Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cjc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cjc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de maig del 2012

Intervenció de Comiat a la Cloenda del X Congrés dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya

Us deixo l'audio del discurs que vaig fer el diumenge 6 de maig a la Cloenda del #XCongrésCJC a la Fontana a la Vila de Gràcia de Barcelona.

Em fa mandra escriure el text que tenia preparat, per què a més l'escrit i el parlat no son iguals, el parlat sempre amplia l'escrit. Aquí el teniu:

 

Crec que em vaig deixar la part protocolaria, la part on agraeixes a tothom l'ajuda rebuda, les males i bones situacions compartides, i sobretot desitjar sort a qui ve darrera, gent sobradament preparada, amb els seus defectes i les seves virtuts però que com equip son de puta mare! I em va saber greu que molta d'aquesta gent no hagués estat allà diumenge per que entre tota aquesta gent m'han ensenyat el que sé i el que sóc avui.

Gràcies a totes i ens seguirem trobant al carrer i sobretot als bars!
I amb el vostre permís:
Navarrismo o Muerte! Venceremos! :p


dilluns, 26 de març del 2012

Intervenció a la Cloenda del V Congrés de Joves Comunistes

Aquí deixo el text que duia per dir a la cloenda del congrés de Joves Comunistes, la gent jove del PSUC Viu. Hi anava representant els CJC. No ho vaig dir exactament igual, però la idea era aquesta:

Vull començar agraint la invitació a aquest V congrés de la JC i la feina feta per l'anterior direcció, i especialment felicitar en Jorge per la seva jubilació.

Comencem, intentaré ser breu. Aquest any els joves comunistes catalans farem dos congressos, dos congressos enmig d'una situació per la classe i pel jovent d'absolut retrocés en drets i llibertats.

Tal com dieu als vostres documents, a la versió que m'he llegit durant aquesta setmana i que son previs als que heu modificat, la coalició icv-euia actual està superada i cal anar més enllà sumant altres sectors d'esquerres, conformant una coalició més de base i no cupular, on la presa de decisions prevalgui el consens i el una persona un vot, que converteixi la coalició en el referent de l'esquerra catalana.

I per això cal més EUiA, i més EUiA com a MSP, per tant EUiA més moviment i més als moviments i menys partit clàssic institucional i per això hem de remar totes i remar fort per fer créixer EUiA però sobretot per fer créixer AJ com l'espai de la gent jove d'EUiA, on parlem dels problemes de la societat amb una visió jove i fem propostes organitzatives i polítiques per enrolar més gent en la transformació. Ens cal una AJ oberta, participativa que no es tanqui amb una estructura partidària, però que si tingui una mínima organitzitat per visualitzar-se externament i per coordinar accions reivindicatives. Per que només la gent jove defensarem els nostre drets!

I també passa per unes CCOO polititzades, que no partiditzades, amb intervenció social i política en defensa de la classe treballadora, participatiu i amb contacte directe amb qui treballa i amb qui no te feina. On la gent jove siguem la punta de llança per organitzar el sector serveis, el precariat investigador, i la joventut aturada.

I podria seguir parlant del moviment veïnal, del moviment estudiantil... però acabaré que no tinc temps.

I us dic, que en base a l'anterior, però també pels atacs que estem rebent la Classe i en especial la gent jove cal Unitat; som conscients que es donen les condicions objectives per la unitat de la joventut comunista catalana, tant pel context de crisi econòmica com d'apropament entre les estratègies dels i les comunistes al moviment estudiantil, moviment unitari, moviment obrer i moviment popular. Encoratgem la nova direcció i a tota la militància al treball cap a la unitat del jovent comunista català, ja que hem de ser conscients que tenim per davant un camí sense cap paral·lelisme en els darrers 80 anys i que si volem que surti bé hem de treballar "sin prisa pero sin pausa".

Per això em reitero en convidar a tota la gent jove aquí present, però en especial a la militància de JC, a discutir políticament el document congressual del X Congrés dels CJC, ja sigui a les reunions de discussió prèvies als col·lectius com els propis dies del X Congrés el primer cap de setmana de maig. Com igualment insiteixo i insistirem en que treballem i treballarem per la unitat i per això cal que ens il·lusionem amb el "bautismo de fuego" que representen els l'escola de formació conjunta que vam plantejar de cara al setembre en la que cal seguir treballant.

Així que posem la nostra il·lusió, la nostra organització, els nostres col·lectius, els nostres instruments i els nostres recursos a disposició de tots els i les joves comunistes de Catalunya; estem disposats a anar més enllà de les nostres sigles i avançar decididament cap a una Joventut Comunista de Catalunya. Una Joventut Comunista de Catalunya que tingui com a prioritat la unitat dels i les joves catalanes en la defensa del treball, l'educació i l'autodeterminació. Cridem a tota la joventut que comparteixi la necessitat de la unitat dels i les joves comunistes a sumar-se amb nosaltres en aquest camí.

Visca la Joventut Comunista de Catalunya!
Visca Catalunya!

dijous, 29 de desembre del 2011

Bon any nou 2012 de lluita!

Sí el 2010 acabava amb lluita amb una vaga general i la victòria convergent a les eleccions catalanes, el 2011 acaba amb més lluites contra les retallades convergents i amb la victòria "de rodillo" del neofranquisme pepero. Així que no us puc desitjar res més pel 2012 que molta força en la lluita!

Ens veiem Al carrer!

dimecres, 28 de setembre del 2011

A la Fête de l'Humanité, vivint, gaudint i somiant

El cap de setmana del 16 al 18 de setembre, vaig assistir a la Fête de l'Humanité, la festa dels i les comunistes francesos, al Parc de la Courneuve prop de París. Tres dies de Festa per la que van passar més d'un milió i mig de persones tenia com a eixos centrals la unitat de l'esquerra i els processos de lluita contra el model neoliberal.

