que se’ns tracti com a víctimes i només se’ns tingui en compte a les polítiques assistencials. Tampoc volem ser considerades un col·lectiu més: som la meitat de la societat i som plurals, formem col·lectius diversos a quin més precari (les dones joves, les dones immigrades, les dones amb discapacitats...), però no acceptem que la normalitat es continuï mesurant amb paràmetres masculins.

SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ

Sense la participació de les dones no hi ha democràcia real, sense les dones no hi ha revolució, perquè no és possible pensar una societat diferent on la meitat de la població continuï discriminada. La revolució serà feminista o no serà, aquest camí cap a una societat justa, equitativa, solidària, no es pot fer sense la participació activa de les dones. Nosaltres hem d’encapçalar el canvi perquè en serem les més beneficiades, doncs ara som les més perjudicades pel capitalisme. Però no es tracta només d’això, es tracta també d’entendre que mentre el patriarcat segueix impregnant i configurant el pensament de dones i homes, avançar en els drets de les dones beneficia tota la societat, perquè la fa essencialment més justa.

Aquesta lluita és especialment complicada perquè no només es produeix als espais públics, sinó que afecta plenament les esferes privades de la vida, les relacions interpersonals. Quantes companyes sortim corrents en acabar una reunió per organitzar el sopar a casa? Hem pensat si les que militem ho podem fer perquè no tenim responsabilitats familiars? Per a nosaltres, les feministes, allò personal és polític. Alexandra Kollontai al segle XIX ja deia que les dones ens incorporem al mercat de treball no és suficient, que necessitem una revolució de la vida quotidiana, dels costums i de la relació entre gèneres.

En aquests moments de crisi el patriarcat aprofita per convèncer-nos que la nostra realització com a dones ha de passar per la maternitat, coartada perfecta per afeblir els nostres vincles amb el mercat laboral. Moltes dones joves encara renunciem al treball assalariat quan decidim ser mares o ens veiem obligades a retallar l’horari laboral perdent drets pel camí, amb les conseqüències consegüents. Nosaltres tenim molt clar que els treballs de cura són imprescindibles, però no poden ser només responsabilitat de les dones. Cal repensar les feines, els temps, els papers que volem jugar a cadascuna de les esferes del treball remunerat i no remunerat, perquè la importància de la feina assalariada ja la coneixem, però sovint oblidem que les tasques de cura són feines civilitzatòries essencials.

Cal un canvi en la lògica de funcionament que posi les persones al centre, amb polítiques que reconeguin el valor del treball domèstic, reproductiu i de cura, que fomentin l’ocupació plena i de qualitat, amb jornades de treball que permetin a les persones treballar per viure i no haver de viure per treballar, i amb governs que apostin per una fiscalitat justa per prioritzar les despeses socials, la sanitat i l’educació públiques i de qualitat, el dret a l’habitatge digne i polítiques de transferència de rendes universals perquè qualsevol ciutadana o ciutadà gaudeixi d’autonomia socioeconòmica per poder desplegar la seva forma de vida i construir la seva pròpia trajectòria vital. Hem de treballar perquè tot això que diem susciti complicitats i fomenti una presa de posició activa per part del major nombre possible de persones: construir una altra cultura, que doni lloc a una nova democràcia, només serà possible si confluïm amb tota la diversitat del conjunt de les esquerres i la pluralitat de moviments complementaris en l’acció política per la transformació social.

LES INDIGNACIONS

Les parets criden allò de “ens heu pres massa coses, ara ho volem tot“. A la lluita per l’empoderament o per l’enfortiment del poder social hem d’explorar les interseccions entre aquests projectes, crear sinèrgies, entendre la relació de necessitat que s’estableix entre tots aquests fronts oberts i el caràcter complementari de les nostres respectives experiències. Està en joc la nostra capacitat real d’incidència sobre la vida econòmica i social, la nostra capacitat d’emmotllar el món en que vivim, de crear-lo nosaltres, que ha d’estar universalitzada, totes i tots hi hem de tenir accés, i ha d’estar posada al servei de totes i tots, sotmesa a l’escrutini de tota la població.

Tot això sense deixar de banda que avui més que mai és important que les dones treballadores ens organitzem activament al Partit, al sindicat, estendre la indignació i mantenir la nostra capacitat d’indignació davant les injustícies, acompanyant-la també de compromís per evitar que les mobilitzacions massives siguin flor només d’aquesta primavera. Sabem que les veritables transformacions socials requereixen debat i reflexió col·lectiva, estratègies i tàctiques comunes, objectius concrets... organització, en definitiva. Per això no ens podem quedar mirant de lluny res del que passi a les places o als carrers, ja que bona part del que allà s’està debatent és el nostre ideari bàsic. Part de la nostra gent és a les places i, com a Partit, ens correspon sortir a trobar-la.

La Festa Avant ens ha de servir per reconèixer-nos i revifar les forces i els ànims per continuar la feina, continuar la militància. Espero que gaudiu molt la tarda i aquest vespre de Festa Revolució, jo acabo ja amb unes paraules d’aquestes que ens regala una jove indignada que potser us sona. Es diu Neus Català, que diu: "S'ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat".

Festa Revolució 2011, la Festa que tenim!

2011-07-01T14:14:00.003+02:00

El proper 2 de Juliol se celebrarà als Jardins del Parc Central del Poble Nou de Barcelona l’edició de la Festa Revolució 2011 a continuació del míting final de la Festa Avant del PCC.

La Festa, es el punt de trobada en el que la gent jove d’esquerres es troba amb els i les comunistes dels CJC per intercambiar arguments però també compartir estones de lleure, ballant al son de la rumba combativa de Mas Vale Tarde Ke Nunca, el rock d'Intromental i com a cap de cartell l'ska The Kluba (nou projecte d'Skalariak).

La Festa és on acabem el curs i on agafem i donem forces, i acabem de teixir les xarxas de complicitat i solidaritat entre el jovent roig que permeten continuar en la necessària lluita per un futur millor absolutament necessari.

Un futur on sense retallades, amb educació de qualitat però sobretot un futur que superi el capitalisme i les seves crisis que ens matxaca al jovent amb taxes d'atur del 45%, amb feines precàries, amb sort pagades com mileuristes. Aquest és el seu futur, però el jovent i les classes populars comencen a reaccionar a lluitar per la democràcia, per una democràcia controlada pel poble i no pel capital i els i les comunistes sabem que si el present és de lluita, el futur ÉS NOSTRE!

Aquí us deixo els vídeos que s'ha fet per difondre la Festa Revolució 2011:

i teniu els enllaços a la web, twitter i facebook de la Festa Revolució.

Alegres i combatius!
Festa Revolució 2011, la festa dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya!

Totes les activitats de l'#acampadaMataro pel finde

2011-06-03T13:05:00.002+02:00

Us deixo aquí aquesta imatge que conté l'agenda des d'ahir fins diumenge de l'acampada de Mataró. Ens veiem a les Places!

http://acampadamataro.sopadepedres.org/

Vídeo de l'#acampadaMataró d'ahir vespre-nit

2011-05-20T13:23:00.003+02:00

Aquí us el deixo per qui vulgui veure la quantitat de gent que hi havia, gairebé 300 persones. Esperem que avui més! Ens trobem allà!

Potser caldria començar a parlar de tems concrets com:

- A Mataró el tema de les Ronda de Mataró i el trinxament del territori.

- A Catalunya el tema de les retallades de CiU

- A Espanya temes de reforma llei electoral, reforma laboral i reforma de les pensions. L'ideal potser seria una reforma constitucional.

Vinga a acabar la campanya electoral i a acampar a les places!

Tres fets en un mateix dia, que llarg el dos de maig del 2011

2011-05-03T09:59:00.000+02:00

Ahir em vaig passar tot el dia amb ganes de dir alguna cosa sobre tres fets que havien passat durant les darreres 24 hores.

Finalment altres menesters no em van deixar, però avui gràcies a la Marta puc expressar el que em passa pel cap sense haver d'escriure-ho complet. Els tres fets son:

a. Un estat ha matat a Bin Laden i l'aplaudim.

b. No deixem presentar a les eleccions a un partit abertzale que condemna el terrorisme.

c. Ens alarma que hi hagi qui, en una manifestació del 1er de maig, trenqui els vidres de caixes i bancs i no diem res quan veiem que aquestes segueixen tenint beneficis exercici rere exercici.

Per veure la reflexió sota de cada punt entre al bloc behind the wall de la Marta i llegiu l'entrada "Estem perdent el nord", que aprofiti!

Yamaha NO es tanca! Concert de suport a Mataró

2011-04-22T13:14:00.006+02:00

Ahir a la nit a Mataró es va fer un concert de suport a la plantilla Yamaha Motor España que porta des del 26 de gener lluitant contra un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de tancament de la fàbrica de que hi ha a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), mentre aquesta reporta beneficis indecents, de 70 milions d'€, a Yamaha Europa.

La plantilla va demostrar de nou, que la lluita obrera per la defensa dels llocs de treball és possible, que en aquesta no s'ha de defallir mai, que no s'ha de perdre la unitat dels i les treballadores, que com una pinya treballen, i un cop acaba la jornada laboral lluiten per defensar el treball però també gaudeixen junts mentre lluiten com van demostrar-nos ahir!

Feia goig i orgull de classe poder compartir amb la gent de Yamaha i amb el lluitador comitè d'empresa de CCOO el concert ahir a Mataró, on la gent d'ICV-EUiA, amb el cap de llista Esteve Martínez, vam anar per recolzar-los.

Vam estar xerrant amb la gent del comitè, vam fer unes quantes copes, vam ballar al son d'Hotle Cochambre, vam cridar que Yamaha NO se Cierra! però sobretot vam sortir molt més reforçats en que la cal lluita i cal guerra contra la patronal i els seus representant polítics de CiU.

Companys i companyes, estem amb vosaltres, la vostra lluita és també la nostra, contra les retallades, contra la ronda de Mataró, i sobretot per que la vostra victòria serà la victòria que marcarà el camí als companys i companyes d'altres empreses amenaçades amb EREs, com ara Telefónica i demà lamentablement masses més.

Si voleu estar al dia de les lluites de Yamaha podeu visitar el seu blog trilingue (castellà, anglès, japonès).

Visca la Classe Treballadora!
Visca Comissions Obreres!

Camarada Yuri Gagarin, el primer home a l'espai!

2011-04-12T00:11:00.000+02:00

Avui fa 50 anys que un ex-obrer metal·lúrgic soviètic anomenat Yuri Gagarin és convertia en el primer esser humà que sortia en òrbita i donava la volta a la Terra. Hi ha una pila d'homenatges, però crec que un dels més interessants és aquest vídeo de la European Spacial Agency (ESA):

També m'ha semblat interessant la pel·lícula FIRST ORBIT amb llicència lliure que s'estrena avui sobre el vol de 108 minuts que va fer en Yuri Gagarin, podeu trobar tota la info a la seva web http://www.firstorbit.org/ i descarregar-la i compartir-la. Aquí us deixo el trailer:

Esteve Martínez, candidat d'ICV-EUiA de Mataró

2011-04-10T20:10:00.000+02:00

Després de tots els vídeos que hem anat penjant la gent de la coali de Mataró us deixol'enllaç del darrer dels vídeos de la pre-campanya d'ICV-EUiA de Mataró. En aquest us presento el meu candidat i el nostre candidat, ESTEVE MARTÍNEZ, des d'una òptica personal i política.

Per mi l'Esteve ha sigut tota una descoberta, un company d'ICV-EUiA que no coneixia fins fa poc i am el qual hem lluitat 24h sense dormir de Vaga General el 29 de Setembre del 2010, amb el que he compartit stand de difusió, amb el que he patejat i seguirem patejant organitzacions juvenils mataronines per impregnar-nos de com ens movem la gent jove de Mataró, amb qui he discutit i tots dos aprenem l'un de l'altre temes ben polèmics de l'esquerra mataronina, catalana, espanyola e internacional però sobretot amb qui compartim el fet de fer una ICV-EUiA més forta i cohesionada per transformar Mataró amb un peu a l'ajuntament i dos al carrer, en la ciutat rodona per tothom.

Us demano que en feu difusió!

De passada, us recordo la resta de vídeos, per amortitzar el gran treball que ha realitzat l'equip de gravació, amb l'Oscar Fernández al capdavant, així que us torno a adjuntar els anteriors post amb els vídeos:

- Història
- Economia
- Solidaritat
- Educació
- Joventut

Els CJC - Joventut Comunista de Catalunya cap el seu X Congrés

2011-03-18T13:59:00.000+01:00

Dissabte passat escrivia sobre la nova època de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya. Aquesta nova època es materialitzarà el proper maig del 2012 amb les conclusions i la elecció de la nova direcció en el X Congrés de l'organització que ja ha sigut convocat.

Haurem de discutir moltes coses, hem crescut però queda molt camí per fer, afortunadament no ens caldrà massa parlar d'organització ja que ho vam fer al decembre del 2009 i podem centrar-nos en les idees a compartir amb la societat.

Ara que ja és oficial puc donar més opinions sobre el futur que m'agradaria veure pels CJC.
Per mi és bàsic doncs fer amb moltes ganes el procés congressual d'anàlisi, discussió, debat, consens concreció de la política dels i les comunistes joves de Catalunya contaminant-nos dels debats i de l'experiència de tots els moviment socials d'esquerres amb els que treballem dia a dia i colze a colze en la batalla dels drets de la gent jove.

Aquesta vegada hem d'estar més a l'alçada que mai, la nostra classe i la joventut catalana necessita UNA Joventut Comunista forta, resolta, amb les idees clares i les propostes encara més clares que sigui la garant dels processos de lluita unitària del jovent d'esquerres front tot el que està caient i tot el que es preveu que vindrà.

El millor de tot és que es farà amb l'alegres i combatius com a precepte bàsic, com un bon exemple és la Festa del Che on combat pel drets dels pobles i l'alegria de la bona música son inseparables o com serà la propera Festa Revolució del proper 2 de juliol que l'espero en candeletes!

Comença una nova època

2011-03-12T21:00:00.001+01:00

El 25 de febrer del 2007 a la Casa de la Cultura de Sant Adrià del Besos el nou Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya, recent escollit durant el IX Congrés cel·lebrat aquell cap de setmana, em va encomanar la responsabilitat de la Secretaria General dels CJC iniciant una nova època a la Joventut, al meu entendre donant-li més importància a estar ben organitzats i a créixer per poder sortir amb força a conquerir el carrer.

Aquests quatre anys i quinze dies han sigut un gran aprenentatge a nivell individual tant en la vessant política però sobretot en la personal. És així i crec que avui sóc millor persona i per tant millor comunista. I l'ordre és aquest millor persona --> millor comunista com em deia un dia un molt bon amic i camarada: "...ets un comunista bo".

Demà 13 de març del 2011 el Comitè Nacional dels CJC decidirà si fem o no el X Congrés i quan el fem. Suposo que es decidirà fer-lo però en tot cas sé que la meva època (i la de d'un grup de gent) impulsant aquest projecte il·lusionador, alegre, combatiu i revolucionari que és el projecte dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya arriba a la fi i que comença, i cal que comenci, una nova època. Amb noves, i no tant noves persones continuant el projecte i encaminant-lo cap a on col·lectivament decidim per fer-lo gran, molt més gran qualitativament i quantitativament. Jo (i nosaltres) vam trobar uns bons fonaments, crec que hem deixat els pilars ben aposentats sobre aquests fonaments, ara toca construir les parets de vidre i moblar bé tot l'interior. El sostre mai el construirem per que no tenim un límit!

Us deixo un escrit, que potser no encaixa gaire, però el deixo Per què Vull:

Rojo, verde... este, oeste...
amanecer reflejado en el camino.
Él sueña en su lengua...
sigues... la senda en sombras,
majestuoso silencio, infinito eco
rescribe su piel multicolor...
en lágrimas,
sin voz... sin aliento, sin escritura...
su muerte...

El aire abre un circulo profundo...
él vomita su vocablo...
lluvias, vientos tallan su imagen en roca...
árboles retoñan en palabras,
silba su tono la brisa...
el polen insemina la flor del útero...
y...
y...
y nace una nueva época.

PD: Si trobeu a faltar la valoració col·lectiva és per que a mi no em toca fer-la això li toca als òrgans de direcció de la Joventut ja sigui el Comitè Executiu, el Comitè Nacional o encara millor el X Congrés.

Arcplan en la The BI Survey 9

2011-03-08T13:00:00.000+01:00

Creo que esta es mi primera entrada en esta bitácora relacionada con mi trabajo. He decidido publicar el primer borrador que hice sobre como aparece la herramienta de inteligencia de negocio (Business Intelligence en inglés) con la que trabajo habitualmente. Pongo el borrador ya que la versión final no es íntegramente mía, sino realizada con compis del trabajo. Espero que a alguien le sea de utilidad, si es así agradecería algún comentario al respecto.

Arcplan en la The BI Survey 9

Durante nueve años el Business Application Research Center (BARC) ha ido realizando la The BI Survey, la mayor encuesta mundial independiente a usuarios de Business Intelligence (BI).

Esta encuesta sobre 2170 usuarios BI, de 90 países, aporta respuestas sobre 30 diferentes productos, de los cuales 23 tienen suficientes respuestas como para poder realizar una comparativa detallada donde arcplan se sitúa a mitad de la tabla entre los 23 productos con más respuestas.

