Avui he rebut un email d'un amic que hem desitjava bon any nou i passava un enllaç a un "videoclip" que algú ha fet sobre una cançó de Silvio Rodríguez. No sé, la canço és impressionant, d'aquelles que et posen la pell de gallina i fan plorar i tot, i el vídeo encara que podria estar molt millor i amb imatges millor escollides és molt didàctic per què explica la cançó en imatges!
Sí, m'ha agradat i l'estic compartint, bon any nou, que només pot ser millor, i d'això ens encarregarem amb la nostra lluita diària.
diumenge, 30 de desembre del 2007
divendres, 28 de desembre del 2007
Un regal del Caga Tió! Un vídeo d'un Sopar!
Doncs el 24 de desembre a la nit un grup de gent vam rebre el mateix regal del caga tió: un email amb dos vídeos del Sopar Revolució 2007!
Aquest any el Sopar va ser com sempre magnífic, amb bon menjar i veure, bona música, discursos impressionants i afortunadament curts i sobretot ple de gent, de bona gent, de gent d'esquerres, de gent comunista, de gent alegre i combativa. Un any més els i les "cejotes" podem estar contentes del resultat, i el proper, més i millor! Però abans esteu atents que aviat arribaran rumors de Festa, de Festa Revolució!
Em puc permetre el luxe de publicar el vídeo per què, per desgràcia de la millora visual d'aquest, no surto :p
Vinga, aquí va!
Aquest any el Sopar va ser com sempre magnífic, amb bon menjar i veure, bona música, discursos impressionants i afortunadament curts i sobretot ple de gent, de bona gent, de gent d'esquerres, de gent comunista, de gent alegre i combativa. Un any més els i les "cejotes" podem estar contentes del resultat, i el proper, més i millor! Però abans esteu atents que aviat arribaran rumors de Festa, de Festa Revolució!
Em puc permetre el luxe de publicar el vídeo per què, per desgràcia de la millora visual d'aquest, no surto :p
Vinga, aquí va!
Part 1
Part 2
dijous, 27 de desembre del 2007
I Will Follow You Into The Dark
Farà uns mesos ara no recordo si l'Edu o l'Isaac (uns bons amics de la universitat) em van passar un enllaç a un videoclip d'un grup que és diu Death Cab for Cutie. Quan vaig acabar de veure el videoclip vaig demanar que m'enviessin el zip amb algun disc (vaig rebre Plans del 2005), i així va ser com vaig descobrir aquest magnífic grup, que com podeu veure a sota de la bitàcora està al en tercera posició del que més escolto en música. Aquí us deixo la lletra d'una de les seves cançons, és molt bonica:
De pas us adjunto el videoclip no oficial que és mil vegades millor que l'oficial:
Avui quan buscava el videoclip estava xerrant amb una amiga i camarada, li he enviat i aviat rebrà el disc Plans.
Per tu Euge, per ajudar-ta amb la calor que estàs passant ;)
"I Will Follow You Into The Dark"
Love of mine some day you will die
But I'll be close behind
I'll follow you into the dark
No blinding light or tunnels to gates of white
Just our hands clasped so tight
Waiting for the hint of a spark
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
In Catholic school as vicious as Roman rule
I got my knuckles bruised by a lady in black
And I held my tongue as she told me
"Son fear is the heart of love"
So I never went back
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
You and me have seen everything to see
From Bangkok to Calgary
And the soles of your shoes are all worn down
The time for sleep is now
It's nothing to cry about
Cause we'll hold each other soon
The blackest of rooms
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
Then I'll follow you into the dark
Love of mine some day you will die
But I'll be close behind
I'll follow you into the dark
No blinding light or tunnels to gates of white
Just our hands clasped so tight
Waiting for the hint of a spark
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
In Catholic school as vicious as Roman rule
I got my knuckles bruised by a lady in black
And I held my tongue as she told me
"Son fear is the heart of love"
So I never went back
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
You and me have seen everything to see
From Bangkok to Calgary
And the soles of your shoes are all worn down
The time for sleep is now
It's nothing to cry about
Cause we'll hold each other soon
The blackest of rooms
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
Then I'll follow you into the dark
De pas us adjunto el videoclip no oficial que és mil vegades millor que l'oficial:
Avui quan buscava el videoclip estava xerrant amb una amiga i camarada, li he enviat i aviat rebrà el disc Plans.
