Aquest matí quan baixava cap a l'estació de tren, cosa que faig cada matí laborable des de fa 10 anys, he passat de nou per la Plaça Santa Anna i he notat dins meu una sensació de buidor. La buidor de la plaça St. Anna, la plaça més cèntrica de Mataró, ella tota feta de ciment, sola, buida, sense vida. Sense la vida que ha sigut tenir una acampada 40 dies, si 40 dies a la Plaça.I algunes diran, on va aquest! Aquest que el 5 de juny deia que l'acampada s'havia de treure, aquest que al cap de 17 dies ho tornava a repetir i deia que calia decidir ja si desacampar o no. Doncs sí, aquest, jo he sentit buidor al veure la plaça buida, sola, morta. Per dels 40 dies d'acampampa molts van ser de lluita, de lluita contra un sistema injust, el capitalista, que ens explota, que ens exprimeix, que desallotja gent de les seves cases sinó pot pagar una hipoteca que abans els ha venut, que ens aïlla uns de les altres, que ens oposa, que ens separa, que ens tatxa de violents quan aixequem el cap cridant que ja n'hi ha prou!
Han estat 40 dies de lluita; 40 dies de vida a la plaça Santa Anna; 40 dies de convivència; 40 dies de batalla d'ide
es; 40 dies on persones de diferents ideologies hem treballat plegades; 40 dies de conèixer gent de puta mare; 40 dies d'emoció, d'il·lusió, de creativitat, de dignitat; 40 dies alegres i combatius; 40 dies de de senyalar amb el dit els indignes; 40 dies de creixement personal i polític; 40 dies d'esforç col·lectiu per crear un món millor començant per Mataró; 40 dies de moltes més coses però sobretot d'un inici d'un camí dur i llarg que ens farà més fortes i lliures per que aquests 40 dies en siguin molts més!I sí, jo era molt crític amb l'acampada, per què volia anar més enllà, per que no volia perdre gent molt vàlida que hem perdut aquests dies i que estan realitzant altres projectes que espero sapiguem sumar, per què sóc d'aquells que pensa que les idees sense organització acaben en res. I em sap molt greu no haver estat aquest cap de setmana a Mataró i desmontar, recollir, gaudir de la festeta de dissabte i del dinar col·lectiu i l'assemblea de diumenge, però un té altres responsabilitats a d'altres moviments polítics i els darrers campaments d'estiu JM Cespedes dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya on podia assistir com a membre de la Joventut (començo a fer-me vell) no me'ls podia perdre.
És per això que avui suposo que he sentit més buidor, però cap problema, per què aquesta buidor l'ompliré amb la feina que s'està fent als barris, amb les assemblees els dilluns a Molins, els dimecres a l'Havana, els dijous a Cerdanyola i la Llàntia i aviat moltes més! Per que com algunes dèiem l'altre dia i jo fa uns dies que començo a signar els mails de la comissió de barris: Barrios o Muerte! Venceremos!
Endavant indignats i indignades de Mataró tenim una ciutat on demostrar que encara hi ha persones dignes i fer fora les indignes que ens volen deixar sense present ni futur a base de retallar els nostres drets!