Los resultados posicionan Arcplan Enterprise por delante de marcas tales como SAP, IBM, Oracle, Microsoft y MicroStrategy en muchas áreas clave siendo la cuarta herramienta de las analizadas.

Este informe da el veredicto del mercado sobre las herramientas que ofrecen los mayores beneficios de negocio y las estrategias que conducen a implementaciones exitosas. BARC realiza un ranking de criterios basado en el Business Benefits Index (BBI), índice que mide el éxito de los proyectos BI. Divide estos criterios entre de producto o comerciales (vendedor y precio).

Arcplan entre los primeros

Proof of concept (PoC)

La encuesta dice que una buena evaluación de los productos BI previa a su selección proporciona beneficios de negocio. Así que arcplan sea la herramienta que aporta una mejor o más rápida PoC proporciona la mejor visión de la usabilidad de la herramienta de cara a realizar prototipos realmente operativos o aplicaciones definitivas.

Logros de objetivos y negocio

Igualmente arcplan se posiciona indiscutiblemente en la primera posición en logros de los objetivos (Goal Achievement) y en logros de negocio (Business Achievement) ofreciendo un valor tangible para las empresas y ayudándolas a alcanzar sus objetivos de negocio cumpliendo criterios específicos como reducción de costes y mejora de la eficiencia.

Arquitectura web

Arcplan es la tecnología numero uno en soporte web de sus aplicaciones. Esto es debido a que la presentación a los usuarios finales esta basado en arquitectura web y es completamente realizable con un navegador web.

Multiplataforma

El informe confirma de nuevo a arcplan como líder del mercado third-party de BI como proveedor para SAP BW, Oracle Essbase e IBM Cognos TM1. Además es capaz de soportar hasta 20 data sources diferentes

Funcionalidades del producto

Arcplan es elegido por los compradores de aplicaciones BI debido a la cantidad de funcionalidades aportadas.

Como elegir productos BI

Como se ha comentado anteriormente un aspecto clave para la selección de productos BI, según BARC, es realizar pruebas de concepto, en este sentido ya hemos comentado que arcplan es la aplicación que aporta mayor valor en estas pruebas.

Para BARC, y basándose en el BBI, se confirma que para el éxito de un proyecto BI los criterios tecnológicos del producto están por encima de los criterios comerciales del vendedor.

Así Arcplan se sitúa muy por delante en criterios tecnológicos respecto los productos más conocidos comercialmente como Microsoft, Oracle, SAP, IBM y MicroStrategy. Estas herramientas suelen ser escogidas al ir agrupadas con otros productos que ya usan las empresas o por la reputación del producto o del vendedor y no por criterios objetivos de mejor adaptación a las necesidades requeridas y al futuro éxito del proyecto.

Líbia és del poble libi ni de Gadafi ni d'una intervenció militar estrangera

2011-03-04T09:00:00.000+01:00

Hi ha una canço d'Ilegales, un grup de la Movida Madrilenya, anomenada 'Ángel exterminador' que diu: "Ángel exterminador te espera la guerra. Aún no se ha declarado ya lo se... pero habrá guerra." Parla d'un altre tipus una "Guerra excitante y prohibida sólo es para mayores de dieciocho años." però em serveix per parlar de la guerra anunciada a Líbia.

Portem un inici d'any molt mogut al món àrab on els pobles s'aixequen en revolta contra els règims autoritaris que els tenen en la més absoluta misèria. A Tunis i Egipte aquestes revoltes van aconseguir el seu primer objectiu: fer fora els dictadors del poder. Ara han de recórrer el camí amb tot en contra per aconseguir uns govern populars que prioritzin la justícia social i el benestar del poble per sobre dels interessos econòmics de les transnacionals estrangeres del sector dels combustibles fòssils.

No ens enganyem, les dictadures àrabs les van posar, les han mantingut i les mantindran entre els Estats Units i la Unió Europea mentre siguin subministrador de combustibles i no molestin gaire a nivell internacional. Se'ls enrefot quina sigui la situació de la població local! Malauradament si els pobles de Tunez i Egipte no continuen les revoltes i s'enpoderen passaran a tenir un sistema maquilladament democràtic però continuaran vivint en les mateixes condicions, Egipte és un exemple on els militars controlen el país i el primer que han fet ha sigut prohibir els sindicats i les vagues... Potser no volen que de nou els sindicats i les esquerres organitzin el poble treballador per dirigir la revolta i acabar amb el seu poder. Nota: a Egipte el darrer any van haver 69 vagues.

Les revoltes continuen a molts altres països, és molt interessant el cas del Marroc on podria servir per aconseguir la independència del poble Saharauí, però el mass-media estan molt centrats en Líbia. Quins interessos hi ha darrera?

El coronel Gadafi ha mantingut una dictadura a Líbia amb el beneplàcit de tot occident i especialment de la UE sense que ningú li digues res fins al moment en que ha començat a alinear-se amb les tesis per convertir l'Euro com a moneda de l'OPEP enlloc del dolar, moment en que els EUA van començar la lluita mediàtica contra Gadafi en contra dels interessos europeus que son qui compren el petroli libi. Quan el poble seguint la onada de Tunis i Egipte s'ha revoltat la pressió exterior per fer fora Gadafi ha sigut immediata, no com amb la resta on les declaracions eren més suaus fins quan ja era inevitable. El motiu, doncs bastant clar, en Gadafi no era prou titella pels interessos de l'imperialisme ianqui i cal posar un altre. Pel que podem veure el que s'ha auto-erigit com a cap dels revoltats i ex ministre de Gadafi serà millor titella que ja demana la intervenció militar de l'OTAN.

Afortunadament la població té clar que només continuant la revolta podran fer fora el tirà i que cap altre ocupi el seu lloc i menys amb recolzament militar estranyes. A nosaltres ens toca pressionar el nostre govern i a la UE per que enviïn missions diplomàtiques i exigeixin l'aturada dels atacs militars abans que es converteixi en una sagnant guerra civil.

Per això tot un grup de gent d'esquerres volem deixar clar que només el poble de Líbia pot decidir el seu futur i que no volem que hi hagi cap intervenció militar de l'OTAN, ni de cap força militar estrangera, ja que convertirien Líbia en un altre Iraq o Afganistan amb les conseqüent empitjorament de la situació de la població civil. Així les següents bloguers publiquem avui un text sobre la situació de Líbia:

Quien mucho abarca, Ceronegativo, Kabila, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Punts de vista, Maldice que no es poco,Ventanas del Falcón, El blog de Juan Gascón, Viramundeando, La Rueda del Tiempo, Les coses d’en Jomi, La Ratera, Agua va!!, Desde la cantera Moscas en la sopa, Multiverso Incognoscible, La terca IUtopia i Relatando des del Bajo Llobregat.

ICV-EUiA de Mataró i la gent jove!

2011-03-03T23:37:00.002+01:00

Sempre han dit que la gent jove som el futur, fa temps que no hi estic d'acord la gent jove som el present i serem el futur. Per que el futur depen del que fem en l'avui i en l'avui el que cal és organitzar la gent jove per millorar els barris, les escoles, els institut, per trobar una feina...

No val associar amb la gent jove el concepte de vagància, drogues, festa... no! Som alegres i tant, però també som combatius per que volem ciutats i pobles on se'ns escolti, se'ns respecti i se'ns tingui en compte alhora de prendre decisions que afectin el nostre present i el nostre futur.

I ara us deixo amb la Carol i un tal Marc (que no ha nascut per ser actor) i us donaran algunes idees, on cal sumar-ne moltes més:

Un nou espai per joves a Mataró, al Pla d'en Boet.

2011-02-15T13:48:00.000+01:00

El passat dissabte el club de rol Banshee Errante hem va convidar a participar a la inauguració del "Casal de Joves" del Pla d'en Boet en representació del grup municial d'ICV-EUiA i em va acompanyar l'alcaldable d'ICV-EUiA Esteve Martinez.

Jo entenc Casal de Joves per un altre concepte com un grup de joves que des de la pròpia organització i sota els principis d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social. Que com a projecte juvenil, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai comú d’intercanvi d’experiències i un projecte que ens permet realitzar-nos com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d’integració, etc..

No nego que el "Casal de Joves" del Pla d'en Boet pot arribar a ser això, però em dona la sensació que no neix amb aquesta idea, i menys des de la regidoria de Joventut, parlo des de la llunyania però jo ho definiria més com hotel d'entitats juvenils del Pla d'en Boet. Desitjo equivocar-me i m'alegro per aconseguir un nou espai juvenil a la ciutat de Mataró i encara més ara que l'alberg Can Soleret es veu amenaçat d'enderrocament per la inutil ampliació de l'autopista!

En aquest espai (antiga seu de l'Associació de Veins del Pla d'en Boet) el compartiran L’Associació de Rol Banshee Errante, el grup de break dance Six System, l’Associació Juvenil Laia L’arquera i la vocalia de Joves Boet de l’associació de veïns del barri. L'espai està molt bé i segur que l'es organitzacions li sabran treure el suc com ja han anat fent fins ara.

Si voleu veure imatges, la gent de Joves Boet n'ha penjat al seu facebook.

ICV-EUiA, a Mataró un canvi de model econòmic i territorial

2011-01-31T23:50:00.000+01:00

L'altre dia en us parlava d'història acompanyat les meves paraules amb unes d'en Romuald. Avui toca tenir clar que sortirem de la crisi amb la lluita i amb les alternatives d'una nova economia basada en la formació, la recerca i la investigació (explotant al màxim les potencionalitats del Tecnocampus) i amb un model territorial que protegeixi el que tenim i no realitzi infraestructures innecessàries com la mal anomenada "ronda de Mataró".

Per tant si cal lluita cal més ICV-EUiA, si calen alternatives cal més ICV-EUiA i si ens cal un model territorial sense amenaces cal més ICV-EUiA.

Avui de nou us deixo amb algú, així que Salvador i Dolors l'audiència és vostre:

Resteu atents i atentes, per què continuarà!

NOTA: La utilitat d'aquests vídeos, dependrà de la vostra col·laboració, us prego que el reenvieu per correu a les vostres amistats, familiars i companys de feina o d'entitats, i que el feu circular per blogs, facebook, twitter i demés xarxes socials.

Ama qhella, ama llulla, ama sua

2011-01-30T10:00:00.000+01:00

L'altre dia us posava al meu estat del Facebook: "Ama qhella, ama llulla, ama sua, suma qamaña, ñandereco, teko kavi, ivi maraei, qhapaj ñan "y" ama llunk’u. Aquests són uns grans principis a seguir." conjuntament amb una cançó en quetxua. L'ama qhella, ama llulla, ama sua el veies escrit en murals a Bolívia quan vaig anar al 2009 amb la Brigada 9 d'Octubre de l'ACP i Moviment de Brigadistes.

Avui crec que estaria bé donar-vos una breu traducció i sobretot mostrar on estan aquestes idees: "El Estado asume y promueve como principios ético-morales de la sociedad plural: ama qhella, ama llulla, ama sua (no seas flojo, no seas mentiroso, ni seas ladrón), suma qamaña (vivir bien), ñandereco (vida armoniosa), teko kavi (vida nueva) ivi maraei (tierra sin mal) y qhapaj ñan (camino o vida noble)”, diu l'article vuitè de la Constitución Política del Estado Plurinacional de Bolivia que va ser promulgada el 8 de febrer de 2009. Potser s'hauria de sumar le ama llunk’u (no siguis adulador, no siguis "tira saco" ni siguis servil).

Ja m'agradaria que a la nostra constitució sortissin aquests principis a assumir i promoure per l'estat...

Per què no faré Vaga General demà

2011-01-26T23:30:00.000+01:00

L'escenari abans del 29 de Desembre, era clarament de vaga general (VG) entre el 25 de gener (votació a les Corts del Pacte de Toledo) i el 28 de gener (Aprovació per decret de les noves retallades) ja que no hi havia cap intenció per part del Gobierno de diàleg. Però aquell dia el Gobierno obre les portes a la negociació i CCOO recupera la proposta ja realitzada al desembre del 2009 per intentar arribar a un acord global sobre jubilació, mesures socials per sortir de la crisi (pla foment treball joves i majors 55 anys), reforma laboral, pensions i negociació col·lectiva on participin de l'acord el Gobierno, els sindicats, la patronal i la resta de formacions polítiques, això és el que aprova el Consejo Confederal de CCOO de l'11 de Gener (mireu la web de ccoo.org i de la Fundación Primero de Mayo on està tota la info) amb 158 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions. Tot Catalunya va votar a favor. (Per més info mireu també el pdf d'un membre de Críticos amb la posició d'aquests i les conclusions del que farán).

Com podeu llegir al pdf anterior, la UGT ha rebutjat qualsevol mobilització de caràcter general durant el mes de gener, això ve donat a que diverses federacions de la UGT (entre elles la de Catalunya) pressionen a la seva direcció confederal, i en concret a Candido Mendez, per aturar les mobilitzacions ja que és CCOO qui està dirigint i capitalitzant el procés, això és el que desencadena els fets de gener d'anul·lació de la mobilització estatal del 22 de Gener per evitar generar tensions a UGT i que aquesta es despengi de la estratègia de lluita comú. Tenir també en compte que la UGT no vol desgastar més els seus (PSOE) de cara a les municipals i també que el PSOE està veient el desgast (14 punts el PP per sobre segons l'última enquesta) i vol arribar a un acord.

Penseu que un escenari de pacte unilateral d'UGT amb el Gobierno i CCOO anant a la VG seria un escenari desastrós per la classe treballadora espanyola. Com exemple tenim la Nissan on l'empresa planteja un referèndum en base al discurs de la por preguntant a la plantilla si accepta congelació salarial i treballar 15 dissabtes anuals sense cobrar i així la matriu de Nissan assignarà la producció de la nova pick-up a la planta de BCN; en aquesta situació CCOO i CGT es planten pel no (UGT recolza el sí) dient que no s'ha d'acceptar la retallada pel fet que era un retrocés respecte el conveni aprovat feia poc, que la pick-up ja estava assignada a BCN i la marxa enrere de l'empresa era només per atemorir, ja que BCN és la única planta de Nissan amb la tecnologia i formació dels treballadors suficient per fer la pick-up i com últim argument, que s'havien rebut diners públics per que vingués la pick-up a BCN i hi havia un acord Nissan matriu-Generalitat que ja estava signat i que Nissan ja havia anunciat. Finalment guanya el sí i per tant la classe treballadora surt molt perjudicada del procés de lluita tant a Nissan com també a nivell general al ser una demostració de divisió i per tant feblesa front les agressions patronals.

Les VG ni són un fi en si mateix, sinó una part més de la lluita per aconseguir millores per la classe obrera, normalment de caire econòmic en base a discutir la distribució de la plusvàlua; ni les organitzacions socio-polítiques (IU), ni els partits polítics les han de convocar, sinó que els sindicats i si pot ser de manera unitària per no trencar ni la unitat dels i les treballadores ni la unitat sindical. (per més info sobre això llegir article d'en Toni Salado, especialment la intervenció de Gregorio Lopez Raimundo al CC del PCE del 1977).

Respecte la VG convocada pel 27 de gener cal tenir en compte que ni el sindicat majoritari del país i de l'estat, CCOO, ni el segon sindicat, UGT, han convocat a la VG, però el que és més important és que als centres de treball no està havent ni assemblees de treballadors per preparar la VG ni arribant informació de la VG i els pocs díptics que s'han vist a Catalunya són més d'atac a CCOO que de propostes de solucions.

La VG a Euskadi cal llegir-la en clau nacional per una banda les lluites sector independentista tant aberzale (esquerra independentista extraparlamentària d'allà) com demòcrata-cristians (PNV) amb el PSE i PP al Govern i també ha intentar un desgast a nivell sindical de CCOO ja que en les darrers quatre anys ha passat d'una representació del 13% i tendència descendent, a una representació del 27% i tendència en augment.

La VG a Galiza és més sorprenent, però es pot entendre pel fet que al sindicalisme gallec li cal reivindicar-se. La Intersindical Galega ha convocat en base a les seves relacions internacionals i per competir amb la UGT que és la hegemònica a Galiza. Apart que des de fa anys que no volen cultivar gaire la relació amb CCOO ni UGT.

Com a nota internacional, a les reunions de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), on EUiA és membre (també IU i el PCE), tot el sindicalisme europeu enveja el sindicalisme espanyol per la capacitat de negociació que té, ja que a Portugal, França, Itàlia, Grècia totes les reformes s'ha fet sense cap tipus de negociació ni prèvia ni posterior amb el moviment obrer organitzat sindicalment, per tant hem de saber aprofitar la oportunitat de negociar, així que ara el que ens toca doncs és informar, explicar i debatre aquest canvi del discurs sindical, us recomano llegir el següent article d'un company de CCOO sobre el tema.