Un gran event que una o diverses vegades s'ha de gaudir en primera persona, en porto dos, i on aquest cop a més he tingut el plaer de ser-ne part al xerrar dissabte a les 16:00h en un debat organitzat per la Jeunesse Comuniste de Paris sobre la situació dels i les joves a Europa, en especial a França, a la Grècia de les lluites contra els plans del UE i l'FMI i a l'Espanya i Catalunya del 15M. Un interessant debat on es va veure clar que som la gent jove la que estem i estarem en pitjors condicions per ser persones plenes i que cal la lluita de la joventut a l'ofensiva per no només defensar els nostres drets sinó per conquerir-ne més.

El debat es va centrar en la democràcia, el moviment 15-M i el seu futur com a mobilitzador del poble contra l'oligarquia. Un debat interessant per compartir visions de cap a on va amb gent d'altres països, tenint en compte que aquell cap de setmana les Marxes Indignades es trobaven a Paris sota la pluja i amb una posterior repressió policial.

Per que pinten bastos, però també espurnes d'esperança, que passen per l'organització de la indignació cap a la resposta comú front l'enemic comú: les polítiques neoliberals de la UE i l'FMI centrades en desmuntar el pírric l'estat del casi-estar mentre es va imposant aquestes retallades reduint la democràcia i si cal a cops de porres.

Seguint amb la Festa però, també interessant el debat que van muntar la gent jove de la CGT on participava la companya Tania d'Acció jove - Joves de CCOO de Catalunya, amb gent jove del món sindical estudiantil i obrer francès, espanyol, grec... Molt interessant també tot el que té a veure amb el Front de Gauche i l'intent, espero que profitós, de l'esquerra francesa d'unir-se front els atacs a la classe treballadora, del que trobareu més informació a la Ratera d'un altre comunista català que corria per allà.

A més sempre és bonic retrobar camarades francesos que has anat coneixen a diversos events, com la gent de Perpinyà amb qui vam viure al 2007 uns campaments de memòria històrica al voltant d'Elna, o els qui havies conegut a reunions de la Federació Mundial (WFDY), o qui vas conèixer el darrer any a la Fête de l'Huma 2010, o al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Sudàfrica 2010... creant així a més dels llaços polítics llaços d'amistat que converteixen la camaraderia encara més fraternal. Com també trobar camarades colombians, veneçolans, bolivians, vietnamites, nicaragüencs i un llarg etcètera, amb qui entre menjar i cerveses (o altres licors típics de la zona amb qui parles) comparteixes la situació dels respectius països.

En resum, una Fête per viure i somiar. I a la que desitjo poder tornar l'any vinent!

No puc acabar però, agraint als i les camarades del Jeunesse Comuniste (MCJF), la magnifica acollida que sempre que he participat en alguna activitat seva m'han donat i que no deixen de sorprendrem havent-se superat aquest cop. En particular a la JC i UEC de París amb qui he compartit espai vital, debat públic però sobretot privat sobre la fragmentació i necessària unitat de l'esquerra i els comunistes a França i Espanya i el treball voluntari al seu estand. També agrair a la camarada Coliene la comparativa de mojitos pels estands i als i les camarades de la UJCE i el PCE pels riures fent caipirinhes i les converses sobre la necessitat de la unitat comunista que mostren que ens cal més discussió en comú, per llimar les molt petites diferències.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Comissió de Barris de l'#acampadaMataró: per què, què, com i cap a on

Durant la segona o tercera setmana de vida del moviment 15M a Mataró a una assemblea és va proposar que s'havien de començar a organitzar els barris i que per això calia per una banda parlar amb el teixit social existent als barris (especialment amb el moviment veïnal organitzat a les associacions de veïns i veïnes, AAVV en endavant) i per l'altra mirar les possibilitats que teníem de desenvolupar assemblees de barris.

El motiu d'organitzar els barris era que hi havia molta gent que està d'acord amb el moviment, com demostraren les cercaviles des de Rocafonda i des de Cerdanyola, però no venia a les assemblees de Plaça Santa Anna (St. Anna en endavant) i que possiblement aniria a una del seu barri. A les següents assemblees de St. Anna es va anar passant una fulla on les persones s'apuntaven amb nom, correu electrònic i barri per participar a la comissió de barris. Així va néixer la comissió i va començar a avançar reunint-se dos dies a la setmana (dimarts i dijous) i iniciant roda de reunions amb totes les AAVV i amb la Federació d'AAVV de Mataró (FAVM en sigles) per copsar quin suport tenia el 15M per part d'aquestes organitzacions i per veure com podíem treballar conjuntament en les assemblees de barris.

Per realitzar aquestes reunions les persones que participàvem a la comissió ens vam repartir els barris, ja sigui per proximitat geogràfica o per proximitat sentimental, de tal manera que cada barri de Mataró tingués una persona o persones de referència dins la comissió que es trobés amb l'AAVV del barri, que coordinés les persones d'aquests barri i que, si es podia, tirés endavant feina al barri.

Es va realitzar una prova pilot d'assemblea al barri dels Molins que a pesar de que van venir unes 40 persones no va agafar bona dinàmica i això ens va fer plantejar que si es feia una assemblea nova a un barri havíem de dur idees per dinamitzar-la i no anant tant a la babalà.