Per tu Euge, per ajudar-ta amb la calor que estàs passant ;)
dimarts, 11 de desembre del 2007
Que linda és Cuba: i) La brigada
Res, que a l'estiu del 2005 vaig anar amb la brigada de solidaritat Dolores Ibárrurri de Moviment de Brigadistes, que està vinculat als CJC, i aquest cap de setmana passat vaig recuperar el CD de les fotos i en poso unes quantes, ja en posaré més un altre dia!
Avui comencem amb dues fotos, una amb les persones que participàvem en aquella brigada del 2005 mentre feiem el sopar de comiat de Matanzas ja que era el darrer dia que estariem amb en Luís, que és qui fa la foto. D'esquerra a dreta, la Maria, l'Ariadna, en Jaume, en Gemnys (que va ser el nostre guia a Matanzas), en Marc, la Mireia i la Gemma.
i una altra de les persones que avui encara estem al voltant de la feina de la brigada, amb cara d'estar rebentats, per que era molt d'hora al matí i esperavem un bus per anar de l'Habana a Matanzas on fariem les BET (Brigadas Estudiantiles de Trabajo):
El proper dia més, mínim hi haurà tres entregues més: l'Habana, Matanzas, Playa Girón.
Avui comencem amb dues fotos, una amb les persones que participàvem en aquella brigada del 2005 mentre feiem el sopar de comiat de Matanzas ja que era el darrer dia que estariem amb en Luís, que és qui fa la foto. D'esquerra a dreta, la Maria, l'Ariadna, en Jaume, en Gemnys (que va ser el nostre guia a Matanzas), en Marc, la Mireia i la Gemma.
i una altra de les persones que avui encara estem al voltant de la feina de la brigada, amb cara d'estar rebentats, per que era molt d'hora al matí i esperavem un bus per anar de l'Habana a Matanzas on fariem les BET (Brigadas Estudiantiles de Trabajo):
El proper dia més, mínim hi haurà tres entregues més: l'Habana, Matanzas, Playa Girón.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Fent de diari de Novembre
Doncs se m'acumulen les coses que vull dir; que he fet i vull explicar; i les reflexions que m'agradaria compartir. L'altre dia un compi em deia que una bitàcola és molt personalista e individualista, en part té raó, però depenen de com ho miris, per mi la bitàcola és el típic diari personal a qui li expliques coses que et passen pel cap o coses que fas interessants en els teus dies, amb la peculiaritat que és pública i ho pot veure la resta del món que està a la banda connectada de la fractura digital, una fractura digital que com no pot ser d'una altra manera (lamentablement) també és una fractura provocada per les desigualtats de classe, però d'això reflexionarem un altre dia, ara fem el diari del darrer mes:
El mes va començar a lo gran, coneixent a molt bona gent de Girona al fer una pujada a Barraques, dues nits de xerrar, música i fred que van anar acompanyades d'un gran dinar de dissabte a casa de l'Edu (Afro_style) aquí us deixo les fotos. Només van faltar els nens de la uni, és que en Kalle i l'Skitx tenien altres afers.
Amb encara la "resaca" festiva al cos va tocar l'evolució natural de començar a treballar de veritat (de veritat, pq les mitges jornades i fer de becari, doncs com no és gaire seriós) i he començat de consultor junior de Business Inteligence a una empresa que és diu 9tres per ara va de fàbula, encara que si hi hagués representant sindical aniria molt millor, per que hi ha coses que haurien de millorar...