Tenint en compte que som nosaltres qui estem posant els morts en aquesta batalla: més de 4,5 milions de persones a aturades (i ja veurem els números de la propera Encuesta Población Activa que suposo rondaran els 5 milions), sous que sinó són congelats pugen un IPC del 1,2% mentre llum puja un 10% i gas gairebé el 5% els i les comunistes que hauríem de fer apart d'informar, explicar i debatre:

Refermar el discurs de quin sindicalisme necessitem, que és un sindicalisme socio-polític, és a dir, que CCOO ha de fer política i ha de polititzar la seva gent a més de fer “assistencialisme laboral”, per què és la única manera de tenir un sindicat útil per la classe obrera i lluitar contra la burocratització latent d'aquest. Això s'està donant, un exemple és la trobada de delegats (les dues fotos són d'allà) que hi va haver dijous 20 de gener a la Farga de l'Hospitalet amb més de 4500 persones i on els sindicats parlaven de política i no només de sindicalisme, per tant cal preservar i enfortit aquesta capacitat de lluita política des dels sindicats, ja que eleva la consciència de la gent del sindicat i els fa anar més enllà de les lluites sindicals.
Ens trobem en una situació d'acord i confrontació on cal acordar el que es pugui i mobilitzar el màxim per aconseguir com objectiu minimitzar els danys. Això passaria per mantenir el poder contractual dels treballadors, que és la base del sindicalisme de classe i sense el qual ens quedem sense sindicats de classe. NOTA: El poder contractual és la negociació col·lectiva actual en que en base a un conveni marc estatal és fan convenis provincials o d'empresa que es basen en aquests però el milloren per la força que té el MO a la zona/empresa. La negociació col·lectiva dels convenis és basa en la ultraactivitat que és el que vol eliminar el Gobierno i la Patronal. La ultraacitivitat d'un conveni és que quan un conveni caduca (solen ser tri o bianuals) el conveni es manté vigent fins que es signa un nou conveni entre sindicats i patronal, per tant a la taula de negociació parteixes del conveni antic (portés a la motxilla uns drets ja adquirits amb lluites i convenis anteriors) i per tant negocies en base a millorar-lo, i sinó doncs es manté el que hi ha, encara que estigui “caducat”. La proposta d'eliminar la ultraactivitat fa que t'haguessis a negociar partint des de zero, per tant tenint la motxilla buida de drets ja guanyats en les lluites anteriors i sortint a negociar amb molt males condicions. (espero no equivocar-me al explicar això, no sóc cap expert)
Recolzar totes les mobilitzacions convocades pels sindicats com les ocupacions de les seus de la Seguretat Social el 25 de Gener o les manifestacions vàries (com a Múrcia) però sobretot tirar endavant la ILP contra la Reforma Laboral portant-la als centres de treball, als centres d'estudi i universitats, als barris... especialment després de constatar el fracàs ja anunciat d'aquesta, per què després de sis mesos de l'aprovació de la Reforma Laboral l'atur no ha disminuït, sinó que ha augmentat.

Cal tenir present a més tres coses, la primera que el MO organitzat és dèbil (CCOO major sindicat del país nomes 1,2 milions d'afiliats vs 4,6 milions de persones sense feina) amb una classe treballadora poc conscienciada, ¿o no recordem el que vam suar per aconseguir fer tirar endavant la VG del 29-S? Per tant ens trobem en el paradigma resistència o mort per la correlació de forces que hi ha a les Corts, per l'hegemonia social i ideològica de la dreta i per la feblesa general de l'esquerra transformadora i la situació de dretanització de tota Europa. La segona seria que una VG és fa per guanyar-la, ja que la VG és la última acció de fora que ens queda als i les treballadores per exigir els nostres drets i per tant o és victoriosa o la derrota serà difícilment recuperable a més tenint en compte la situació dita anteriorment. I finalment, la següent encara que conjuntural però ben real, és que en mig de la cuesta de enero no és el millor moment per fer una VG quan la classe treballadora està encara més en números vermells després de les festes nadalenques.

A Julián Sánchez, alcalde de Casarrubuelos

2011-01-26T16:46:00.001+01:00

M'ha arribat un SMS dient que havia mort l'alcalde de Casarrubuelos municipi de la Comunitat de Madrid governat per Izquierda Unida. Jo vaig estar a aquest poble el passat mes d'abril convidat al XI Congrés de la UJCE i una de les nits les delegacions convidades de la WFDY vam anar a sopar amb la direcció del PCE del poble entre ells l'alcalde.

Em va tocar seure al costat d'en Julián i vam estar xerrant i també discutint. Li va sobtar que entre les delegacions internacionals estigués la gent de les joventuts del PCC, però li vaig explicar la situació i la necessitat de la unitat dels comunistes i vam estar mínimament d'acord. Discutíem sobre els papers del Partit i de la mediació socio-política que ha de ser IU, amb posicions ben diferents però amb una bona copa de vi a la mà i bon menjar no hi ha cap problema.

Recordo amb molt bé quan vam passar als roncitos cubanos y explicava que tant ell a nivell personal com a través l'Ajuntament estava involucrat en projectes de cooperació amb Cuba i com parlava encara amb més convicció de l'illa bonica del carib. I a mort a Cuba en una de les seves nombroses visites de col·laboració amb Cuba i els pobles agermanats amb Casarrubuelos.

Quedarà en el record com amb en Julián, d'altres camarades del poble i l'Antoni tancàvem el restaurant i mentre anàvem fent el passeig de tornada a l'alberg el comunista alcalde ens explicava com havia crescut el poble, les noves infraestructures municipals, com un poliesportiu, unes escoles que veiem al passar, les cooperatives de construcció d'habitatge...

Res, a la família i a l'altre família la d'IU i del PCE, ens trobarem amb en Julián als carrers en lluita.

Més info: IU Comunidad Madrid

ICV-EUiA caminant cap a una coalició millor o cap a una col·lisió?

2011-01-25T23:55:00.001+01:00

Des de ben petit sempre he sentit a casa que el problema que tenia l'esquerra a aquest país era que no anava unida, que sempre es barallava. M'ho deien a casa on es votava i es vota l'esquerra plural, en qualsevol de les seves expressions a Catalunya (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA) depenen del moment o la comtessa electoral.

Lliçó zero: lamentablement la idea de que l'esquerra no va unida la tenen la gran majoria de les persones d'esquerres i no es d'estranyar, ens ho hem guanyat a pols per la nostra història recent. Primer el PSUC, després diverses unions i trencaments PSUC-PCC, IC... A l'Estat el tema d'IU i la posterior Nueva Izquierda... Més recentment el tema de la marxa de gent d'IU i d'ICV-EUiA cap a IA-Revolta Global... Tot en sí un despropòsit.

Però tornant a la idea central. Diria que cap al 2001 vaig iniciar-me en això de la participació en organitzacions de l'esquerra participant a EUiA de la meva ciutat quan ja anava ja en coalició amb ICV. Allà dins em trobo que a les reunions es discutia més en el mal sentit de la paraula que en el sentit de discussió que és el debat, la posada en comú, l'arribada al consens i tirar endavant els acords col·lectivament. Amb aquestes arriba un moment en que la situació és insostenible i peta EUiA, peta ICV i ens quedem a quadres gairebé quatre gats.

Primera lliçó apresa a base de rebre cops per totes bandes: la confrontació interna de l'esquerra la porta a la pèrdua de la seva força interna (disminució en militància quantitativament i qualitativament perdent molta i molt bona gent) i òbviament externa (de projecció, de proposta, d'implicació i de transformació de la societat), a la seva disgregació en diversos corrents, amb gent que se'n va a casa i a la confrontació personal i destructiva, vamos un mal rollo en general.

El problema d'aquesta primera lliçó es que va ser massa dura, massa gent va rebre masses cops, però de tot s'aprèn i va sorgir una segona lliçó: quan hi ha vida hi ha esperança. Val me'n vaig al tòpic, però és així, avui quatre anys després i passant molts despropòsits, molt errors, masses assajos, però amb molta il·lusió tenim una cosa que ni ens podíem imaginar tenim una gent d'Esquerres que treballem Units i per un projecte Alternatiu per Mataró sota un nom que no ha canviat, el d'ICV-EUiA, però amb una manera de fer, se'ns dubte millorable i que millorarem, però que ojala haguéssim tingut fa temps i hagués evitat l'explosió prèvia a la primera lliçó.

Un bon exemple serà el camí cap a les eleccions municipals, treballem amb el que tenim fent tot el que podem i un bon exemple són aquests vídeos de pre-pre-campanya sobre diferents temes dels que volem parlar amb Mataró. Però un millor exemple és el treball conjunt a ICV-EUiA Mataró Nord o el bon ambient del grup APEEL, grup que és la direcció permanent de la Coalició local i que estem funcionant a bon ritme. És cert ens falta més, hem de donar més de sí, però això passa per tenir més organització d'EUiA, més organització d'ICV però sobretot i el que és el salt qualitatiu més organització d'ICV-EUiA.

Qui hagi aguantat llegint fins aquí es preguntarà doncs a que bé el títol de l'article: “coalició o col·lisió” cert, perdó, divago; però ho veia necessari per que qui ho llegeixi i no conegui com i on invertiexo hores pel projecte d'EUiA i de la Coali podia entendre malament el que ve a continuació, a més a més, això ho hauria d'haver escrit abans però entre estar fora del país i les festes nadalenques en família doncs em calia un temps d'adaptació i de posada al dia, al ajo:

Sento indignació i sobretot tristor per què després de tantes lliçons que dona la vida encara avui hi hagi gent dins la coalició ICV-EUiA que ja no posi pals a les rodes sinó que amenaci en deixar-nos sense rodes, sense motor i sense camí comú. Puc entendre que això passi a alguna localitat on hem d'esforçar-nos per millorar-ho però que sigui el màxim dirigent d'ICV i el meu cap de llista d'ICV-EUiA produeix una indignació i una ràbia només superades per la tristor que en una situació com la que estem vivint on dia rere dia es roben drets i batalla rere batalla nosaltres som qui posem els morts en forma de milions de persones aturades, centenars de milers de persones desahuciades de les seves llars, retallades salarials (al sector públic i al privat) i lamentablement una larga llista; que la persona que representa públicament la Coali digui a la premsa que es planteja trencar-la és d'una poca visió política, d'una ceguesa que fa pensar-te que persones com aquesta no han de tenir tasques de direcció de la nostra Coalició ja que amb persones així no aconseguirem la confiança de la gent per sumar-se i treballar conjuntament amb nosaltres per guanyar les batalles del dia a dia per millorar la vida de la majoria del nostre poble. Per què per treballar amb algú conjuntament, colze amb colze només cal una cosa, molt difícil d'aconseguir però molt fàcil de perdre i s'anomena CONFIANÇA.

I la confiança es guanya dient el que pensem i fent el que diem i per tant complint els acords aquí, allà o més enllà. I un acord amb la ciutadania és presentar-se sota les sigles d'ICV-EUiA i per tant no trencar ICV-EUiA, i un acord és signar un pacte electoral amb EUiA i complir-lo, per què el contrari ja no és només malferir la relació interna d'ICV-EUiA sinó també trencar l'acord amb la ciutadania.

Finalment i per acabar només vull afegir que la coalició tal com la tenim avui està estancada, i l'estancament produeix una marxa enrere de la capacitat política d'aquesta. Només la farem avançar en base a aprofundir el camí cap la coalicó politica (com deiem EUiA en els acords de la 5ena Assemblea) i en base ha tenir credibilitat i per la credibilitat és bàsic que els acords signats es compleixin, sinó ningú es sumarà a ampliar la Coalició amb més sensibilitats a l'esquerra del PSOE-PSC.

A Mataró la majoria de gent d'ICV-EUiA hem aprés les lliçons, ho demostrem dia a dia, desitjo que les nostres direccions s'adonin que no ens podem permetre de caure un altre cop amb la mateixa pedra.

PD: qui em coneix sap que això que poso aquí li diré a qui calgui i ho diré on calgui.

Boi ruiz, Conseller de Salut ¿pública?

2011-01-24T14:00:00.001+01:00

Avui per coses de la vida he dormit a Barcelona i al llevar-me he pogut veure el programa d'en Cuní i sorpresa que estava el flamant ex president de la patronal de la sanitat catalana i actual conseller de salut.

Aquest personatge que passa de manar la sanitat privada a tenir el poder de decisió de les polítiques de salut del país ja ha anat deixant anar perles informatives com pagar pel menjar dels hospitals, com pagar pel llençols...

Avui la perla ha sigut ESPECTACULAR va el personatge i diu que com que hi ha molta oferta de places d'hospital (molta oferta, vaia collons amb les llistes d'espera que el govern d'esquerres va millorar però que segueixen massa llargues) la demanda de serveis de salut augmenta ja que tenim un hospital aprop de casa, la oferta de centres sanitaris estimula la demanda de serveis de salut. Segons aquest senyor si a Mataró tirem a terra l'Hospital i ja de pas tanquem els Centres d'Atenció Primària jo no hem posaré mai malalt! Olé!

Normal si haig d'anar a més de 100 km per trobar un hospital o m'estic morint o dubto que vagi i per tant si no vaig a l'hospital és que sóc un ciutadà amb bona salut. I aquest personatge és del govern dels millors???

MANDA HUEVOS!!

Si voleu una explicació millor i a més amb dades econòmiques i fonament teòric econòmic visiteu Punts de Vista.

ICV-EUiA, a Mataró farem Història!

2011-01-23T15:31:00.003+01:00

Doncs m'alegra com som la gent d'ICV-EUiA de Mataró, i això ho dic per què fem les coses de la manera que ens sembla i que ens fa ser el que som, persones que volem fer coses per canviar el lloc on vivim, on treballem, on estudiem...

I dic això per què m'encanta la història i la història ens recorda que junts no sumem, sinó multipliquem potencialitats i la història ens recorda que molt abans que nosaltres d'altres també van fer Història una història plena de victòries, de derrotes, de lluites, una històrica que tenim l'obligació de no oblidar i sobretot d'estar a l'alçada.

A Mataró el company Romuald representa aquesta història viva que cal mantenir a les nostres memòries, per històrica però sobretot per democràtica i ara Romuald tota l'atenció:

Lo advertimos, no es una inocentada

2011-01-14T08:00:00.000+01:00

Tal como advertimos, no se trata de ninguna inocentada. Zapatero se sometió a las autoridades europeas y los "mercados" y quiere que se apruebe el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011. Mantiene su promesa a los poderosos contra los intereses y los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

Izquierda Unida tiene en marcha una campaña contra los recortes sociales aprobados por el gobierno Zapatero, contra las políticas neoliberales que defienden tanto el gobierno estatal, como los regionales del PP. Es necesaria una alternativa de salida social a la crisis. Para IU, es necesaria la convocatoria de nuevas movilizaciones, incluso de una nueva huelga general, como forma de contestar en la calle las políticas neoliberales y de recortes de los derechos de los y las trabajadoras y la mayoría de la sociedad ya que ampliar la edad de jubilación y los periodos de cotización no solucionarán nada. La solución pasa por augmentar los ingresos y para eso una buena manera es generar más lugares de trabajo o aumentar los impuestos a los que más tienen además siempre defendiendo los servicios públicos.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero, su gobierno (que cuentan con el apoyo del PP y CiU) y apoyaremos todas las convocatorias de movilizaciones que se realicen:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa,Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra, A bloguear, a bloguear

Ojalá fuera una inocentada

2010-12-28T07:30:00.001+01:00

Falta 1 mes para que se apruebe la jubilación a los 67 años

En el último Consejo Europeo Zapatero aseguró que aprobará el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011.

Los sindicatos han dicho que si Zapatero se empeña en prolongar la edad de jubilación de 65 a 67 años no quedará otra salida que convocar una segunda Huelga General.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero y apoyamos la propuesta de los sindicatos de convocar una Huelga General:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Moscas en la sopa, Quien mucho abarca, Maldice que no es poco, Kabila, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, abloguear, Desde la cantera, La Rueda del Tiempo, punts de vista, Agua Va!!!, La Ratera, Viramundeando, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, Sara Mulet, ceronegativo, La Terca Iutopía, Les Coses d'en Jomi,...

Inici de campanya! San tornem-hi...

2010-11-11T23:59:00.000+01:00

Doncs ja està aquí la campanya electoral oficial. I ja està aquí una de les coses que menys m'agrada de la meva militància política.

No m'agrada això d'haver de seguir un model de campanya que no es el nostre, nosaltres, l'esquerra demostrem qui som, que som, com pensem en la lluita del dia a dia en els moviments socials en els que participem colze amb colze amb moltíssima d'altra gent. També demostrem com som fent el millor possible el que fem des de les institucions.

És per això que no m'agrada la campanya electoral oficial, ja que es una campanya per les maquinàries burrocràtiques dels grans partits polítics que gasten dinerals per realitzar-les. El problema és que estan en minoria, per ara cal també donar la guitza en el seu model de campanya i així avui la comencem fent la primera penjada de cartells i banderoles!

Ens veiem al carrer treballant i fent propaganda de les nostres idees en aquest un pas més d'aquesta gran batalla d'idees dels que manen contra nosaltres els que amb la nostra força cada dia aixequem el país, nosaltres els i les treballadores!

VERD D'ESPERANÇA, ROIG DE LLUITA. AIXÍ SÍ! SOLUCIONS D'ESQUERRES!

VOTA AMB CLASSE, VOTA ICV-EUiA

La iaia, tota una descoberta musical

2010-11-11T13:44:00.002+01:00

Dimarts passat com a regal pel seu aniversari vam anar amb l'Anna al concert de la Final del Sona9. El Sona9 és un concurs de músics catalans i que cantin en català que fa més de 10 anys que intenta promocionar grups autòctons.