Així que per difondre més el moviment i ajudar a sorgir l'assemblea al barri la comissió va iniciar la els punts d'informació als barris aprofiten les festes majors d'aquests, això s'ha fet a Pla d'en Boet, a Peramàs-Esmandies, a Molins, a la Llàntia... amb repartiment de materials i intervenció des de l'escenari. A més coordinadament amb les AAVV han anat sorgint assemblees de barris, que actualment estan funcionant quatre: l'Havana, Cerdanyola, Molins i la Llàntia; a més d'estar en procés, una vegada s'ha desacampat St. Anna, l'assemblea del barri Mataró Centre.

Han quedat pendents per falta de temps o de mans les dels barris Rocafonda-L'esperança-Ciutat Jardí, Pla d'en Boet i Cirera. Que caldrà parlar d'iniciar-les de cara al setembre sempre en base a que tinguem gent interessada en tirar-les endavant.

Una vegada passat l'oasi estiuenc on el país s'atura i la ciutat encara més amb l'arribada de les Santes i l'agost, la comissió de Barris i les assemblees van decidir tornar-se a veure a partir de la primera setmana de setembre. Ara tocarà veure com de ràpid s'encenen els motors i a quin ritme; ja que les assemblees tenen molta feina a realitzar i una d'aquestes és definir el cap a on anem, és a dir que fan les assemblees dels barris i com es coordinen entre elles.

Si ve durant l'estiu s'han realitzat alguns intents d'assemblea de Mataró per discutir el tema de l'organització del Moviment a Mataró, la participació ha sigut minsa i per tant caldrà tornar-ho a parlar. Així doncs potser estaria bé que abans de parlar a l'assemblea de St. Anna com s'ha d'organitzar el moviment es parlés abans, o en paral·lel, als barris i així comencéssim ja a estructurar el Moviment d'abaix cap a dalt, de les assemblees de barris cap a la de ciutat.

Així doncs la feina dels barris seria desenvolupar les idees generals (inclusió no a la xenofòbia, defensa dels serveis públics i dels drets de treballadors/es, democràcia real participativa,...) del Moviment al barri ha poder ser de manera conjunta amb les organitzacions existents al barri, especialment les AAVV, però també les AMPAS, els col·lectius de treballadors dels serveis públics del barri, els comitès d'empresa de les empreses del barri, col·lectius de migrant... creant així xarxa; però també en coordinació amb la resta d'assemblees de barris, fent propostes de treball comú. Òbviament als barris també es poden crear comissions específiques com la de difusió, o en un barri on hi hagués un conflicte important amb el tema d'educació doncs la d'educació coordinant sempre amb l'assemblea d'educació de Mataró si hi hagués o amb la d'algun altre barri si hi hagués.

Aquesta coordinació entre assemblees necessitaria doncs d'un marc estable on desenvolupar-se, aquest marc podria seguir sent la comissió de barris, però una comissió de barris estructurada de tal manera que cada barri envies com a mínim un parell de persones, un parell per garantir que com a mínim una pot anar-hi, per comentar que s'està fent al barri i per recollir el que s'està fent a la resta de barris i d'aquesta manera interconectar-los. A més caldria que a la comissió hi hagués gent dels barris que encara no tenen assemblea amb l'objectiu d'aconseguir la necessitat de creació d'aquesta parlant amb les orgs. del barri, parlant amb la gent del barri, fent difusió del Moviment fins aconseguir la màxima: a cada barri assemblea!

I dins d'això com queda l'assemblea de St. Anna? Hauria de quedar com àgora, com espai de trobada col·lectiu on posar en comú totes les experiències dels barris, de les assemblees sectorials com la d'educació o habitatge, de les propostes comunes per fer a tot Mataró totes les assemblees de barri, de sector... Sent un espai per tant no de treball diari, ja que aquest s'ha de fer a les assemblees de barri o de sector, sinó d’interconnexió de tot el Moviment de la ciutat.

Així que toca tornar a començar, tenim una base ja creada sobre la que expandir les idees del Moviment i donar-li més força o més vida, per que com hem vist aquest estiu els atacs no s’aturen i les imposicions de retallades de drets tampoc, fins i tot a nivell constitucional.

Barrios o Muerte, Venceremos!

dilluns, 11 de juliol del 2011

40 dies d'#acampadaMataro a Plaça Santa Anna, 40 dies de dignitat!

Aquest matí quan baixava cap a l'estació de tren, cosa que faig cada matí laborable des de fa 10 anys, he passat de nou per la Plaça Santa Anna i he notat dins meu una sensació de buidor. La buidor de la plaça St. Anna, la plaça més cèntrica de Mataró, ella tota feta de ciment, sola, buida, sense vida. Sense la vida que ha sigut tenir una acampada 40 dies, si 40 dies a la Plaça.

I algunes diran, on va aquest! Aquest que el 5 de juny deia que l'acampada s'havia de treure, aquest que al cap de 17 dies ho tornava a repetir i deia que calia decidir ja si desacampar o no. Doncs sí, aquest, jo he sentit buidor al veure la plaça buida, sola, morta. Per dels 40 dies d'acampampa molts van ser de lluita, de lluita contra un sistema injust, el capitalista, que ens explota, que ens exprimeix, que desallotja gent de les seves cases sinó pot pagar una hipoteca que abans els ha venut, que ens aïlla uns de les altres, que ens oposa, que ens separa, que ens tatxa de violents quan aixequem el cap cridant que ja n'hi ha prou!

Han estat 40 dies de lluita; 40 dies de vida a la plaça Santa Anna; 40 dies de convivència; 40 dies de batalla d'idees; 40 dies on persones de diferents ideologies hem treballat plegades; 40 dies de conèixer gent de puta mare; 40 dies d'emoció, d'il·lusió, de creativitat, de dignitat; 40 dies alegres i combatius; 40 dies de de senyalar amb el dit els indignes; 40 dies de creixement personal i polític; 40 dies d'esforç col·lectiu per crear un món millor començant per Mataró; 40 dies de moltes més coses però sobretot d'un inici d'un camí dur i llarg que ens farà més fortes i lliures per que aquests 40 dies en siguin molts més!

