A la Fête de l'Humanité, vivint, gaudint i somiant

El cap de setmana del 16 al 18 de setembre, vaig assistir a la Fête de l'Humanité, la festa dels i les comunistes francesos, al Parc de la Courneuve prop de París. Tres dies de Festa per la que van passar més d'un milió i mig de persones tenia com a eixos centrals la unitat de l'esquerra i els processos de lluita contra el model neoliberal.

Un gran event que una o diverses vegades s'ha de gaudir en primera persona, en porto dos, i on aquest cop a més he tingut el plaer de ser-ne part al xerrar dissabte a les 16:00h en un debat organitzat per la Jeunesse Comuniste de Paris sobre la situació dels i les joves a Europa, en especial a França, a la Grècia de les lluites contra els plans del UE i l'FMI i a l'Espanya i Catalunya del 15M. Un interessant debat on es va veure clar que som la gent jove la que estem i estarem en pitjors condicions per ser persones plenes i que cal la lluita de la joventut a l'ofensiva per no només defensar els nostres drets sinó per conquerir-ne més.

El debat es va centrar en la democràcia, el moviment 15-M i el seu futur com a mobilitzador del poble contra l'oligarquia. Un debat interessant per compartir visions de cap a on va amb gent d'altres països, tenint en compte que aquell cap de setmana les Marxes Indignades es trobaven a Paris sota la pluja i amb una posterior repressió policial.

Per que pinten bastos, però també espurnes d'esperança, que passen per l'organització de la indignació cap a la resposta comú front l'enemic comú: les polítiques neoliberals de la UE i l'FMI centrades en desmuntar el pírric l'estat del casi-estar mentre es va imposant aquestes retallades reduint la democràcia i si cal a cops de porres.

Seguint amb la Festa però, també interessant el debat que van muntar la gent jove de la CGT on participava la companya Tania d'Acció jove - Joves de CCOO de Catalunya, amb gent jove del món sindical estudiantil i obrer francès, espanyol, grec... Molt interessant també tot el que té a veure amb el Front de Gauche i l'intent, espero que profitós, de l'esquerra francesa d'unir-se front els atacs a la classe treballadora, del que trobareu més informació a la Ratera d'un altre comunista català que corria per allà.

A més sempre és bonic retrobar camarades francesos que has anat coneixen a diversos events, com la gent de Perpinyà amb qui vam viure al 2007 uns campaments de memòria històrica al voltant d'Elna, o els qui havies conegut a reunions de la Federació Mundial (WFDY), o qui vas conèixer el darrer any a la Fête de l'Huma 2010, o al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Sudàfrica 2010... creant així a més dels llaços polítics llaços d'amistat que converteixen la camaraderia encara més fraternal. Com també trobar camarades colombians, veneçolans, bolivians, vietnamites, nicaragüencs i un llarg etcètera, amb qui entre menjar i cerveses (o altres licors típics de la zona amb qui parles) comparteixes la situació dels respectius països.

En resum, una Fête per viure i somiar. I a la que desitjo poder tornar l'any vinent!

No puc acabar però, agraint als i les camarades del Jeunesse Comuniste (MCJF), la magnifica acollida que sempre que he participat en alguna activitat seva m'han donat i que no deixen de sorprendrem havent-se superat aquest cop. En particular a la JC i UEC de París amb qui he compartit espai vital, debat públic però sobretot privat sobre la fragmentació i necessària unitat de l'esquerra i els comunistes a França i Espanya i el treball voluntari al seu estand. També agrair a la camarada Coliene la comparativa de mojitos pels estands i als i les camarades de la UJCE i el PCE pels riures fent caipirinhes i les converses sobre la necessitat de la unitat comunista que mostren que ens cal més discussió en comú, per llimar les molt petites diferències.