Doncs dimarts hi havia tres grups a concurs, amb l'Anna estavem d'acord que qui més ens va agradar va ser La iaia un grupet així melòdic amb pop i folk rollito Manel, que entre els altres dos grups, que anaven de surrealistes i no ho eren, ens quedavem amb els estrambotics Bläue ja que la seva música era millor que la dels PulpoPop. Els jurat ens va fer equivocar-nos en el pronòstic, va guanyar La iaia, però PulpoPop va quedar segon i Bläue darrers. A més el concurs van tocar els guanyadors de l'nay passat Mine! que sonen molt bé però la veu no s'acabava d'escoltar del tot bé. A més com que el Sona9 feia 10 any passava gent d'anys anteriors com The Gruixut's (que em van agradar molt i van fer de banda base per tota la resta, al meu parer de manera excel·lent), Relk, Amics de les Arts, Rauxa, Manel... Això va estar molt rebé, diferent músics cantant amb la companyia dels Gruixut's va fer cloure una bona nit de concert, amb una apoteosi final que havia de ser l'actuació dels de Manel, que em va agradar molt ja que com va dir el cantant dels The Gruixut's abans de començar a cantar Al Mar: "Quin luxe de coro que tindrem", en referencia a que els de Manel NOMÉS van fer de coro, em va agradar aquesta jugada per fotre una mica a la gent que semblava que només havia anat allà a veure Manel.

Us parlaré doncs dels guanyadors, de La iaia i el seu disc "El meu vaixell" que l'han autoeditat ells mateixos durant aquest 2010. Després d'escoltar 5 temes en directe i escoltat el disc diverses vegades, amb reafirmo en que són un grup de pop mig folk rollito melòdic amb bones veus, molta guitarra tocada ben sua i aportacions d'un contrabaix, sinó m'equivoco d'instrument, tot molt correctament instrumentalitzat. Això fa una bona combinació per les cançons més reflexives com “El meu vaixell”, "El gelat" i “Uh!” on parlen d'esperences, anyorances, amors i pors. Amb d'altres més catxondes com "Jo vull ser la meva iaia" on les iaies prenen el protagonisme ja que en molts aspectes voldriem ser com elles o "l'Havanera del modern" pels modernillos gafapasta i jerseis a ratlles. Per acabar "L'última cançó" que comença amb un passeu, passeu a lo Jaume Sisa i ens convida a conèixe'ls i ballar amb ells.

Jo m'apunto el nom del grup, i us recomano el mateix, ja que en sentirem a parlar, encara que només sigui pel fet de guanyar el Sona9 el que els permetrà fer un disc nou amb producció a un estudi professional i publicitat patrocinada a Enderrock, Ritmes.cat, TV3 i les emissores de CatRadio. Però si amb això no els sentim potser els passa com a els Amics de les Arts que pel Sona9 no van ni arribar a la final i ara estan fent cuartos!

A veure si divendres vinent (19-N) els puc anar a veure en acústic quan vinguin a Mataró al bar el Dau; encara que l'agenda sociopolítica enmig de campanya electoral i amb l'escola Ángel Rozas d'Acció Jove - Joves CCOO dubto que pugui :(

Per fi ha marxat el Papa, Sonreídme!

2010-11-08T09:10:00.007+01:00

Doncs ja va marxar el Papa i com deia en Miguel Hernandez, sonriguem que ja ha passat però caldrà seguir lluitant contra aquesta església carca i franquista.

SONREÍDME
(Miguel Hernandez)

Vengo muy satisfecho de librarme
de la serpiente de las múltiples cúpulas,
la serpiente escamada de casullas y cálices:
su cola puso acíbar en mi boca, sus anillos verdugos
reprimieron y malaventuraron la nudosa sangre de mi corazón.
Vengo muy dolorido de aquel infierno de incensarios locos, de aquella boba gloria: sonreídme.

Sonreídme, que voy
a donde estáis vosotros los de siempre,
los que cubrís de espigas y racimos la boca del que nos escupe,
los que conmigo en surcos, andamios, fraguas, hornos,
os arrancáis la corona del sudor a diario.

Me libré de los templos: sonreídme,
donde me consumía con tristeza de lámpara
encerrado en el poco aire de los sagrarios.
Salté al monte de donde procedo,
a las viñas donde halla tanta hermana mi sangre,
a vuestra compañía de relativo barro.

Agrupo mi hambre, mis penas y estas cicatrices
que llevo de tratar piedras y hachas
a vuestras hambres, vuestras penas y vuestra herrada carne,
porque para calmar nuestra desesperación de toros castigados
habremos de agruparnos oceánicamente.

Nubes tempestuosas de herramientas
para un cielo de manos vengativas
no es preciso. Ya relampaguean
las hachas y las hoces con su metal crispado,
ya truenan los martillos y los mazos
sobre los pensamientos de los que nos han hecho
burros de carga y bueyes de labor.
Salta el capitalista de su cochino lujo,
huyen los arzobispos de sus mitras obscenas,
los notarios y los registradores de la propiedad
caen aplastados bajo furiosos protocolos,
los curas se deciden a ser hombres
y abierta ya la jaula donde actúa de león
queda el oro en la más espantosa miseria.

En vuestros puños quiero ver rayos contrayéndose,
quiero ver a la cólera tirándoos de las cejas,
la cólera me nubla todas las cosas dentro del corazón
sintiendo el martillazo del hambre en el ombligo,
viendo a mi hermana helarse mientras lava la ropa,
viendo a mi madre siempre en ayuno forzoso,
viéndonos en este estado capaz de impacientar
a los mismos corderos que jamás se impacientan.

Habrá que ver la tierra estercolada
con las injustas sangres,
habrá que ver la media vuelta fiera de la hoz ajustándose a las nucas,

habrá que verlo todo notablemente impasibles,
habrá que hacerlo todo sufriendo un poco menos de lo que ahora sufrimos bajo el hambre,

que nos hace alargar las inocentes manos animales
hacia el robo y el crimen salvadores.

Sopar Revolució 2010 dels CJC

2010-11-06T18:00:00.002+01:00

Avui que aniré al Sopar de l'Associacionisme Juvenil del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) us publico una breu entrada sobre el darrer Sopar Revolució dels CJC, del passat dissabte 30 d'Octubre.

Normalment sempre que parlo a algun lloc tinc per escrit bastant bé el guió del que penso dir i és per això que ràpidament ho penjo al blog, a vegades fins i tot abans o durant la pròpia intervenció.

A aquest darrer Sopar Revolució, no va ser així, duia només escrites dues notes, per que el que volia dir, a pesar de no tenir-ho estructurat, venia molt marcat per l'actualitat política del país i per la nostra més interna.

Bàsicament calia parlar de com va anar la Vaga General, de com va anar l'Assemblea Fundacional d'Alternativa Jove - Joves d'EUiA i de com els i les comunistes hauriem d'encarar la batalla d'idees que representen unes eleccions com les catalanes on la classe treballadora i la gent jove ens juguem el present i el futur de la sortida de la crisi. Crec que em va sortir prou bé, però em vaig deixar coses de dir, ja sol passar si no ho portes estructurat.

I això va ser, per què no calia enrollar-se però espero que en breu el camarada Dimitri tingui el vídeo i així pogueu escoltar el que vaig dir, i jo veure els errors comesos i corregir-los. A més així també veurem altres boniques imatges de la part lúdica del post-sopar, on ami em va faltar el comuBingo, un altre any serà!

Pongamos que hablo de... + Jo no t'espero!

2010-11-05T08:29:00.004+01:00

Ahir la concentració contra el tracte preferent que se li dona al cap d'una secta religiosa al nostre país i per tant la inversió pública en aquest afer de les persones que volem un pais laic on es respectin totes les creences va estar molt bé! Cal felicitar a la gent de l'MLP i d'altres moviments laics catalans per la perfecte organització.

Com sempre en aquestes coses es va fer llarguet pel nombre d'intervencions i vaig haver de marxar abans, viure lluny de BCN ja ho té això. Però el contingut excelent i els ànims de la gent cridant lemes també, aixó és actitud ciutadana, això és laicisme.

Res més, només deixar-vos un text d'un amic que m'ha semblat molt interessant sobre le tema:

Pongamos que hablo de...

Pongamos que viniera a Barcelona un líder religioso que compagina, a sus ochenta y tres años, el ejercicio de intermediar con dioses y las obligaciones que conlleva su condición de jefe de Estado. Habría quien dudaría de que las facultades de una persona de edad tan avanzada permitiesen realizar correctamente ambas tareas; Manuel Fraga, quizás no. Habría quien propondría que ambas responsabilidades fueran incompatibles; Silvio Berlusconi desde luego que no. Habría, incluso, quien sugeriría la posibilidad de establecer una edad de jubilación obligatoria; a Nicolas Sarkozy ni se le pasaría por la cabeza. Podría, sin embargo, suceder que viniera. Sin duda. Hace años ya se paseó por la ciudad Carlinhos Brown y desde aquella fecha ya nada parece imposible, ni siquiera ver al felizmente olvidado Joan Clos bailar en un inverosímil carnaval…

Pero aún hay más…

Segui llegint a Ceci n'est pas un blog

Per en Marcelino i molts altres, al carrer a defensar els nostres drets!

2010-10-29T14:09:00.002+02:00

Marcelino Camacho, històric sindicalista i fundador de CCOO, ha mort aquesta matinada a l'edat de 92 anys.

Marcelino Camacho va ser el primer secretari general del sindicat entre els anys 1976 i 1987, i la figura més important del sindicalisme espanyol del segle XX. Un home fonamental en la lluita contra la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats democràtiques en aquest país. Lluitador incansable i indomable es va enfrontar contra la injustícia i va treballar sempre per la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores.

Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.

Marcelino, revolucionari, sindicalista, lluitador antifranquista, internacionalista, dirigent polític, va dedicar la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida, per la llibertat, el socialisme i el comunisme fins el darrer minut de la seva vida amb una coherència que el converteixen una persona excepcional i un referent a les nostres vides.

Honest, de mirada clara, conscient de que la història emancipatòria es fa, en plural, des d'abaix, ... Marcelino Camacho, ja ens fas molta, molta falta... El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer.

Marcelino Camacho, un dels imprescindibles.

Gràcies Àngels per poder-t'ho robar.

L'Assemblea d'Alternativa Jove tot un èxit col·lectiu!

2010-10-27T14:25:00.002+02:00

El darrer cap de setmana s'ha realitzat a la ciutat de Barcelona la Ia Assemblea d'Alternativa Jove – Joves d'EUiA. L'assemblea fundacional havia de ser la posada de llarg de la feina feta els darrers cinc anys per organitzar la gent jove d'EUiA; uns anys en que hem realitzat un procés complicat d'acumulació d'encerts i d'errors, de cremades i de banys balsàmics; on finalment la feina encaminada a l'acció, la feina d'organització i el diàleg per aconseguir la màxima unitat des del respecte a les diferències ha fet que avui tinguem l'organització suficient per marcar-nos objectius més ambiciosos.

Durant l'assemblea, com no podia ser d'una altra manera, ens van generar moments de gran discussió, moments on les rialles contaminaven l'ambient i servien d'evasió, moments de d'emoció amb l'agraïment als anteriors Coordinadors d'AJ per plantar la llavor que ja floreig, moments de sentiment amb el record al company David Raya, però per sobretot de tot moments de germanor i de plantejar la futura feina a fer.

Una futura feina que passa primer per realitzar la millor de les campanyes possibles per les eleccions catalanes una campanya de proximitat, de discussió amb els i les joves amb qui lluitem des de les assemblees d'estudiants per l'Universitat Pública, o des de les vocalies joves de les Associacions de Veines per millorar els nostres barris, o dels casals i esplais on des de la participació creem alternatives, o des dels clubs esportius, els grups de música o teatre, i un llarg etcètera; gent jove amb els qui compartim el dia a dia i analitzem el món que ens vol retallar la vida i plategem idees que cal tirar endavant conjuntament. I passa en un segon terme per no deixar de fer l'anteriorment plantejat en cap moment, per que sempre, en tot moment hem d'enriquir i enriquir-nos amb la gent jove compartint colze amb colze els espais polítics, socials, esportius, culturals, solidaris...

Així que Altenativa Jove serem un moviment de joves, un moviment on no caldrà estar afiliat a EUiA per participar-hi, un moviment on organitzar-se per canviar la societat i és en aquest espai, en aquest moviment on han de confluir, com molt bé deia en Julian Sesé durant la cloenda, totes les ideologies de l'esquerra per en base a uns acords col·lectius d'acció crear alternatives i transformar el sistema.

Per tant aquest moviment ha de ser un pilar més per aconseguir aquell objectiu indispensable dels i les comunistes catalans, el de la unitat de la classe treballadora, la unitat de l'esquerra i, del que es absolutament vital al nostre país, la unitat dels i les comunistes.

L'assemblea va ser un èxit, d'això no hi ha cap dubte, però l'èxit serà rotund si entre totes i tots fem d'AJ el que hem dit durant aquests dos dies i així complirem el desig compartit amb en Jordi Miralles que d'aquí dos anys a la IIa Assemblea Nacional no cabem a la sala i caldrà buscar una de més gran.

2010-07-07T19:09:00.001+02:00

Esta entrada que vas a leer a continuación no es propia, es una entrada colectiva, lanzada por los compañeros y compañeras de I Love IU. Con estas líneas te animo a sumarte, a que difundas esta otra opinión, que es la opinión de muchos y muchas:

Aunque parezca mentira, hay gente que piensa que en el Metro hay camareros ofreciendo canapés a los usuarios, y que éstos se desplazan pisando una cómoda y mullida alfombra roja. Estas personas son los políticos que sólo bajan al metro a inaugurar las estaciones y a comerse los canapés que contratan con el dinero que luego quieren escamotear a quienes cada día hacen que el Metro funcione. También piensan tal cosa los magnates del periodismo patrio, que habitualmente viajan en taxi, y no saben que cuando ellos salen del suburbano, los torniquetes empiezan a funcionar, se cobra por entrar, y los camareros que un rato antes ofrecían canapés se transforman en viajeros agobiados por llegar a sus puestos de trabajo o a sus obligaciones cotidianas…

Los trabajadores y las trabajadoras del metro, en lucha por defender sus salarios, pero en lucha también, y quizás sobre todo por defender principios básicos de la democracia como la negociación colectiva, el derecho a la huelga y el propio principio de legalidad y seguridad jurídica, están siendo objeto estos días de una campaña tan poderosa como miserable en su contra, capitaneada por la Comunidad de Madrid que es patrón, juez y parte en esta batalla, y que cuenta con el apoyo del PP y del Gobierno de la Nación.

A este frente político-institucional se suma el conjunto de periódicos, radios y televisiones, tanto públicas como privadas, que ejecutan con gusto –como es habitual- una campaña de linchamiento social que tiene un claro tufo antisindical, e incluso antiobrero.

Pero los trabajadores y las trabajadoras del metro no están solos. Quienes nunca montan en metro tratan de ganarles el pulso, pero los usuarios y las usuarias del metro sabemos que aquello por lo que están luchando nuestros compañeros y compañeras es lo mismo por lo que quizás mañana tengamos que luchar nosotros y nosotras.

Quienes habitualmente viajamos en metro estamos con ellos, y queremos hacer uso de nuestros medios para hacérselo saber a nuestros compañeros y compañeras del metro, y para tratar de que el resto de usuarios de este medio de transporte comprenda que los responsables de las perjuicios que la huelga pueda causar no son los trabajadores, sino sino sus patronos, los políticos que atacan sus condiciones de trabajo y sus herramientas para defenderlas.

Quieren que la huelga descarrile en la hostilidad de los usuarios. No lo permitamos.

A continuación una selección de lo que la bolgosfera ha publicado en apoyo a la huelga del Metro:

Carta a Esperanza Aguirre

Digo «Metro» y digo «Dignidad»

Con los compañeros de Metro

Huelga en el metro

Salvajadas y huelgas políticas

La última cruzada de Esperanza la ultraLibegal: los trabajadores de Metro Madrid, terroristas

Privilegiados

¿Los servicios mínimos del Metro de Madrid no pueden incumplirse pero un convenio colectivo sí?

No le digas a mi madre que soy sindicalista

ESTO VA DE LUJO

Metro, falsas unanimidades

ZAPATERO RECORTA; AGUIRRE, AFEITA

Carta de un trabajador de metro en lucha

Un centimito por aquí, otro por allá

Paren España 2010, que me vuelvo a la Edad Media

Lo más salvaje no es la huelga

Todo Puesto de trabajo como el Metro de Madrid

Sé solidario con la Huelga de Metro. ¡¡Adhiérete y vota!!

Huelga del Metro en Madrid

La huelga como acto de fuerza

De fútbol y huelgas salvajes

La llaman huelga salvaje: todos contra los trabajadores

Huelga de Metro de Madrid: Argumentario

AGUIRRE EN EL METRO SE METE LAS QUE VAN FUERA

La Huelga no es regulable, que conste

Sindicatos

¿Dónde están los servicios mínimos de la conciencia?

Huelgas, para qué os quiero

No hagamos una ley de huelga en caliente

El metro de Madrid en huelga

Las huelgas no son juegos florales [2]

Conciencia social

Caretas fuera

A los tertulianos

Si Haces Huelga, Te Mando Los Tanques…

el caos se adueña de madrid

Solidaridad con la huelga del Metro de Madrid

Los compañeros del metro de Madrid: Un ejemplo de lucha y dignidad

La huelga del Metro de Madrid es la huelga de todos y de todas

LOS RECORTES SEGÚN CANTINFLAS, O ESPERANZA NO VA EN METRO

Como los trabajadores del Metro de Madrid, luchemos: CONTRA LA REFORMA LABORAL Y LOS RECORTES SOCIALES. Todos a la Plaza del Reina Sofía a las 19.00

Salvaje inseguridad jurídica

Ciudadanos en apoyo a la huelga del Metro

¿De quién son rehenes los viajeros del Metro?