I sí, jo era molt crític amb l'acampada, per què volia anar més enllà, per que no volia perdre gent molt vàlida que hem perdut aquests dies i que estan realitzant altres projectes que espero sapiguem sumar, per què sóc d'aquells que pensa que les idees sense organització acaben en res. I em sap molt greu no haver estat aquest cap de setmana a Mataró i desmontar, recollir, gaudir de la festeta de dissabte i del dinar col·lectiu i l'assemblea de diumenge, però un té altres responsabilitats a d'altres moviments polítics i els darrers campaments d'estiu JM Cespedes dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya on podia assistir com a membre de la Joventut (començo a fer-me vell) no me'ls podia perdre.

És per això que avui suposo que he sentit més buidor, però cap problema, per què aquesta buidor l'ompliré amb la feina que s'està fent als barris, amb les assemblees els dilluns a Molins, els dimecres a l'Havana, els dijous a Cerdanyola i la Llàntia i aviat moltes més! Per que com algunes dèiem l'altre dia i jo fa uns dies que començo a signar els mails de la comissió de barris: Barrios o Muerte! Venceremos!

Endavant indignats i indignades de Mataró tenim una ciutat on demostrar que encara hi ha persones dignes i fer fora les indignes que ens volen deixar sense present ni futur a base de retallar els nostres drets!

divendres, 1 de juliol del 2011

Festa Revolució 2011, la Festa que tenim!


El proper 2 de Juliol se celebrarà als Jardins del Parc Central del Poble Nou de Barcelona l’edició de la Festa Revolució 2011 a continuació del míting final de la Festa Avant del PCC.

La Festa, es el punt de trobada en el que la gent jove d’esquerres es troba amb els i les comunistes dels CJC per intercambiar arguments però també compartir estones de lleure, ballant al son de la rumba combativa de Mas Vale Tarde Ke Nunca, el rock d'Intromental i com a cap de cartell l'ska The Kluba (nou projecte d'Skalariak).

La Festa és on acabem el curs i on agafem i donem forces, i acabem de teixir les xarxas de complicitat i solidaritat entre el jovent roig que permeten continuar en la necessària lluita per un futur millor absolutament necessari.

Un futur on sense retallades, amb educació de qualitat però sobretot un futur que superi el capitalisme i les seves crisis que ens matxaca al jovent amb taxes d'atur del 45%, amb feines precàries, amb sort pagades com mileuristes. Aquest és el seu futur, però el jovent i les classes populars comencen a reaccionar a lluitar per la democràcia, per una democràcia controlada pel poble i no pel capital i els i les comunistes sabem que si el present és de lluita, el futur ÉS NOSTRE!

Aquí us deixo els vídeos que s'ha fet per difondre la Festa Revolució 2011:
i teniu els enllaços a la web, twitter i facebook de la Festa Revolució.

Alegres i combatius!
Festa Revolució 2011, la festa dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya!

divendres, 18 de març del 2011

Els CJC - Joventut Comunista de Catalunya cap el seu X Congrés

Dissabte passat escrivia sobre la nova època de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya. Aquesta nova època es materialitzarà el proper maig del 2012 amb les conclusions i la elecció de la nova direcció en el X Congrés de l'organització que ja ha sigut convocat.

Haurem de discutir moltes coses, hem crescut però queda molt camí per fer, afortunadament no ens caldrà massa parlar d'organització ja que ho vam fer al decembre del 2009 i podem centrar-nos en les idees a compartir amb la societat.

Ara que ja és oficial puc donar més opinions sobre el futur que m'agradaria veure pels CJC.
Per mi és bàsic doncs fer amb moltes ganes el procés congressual d'anàlisi, discussió, debat, consens concreció de la política dels i les comunistes joves de Catalunya contaminant-nos dels debats i de l'experiència de tots els moviment socials d'esquerres amb els que treballem dia a dia i colze a colze en la batalla dels drets de la gent jove.

Aquesta vegada hem d'estar més a l'alçada que mai, la nostra classe i la joventut catalana necessita UNA Joventut Comunista forta, resolta, amb les idees clares i les propostes encara més clares que sigui la garant dels processos de lluita unitària del jovent d'esquerres front tot el que està caient i tot el que es preveu que vindrà.

El millor de tot és que es farà amb l'alegres i combatius com a precepte bàsic, com un bon exemple és la Festa del Che on combat pel drets dels pobles i l'alegria de la bona música son inseparables o com serà la propera Festa Revolució del proper 2 de juliol que l'espero en candeletes!


dissabte, 12 de març del 2011

Comença una nova època

El 25 de febrer del 2007 a la Casa de la Cultura de Sant Adrià del Besos el nou Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya, recent escollit durant el IX Congrés cel·lebrat aquell cap de setmana, em va encomanar la responsabilitat de la Secretaria General dels CJC iniciant una nova època a la Joventut, al meu entendre donant-li més importància a estar ben organitzats i a créixer per poder sortir amb força a conquerir el carrer.

Aquests quatre anys i quinze dies han sigut un gran aprenentatge a nivell individual tant en la vessant política però sobretot en la personal. És així i crec que avui sóc millor persona i per tant millor comunista. I l'ordre és aquest millor persona --> millor comunista com em deia un dia un molt bon amic i camarada: "...ets un comunista bo".