Líbia és del poble libi ni de Gadafi ni d'una intervenció militar estrangera

Hi ha una canço d'Ilegales, un grup de la Movida Madrilenya, anomenada 'Ángel exterminador' que diu: "Ángel exterminador te espera la guerra. Aún no se ha declarado ya lo se... pero habrá guerra." Parla d'un altre tipus una "Guerra excitante y prohibida sólo es para mayores de dieciocho años." però em serveix per parlar de la guerra anunciada a Líbia.

Portem un inici d'any molt mogut al món àrab on els pobles s'aixequen en revolta contra els règims autoritaris que els tenen en la més absoluta misèria. A Tunis i Egipte aquestes revoltes van aconseguir el seu primer objectiu: fer fora els dictadors del poder. Ara han de recórrer el camí amb tot en contra per aconseguir uns govern populars que prioritzin la justícia social i el benestar del poble per sobre dels interessos econòmics de les transnacionals estrangeres del sector dels combustibles fòssils.

No ens enganyem, les dictadures àrabs les van posar, les han mantingut i les mantindran entre els Estats Units i la Unió Europea mentre siguin subministrador de combustibles i no molestin gaire a nivell internacional. Se'ls enrefot quina sigui la situació de la població local! Malauradament si els pobles de Tunez i Egipte no continuen les revoltes i s'enpoderen passaran a tenir un sistema maquilladament democràtic però continuaran vivint en les mateixes condicions, Egipte és un exemple on els militars controlen el país i el primer que han fet ha sigut prohibir els sindicats i les vagues... Potser no volen que de nou els sindicats i les esquerres organitzin el poble treballador per dirigir la revolta i acabar amb el seu poder. Nota: a Egipte el darrer any van haver 69 vagues.

Les revoltes continuen a molts altres països, és molt interessant el cas del Marroc on podria servir per aconseguir la independència del poble Saharauí, però el mass-media estan molt centrats en Líbia. Quins interessos hi ha darrera?

El coronel Gadafi ha mantingut una dictadura a Líbia amb el beneplàcit de tot occident i especialment de la UE sense que ningú li digues res fins al moment en que ha començat a alinear-se amb les tesis per convertir l'Euro com a moneda de l'OPEP enlloc del dolar, moment en que els EUA van començar la lluita mediàtica contra Gadafi en contra dels interessos europeus que son qui compren el petroli libi. Quan el poble seguint la onada de Tunis i Egipte s'ha revoltat la pressió exterior per fer fora Gadafi ha sigut immediata, no com amb la resta on les declaracions eren més suaus fins quan ja era inevitable. El motiu, doncs bastant clar, en Gadafi no era prou titella pels interessos de l'imperialisme ianqui i cal posar un altre. Pel que podem veure el que s'ha auto-erigit com a cap dels revoltats i ex ministre de Gadafi serà millor titella que ja demana la intervenció militar de l'OTAN.

Afortunadament la població té clar que només continuant la revolta podran fer fora el tirà i que cap altre ocupi el seu lloc i menys amb recolzament militar estranyes. A nosaltres ens toca pressionar el nostre govern i a la UE per que enviïn missions diplomàtiques i exigeixin l'aturada dels atacs militars abans que es converteixi en una sagnant guerra civil.

Per això tot un grup de gent d'esquerres volem deixar clar que només el poble de Líbia pot decidir el seu futur i que no volem que hi hagi cap intervenció militar de l'OTAN, ni de cap força militar estrangera, ja que convertirien Líbia en un altre Iraq o Afganistan amb les conseqüent empitjorament de la situació de la població civil. Així les següents bloguers publiquem avui un text sobre la situació de Líbia:

Quien mucho abarca, Ceronegativo, Kabila, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Punts de vista, Maldice que no es poco,Ventanas del Falcón, El blog de Juan Gascón, Viramundeando, La Rueda del Tiempo, Les coses d’en Jomi, La Ratera, Agua va!!, Desde la cantera Moscas en la sopa, Multiverso Incognoscible, La terca IUtopia i Relatando des del Bajo Llobregat.