En La Rioja no tenemos Metro pero las luchas son compartidas

Hay que pararles los pies

La buena huelga salvaje

AL LADO DE LOS BRAVOS TRABAJADORES DEL METRO DE MADRID

Salvaje (Huelga del Metro de Madrid II)

IU con los trabajadores y trabajadoras de Metro

Salvajes

el metro de Madrid no vuela

Reflexiones sobre una jornada de huelga de Metro en Madrid

Si te ha pillado la huelga, jódete

Un ejemplo para todos los trabajadores

Huelga salvaje, huelga domesticada

Estem de Festa Avant, us deixo una adaptació d'un company

2010-07-02T18:00:00.000+02:00

Farà ja uns dies, un camarada ens enviava una informació i afegia aquesta adaptació que els més televidents sabreu distingir, jo no ho vaig fer:

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La feina ben feta,
qui no ho recorda?
una cosa molt nostre
en els moments de més glòria.

Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.

Tot està per fer,
podem aixecar el vol,
tot és possible,
escrivia Martí i Pol.

Joan Miró,
Pau Casals,
Pere Ardiaca,
des d'aquí, Universals.

El Comín amb la sotana.
Amb la veu, Ovidi Montllor.
Tu amb la falç i el martell,
jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors
Fusters, lampistes, músics i escriptors.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.
I estimar el Partit és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
És millor que la sort.

No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,
marxistes-leninistes com sempre,
que no ens venci la son.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

Si fem les coses com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?

I el que facin els euros tan se val.
perquè la feina ben feta
ni te fronteres, ni te rival.

Deixo el vídeo pels pocs televidents i a més amb subtítols al castellà, pels amics que encara no en saben prou de català:

Avui una de poesia

2010-06-14T16:47:00.003+02:00

Per l'estrany dia d'estiu que estem tenint avui a la ciutat de Barcelona us comparteixo l'Elegía de primavera del poeta i comunista José María Valverde:

Elegía de primavera
José María Valverde

¡Dulce tarde infinita,
anégame en tus aguas de oro quieto
donde el alma reposa sin angustias;
dame tu plenitud, que nada quiere!

Eres eternidad.
Tú me borras el tiempo y el espacio.

Todas las primaveras de mi vida
suben de mis bolsillos a mis manos.
Primavera de niño, en los balcones,
viéndola, como un mar, ante mí abierta;
y luego, en el paseo
-mientras que yo miraba
jugar a los demás, meditabundo-,
iluminando mi alma silenciosa,
sola como un mendigo...
(... y la rueda de niñas...)

Primavera de siempre, con el ansia
de quererla beber hasta encontrarle el fondo.
¡Que no quede una hoja ni una brisa
que yo no haya gozado!
¡Que no te vayas nunca, primavera!

Y el espacio no existe: aquí está el mundo.
En la hermandad del sol
este valle y el otro son el mismo.
Ya está fundido todo.
La tierra entera canta entre mis brazos,
y me llaman los montes nunca vistos
y siento aquí presentes las ciudades
donde sueñan muchachas ignoradas...

¡Primaveral tristeza de estar solo!
Yo quisiera tener bajo mis manos
pétalos de las rosas más lejanas,
y una voz de muchacha, suave y tibia,
guardada en la cartera...
Tristeza porque sí, porque estoy triste
cuando todo se alegra sin razones...

Vídeo: "No al tijeretazo" de Zapatero

2010-05-19T12:11:00.003+02:00

Campanya d'Alternativa Jove - Joves d'Esquerra Unida i Alternativa denunciant la retallada social proposta pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i avalada pel PP, la patronal, els mercats i la banca (o sigui la oligarquia financera i els seus lacayos).

Més info al bloc d'en Jose!

Avant Online: "El capitalisme no es transforma: Se'l destrueix"

2010-05-17T16:36:00.002+02:00

L'Avant Online, òrgan central del PCC, ha tornat a sortir aquest 15 de Maig i aquí us deixo la encertada editorial. Dins del diari també podreu trobar altres articles sobre la retallada social del Govern Estatal deguda a la pressió del FMi i els mercats.

El capitalisme no es transforma: se’l destrueix

Quan la crisi va esclatar a les mans dels dirigents occidentals, a alguns, els més representatius i defensors (malgré lui?) de la filosofia que impregna el liberalisme més devastador de tots els temps – cal esmentar, entre d’altres, en Barak Obama , en Gordon Brown, l’Angela Merkel, en Nicolas Sarkozy i també, és clar, el nostre José Luis Rodríguez Zapatero – a tots ells se’ls va omplir la boca amb frases tan impressionants com que “el capitalisme ha de ser reformat”, “cal acabar amb l’especulació financera”, “cal més control del mercat”… i tot així per l’estil. Molts les van creure, encoratjats per la ignorància, la innocència o la necessitat peremptòria de creure en solucions taumatúrgiques. No és estrany que la gent del carrer cregui que en matèria econòmica es poden produir prodigis, quan el mateix president del Banc Central Europeu, en Jean-Claude Trichet, quan la crisi arribava al seu zenit més tenebrós, va tenir la grandíssima barra de dir, aquí mateix, a Barcelona, que “la crisi ens l’ha enviada Déu, però els que l’han de solucionar són els homes”. Portentós! El principal faent de les finances europees li endossa a Déu les males pràctiques del capitalisme per treure’s del damunt les responsabilitats del sistema, del qual ell mateix n’és un destacat representant. A veure qui li demana comptes a Déu. Però, ah!, la solució no li va encomanar al seu totpoderós, sinó a un col·lectiu boirós i globalitzat per la faceta probablement més imbècil d’en Trichet: els homes. El president del BCE no va tenir estómac suficient per encomanar la solució als mateixos que han causat el desastre, que no són tots els homes, sinó alguns (pocs) homes. Però la solució ja està en marxa. Grecs i espanyols la coneixerem a les nostres costelles.

Reformar el capitalisme… Sembla una broma i seria per morir-se de riure si no estés en joc el benestar de milions d’homes i dones. La reforma l’estem contemplant ara mateix: els bancs, als que els governs dels Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya, Espanya i altres països van omplir les arques amb els diners públics, els diners de tots els contribuents, segueixen especulant i incrementant els seus beneficis, guardant els diners a les seves caixes fortes sense concedir ni una engruna de crèdit a l’economia real. Els mercats continuen fent el que volen, les maniobres especulatives de gentussa emmascarada en l’anonimat fan tremolar de pànic països sencers, com la mateixa Espanya, desena potència econòmica del món, amb 46 milions d’habitants, una renda per càpita que supera els 27.000 euros anuals i un PIB que arriba a més del bilió i mig d’euros. Això vol dir que no només no es combat la crisi, sinó que s’hi està aprofundint en permetre als poders públics que els especuladors segueixin actuant al seu aire. En definitiva, el capitalisme enfonsa cada dia més les seves arrels en l’abonament que el sustenta: la depredació, la rapinya, l’especulació, l’explotació. Depredació, rapinya, especulació i explotació són els components genètics del capitalisme. Sense ells no existiria.

Per això és impossible reformar. Canviar els gens que li donen la seva raó de ser suposaria convertir-lo en una altra cosa, i això no ho consentiran els beneficiaris del sistema. Els pocs beneficiaris del sistema. Al capitalisme no se’l reforma: se’l destrueix fins als fonaments, fins que no en quedi ni un cep que pugui créixer i reproduir-se.

Cal remetre’s a lamentables i recent fets. En Rodríguez Zapatero, que pretenia passar a la Història com el president d’un Govern espanyol més obert a allò social, ha acabat clavant la cèrvix, espantat davant les cares ferèstegues que li posava el Senyor Mercat. L’ensurt ha estat tan gran, que les seves mesures per reduir el dèficit públic són les més dretanes que mai no ha gosat anunciar un primer ministre espanyol. Ni en Mariano Rajoy, home de dretes on n’hi hagi, hauria gosat arribar a tant per por a que se li calés foc al país. Així, el Senyor Mercat, els especuladors, els banquers … han acabat imposant el seu sant i senya: el capitalisme és intocable.

Però les mesures antisocials anunciades per en Rodríguez Zapatero són una declaració de guerra als sindicats. Veurem com se les arregla el president per fer que l’Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, i en Cándido Méndez, líder de la UGT, s’empassin l’embolat i admetin que les mesures anunciades són les úniques possibles per redreçar un greuge del que cap de les víctimes que resultaran damnificades – que seran milions – en té la més mínima responsabilitat.

Qui va guanyar el Barça-Inter? Nike!

2010-04-29T11:30:00.000+02:00

La gent que em coneix sap que no sóc gaire futbolero, que em decanto pel Barça però que no el segueixo al dia a dia però si intento mirar el Partits "importants" com el d'ahir. Un barcelonista que s'alegra de que guanyin els equips catalans de les categories superiors com l'Espanyol, el Girona, el Nàstic, o d'altres categories però als que els hi tinc carinyo com el pobre Lleida, el mític Sant Andreu o el desconegut Mataró.

Però anem al Barça Inter d'anit:

La prèvia.

Exagerada, que pesadets és horrible, però el marketing i la necessitat de generar diners ja té això, generar expectació, generar il·lusió, generar fum per entretenir a la gent.

No entenc encara com pot haver persones que sentin tan dins seu el resultat d'un Partit, com deia al facebook: "M'agradaria viure a un pais on un periodista fes una arenga amb la força que té aquesta per un tema realment trascendental pel futur de la ciutadania del país i no per un puto partit de futbol." Això diria molt del país i també molt de les persones que hi vivim. Per total que m'afecta a mi, un treballador la victòria o derrota d'un equip de futbol? Poc, i no dic gens, per que tot això genera activitat econòmica que a través dels impostos hauria de repercutir en millors condicions de vida.

Qui va guanyar?

Abans de l'eliminatòria ja es sabia, guanyar guanya Nike, que és el patrocinador dels dos equips. Quants milions de persones han vist els partits i el logo de Nike per tot arreu? Quants milers deuen haver comprat merchandising del Intern i el Barça aquestes darreres setmanes? Doncs això, guanyés la societat anònima (si no m'equivoco diria que ho és, no ho trobo) Intern de Milà o la societat limitada FC Barcelona qui guanyava; segur eren aquestes dues societats però sobretot la Nike Enterprise que les patrocina a les dues.

Ahir hi havia pel carrer, ràbia tristor, gent marxant a casa cabrejada enlloc d'anar a gaudir d'una cervesa amb les amistats, realment no ho entenc com afecta tant...

Ja ho dèiem l'any passat amb alguns amics/gues, si només el 10% de gent que es mou moltíssim per un tema tan insignificant com el Barça, és mogués per transformar la realitat no estaríem com estem. L'any passat Barcelona ciutat i d'altres pobles i ciutats semblaven que estaven en un procés revolucionari amb la gent envaint el carrer, feliç i contenta, i era per la Lliga, Copa i Champions... Aquest any potser no ho veurem, però no em preocupa, espero veure la gent envaint el carrer, feliç, contenta i preparada pel combat aquest dissabte.

Visca el 1r de Maig!
Visca el Barça!
Visca Catalunya!

Us passo un enllaç d'un madridista que diu coses molt certes del partit com la nefasta apel·lació a la èpica del Barça, no calia èpica, calia bon futbol.

Manifest PCC pel primer de Maig

2010-04-28T22:45:00.000+02:00

Com sempre tinc el bloc una mica abandonadet, però no es pot fer gaire més, us deixo el manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya de cara al primer de maig. Ens veiem dissabte al carrer!

1 DE MAIG DE 2010

ORGANITZACIÓ I MOBILITZACIÓ FRONT LA CRISI

Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC)

La crisi que ens està colpejant i que ha produït a Catalunya més de 650.000 aturats i aturades no l’han creada els treballadors i treballadores, i per això no són aquests els que l’han de pagar. És producte del capitalisme especulatiu, de l’apropiació de recursos financers per part d’una minoria, l’oligarquia financera, que opera amb un afany ilimitat de lucre a qualsevol preu, fins al punt d’ensorrar projectes de vida amb l’atur, la precarització, les vides hipotecades i engegar en orris el futur del planeta. A casa nostra això s’agreuja per un model de creixement basat en el predomini de l’especulació en la construcció i d’altres sectors, i en les privatitzacions del sector públic que provoquen unes relacions laborals en què augmenta la precarietat, els salaris baixos i l’ocupació amb poca qualificació.

Aquest model econòmic a més está posant en perill el nostre model públic de polítiques socials, amb clares intencions privatitzadores per part de la patronal i la banca, disminuint prestacions i qüestionant el sistema públic de pensions.

De la crisi se’n pot sortir de diverses maneres: cedint a les pretensions de les grans patronals espanyola i catalana, o establint alternatives de defensa i extensió dels sistemes de protecció social i avançant cap a un nou model productiu, tal i com proposen els sindicats i en especial CCOO: és a dir, hi ha sortides conservadores, de dretes, o sortides d’esquerres.

La dreta i la patronal, per aconseguir els seus objectius, volen agenollar els sindicats i l’esquerra, volen imposar polítiques de trencament dels sistemes de relacions col·lectives, on primi l’individualisme i la no-política. Nosaltres i el sindicalisme de classe reclamem solucions polítiques basades en la col·lectivitat, i per tant en sistemes de protecció social públics i solidaris i en un model productiu basat en la indústria respectuosa amb el medi ambient i la creació de llocs de treball estables. En la generació d’activitat económica l’Estat ha d’assumir el paper que li correspon de motor i capdavanter.

Denunciem les pràctiques de corrupció instal·lades a les empreses i també a la política. Els sous i indemnitzacions multi-euro-milionàries, la corrupció fins al moll de l’os del PP a nivell general, que s’expressen allà on estan al govern, com és el cas de Madrid, València, Balears i un llarg etc., i alguns ajuntaments, les fundacions d’Unió Democràtica, els casos Gürtel i el Palau de la Música, la Fundació Trias Fargas, fan palès que les dretes, catalana i espanyola, estan ficades dins de les corruptel·les pròpies del sistema capitalista.

Només la dignificació i l’enaltiment de l’activitat política, la netedat i la vocació de servei a la ciutadania, eliminant les pràctiques alienes a l’ètica, de la qual les esquerres han estat capdavanteres, pot fer que la ciutadania i en especial la classe treballadora participi plenament dins de la vida política i social catalana, i això ho podem fer recuperant l’activitat política a les empreses i seguint lluitant per la unitat dels treballadors i de les esquerres.

Un govern de dretes a Catalunya seria un pas enrere per a la construcció nacional de Catalunya, seria regalar en safata un instrument com ha de ser el Govern de Catalunya als conservadors, que cada cop més es vinculen a solucions autoritàries i feixistes. Només cal veure on estem tots nosaltres en la duríssima confrontació d’aquest procés gens fàcil del nou estatut i de l’atac feixista contra la democràcia i les llibertats utilitzat en el cas Garzón.

Un govern de dretes de CiU+PP a Catalunya esdevindria un instrument per fer pagar la crisi als treballadors, treballadores i sectors populars.

Reforçar i enfortir CCOO, reforçar i enfortir EUiA, i reforçar i enfortir el PCC es la garantia per no lliurar Catalunya a les dretes, per avançar cap a un nou model productiu per a Catalunya, per reconstruir la classe obrera com a tal. És un pas per fer que les polítiques d’EUiA entrin en el món del treball, per la necessària unitat programàtica d’ICV-EUiA en el camí de la unitat de les esquerres, per una nova majoria d’esquerres i de progrés a la nostra nació; reforçar el PCC es donar passes importants cap a la trobada dels i les comunistes disposats a lluitar per a aquests objectius.

Finalment, en aquest 1 de Maig lluitem per l’internacionalisme al costat dels oprimits de tot el món, al costat dels pobles que a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica estan construint el seu futur amb independència i al costat dels treballadors i treballadores que lluiten per un millor projecte de vida i per unes condicions dignes de salari, protecció social i salut.

PER L’AVENÇ DELS SISTEMES PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL.

PER UN NOU MODEL PRODUCTIU

PER UN NOU INTERNACIONALISME DE FRATERNITAT I LLUITA

PER LA UNITAT DELS TREBALLADORS I DE LES ESQUERRES

PER LA UNITAT DELS I LES COMUNISTES

VISCA EL 1 DE MAIG!

Una altra dedicatòria de llibre

2010-04-22T14:00:00.001+02:00

Pel Sant Jordi de l'any passat vaig regalar un llibre a una dona que no volia cap rosa i encara que vaig trigar una setmana en donar-li a ella, li vaig acabar donant amb aquesta dedicatòria escrita pocs dies després de comprar-lo a la darrera pàgina d'aquest. La publico avui per donar idees a molta gent que demà buscarà com dedicar un llibre, espero que tingueu bona vigília de Sant Jordi.

Hola bonica,

Aviat farà un any que ens vam veure per primer cop camí de l'exili i que ens vam conèixer després d'un sopar amb sons caribenys.

En aquest any hem passat moltes coses, algunes millors que d'altres, vam descobrir que ens estimem i volem estar junts, però també hem descobert que no sabem com fer-ho del tot bé.