Demà 13 de març del 2011 el Comitè Nacional dels CJC decidirà si fem o no el X Congrés i quan el fem. Suposo que es decidirà fer-lo però en tot cas sé que la meva època (i la de d'un grup de gent) impulsant aquest projecte il·lusionador, alegre, combatiu i revolucionari que és el projecte dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya arriba a la fi i que comença, i cal que comenci, una nova època. Amb noves, i no tant noves persones continuant el projecte i encaminant-lo cap a on col·lectivament decidim per fer-lo gran, molt més gran qualitativament i quantitativament. Jo (i nosaltres) vam trobar uns bons fonaments, crec que hem deixat els pilars ben aposentats sobre aquests fonaments, ara toca construir les parets de vidre i moblar bé tot l'interior. El sostre mai el construirem per que no tenim un límit!

Us deixo un escrit, que potser no encaixa gaire, però el deixo Per què Vull:

Rojo, verde... este, oeste...
amanecer reflejado en el camino.
Él sueña en su lengua...
sigues... la senda en sombras,
majestuoso silencio, infinito eco
rescribe su piel multicolor...
en lágrimas,
sin voz... sin aliento, sin escritura...
su muerte...

El aire abre un circulo profundo...
él vomita su vocablo...
lluvias, vientos tallan su imagen en roca...
árboles retoñan en palabras,
silba su tono la brisa...
el polen insemina la flor del útero...
y...
y...
y nace una nueva época.

PD: Si trobeu a faltar la valoració col·lectiva és per que a mi no em toca fer-la això li toca als òrgans de direcció de la Joventut ja sigui el Comitè Executiu, el Comitè Nacional o encara millor el X Congrés.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Sopar Revolució 2010 dels CJC

Avui que aniré al Sopar de l'Associacionisme Juvenil del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) us publico una breu entrada sobre el darrer Sopar Revolució dels CJC, del passat dissabte 30 d'Octubre.

Normalment sempre que parlo a algun lloc tinc per escrit bastant bé el guió del que penso dir i és per això que ràpidament ho penjo al blog, a vegades fins i tot abans o durant la pròpia intervenció.

A aquest darrer Sopar Revolució, no va ser així, duia només escrites dues notes, per que el que volia dir, a pesar de no tenir-ho estructurat, venia molt marcat per l'actualitat política del país i per la nostra més interna.

Bàsicament calia parlar de com va anar la Vaga General, de com va anar l'Assemblea Fundacional d'Alternativa Jove - Joves d'EUiA i de com els i les comunistes hauriem d'encarar la batalla d'idees que representen unes eleccions com les catalanes on la classe treballadora i la gent jove ens juguem el present i el futur de la sortida de la crisi. Crec que em va sortir prou bé, però em vaig deixar coses de dir, ja sol passar si no ho portes estructurat.

I això va ser, per què no calia enrollar-se però espero que en breu el camarada Dimitri tingui el vídeo i així pogueu escoltar el que vaig dir, i jo veure els errors comesos i corregir-los. A més així també veurem altres boniques imatges de la part lúdica del post-sopar, on ami em va faltar el comuBingo, un altre any serà!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'Assemblea d'Alternativa Jove tot un èxit col·lectiu!

El darrer cap de setmana s'ha realitzat a la ciutat de Barcelona la Ia Assemblea d'Alternativa Jove – Joves d'EUiA. L'assemblea fundacional havia de ser la posada de llarg de la feina feta els darrers cinc anys per organitzar la gent jove d'EUiA; uns anys en que hem realitzat un procés complicat d'acumulació d'encerts i d'errors, de cremades i de banys balsàmics; on finalment la feina encaminada a l'acció, la feina d'organització i el diàleg per aconseguir la màxima unitat des del respecte a les diferències ha fet que avui tinguem l'organització suficient per marcar-nos objectius més ambiciosos.

Durant l'assemblea, com no podia ser d'una altra manera, ens van generar moments de gran discussió, moments on les rialles contaminaven l'ambient i servien d'evasió, moments de d'emoció amb l'agraïment als anteriors Coordinadors d'AJ per plantar la llavor que ja floreig, moments de sentiment amb el record al company David Raya, però per sobretot de tot moments de germanor i de plantejar la futura feina a fer.

Una futura feina que passa primer per realitzar la millor de les campanyes possibles per les eleccions catalanes una campanya de proximitat, de discussió amb els i les joves amb qui lluitem des de les assemblees d'estudiants per l'Universitat Pública, o des de les vocalies joves de les Associacions de Veines per millorar els nostres barris, o dels casals i esplais on des de la participació creem alternatives, o des dels clubs esportius, els grups de música o teatre, i un llarg etcètera; gent jove amb els qui compartim el dia a dia i analitzem el món que ens vol retallar la vida i plategem idees que cal tirar endavant conjuntament. I passa en un segon terme per no deixar de fer l'anteriorment plantejat en cap moment, per que sempre, en tot moment hem d'enriquir i enriquir-nos amb la gent jove compartint colze amb colze els espais polítics, socials, esportius, culturals, solidaris...

Així que Altenativa Jove serem un moviment de joves, un moviment on no caldrà estar afiliat a EUiA per participar-hi, un moviment on organitzar-se per canviar la societat i és en aquest espai, en aquest moviment on han de confluir, com molt bé deia en Julian Sesé durant la cloenda, totes les ideologies de l'esquerra per en base a uns acords col·lectius d'acció crear alternatives i transformar el sistema.

Per tant aquest moviment ha de ser un pilar més per aconseguir aquell objectiu indispensable dels i les comunistes catalans, el de la unitat de la classe treballadora, la unitat de l'esquerra i, del que es absolutament vital al nostre país, la unitat dels i les comunistes.