Van passar els dies sense gaire a destacar i quan els i les comunistes catalans, amb una festa, recordàvem l'assassinat d'Ernesto 'Che' Guevara, on vam participar més de 500 persones i es va haver de tancar l'entrada a la sala per excés de gent, un altre lluitador comunista, aquest cop català, com en Gregorio López Raimundo ens deixava, i ens deixava una herència de lluita per una societat d'iguals, sense explotació de "l'home per l'home", per la emancipació de la classe treballadora a Catalunya i Espanya i molts/es a través de la roig-esfera el recordàvem. I també el recordàvem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dilluns següent.
El següent cap de setmana tocava un compromís amb Acció Jove, i la seva Escola de Formació de Joves Sindicalistes on com a CJC ens van convidar i era impossible refusar aquesta oferta. Aquell cap de setmana va ser un cap de setmana diferent on a més de la formació "teòrica" vaig absorbir un seguit de
sensacions i impressions que et fan veure cada cop més clar la gran necessitat d'organitzar la classe treballadora per defensar els seus drets i per exigir-ne més dia rere dia i com a vegades les estructures que utilitzem per això i el que és pitjor algunes de les persones estan "obsoletes" o necessiten un "canvi radical" (un altre tema per estendrem en propers capítols), però el més important va ser el bon rollo amb algunes de les persones que allà vaig conèixer. Com a curiositat vaig rebre l'adjectiu utòpic una vegada d'un dels formadors.
Sobre la manifestació de les infraestructures ja vaig escriure :)
I durant tot el mes passat i el que queda d'aquest porto aprenent a marxes forçades la situació del món àrab i especialment de la zona Líban-Palestina-Israel amb un curs de l'associació Catalana per la Pau a base de conferències per gent de primera línia del moviments laics i progressistes (i per què no dir-ho, comunistes) d'aquest països que et donen una visió de profunditat sobre la situació política, econòmica i social impossible d'aconseguir d'una altre manera i imprescindible per comprendre el que està passant en aquella zona des d'inicis del segle XX.
I fins aquí el més destacat d'aquest mes!
El mes va començar a lo gran, coneixent a molt bona gent de Girona al fer una pujada a Barraques, dues nits de xerrar, música i fred que van anar acompanyades d'un gran dinar de dissabte a casa de l'Edu (Afro_style) aquí us deixo les fotos. Només van faltar els nens de la uni, és que en Kalle i l'Skitx tenien altres afers.
Amb encara la "resaca" festiva al cos va tocar l'evolució natural de començar a treballar de veritat (de veritat, pq les mitges jornades i fer de becari, doncs com no és gaire seriós) i he començat de consultor junior de Business Inteligence a una empresa que és diu 9tres per ara va de fàbula, encara que si hi hagués representant sindical aniria molt millor, per que hi ha coses que haurien de millorar...
Van passar els dies sense gaire a destacar i quan els i les comunistes catalans, amb una festa, recordàvem l'assassinat d'Ernesto 'Che' Guevara, on vam participar més de 500 persones i es va haver de tancar l'entrada a la sala per excés de gent, un altre lluitador comunista, aquest cop català, com en Gregorio López Raimundo ens deixava, i ens deixava una herència de lluita per una societat d'iguals, sense explotació de "l'home per l'home", per la emancipació de la classe treballadora a Catalunya i Espanya i molts/es a través de la roig-esfera el recordàvem. I també el recordàvem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dilluns següent.
El següent cap de setmana tocava un compromís amb Acció Jove, i la seva Escola de Formació de Joves Sindicalistes on com a CJC ens van convidar i era impossible refusar aquesta oferta. Aquell cap de setmana va ser un cap de setmana diferent on a més de la formació "teòrica" vaig absorbir un seguit de
sensacions i impressions que et fan veure cada cop més clar la gran necessitat d'organitzar la classe treballadora per defensar els seus drets i per exigir-ne més dia rere dia i com a vegades les estructures que utilitzem per això i el que és pitjor algunes de les persones estan "obsoletes" o necessiten un "canvi radical" (un altre tema per estendrem en propers capítols), però el més important va ser el bon rollo amb algunes de les persones que allà vaig conèixer. Com a curiositat vaig rebre l'adjectiu utòpic una vegada d'un dels formadors.Sobre la manifestació de les infraestructures ja vaig escriure :)
I durant tot el mes passat i el que queda d'aquest porto aprenent a marxes forçades la situació del món àrab i especialment de la zona Líban-Palestina-Israel amb un curs de l'associació Catalana per la Pau a base de conferències per gent de primera línia del moviments laics i progressistes (i per què no dir-ho, comunistes) d'aquest països que et donen una visió de profunditat sobre la situació política, econòmica i social impossible d'aconseguir d'una altre manera i imprescindible per comprendre el que està passant en aquella zona des d'inicis del segle XX.