Jo que com bé dius sóc un "quejica" també sóc un optimista nat i d'aquells que pensen que després del crepuscle que acompanya l'eclipsi que estem passant sempre ve una lluna nova a la que acompanyaran moltes albades compartides.

Així que gaudim de les albades que es depara el futur per compartir, començant per les que passarem d'aquí a poc a Bilbo.

Muxu
Maite zaitut

Com a nota dir que aquesta entrada està esperant publicar-se des del 30 d'Abril del 2009, que va ser el dia en que el llibre va ser regalat.

La NO salutació al XI Congrés de la UJCE

2010-04-16T20:10:00.000+02:00

El passat cap de setmana es realitzava a Casarrubuelos (un poble de la Comunitat de Madrid, bastant bonic i amb alcalde comunista d'Izquierda Unida) el XI Congrés de la Unión de Juventudes Comunistes de Espanya on els CJC - Joventut Comunista de Catalunya anàvem de convidats enlloc de delegats degut a que per diferents motius que no venen al cas, som dues organitzacions totalment alienes.

En el títol dic NO salutació ja que per motius d'agenda del Congrés i dels nostres horaris de vols finalment no vam poder realitzar la salutació durant l'activitat congressual, però m'agradaria com a mínim penjar-la aquí per si algú li interessa ja que la tinc en format digital.

Potser la setmana vinent, un cop hagi acabat els documents (a pesar de no tenir les més de 1300 esmenes) , faré una valoració del que vaig percebre allà i del extret dels documents.

Aquí us deixo la breu salutació:

Bona tarda camarades,

Primer de tot una abraçada revolucionària dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut Comunista de Catalunya, al XI Congreso de la UJCE.

Queríamos empezar nuestro saludo exponiendo la situación en Catalunya donde hay que hablar del Govern d'Esquerres i Catalanista como el único gobierno de Europa (exceptuando Chipre) que es de izquierdas y realiza políticas de izquierdas como seria el mantenimiento y augmento del gasto social mientras se recorta en el estado español 50.000 millones de € en gasto social, curioso que defensa aumente, y ya no hablemos de Europa o en especial de Grecia. Que este Govern ha realizado políticas con las que los comunistas no estamos de acuerdo y lo hemos expresado, como por ejemplo la Ley de Educación que PSC y ERC pactaron con la derecha Convergente para mantener financiadas escuelas de élite y religiosas en contra de sindicatos, AMPAs y nuestra coalición ICV-EUiA. Puntos así no quitan que sin nuestra presencia se hubiera eliminado el impuesto de sucesiones (que PSC y ERC proponían y CiU y PP anhelaban), impuesto básico para mantener unos ingresos indispensables para el gasto social y de los que quien más tiene más paga. Por ser este gobierno un avance los y las comunistas catalanes apoyamos este gobierno y trabajamos por fortalecer EUiA y también ICV-EUiA para conseguir de nuevo una mayoría de izquierdas que impida un gobierno de derechas CiU+PP, para esto todos y todas las comunistas españolas a través de Izquierda Unida deberemos trabajar, por que Catalunya inicio un ciclo de cambio de derechas hacia izquierdas y si queremos que se mantenga y mejore, sólo esta en nuestras manos.

Igualmente que mantener y tirar a la izquierda el Govern de la Generalitat, es estratégico que en el proceso de elección de delegados sindicales les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya se consoliden como primer sindicato del país y que CCOO Confederal se mantenga también primero a nivel estatal, no es lo mismo que CCOO sea el primer sindicato del país a la hora de negociar que que lo sea UGT, en eso tenemos mucho a ganar, como ya fue un gran victoria el giro que dimos en CCOO Confederal que se esta notando y debemos profundizarlo llevando la política al sindicato y a los tajos, recuperando el sindicalismo de clase y construyendo conciencia de clase obrera entre los y las trabajadoras.

Además debemos tener en cuenta que actualmente el Movimiento Estudiantil en Catalunya se encuentra muy debilitado después de las luchas maximalistas anti-bolonya del año pasado que movilizaron pero no organizaron en base a objetivos concretos y quemaron al estudiantado, en ese frente tenemos mucho trabajo a hacer los y las comunistas en AEP y en Estudiantes en Movimiento.

Queremos continuar con la expresión de un convencimiento que heredamos des de la fundación de los CJC y del PCC, pero que se acentúa por el momento de crisis del modelo neoliberal, que no del capitalismo, en el que nos encontramos que nos demuestra que es más necesario que nunca trabajar por la unidad de la clase trabajadora, por la unidad de las izquierdas y también por la unidad de los y las comunistas. Es por eso que para nosotros es un orgullo participar en este Congreso, también lo fue en 2006, y creemos que es una demostración que la relación entre comunistas catalanes y del resto del Estado mejoran, aunque somos conscientes que falta camino por recorrer, pero como decían los documentos del último congreso del PCC:

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

No querríamos robaros más tiempo, que tenéis mucho trabajo que debe ser, y estamos muy convencidos que lo será, provechoso para vuestra organización y sobretodo para la juventud española.

Salut i bon treball!
Viva la UJCE!

14 d'Abril, la III Republica arriba a la Blocesfera!

2010-04-14T23:07:00.000+02:00

La blogosfera de IU proclama la III República

Por si no lo sabían ustedes, hoy 14 de abril se ha proclamado la III República Española. O al menos con esta premisa diversos blogs del entorno de IU la mayoría de los cuales integran el agregador www.iloveiu.org

Así, los internautas han podido disfrutar de visiones nostálgicas, reivindicativas, humorísticas, líricas e incluso heroicas de lo que podría ser el proceso y las consecuencias inmediatas de las instauración de la República en España, en un ejercicio de política-ficción que, según los responsables de la iniciativa, servirá para que se reflexiones sobre la democracia española y se tome conciencia de la necesidad de un cambio en el modelo de Estado.

Los post, muchos de ellos adornados con la bandera tricolor y animados sonoramente con el himno de Riego, son:

Àngels, Grândola, , Hugo Martínez Abarca, Domingo Benito, Javier Mesonero, Antonio Rodríguez, Victor Casco Ruiz, Fernando Jiménez, Kabila, José Vicente Verdú, Los pies en la calle, Viramundeando, Roberto Cacho, Toni Barbará, Imagina, A sueldo de Moscú, Sergio García, Tania Sánchez, Nerea Gálvez, Alvic, Jesús Santos Corral, Ventanas del Falcón, , Pedro Mellado, Viul, ceronegativo y Mi lugar en el (otro) mundo (posible)

Por su parte, el blog Dempeus per la salut púbica ha reproducido la Llei d'Avortament de la Generalitat Catalana republicana que durante mucho tiempo fue una de las más progresistas de Europa.

Mou-te pel Sahara!

2010-03-14T19:00:00.000+01:00

Des del Moviment de Brigadistes (amb qui he anat de brigada de solidaritat a Cuba i Bolívia) han organitzat una jornada de suport al poble Saharauí per la seva llibertat.

Durant el dissabte 27 de Març a l'espai Jove de la Fontana a la Vila de Gràcia de Barcelona es faran un seguit d'activitats, conferències, exposicions, l'entrega de premis del Primer Certamen de Cartes a Pilar Rahola i un Concert amb Sabor de Gràcia, 9Son i Más Vale Tarde Ke Nunca.

Per més informació cliqueu a la imatge!

Informe del Comitè Central del PCC del 6 de Març

2010-03-13T10:01:00.005+01:00

Després de la petita crònica del darrer Comitè Central del passat dissabte avui us poso els documents aprovats.

Podeu trobar la resolució de suport al personal de la neteja en lluita i l'informe polític tant en català com en castellà.

Que us vagi de gust la lectura.

Catalunya sota la neu 2!

2010-03-09T08:30:00.003+01:00

Us poso una imatge per satèl·lit de com està Catalunya de blanqueta:

Ara a Barcelona fa més fred que ahir però fa un solet molt bonic i tenim un cel molt clar!

Una altra imatge xula també:

Catalunya sota la neu! Millor dit, Barcelona i rodalies sota la neu!

2010-03-08T21:30:00.000+01:00

Sembla que avui que ha nevat a Barcelona i rodalies la neu és notícia, però quan neva en quantitats ingents a la resta del país i moltes perosnes també pringuen en el caos no és noticia.

M'agrada pensar que no és centralisme sinó que és que la quantitat de persones afectades pel caos meteorològic és molt superior. Només posar-vos algunes imatges.

El PCC ja té nova direcció

2010-03-07T10:30:00.007+01:00

Després que el passat gener el XII Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya escollís el seu nou Comitè Central, ahir 6 de març aquest Comitè Central (CC) es va reunir per segon cop per realitzar un debat sobre la situació política, marcar les línies principals a seguir, escollir el nou Comitè Executiu i el nou Secretariat del Partit.

En Joan Josep Nuet va presentar l'informe que és composava de cinc punts principals:

- Un primer valorant molt positivament el XII Congrés i concluint que: "Ara toca a aquest CC desenvolupar els acords del Congrés i posar en marxa tota l’estructura partidària per debatre políticament les conclusions, els documents polítics i la resolució política de forma especial i aquest document del CC del 6 de març que ja comença a posar el fil a l’agulla."

- Un segon punt és un anàlisi del moment del capitalisme actual, passant per una explicació històrica que no deixava lloc a dubtes que la bombolla havia d'esclatar, per tant la tasca del Partit és: "conèixer, combatre i proposar alternatives al capitalisme en la seva fase de globalització neoliberal a nivell econòmic, social, cultural i institucional. Fer-ho des d’un punt de vista global i desenvolupar-ho en marcs locals (siguin territorials, d’empresa, de centres d’estudi, recerca i universitat o d’àmbits especialment relacionats amb els drets socials com la salut, l’educació i d’altres. Interconnectar les lluites en l’àmbit de Catalunya, Espanya i Europa amb la dimensió internacionalista i solidària d’aquestes"

- Un tercer punt centrat en una agenda per Espanya i Catalunya on tenim un calendari ben apretat i caldrà per una banda a Catalunya: "que la batalla política, electoral i mediàtica té i tindrà profundes repercussions econòmiques i socials si guanya la dreta i governa o si ho fa l’esquerra. Per això el Partit ha de prioritzar al costat de la reflexió, el creixement partidari i l’articulació social, el ple suport al creixement organitzatiu i social d’Esquerra Unida i Alternativa per, conjuntament amb ICV, desenvolupar les propostes programàtiques i les accions polítiques que col·loquin la Coalició ICV-EUiA en una posició de força per assegurar una majoria d’esquerres que possibiliti un Govern que desenvolupi una nova fase de polítiques d’esquerres per i amb una majoria social d’esquerres a Catalunya. " una majoria social d'esquerres que proposi: "un pla alternatiu que permeti una sortida social i progressista a la crisi en benefici dels treballadors, treballadores, sectors populars, autònoms, pagesia i petits i mitjans empresaris. Aquest acord requereix la participació de l’esquerra parlamentària sense exclusions i el sindicalisme de classe, al costat dels moviments socials que qüestionen les polítiques neoliberals." i per l'altra banda cal al: "conjunt de l’Estat Espanyol, seguir treballant amb el mateix objectiu de fer convergir l’alternativa política i social en un pla de propostes per sortir de la crisi per l’esquerra. Prenen una importància cabdal les posicions del sindicalisme de classe d’UGT i especialment de CCOO que fins ara han aconseguit frenar les envestides de la patronal i que estan actuant de principal fortí de la resistència contra l’ajust conservador." i a més el PCC: "Hem de seguir reforçant Izquierda Unida, apostant pel seu creixement i la seva refundació amb criteris d’ampliació política a tots els espais de l’esquerra que qüestionen les polítiques neoliberals i al mateix temps de plena correspondència amb les organitzacions socials alternatives, i de forma profunda, estratègica i regular amb el sindicalisme de classe i específicament amb CCOO."

- El quart punt sobre com el Partit ha d’actuar com a organitzador intel·lectual de les resistències en xarxa. El partit "ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica." impulsant tots els "moviments en què els comunistes treballem colze a cozle amb d’altres revolucionaris i progressistes"; on el Partit hem d'"esdevenir una important fàbrica d’idees,"

- finalment una proposta de Comitè Executiu, Secretariat que conjuntament amb una direcció ampla de Comitè Central i Comitès de Federacions i Àrees han d'encaminar el Partit en aquest nou període. Posaria el llistat del nou CE i Secretariat però no les tinc en digital i picar-les ara em fa una mica de mandra, segur que a la web del PCC ja es publicarà. Ja tinc el llistat:

COMITÈ EXECUTIU

1. ADELINA ESCANDELL. Coord. C. Executiu

2. ROSA BOFILL. Coord. C.C.

3. JOAN LOU. Festa Avant

4. JOAN SAMIT. Director Avant

5. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

6. JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

7. MIGUEL PELAEZ . Responsable Federació Mov. Obrer

8. JORDI RIBÓ. Direcció CCOO

9. JOSÉ FUENTES. Direcció CCOO

10. MERCÈ CIVIT. Responsable Fed. Mov. Unitari i Territorial

11. JORDI MIRALLES. Coord Gral. EUiA

12. GUMI TORRESCUSA. Responsable Federació Tècnics P. i Quadres

13. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

14. TONI FRANCO. Responsable Federació Mov. Popular

15. XAVI CUTILLAS. Responsable Internacional

16. FINA MATEO. Responsable Ensenyament

17. JOANA MARINÉ. Responsable Comunicació i Xarxes Socials

18. SANDRO MACCARRONE. Responsable Fed. Universitat

19. LUIS JUBERIAS. Director Realitat

20. MANUEL MORENO. Responsable Cultura

21. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

22. CELESTINO SANCHEZ. President Fundació Pere Ardiaca

23. MARC NAVARRO. Secretari General dels CJC

24. ENCARNA TARRIAS. Responsable Dona

25. TONI BARBARÀ. Responsable Salud

26. JORDI GARRELL. Responsable de Solidaritat

27. RAÜL VALLS. Responsable Sostenibilitat i Sobirania Agro-Alimentària

SECRETARIAT

1.JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

2. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

3. RAFA SOLORZANO. Organització Comunicació i Xarxes Socials

4.JUANJO FERNANDEZ. Organització Fed. Unitària i Territorial

5. BEGOÑA SIMÓN. Organització Fed. TPQ

6. ANNA MAICAS. Organització Fed. Mov. Popular

7. ALBERTO FERNANDEZ.Organització Fed. Mov. Obrer

8. ALBA DE LAMO. Organització Avant i Realitat

9. ANNA MALLOL. Organització Fed. Universitat

10. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

11. ABRAHAM CEMBRERO. Organització Fundació Pere Ardiaca

12. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

13 ALBERT CLARET. Organització CJC

14. EDUARD ALTÉS. Organització Fed. Solidaritat

15. — Organització Festa d’Avant

Responsables de les Federacions i Àrees (només s’en citen alguns i no els comités al complert)

FEDERACIÓ DE MOVIMENT OBRER

Miguel Peláez / Alberto Fernández

FEDERACIÓ DE MOVIMENT POPULAR

Toni Franco / Anna Maicas /

FEDERACIÓ DE MOVIMENT UNITARI I TERRITORIAL

Mercè Civit / Juanjo Fernández / Toni Salado

FEDERACIÓ DE SOLIDARITAT

Jordi Garrell / Eduard Altés

FEDERACIÓ TPQ

Gumersindo Torrescusa / Begoña Simón / Luís Juberías

FEDERACIÓ UNIVERSITAT

Sandro Maccarrone / Anna Mallol

COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Marc Navarro / Albert Claret

ÀREA DE LA DONA

Encarna Tarrias / Pilar García

ÀREA D’ENSENYAMENT

Fina Mateo

ÀREA DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

Joana Mariné / Rafa Solórzano

ÀREA D’ECONOMIA

Àngels Martínez Castells / Enric Serradell

ÀREA INTERNACIONAL

Xavi Cutillas / Ceferino Alonso /Carles Pèriz/Albert Company

Espero que hagi estat interessant el resum.

Avorrit mirant videos he trobat un de bonic

2010-02-18T22:22:00.002+01:00

Doncs res, avui he arribat aviat a casa i no tenia ganes de fer feinetes vàries i navegant per on normalment no ho faig he trobat aquest vídeo que està prou bé. A gaudir-ne que comença aguila roja!

Primer Certamen de Cartes a Pilar Rahola del Moviment de Brigadistes

2010-02-13T16:54:00.004+01:00

La gent de Moviment de Brigadistes ha organitzat un certamen de cartes per la Pilar Rahola després de les seves reflexions sobre el moviment solidari amb el poble palestí després de la detenció de la cooperant catalana per part de l'exercit israelià aquesta setmana passada.

Podeu trobar informació tant al Facebook com a la web del Moviment de Brigadistes www.brigadistes.cat.

Us deixo aquí tota la informació sobre com participar al certamen per si us fa mandra obrir l'enllaç:

Un vídeo per pujar l'ego!

2010-02-12T20:03:00.002+01:00

Avui una amiga m'ha enviat aquest vídeo, i com que m'ha pujat la moral, i també l'edo, doncs el publico!

Gaudiu-ne!