L'assemblea va ser un èxit, d'això no hi ha cap dubte, però l'èxit serà rotund si entre totes i tots fem d'AJ el que hem dit durant aquests dos dies i així complirem el desig compartit amb en Jordi Miralles que d'aquí dos anys a la IIa Assemblea Nacional no cabem a la sala i caldrà buscar una de més gran.

divendres, 2 de juliol del 2010

Estem de Festa Avant, us deixo una adaptació d'un company

Farà ja uns dies, un camarada ens enviava una informació i afegia aquesta adaptació que els més televidents sabreu distingir, jo no ho vaig fer:


Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La feina ben feta,
qui no ho recorda?
una cosa molt nostre
en els moments de més glòria.

Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.

Tot està per fer,
podem aixecar el vol,
tot és possible,
escrivia Martí i Pol.

Joan Miró,
Pau Casals,
Pere Ardiaca,
des d'aquí, Universals.

El Comín amb la sotana.
Amb la veu, Ovidi Montllor.
Tu amb la falç i el martell,
jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors
Fusters, lampistes, músics i escriptors.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.
I estimar el Partit és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
És millor que la sort.

No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,
marxistes-leninistes com sempre,
que no ens venci la son.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

Si fem les coses com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?

I el que facin els euros tan se val.
perquè la feina ben feta
ni te fronteres, ni te rival.

Deixo el vídeo pels pocs televidents i a més amb subtítols al castellà, pels amics que encara no en saben prou de català:

dimecres, 19 de maig del 2010

Vídeo: "No al tijeretazo" de Zapatero

Campanya d'Alternativa Jove - Joves d'Esquerra Unida i Alternativa denunciant la retallada social proposta pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i avalada pel PP, la patronal, els mercats i la banca (o sigui la oligarquia financera i els seus lacayos).



Més info al bloc d'en Jose!

divendres, 16 d’abril del 2010

La NO salutació al XI Congrés de la UJCE

El passat cap de setmana es realitzava a Casarrubuelos (un poble de la Comunitat de Madrid, bastant bonic i amb alcalde comunista d'Izquierda Unida) el XI Congrés de la Unión de Juventudes Comunistes de Espanya on els CJC - Joventut Comunista de Catalunya anàvem de convidats enlloc de delegats degut a que per diferents motius que no venen al cas, som dues organitzacions totalment alienes.

En el títol dic NO salutació ja que per motius d'agenda del Congrés i dels nostres horaris de vols finalment no vam poder realitzar la salutació durant l'activitat congressual, però m'agradaria com a mínim penjar-la aquí per si algú li interessa ja que la tinc en format digital.

Potser la setmana vinent, un cop hagi acabat els documents (a pesar de no tenir les més de 1300 esmenes) , faré una valoració del que vaig percebre allà i del extret dels documents.

Aquí us deixo la breu salutació:

Bona tarda camarades,

Primer de tot una abraçada revolucionària dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut Comunista de Catalunya, al XI Congreso de la UJCE.

Queríamos empezar nuestro saludo exponiendo la situación en Catalunya donde hay que hablar del Govern d'Esquerres i Catalanista como el único gobierno de Europa (exceptuando Chipre) que es de izquierdas y realiza políticas de izquierdas como seria el mantenimiento y augmento del gasto social mientras se recorta en el estado español 50.000 millones de € en gasto social, curioso que defensa aumente, y ya no hablemos de Europa o en especial de Grecia. Que este Govern ha realizado políticas con las que los comunistas no estamos de acuerdo y lo hemos expresado, como por ejemplo la Ley de Educación que PSC y ERC pactaron con la derecha Convergente para mantener financiadas escuelas de élite y religiosas en contra de sindicatos, AMPAs y nuestra coalición ICV-EUiA. Puntos así no quitan que sin nuestra presencia se hubiera eliminado el impuesto de sucesiones (que PSC y ERC proponían y CiU y PP anhelaban), impuesto básico para mantener unos ingresos indispensables para el gasto social y de los que quien más tiene más paga. Por ser este gobierno un avance los y las comunistas catalanes apoyamos este gobierno y trabajamos por fortalecer EUiA y también ICV-EUiA para conseguir de nuevo una mayoría de izquierdas que impida un gobierno de derechas CiU+PP, para esto todos y todas las comunistas españolas a través de Izquierda Unida deberemos trabajar, por que Catalunya inicio un ciclo de cambio de derechas hacia izquierdas y si queremos que se mantenga y mejore, sólo esta en nuestras manos.

Igualmente que mantener y tirar a la izquierda el Govern de la Generalitat, es estratégico que en el proceso de elección de delegados sindicales les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya se consoliden como primer sindicato del país y que CCOO Confederal se mantenga también primero a nivel estatal, no es lo mismo que CCOO sea el primer sindicato del país a la hora de negociar que que lo sea UGT, en eso tenemos mucho a ganar, como ya fue un gran victoria el giro que dimos en CCOO Confederal que se esta notando y debemos profundizarlo llevando la política al sindicato y a los tajos, recuperando el sindicalismo de clase y construyendo conciencia de clase obrera entre los y las trabajadoras.

Además debemos tener en cuenta que actualmente el Movimiento Estudiantil en Catalunya se encuentra muy debilitado después de las luchas maximalistas anti-bolonya del año pasado que movilizaron pero no organizaron en base a objetivos concretos y quemaron al estudiantado, en ese frente tenemos mucho trabajo a hacer los y las comunistas en AEP y en Estudiantes en Movimiento.

Queremos continuar con la expresión de un convencimiento que heredamos des de la fundación de los CJC y del PCC, pero que se acentúa por el momento de crisis del modelo neoliberal, que no del capitalismo, en el que nos encontramos que nos demuestra que es más necesario que nunca trabajar por la unidad de la clase trabajadora, por la unidad de las izquierdas y también por la unidad de los y las comunistas. Es por eso que para nosotros es un orgullo participar en este Congreso, también lo fue en 2006, y creemos que es una demostración que la relación entre comunistas catalanes y del resto del Estado mejoran, aunque somos conscientes que falta camino por recorrer, pero como decían los documentos del último congreso del PCC:

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

No querríamos robaros más tiempo, que tenéis mucho trabajo que debe ser, y estamos muy convencidos que lo será, provechoso para vuestra organización y sobretodo para la juventud española.