I fins aquí el més destacat d'aquest mes!
diumenge, 2 de desembre del 2007
El Maresme (lliure i tropical) en lluita!
Doncs ahir vam anar a una mani d'aquelles que tens ganes d'anar però a l'hora et fa fàstig anar, per que això de compartir carrer amb la dreta rància catalanista doncs fa una mica de pal.
Sobretot quan la mani es fa per culpa seva, per la seva posició política respecte els serveis públics i per la seva mala gestió (sort que la dreta gestiona bé, collons!).A part d'això, una bona mani i una cosa que em va agradar molt, poder anar a la mani abraçat amb els amics i amigues de la coalició, tant de vells com (i especialment) de joves.
Salut, República, Revolució i Coalició.
PD: un dia us explicaré el per què del Maresme lliure i tropical
dissabte, 1 de desembre del 2007
Quines coses que s'han de fer... :)
El de la foto sóc jo i la que hi ha al fons és una verge Maria de 5 metres. És el que té ser "jefe" dels CJC-Joventut Comunista, som tan unitaris que som capaços de fer discursos als companys i companyes de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) dins d'una església i, és tot un plaer!Realment es feia estrany, però com que algunes esglésies i mossèns (i menys bisbes) "rojos" van ser un resguard i un suport pels lluitadors/es antifranquistes tampoc s'ha de fer estrany que gent des d'una visió realment cristiana de la vida i del món lluitin també per un altre món millor possible.
Com diu el "camarada-cantor" venezolano Alí Primera en una de les seves cançons: "...Jesucristo nuestro primer gran camarada..." i no va gaire desencaminat.
I per totes i tots vosaltres una altre frase del cançoner d'Alí:
"y camarada del amor...
el beso!"
Hola món!
Doncs això, Hola món!
Només uns/es pocs ho entendreu lo de Hola món, però a l'entorn de la TIC (tecnologies de la informació i comunicacions) del qual jo vinc quan aprens qualsevol llenguatge de programació o fas servir algun programari (sotware dit en català) nou sols fer una primera prova on poses: "hola món!" (o en l'idioma de l'imperi Hello World!).
Doncs això per segona vegada intento crear-me una bitàcola (blog dit en català), i és pq últimament tinc coses pel cap que escric i no em fa res compartir amb tothom que vulgui llegir-les. Aquesta bitàcola serà mixta, on barrejaré les meves anades d'olla personals amb les sortides de mara polítiques. I ja podreu preveure que tot serà amb el toc de broma, ironia, impertinència i també borderia que em caracteritza. A més aniré recuperant (quan no tingui temps d'escriure) "articles" de la bitàcola antiga i d'altres llocs!
Salut!
Marc
PD: també intentaré una batalla per no utilitzar anglicismes, que serà complicada.
Doncs això per segona vegada intento crear-me una bitàcola (blog dit en català), i és pq últimament tinc coses pel cap que escric i no em fa res compartir amb tothom que vulgui llegir-les. Aquesta bitàcola serà mixta, on barrejaré les meves anades d'olla personals amb les sortides de mara polítiques. I ja podreu preveure que tot serà amb el toc de broma, ironia, impertinència i també borderia que em caracteritza. A més aniré recuperant (quan no tingui temps d'escriure) "articles" de la bitàcola antiga i d'altres llocs!
Salut!
Marc
PD: també intentaré una batalla per no utilitzar anglicismes, que serà complicada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)