Passat el XI Congrés del PCC a treballar i fer créixer l'escamot

2010-01-25T18:30:00.003+01:00

En Joan Josep Nuet nou secretari general del Partit dels i les Comunistes de Catalunya tancava la seva intervenció amb un poema de Joan Salvat Papasseit sobre un escamot d'avantguarda, i l'escamot del PCC hem fet una bona feina aquest cap de setmana. Faré una valoració més concreta del Congrés aquesta setmana, m'entrestant us deixo el vídeo de la cloenda del Congrés que té una durada de 30 minuts aproximadament:

DIVISA
joan salvat papasseit

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

També podeu llegir el que ha sortit sobre el Congrés del PCC al blog de l'Àngels, al blog al company del PSC Joan Ferran, a la web del PCC i a la roigesfera.cat. I finalment algunes imatges.

Igualment al facebook podeu trobar centenars d'imatges a les pàgines de diversos camarades.

Comença el XII Congrés del PCC

2010-01-23T13:18:00.001+01:00

El XII Congrés del PCC, amb el lema Comunistes d'Avui, ha començat puntualment a les 10 del matí a les Cotxeres de Sants de Barcelona, amb més de 400 delegats i delegades, 100 convidats i convidades i 20 delegacions internacionals.

Els i les comunsites catalanes han iniciat el Congrés amb la votació del reglament i de la mesa del Congrés i de les comissions que funcionaràn durant el Congrés.

Posteriorment la camarada Merçe Civit ha presentat la resolució política del Congrés i posteriorment en Marià Pere, Secretari General sortint, ha presentat el document polític. La Mesa ha desconvocat el plenari i s'ha iniciat el debat per federacions, a les sis federadions actuals del PCC: Moviment Obrer, Moviment Unitàri, Moviment Popular, Universitat, Solidaritat i Tècnics Professionals i Quadres més els instruments del Partit com la cèl·lula de Cultura, l'Avant...

Posteriorment i haurà dinar de germanor i s'iniciarà la segona part del Congrés a la tarda.

PD: la imatge mostra la taula de la reunió de la federació de Moviment Unitàri.

Marcos Ana, poeta i comunista d'aniversari i homenatge

2010-01-21T11:22:00.001+01:00

Llegia avui al bloc de l'Àngels que ahir va ser l'aniversari de Marcos Ana, com que no se m'ha acudit res millor a dir que el que comentava l'Àngels li he robat amb malevolència el seu text:

Marcos Ana és un exemple clar de posar vida als anys. Vida roja, vida entregada, vida solidària... i vida amb la llum i l'escalfor dels seus poemes.

El proper dijous, 28 de gener del 2010, a les 7 de la tarda, i a l'Espai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192. BCN. L3 FONTANA)
se li fa un homenatge a Barcelona que està organitzant la Fundació l'Alternativa i Alternativa Jove, els Joves d'Esquerra Unida.

“La cárcel fue mi universidad. Ésta fue mi escuela y la de mucha gente, y así pasé los años de prisión. Sabías que el futuro te pertenecía, aunque estuvieras sufriendo y te pudieran llenar la cabeza de plomo, aunque te tocara caer, pero nos parecía que el futuro era nuestro. Se vivía con esperanza.” (Marcos Ana. Decidme cómo es un árbol)

Per si algú encara ho desconeix, Fernando Macarro Castillo, conegut sota el pseudònim de Marcos Ana (els noms del seu pare i de la seva mare), és el pres polític del franquisme que va patir més anys de presó continuada. Militant de la Joventut Socialista Unificada (JSU), va ingressar a la presó quan tenia 19 anys, el 1939, i en va sortir quan en tenia 42.

Poeta i comunista.

Malgrat tot, sempre ha tingut una posició vital i positiva en les seves actuacions públiques i polítiques, en els seus poemes, en la seva vida. L’amor a la llibertat, fonamental per entendre Marcos Ana, apareix sempre lligat a l’amor pel seu país i al treball per acabar amb les conseqüències extenuadores de la guerra civil.

En sortir de la presó, es va exiliar a França i va poder tornar amb l’amnistia de 1976. Actualment manté la seva activitat literària i política a Izquierda Unida.

L'enhorabona, Marcos Ana, pel teu aniversari, per ser com ets, i pel merescut homenatge!

Roigesfera.org fent xarxa roja, resum 2009!

2010-01-04T11:14:00.003+01:00

Els companys i companyes de Roigesfera.org s'han currat un vídeo resum del més destacat del 2009 a la roigesfera, aquí us el deixo!

Passats 50 anys, i continua en peu!

2010-01-01T09:00:00.000+01:00

A pesar del que l'imperi voldria, Cuba resisteix! Que vinguin 50 més!

LA SEÑORA DE LOT
(Mario Benedetti)

El primero de enero
de mil novecientos sesenta y nueve
la señora de lot
gusana del vedado
no resiste el consuelo de la tentación
e insuficientemente perpleja mira
los diez años llameantes
que quedaron atrás
por cierto que no es cómodo ver de nuevo
cómo son son atrapados su vecino el caco su primo el gangster su
...................suegro el ex verdugo
cómo el infame astrólogo tiene el descaro de anunciarle
...................acrecentarás tu propiedad
cómo su hermano y su irreparable cuñada se van una noche
...................cualquiera sin murmurarle adiós ni allá te
...................esperaremos

la señora de lot
gusana del vedado comprueba atónita cómo los mezquinos corifeos se estrellan
...................contra la explicable amnesia de dios
cómo el país es sojuzgado por la dulce ferocidad del alfabeto
cómo la sexta mansión de su estirpe es invadida por becarias
...................radiantes por negritas
cómo la revolución acierta y se equivoca y comete milagros
...................sin visto bueno
cómo la revolución se da de bofetadas humaniza su astucia y
...................cuando está a punto de volverse alegoría se echa
...................limón en los ojos y la alegoría se va sutilmente al
...................carajo y la revolución en cambio permanece

la señora de lot
gusana del vedado
mira hacia atrás y ve cómo se trabaja en silencio y en escándalo
cómo el bloqueo no se desmorona con vivas y deseos y sin embargo
cómo el orgullo puede ser un dignísimo cepo y sin embargo
sin embargo nadie se encoge de hombros
la indiferencia está fuera de uso
la isla se mueve con su bloqueo
como saturno con su anillo

la señora de lot
gusana del vedado
advierte una salobre frustración en sus invictos lacrirnales
mas contra todo lo previsto
contra los pésimos agüeros de su confesor y de sus tías y de
...................la voz de las américas
no se convierte en estatua de sal
que al fin de cuentas habría sido un colmo de tradición pero
...................también un azar de relativa dignidad

para su suerte o para su oprobio
para su premio o su penitencia
no se convierte en estatua de sal

sencillamente sigue y seguirá siendo
la señora de lot
gusana del vedado.

Cloenda Conferència Nacional d'Organització dels CJC

2009-12-13T23:48:00.000+01:00

Aquí us deixo el discurset de cloenda de la Conferència Nacional d'Organització dels CJC que es va cel·lebrar el dissabte 12 de desembre:

Aquesta Conferència Nacional d'Organització ha servit per finiquitar el que comentava a l'obertura d'aquest matí, regular el creixement dels CJC en els darrers anys i per tant actualitzar l'esquema organitzatiu així com actualitzar alguns posicionaments polítics al voltant de temes que no tenim ben resolts o que és calia renovar la reflexió.

Així hem demostrat que la Joventut té molt bona salut, que no tenim cap crisi interna a cap nivell, que, òbviament som àmpliament plurals i d'això podem estar-ne orgulloses ja que poques organitzacions, i menys d'organitzacions polítiques ho poden dir, com a mínim no en conec cap. Aquesta bona salut permet, que a partir d'aquesta estructura i concepció de CJC discutida avui i per l'avui, tenir cintura ja que no estem al marge del procés històric ni de la societat on vivim i cal ser maleable.

Aquesta cintura és la que ens permet , vivint en una fase que NO és pre-revolucionària, OJALA, sinó d'acumulació de forces i recomposició de l'esquerra i dels i les comunistes, aplicar un marxisme de manera diferent a cada àmbit d'actuació dels CJC a la societat sogons les condicions d'aquest àmbit.

Enllaçant amb això, i com que no som gent il·luminada, ni un corrent d'opinió esquerranós, ni una secta que diem que som comunistes per dir-ho o per anar sempre amb una gran falç i martell per davant, sinó que som comunistes per entendre que amb i enfront dels i les joves hem de construir instruments plurals, unitaris i sense sectarismes.

Aquesta manera de fer, la realitzem dia rere dia, a nivell d'estudiants amb les assemblees i l'AEP, al territori amb Alternativa Jove, els casals i les vocalies de joves de les Asociacions de Veins, al MO participant a CCOO i Acció Jove (alguns camarades delegats sindicals estant avui a la mani a Madrid) i amb ACTUA, a solidaritat articulant processos de solidaritat amplis, amb les brigades i sobretot anant a buscar la gent jove solidària a les universitats, gent com la d'Estudiants per Llatinoamèrica a la UPF o els Casals de Cuba al territori.

La Joventut ha de ser l'organitzadora, vertebradora, en resum, dinamitzadora dels processos de tots aquests marcs amplis. Que és molta feina? Sí i què? Què som poca gent? Sí i què? Distribuint-nos BÉ i prioritzem feines, fent que l'imminent no ens tapi l'important.

Nosaltres aquests històricament etiquetats de reformistes del PCC i els CJC per entendre que la millora de les condicions dels i les treballadores és intrínsec al procés revolucionari ja que va lligat a la superació de les contradiccions del capitalisme ja que al lluitar pels teus drets reps la formació pràctica de que cal construir un sistema superior.

Camarades, potser la victòria no serà avui, ni demà, però com deia aquell “guerrillero loco” que mataron en Bolívia:

Hasta la Victória Siempre!

Venceremos!

Ayer, hoy era mañana

2009-12-01T19:00:00.000+01:00

Ja fa temps que no penjo cap cançó i aquesta m'agrada des de que l'Eugenia em va passar aquest bonic disc de tangos. La qualitat del vídeo no es gaire, però es sent bé la música i la veu que és l'important. M'agrada per la nostàlgia però alhora per què mira més enllà a pesar que sap que la pregunta no es pot contestar. A gaudir-la!

Ayer, hoy era mañana
La Chiclana
Me quedó una foto oscura de tu cara clara,
y la huella de tus pasos en la almohada.
El lazarillo me liberó, es un fetiche que ya me robó el pasado.
Y el pasado no lo entiendo, dónde está?
Está escondido en fotos viejas? dónde está?
En el pasado todo el tiempo dura igual,
un mal segundo es una década normal.

Y ya me dicen estás loco el futuro va a llegar, pero no llega más.
Nací ya preparado pero el día de mañana siempre es mañana.

La revolución se postergó y no dije nada,
me dejaron una nota en la mesada.
El comandante se jubiló, la Molotov es un florero en mi ventana.
Y la ventana nos obliga a mirar,
y la mirada nos obliga a pensar,
y el pensamiento nos obliga a preguntar,
y la pregunta no se puede contestar.

Eleccions a Hondures i Uruguai!

2009-11-30T19:00:00.006+01:00

Mentre a Hondures el colpistes han permès la celebració d'unes eleccions controlades per l'exercit i on l'abstenció ha arribat al 65% a l'Uruguai la participació i les ganes de mantenir i impulsar els canvis del poble han fet que "Pepe" Mújica, del Frente Amplio i ex-guerriller tupamaro, guanyés les eleccions a la presidència del govern. He trobat aquesta imatge i aquest text i l'he volgut difondre, salut i força pels uruguaians i sobretot força i resistència pel poble d'Hondures! Més info al bloc de l'Àngels.

H O Y ( N O S L L E N A D E O R G U L L O ) .

El Pepe vivió peleando
y viviendo así aprendió
de los gritos, del silencio
de las veces que le erró.

Al corso de la etiqueta
de los dueños del poder,
el Pepe miró de abajo
con los que andan sin comer.

Al pueblo que se asustaba
callado el Pepe esperó.
Y dio ilusiones y sueños
a quien jamás lo soñó.

La llave de su esperanza
hoy la gente te prestó
Q U E R I D O P E P E M U J I C A ,
A H O R A T E T O C A A V O S .

Ni corruptors, ni corruptes

2009-11-23T23:55:00.005+01:00

Farà uns dies escrivia un article sobre la corrupció a la política i dijous passat enllaçava un article sobre La corrupció de les dretes. Avui vull penjar un interessant article d'en Jordi Miralles on parla en els mateixos termes que jo utilitzava pel tema, o podríem resumir en: "Cal, sí, més transparència i més democràcia política, però també democràcia econòmica."

Ni corruptors, ni corruptes per Jordi Miralles

La corrupció de les dretes

2009-11-19T23:05:00.004+01:00

L'altre dia vaig escriure un article sobre la corrupció a la política on no deia res de cap cas concret, només analitzava com els recent casos enlloc de perjudicar la dreta, el que fan es beneficiar-la ja que augmenten el passotisme i la deserció a la participació política de la població.

Avui un amic m'enviava per correu un interessant article d'en Viçens Navarro sobre la corrupció de la dreta i en especial la de la dreta catalana, crec que no té cap desperdici la feina de recuperació de memòria històrica que aporta l'article.

La corrupción de las derechas por Viçens Navarro.

Corrupció a la política?

2009-11-18T13:01:00.003+01:00

Avui al tren discutia amb un amic de l'esquerra social i implicadíssim a l'associació de veïns del seu barri sobre el tema estrella: la corrupció. Aquesta mateixa discussió la tenia al cotxe de tornada de patinar sobre gel aquest diumenge amb una de les noies que es declarava socialdemòcrata (a l'estil nòrdic) convençuda.

La discussió parteix del meu cabreig a que quan es parla de corrupció es parli només de corrupció política i de quines mesures s'han de posar per controlar que la política, remarquem institucional (ja sabeu que m'agrada dir i penso que tot és política), no es corrompi. Que si nova llei electoral, que si control de les subvencions a les fundacions afins a formacions polítiques, que si control de les finances de les formacions polítiques..., que si es fa ben fet es necessari des de fa temps, tot això en portada i grans titulars de la premsa, tant la més mediàtica com, lamentablement, la majoria de l'alternativa.

És corrupte la política? Sí i No.

És corrupte pel fet que la pressa de decisions està coartada, ja que la ciutadania no pot participar en les decisions a cap dels nivells institucionals (municipal, nacional, estatal...), per tant veiem que la corrupció es dona per la falta de democràcia participativa, per la falta de donar el poder real de decisió al poble. Ara em direu que em surto de mare, però les persones implicades han robat diners de tothom ja que no hi havia control ciutadà sobre la seva actuació a les institucions, apart de que quan un roba o fa "trapis" des d'una institució és conscient que roba a la caixa de tothom i per tant és un/a gran ---- de ----.

No és corrupte la política, només algunes persones s'han corromput. Responguem doncs qui corromp els corruptes? Qui són els corruptors? El que és corrupte és l'economia i per tant el sistema econòmic que no és altre que el neoliberalisme i la seva màxima expressió: màxim benefici en el menor temps possible i sense importar cap de les conseqüències (cap vol dir cap, eh, ni la mort d'humans). Així doncs els corruptors són oligarques vinculats a la gran banca transnacional i empreses i empresaris de la construcció que per forrar-se han fet de tot especulant i destrossant-nos el territori, explotant i matant treballadors en accidents laborals per falta de mesures bàsiques de seguretat, enriquint-se en base a l'especulació del totxo i les borses i deixant als treballadors i treballadores pagant una crisi que no hem provocat però que haurem d'aguantar acomiadaments massius, reducció salarials, reduccions de pressupostos en temes socials i augments d'impostos indirectes com l'IVA, mentre els que l'han provocat riuen als seus despatxos mentre entre totes i tots els cobrim les seves pèrdues (milers de milions d'€ de l'estat, per tant TOTS, a les bosses dels bancs) i perseguim les rates mediàtiques que llencen per desviar l'atenció, o sigui la corrupció d'alguns representants polítics.

A qui li interessa que la política sigui corrupte?

Fem la pregunta d'una altra manera, a qui li interessa que la política tingui menys poder? Doncs a qui vol tenir tot el poder a les seves mans, per tant és als poders econòmics a qui els interessa que la política no tingui poder per intervenir l'economia i controlar-nos una mica. Una mica, per què el control actual deixa molt que desitjar a un país on s'estima un 40% d'economia submergida i un ràtio de frau fiscal superior.

I fem-la encara, d'una altre manera: si la política es corrupte i tots els i les polítiques son iguals (frase mítica) augmenta la desafecció i el passotisme, fent que la poca participació actual als moviments socials i polítics i a les eleccions disminueixi; a qui li interessa això? A qui li interessa que la ciutadania no vulgui organitzar-se per intervenir i millorar la seva vida, crec que la resposta és clara.

Per tant cal tenir clar a qui està beneficiant tot l'assumpte de la corrupció política, a la dreta cavernícola espanyola (llegim PP) que és la gran aliada de la oligarquia estatal relacionada a la banca, el totxo i les màfies, ja que segons totes les enquestes publicades i no publicades, no s'està veient gens afectada pels casos de corrupció ni a les dades de Madrid, ni de València ni de tot l'Estat; a Catalunya amb la nostra dreta nacional no he vist enquestes encara, però podeu comptar que tres quarts del mateix. Si la dreta és manté però es preveu que aquesta corrupció i sobretot el tractament mediàtic i partidista que s'ha donat, comporti una gran disminució de la participació, serà l'esquerra plural (i la revolucionària inclosa) la que patirà les conseqüències i per tant acabarà sent la ciutadania qui torni a patir les dretes neoliberals als govern català i espanyol en un moment en que la crisi econòmica, per molt que diguin de superació, està sent pitjor dia rere dia. No has superat una crisi amb un 20% de la població activa sense feina.