Salut i bon treball!
Viva la UJCE!

diumenge, 13 de desembre del 2009

Cloenda Conferència Nacional d'Organització dels CJC

Aquí us deixo el discurset de cloenda de la Conferència Nacional d'Organització dels CJC que es va cel·lebrar el dissabte 12 de desembre:

Aquesta Conferència Nacional d'Organització ha servit per finiquitar el que comentava a l'obertura d'aquest matí, regular el creixement dels CJC en els darrers anys i per tant actualitzar l'esquema organitzatiu així com actualitzar alguns posicionaments polítics al voltant de temes que no tenim ben resolts o que és calia renovar la reflexió.

Així hem demostrat que la Joventut té molt bona salut, que no tenim cap crisi interna a cap nivell, que, òbviament som àmpliament plurals i d'això podem estar-ne orgulloses ja que poques organitzacions, i menys d'organitzacions polítiques ho poden dir, com a mínim no en conec cap. Aquesta bona salut permet, que a partir d'aquesta estructura i concepció de CJC discutida avui i per l'avui, tenir cintura ja que no estem al marge del procés històric ni de la societat on vivim i cal ser maleable.

Aquesta cintura és la que ens permet , vivint en una fase que NO és pre-revolucionària, OJALA, sinó d'acumulació de forces i recomposició de l'esquerra i dels i les comunistes, aplicar un marxisme de manera diferent a cada àmbit d'actuació dels CJC a la societat sogons les condicions d'aquest àmbit.


Enllaçant amb això, i com que no som gent il·luminada, ni un corrent d'opinió esquerranós, ni una secta que diem que som comunistes per dir-ho o per anar sempre amb una gran falç i martell per davant, sinó que som comunistes per entendre que amb i enfront dels i les joves hem de construir instruments plurals, unitaris i sense sectarismes.

Aquesta manera de fer, la realitzem dia rere dia, a nivell d'estudiants amb les assemblees i l'AEP, al territori amb Alternativa Jove, els casals i les vocalies de joves de les Asociacions de Veins, al MO participant a CCOO i Acció Jove (alguns camarades delegats sindicals estant avui a la mani a Madrid) i amb ACTUA, a solidaritat articulant processos de solidaritat amplis, amb les brigades i sobretot anant a buscar la gent jove solidària a les universitats, gent com la d'Estudiants per Llatinoamèrica a la UPF o els Casals de Cuba al territori.

La Joventut ha de ser l'organitzadora, vertebradora, en resum, dinamitzadora dels processos de tots aquests marcs amplis. Que és molta feina? Sí i què? Què som poca gent? Sí i què? Distribuint-nos BÉ i prioritzem feines, fent que l'imminent no ens tapi l'important.

Nosaltres aquests històricament etiquetats de reformistes del PCC i els CJC per entendre que la millora de les condicions dels i les treballadores és intrínsec al procés revolucionari ja que va lligat a la superació de les contradiccions del capitalisme ja que al lluitar pels teus drets reps la formació pràctica de que cal construir un sistema superior.

Camarades, potser la victòria no serà avui, ni demà, però com deia aquell “guerrillero loco” que mataron en Bolívia:

Hasta la Victória Siempre!

Venceremos!

diumenge, 21 de juny del 2009

Al meu Partit i a la meva Joventut!

El passat divendres començava la Festa dels i les Comunistes de Catalunya, la Festa Avant del PCC, i aquesta començava amb un plat ben fort, una conferencia sobre Palestina en aquest any que va començar amb la sangria de l'estat terrorista d'Israel sobre Gaza. El vespre continuava amb la Festa Revolució 2009 en Solidaritat amb Palestina, la Festa dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya, una festa per la que si vam passar molts amics i amigues dels CJC i també centenars de persones solidàries amb el lluitador poble de palestina. La Revolució va ser magnifica a pesar de l'estrés i el cansament, va ser una molt bona festa!

El dissabte al matí, després d'anar a dormir ben entrada la matinada, hi havia conferències polítiques del Partit de cara al 12è Congrés del PCC, de Moviment Obrer, de Moviment Popular i del Moviment Unitàri mentre camarades de les cel·lules del Moviment de Solidaritat i de l'Àrea Cultural del Partit organitzaven l'excel·lent paella del dinar i la posterior cloenda amb una obra de teatre de titelles sobre Palestina i l'emotiu homenatge pòstum a l'estimat, l'imprescindible camarada Alvar Badia.

En quan les tingui, penjaré fotografies i vídeos de tot!

Per últim us deixo un poema que es va llegir en memòria de l'Alvar i que em vull fer meu.

A MI PARTIDO
Pablo Neruda

Me has dado la fraternidad hacia el que no conozco.
Me has agregado la fuerza de todo los que viven.
Me has vuelto a dar la patria como en un nacimiento.
Me has dado la libertad que no tiene el solitario.
Me enseñaste a encender la bondad, como el fuego.
Me diste la rectitud que necesita el árbol.
Me enseñaste a ver la unidad y la diferencia de los hombres.
Me mostraste cómo el dolor de un ser ha muerto en la victoria de todos.
Me enseñaste a dormir en las camas duras de mis hermanos.
Me hiciste construir sobre la realidad como sobre una roca.
Me hiciste adversario del malvado y muro del frenético.
Me has hecho ver la claridad del mundo y la posibilidad de la alegría.
Me has hecho indestructible porque contigo no termino en mí mismo.

dissabte, 13 de juny del 2009

Che Sudaka a la Festa Revolució. Mirando el mundo al revés i Almas Rebeldes

Ja estem a menys d'una setmana vista de la Festa Revolució, la festa de la gent jove comunista de Catalunya!