Algunes idees de propostes

Per últim llençar algunes idees de propostes que haurien d'encaminar-nos a realitzar canvis estructurals:

- Cal controlar l'economia. Començant per que tot el sòl fos públic i amb un gran control sobre si és pot construir o no i que si pot fer i que no, continuant per un augment del nombre d'inspectors d'hisenda i de treball per acabar amb el frau fiscal i acabant per proposta impositiva realment distributiva on qui més té més pagui. No estaria mal, com a primer pas, recuperar l'impost de patrimoni i el de successions a nivell estatal, que el PSOE tant alegrement va eliminar.

- Cal enfortir el teixit popular a barris i ciutats, especialment les associacions de veïns i veïnes com a associacions que controlin els poders institucionals.

- Us sona la democràcia participativa? Doncs aplicar-la.

- I els pressupostos participatius? Cal que qualsevol acció pressupostària que suposi un gran inversió sigui exposada a la ciutadania i aquesta pugui intervenir no només de manera individual a consells participatius sinó també a nivell organitzat i des de marcs amplis i amb poder de vet de pressupostos. I per què no que grans inversions públiques siguin referendades per la ciutadania?

Com veieu tot passa per controlar l'economia amb lleis però sobretot per que siguem tota la ciutadania qui ens comprometem a organitzar-nos per fer acomplir aquestes lleis o per exigir-ne de noves. Així que, organitzem-nos i lliutem!

Una altra entrega de vídeo-muntatge viatger! Salar d'Uyuní i Reserav Avaroa

2009-11-05T23:00:00.000+01:00

Doncs tal com deia divendres passat, la sèrie continua, avui us faig a mans una altre magnífica entrega de vídeo-muntatge viatger que ha fet la mateixa companya de la brigada. Si l'anterior es veien impressionants imatges del llac Titicaca i la posta i sortida del Sol des de l'Illa del Sol, en aquest es veu una altre part d'aquell antic llac, la part del sud que va quedar completament assecada i es va convertir en un gran salar d'immenses extensions d'on s'extreu tota la sal que es consumeix a Bolívia i que s'està estudiant exportar.

A més del Salar d'Uyuní també surten diverses imatges de la Reserva Natural Avaroa, com són la Laguna Verde i la Laguna Colorada, el guèiser Sol de la Mañana o lel Arbol de Piedra, gaudiu de nou amb les imatges i fins la propera entrega, que crec que trigarà una mica més.

El llac Titicaca, el mar del Andes

2009-10-30T16:00:00.001+01:00

Hi ha bastant gent que se'm queixa de que abans de marxar de viatge, durant més de dos mesos, em preguntaven com sabrien que tal estava i com m'anava tot; es queixen per què jo els dirigia a aquest espai de divagació personal ja que l'actualitzaria i estarien al dia, però que mentre he estat de viatge no le actualitzat gairebé gens!

És cert, el vaig actualitzar poc, però hi havia tant a fer, experimentar, descobrir i tant per veure que no estava com per seure gaire temps davant d'un ordinador, feia molt temps que no seia tant poc davant d'un ordinador durant tres mesos seguits.

Com a recompensa i per no haver de sentir que sóc un cabró per que no actualitzava el blog, doncs us deixo un primer vídeo-muntatge de fotografies que ha fet una companya de brigada sobre el llac Titicaca, afortunadament jo no surto a cap imatge, així que podeu gaudir més dels paisatges!

El Titicaca diuen que és el que queda d'un llac immens que hi havia a tot l'altiplà andí, però originàriament era un tros de l'oceà que pel moviment de plaques tectòniques va quedar comprimit entre muntanyes (altres signes d'aquest antic llac immens "oceànic" són els salars d'Uyuní i el de Coipasa al sud de l'altiplà fent frontera entre Bolivia i Xile i un altre llac que no recordo el nom a mig camí entre el Titicada i els salars). Realment sembla un petit mar a més de 3500 metres d'altitud, amb grans planícies gairebé desèrtiques al voltant esquitxades de petits boscos de grans arbres i amb un mural de fons de les majestuoses muntanyes dels Andes amb pics com l'Illimani de més de 6000 metres. Aquest llac fa de frontera "marítima" entre Bolívia i Perú que continua la frontera terrestre. Dins el llac hi ha dues illes, les illes del Sol i de la Lluna que han sigut utilitzades i ho són encara avui dia per a rituals i cerimònies espirituals i religioses de les diferents cultures andines que han habitat la zona.

La setmana que ve potser tindreu una altra entrega! :)

Demà de sopar!

2009-10-30T00:15:00.003+01:00

Doncs demà divendres, a la nit, hi ha un sopar on haig d'anar de convidat. És un sopar d'aquells que de tant en tant es fan per cel·lebrar algún fet específic.

Aquesta vegada són uns 50: uns 50 que han molestat una cinquantena de vegades a molta gent, de molts llocs, uns 50 ben aprofitats i que expliquen moltes coses que han passat, que hem passat i de com és avui, uns 50 crítics on calia però amb explicacions entededores i millors propostes, uns 50 que han dut molt esforç al darrera per aconseguir-los però que sempre ha millorat i uns 50 que són els primers dels molts que es superaran.

Aquests 50, els ha organitzat molta, una gent il·lusionada, treballadora, alegre, combatent, simpàtica i com no, estudiant. I és aquesta gent la que em convida a cel·lebrar els seus 50, i els celebrarem.

A més a dels 50 també són uns 18, una majoria d'edat legal molt madurs i ben treballats! Però la nit serà pels 50, i mireu quin goig que fa!

Fa un mes que vaig aterrar a casa

2009-10-23T17:00:00.002+02:00

Avui ja fa un mes que vaig aterrar a casa, llenço la vista enrere del juny fins avui i entre l'enyorança a l'estiu i l'enyorança a l'estiu passat enmig l'hivern pensa que tot està per fer i tot és possible en aquesta vida que ens toca sobreviure i en aquesta lluita contra els tirants del món que ens toca continuar tal com tantes altres han fet abans i faran després. Per això avui us regalo un poema d'un poeta tunisià que només he trobat la traducció al anglès i confio que sigui digne:

Ela Toghat Al Alaam (الى طغاة العالم‎) To the Tyrants of the World
Aboul-Qacem Echebbi (أبو القاسم الشابي)

Hey you, the unfair tyrants...
You the lovers of the darkness...
You the enemies of life...
You've made fun of innocent people's wounds; and your palm covered with their blood
You kept walking while you were deforming the charm of existence and growing seeds of sadness in their land

Wait, don't let the spring, the clearness of the sky and the shine of the morning light fool you...
Because the darkness, the thunder rumble and the blowing of the wind are coming toward you from the horizon
Beware because there is a fire underneath the ash

Who grows thorns will reap wounds
You've taken off heads of people and the flowers of hope; and watered the cure of the sand with blood and tears until it was drunk
The blood's river will sweep you away and you will be burned by the fiery storm.

També us poso una versió musicada xunga per una cantant tunissiana anomenada Latifa que la dedica als tirants del poble palestí durant la segona intifada, Ariel Sharon i George Bush:

Una canço pel dia d'avui

2009-10-21T22:39:00.004+02:00

Després d'anar ahir a veure un partit al Camp Nou per segon cop, encara que realment primer ja que l'altre vegada la meva neboda gran va dir que volia néixer quan començava el partit; i veure perdre al Barça, cosa que feia temps que no passava, després d'arribar a les 01:15 de la nit a casa per la poca quantitat de trens doncs després d'això aquest matí me menjat un buen chaparrón de camí al tren, així que us dedico la cançó. Com trobo a faltar l'estiu, aquest any serà duríssim per que de primevera vaig viatjar a l'hivern i he tornat a la tardor.

Com a mínim el dia d'ahir va servir per alguna cosa bona i va néixer la filla d'en Javi i la Lupe.

Depressió post-"vacacional"?

2009-10-02T09:40:00.004+02:00

La resposta és: SÍ! I MOLTA! Però també es normal, suposo que ja es passarà algun dia d'aquests. Quan penso en el viatge m'adono que gairebé no he escrit res en aquesta bitàcola, ja que de la major part del viatge no he dit res:

Del mes que vam estar de brigada no he escrit res de res i comença a ser urgent posar les idees en ordre abans que la voràgine diària faci oblidar fets però sobretot sensacions. I és urgent per què aquesta tarda mateix faig de ponent a una xerrada sobre la ruta del Che a Bolívia dins el cicle dels Cafès del Divendres de la Fundació Pere Ardiaca, i també urgent ja què demà al matí tenim la valoració de la brigada amb la gent de l'ACP i una convidada especial, una de les persones que vam conèixer a Bolívia d'una organització social educativa; espero que una vegada feta la valoració i rellegint el diari de la brigada pugui fer un bon resum del viatge amb reportatge fotogràfic :).

Dels dies a Paraguay compartint idees, debats, discussions, casa, cerveses i festes amb els i les camarades del P-MAS i de la JS hi ha també moltíssim a dir i més a mostrar: de les lluites diàries al govern i sobretot als carrers: des de la mobilització, des dels menjadors populars, des del Moviment per la Revolució Estudiantil... Del Paraguay podeu veure fotos i algun text curtet al meu Facebook, n'haig d'acabar de pujar les que no he perdut o s'han esborrat.

Alguns i algunes ens veiem demà a la Festa d'Esquerra Unida i Alternativa; amb la resta ens trobem al carrer i/o als bars.

Moltes coses a escriure i gens de temps

2009-08-25T00:12:00.004+02:00

El text anterior (de Sucre) está fatal escrit, pero el pitjor es que no he narrat res de la vida de brigada des del 20 i pico de juliol fins d'aqui dos dies quan la gent marxi cap Espanya i jo marxi cap Paraguay. Ara marxem de la Paz cap a Santa Cruz on han d'agafar l'avió.

Nomes dir que estic viu a pesar d'haver-me caigut a la baixada en bici de la carretera de la mort i que costara que torni a pujar fotos ja que dijous a un mercat em van pispar la camera de fotos, afortunadament la targeta de 2Gb plena de fotos l'havia canviat feia dos dies :), així que cap problema, ja compraré una al mercat negre (o sigui d'algún altre guiri que li hagin robat).

Com heu vist no tinc tots els accents.

Sucre la ciutat dels cinc noms

2009-08-08T18:27:00.009+02:00

Sucre a més de ser la capital constitucional de Bolívia; a pesar de ser només seu del Poder Judicial i no ser-ho del Legislatiu i l'Executiu que estan a La Paz (i pel que hi ha un resquemor important després d'haver perdut fa nosequan la guerra civil) és una bonica ciutat que ha tingut i té cinc noms: Charcas, La Plata, Chuquisaca, Sucre i la Ciudad Blanca. No recordo la història de tots els noms i si algú li interessa que ho pregunti o ho busqui però el cert és que el darrer de Ciudad Blanca li va com anell al dit ja que el centre històric és d'un blanc immaculat (mentre que la perifèria és d'un color a totxana i pobresa, us sona lo de centre i perifèria?) que fa la ciutat colonial espectacular.

A aquesta ciutat vaig arribar bastant cansat de fer visites culturals i és per això que gairebé no en tinc i imatges i sobretot que per això mateix no vaig entrar a museus ni esglèsies, exceptuant l'esglèsia de la mercè per agafar unes imatges panoràmiques de la ciutat, el Museo Cretacico per veure les petjades de dinosaures i la Casa de la Libertad primer parlament de Bolívia.

Al Museo Cretácico que es troba dins d'una finca privada de la companyia de ciment FANCESA de Sucre, vaig veure des de lluny la pared més llarga del món on es troben petjades de dinosaures, va ser descoberta al extreure sorra per fer els ciments i no està gaire ben conservada cosa que fa que un tros així caigut i que a la resta s'estiguin esborrant les petjades (una pena que tenen gran part del seu patrimoni en aquest estat de dejadesa). La pared estava molt lluny i gairebé no s'apreciava res si no anaves amb uns bons binocles, com a mínim les reproduccions de dino saures estàven ben fetes. La relació visita/cost és pèssima pels extrangers, als bolivians encara.

En la meva opinió a Sucre hi ha dues coses que no pots de deixar de fer: la primera passejar pel centre històric des del Parc Bolívar fins la Recoleta i la segona entrar a la Casa de la Libertad on a més de trobar el millor retrat del Libertador Simón Bolívar que és considerat el primer president del país que porta el seu nom ja que i va exercir, però al ser ja president de Colòmbia no podia ser-ho també de Bolívia (inicialment dita República de Bolívar). És descobreix de manera ràpida i gràcies al guia la història de Bolívia a partir de les lluites contra la opressió de la Corona Espanyola (que no d'Espanya).

La meva estada a Sucre va coincidir amb unes conferències nacionals d'arquitectura, cosa que va omplir l'hostal on estava (on tenia un apartament doble, amb bany, menjador i cuina tot un luxe a un preu més barat que una habitació simple a la resta d'hostals on havia preguntat) es va omplir d'estudiants/es; que al meu hostal èren de Santa Cruz. Son bona gent molt intoxicats pels fatxos de l'oposició, però igualmetn vaig sortir de festa amb ells la nit de diumenge primer de botellón que beuen una espècie de martini anomenat Fermé i després de boliche a ballar reggeton; lamentablement no vaig poder la nit de dilluns pq tenien sopar de gala :( vas ser trist ja que hi havia bones expectatives (ai lo dejo). Encara tinc pendent quedar per Santa Cruz amb ells.

Vale un Potosí!

2009-08-08T17:26:00.012+02:00

És veu quela frase que titula l'entrada és molt utilitzadaper definir una cosa que té molt valor, igual que el gran valor del Cerro Rico de Potosí, que des de l'ocupació espanyola fins avui continua donant plata, zinc, estany, or i més, això vol dir més de 460 anys d'explotació del Cerro. El Cerro està com un formatge"crouxe" ple de forats i en un d'aquest hi vaig entrar amb un tour turístic (quina bogeria permetre entrar turístes a una mina en activitat).

Abans d'entrar a la mina cooperativa ens vam disfresar de miners, no sabeu com va ser d'útil el casc em menjava tots els sostres baixos, de camí a la mina vam parar a comprar obsequis pels miners: coca i bicarbonat, alcohol 96% per beure, refrescos, tabac i una dinamita amb una mica de nitro (flipeu, la compra de dinamita i nitro és lliure al carrer dins la zona del mercat miner i fins i tot pels turistes).

Un cop a la mina vam veure com treballaven els miners extracció de materials, treuen entre dos tios (només tios dins la mina, és superstició: si entren dones la pachamama és posa gelosa i pot passar quelcom dolent) uns 8 carros diàris de dues tones amb una distància dins la mina de 2 km; d'altres palegen el material, d'altres preparen els explosius, d'altres fan els forats on col·locar-los... Dins la mina vam baixar 6 nivells uns 60 metres de profunditat i va ser un xic opressiu però el pitjor va arribar a les 12 quan vam esperar a que els explosius col·locats explotessin com un atractiu més de la visita (que bojos) va tremolar tot i queia pols, m'hagués agradat tornar a veure els resultats que ens havien dit que esperaven amb l'explosió. Finalment ens van ensenyar una bona veta de plata i El Tio el dimoni dels miners, que els protegeix i a qui ofereixen coses pq els pretegeixi i amb qui els divendres celebren amb l'alcohol que han sobreviscut una setmana més.

El destacat de Potosí és el seu Cerro, però al ser una ciutat que generava tanta riquesa a l'Imperi Espanyol és va convertir en una grna ciutat (a gairebé 4000 metres) on per tant calia difondre la Fe i és per això que es van construir 37 esglèsies on queden 32 en peu i 22 actives com centre religiós; no recordo quantes vaig visitar (la primera foto és des del sostre d'una), algunes eren bastant boniques en ornamentació i supersticions, d'altres només fetes per adoctrinar "indis" i el convent de clausura molt interesant per com pringaven les filles de la noblesa. També s'havia de visitar la Casa de la Moneda, lloc on s'acunyaven les monedes del Nou Món amb la plata del Cerro i on també és van acunyar les primers monedes de les alliberades repúbliques d'Argentina i Bolívia. També és realment bonic el passeigs pels carrers més antics amb les balconades (que tal com apuntaven Leo i Yaz semblaven carrers de la Barceloneta), la simbologia inca barrejada amb la catòlica a les façanes de les cassotes.

Prop Potosí hi ha una zona termal usada pels bolivians amb diversos balnearis de diferents preus i qualitats i una lacuna natural El Ojo del Inca on volia anar a banyar però em vaig passar de parada i al fer la tornada caminant vaig arribar que el Sol es posava i amb el vent començava a fer massa fred com per sortir de l'aigua (encara que estigués aquesta a 30º). La lacuna com veieu molt bonica i el paisatge també.

Finalment un dissabte de bon matí i amb bastant fred vaig anar a agafar el bus-carril cap a Sucre que tal com diu el nom és un microbus que li han posat rodes de tren i anava per la via, això sí trigant el més del doble que el recorregut en bus per carretera i sent bastant més car, però per algunes de les vistes i dels escarpats que vam creuar a la velocitat punta de 20 km/h va valer la pena!