Us poso doncs alguns vídeos del cap de cartell, Che Sudaka, que vindràn amb les seves Almas Rebeldes per acompanyar-nos en una tarda-nit de lluita i festa Mirando el Mundo al Revés; des d'una altra òptica de transformació d'aquest sistema econòmic que ens explota i oprimeix.





dimarts, 2 de juny del 2009

Acció Mural "Crisi de Dretes, Solucions d'Esquerres"

Durant tot el matí del dissabte 30 de maig els i les joves de la Coalició ICV-EUiA de Mataró van realitzar un mural a l'accés cap a la platja de Mataró del costat de la riera de Sant Simó. L'activitat que ha comptat amb la presència de Julián Sesé, coordinador nacional d'Alternativa Jove -Joves d'EUiA, s'ha repartit divers material de la campanya.

La vintena de joves van realitzar el mural amb el lema de la campanya de les europees d'ICV-EUiA: Crisi de dretes, solucions d'esquerres on a més sortia el planeta Terra sent matxucat pel dolar i l'euro mentre les persones treballadores som les que patim la crisi.

Posteriorment, Julián Sesé ha declarat que ICV-EUiA “té molt presents les dificultats de la gent jove i per això el programa electoral es centra en l’oposició a la precarietat laboral, el dret a l’accés a l’habitatge, la millora de la mobilitat per la UE i la garantia d’una educació pública, universal i de qualitat.” En aquest sentit, ha posat èmfasi en el procés de Bolonya i ha manifestat que “hem de replantejar la necessitat d’un espai d’educació a escala europea però cal discutir la manera de fer-ho i això no es pot fer si no hi ha una política pública que garanteixi una educació pública”.


Sesé ha posat també l’èmfasi també en l’establiment d’un “Salari Mínim Europeu, de com a mínim el 60% el salari mitja de cada Estat membre”. En aquest sentit, el coordinador nacional ha denunciat que els joves espanyols tenen greus problemes per emancipar-se. “L’habitatge ha de contemplar-se com un dret social bàsic i no des d’una perspectiva estrictament econòmica”, ha remarcat Sesé.

Defensem l'alegria!

Avui pensava que a pesar del dur cap de setmana de militància amb la Festa Revolució divendres, la Festa Avant dissabte i la pujada a l'espectacular Montseny de diumenge per visitar i així coordinar l'allotjament de l'Escola de Formació Josep Miquel Cespedes dels CJC tan ahir com avui me despertat amb alegria al cos, molt content i amb moltes de ganes de fer moltes coses!

Així que us deixo primer una cançó, la cançó amb la que em vaig llevar diumenge i a algun camarada no li va agradar i també un poema que recorda que cal defensar l'alegria fins i tot de la mateixa alegria no sigui que la caguem:


EL UNIVERSO SOBRE MI
Amaral

Sólo queda una vela encendida en medio de la tarta, y se quiere consumir...
ya se van los invitados tú y yo nos miramos sin saber bien que decir.
Nada que descubra lo que siento
que este día fue perfecto
y parezco tan feliz
nada como que hace mucho tiempo
que me cuesta sonreir

Quiero vivir
quiero gritar
quiero sentir
el universo sobre mi
quiero correr en libertad
quiero encontrar mi sitio

Una broma del destino
una melodia acelerada
en una canción que nunca acaba
ya he tenido suficiente
necesito alguien que comprenda
que estoy sola en medio de un montón de gente
que puedo hacer

Quiero vivir
quiero gritar
quiero sentir
el universo sobre mi
quiero correr en libertad
quiero llorar de felicidad
quiero vivir
quiero sentir
el universo sobre mi
como una náufrago en el mar
quiero encontrar mi sitio,
sólo encontrar mi sitio

Todos los juguetes rotos
todos los amantes locos
todos los zapatos de charol
todas las casitas de muñecas
donde celebraba fiestas
donde sólo estaba yo
Vuelve el espíritu olvidado
del verano del amor...

Quiero vivir
quiero gritar
quiero sentir
el universo sobre mi
quiero correr en libertad
quiero llorar de felicidad
quiero vivir
quiero sentir
el universo sobre mi
como una náufrago en el mar
quiero encontrar mi sitio
sólo encontrar mi sitio

Quiero vivir
quiero gritar
quiero sentir
el universo sobre mí
quiero correr en libertad
quiero llorar de felicidad
quiero vivir
quiero sentir
el universo sobre mí
como una náufrago en el mar
quiero encontrar... mi sitio!

Aaaah ....

Sólo queda una vela encendida en medio de la tarta y se quiere consumir




DEFENSA DE LA ALEGRÍA

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría


Mario Benedetti


dilluns, 4 de maig del 2009

Visca el primer de Maig

Sé que em repeteixo i que vaig uns dies tard, però com que he estat de merescudes vacances avui quan he obert el correu me trobat aquest text del company, camarada i a pesar de tot amic Aitor que és enviava a la gent dels CJC respecte el Primer de Maig, us el deixo per què m'ha agradat i les coses que m'agraden les comparteixo:

En aquestes dates tan assenyalades...Voldria fer-vos un regal/reflexió molt simple:

El primer de maig és la nostra festa i la de tota la classe treballadora, des de fa uns anys, sobretot a través d'ACTUA!, la Joventut Comunista estem tornant a recuperar l'assistència i la celebració del primer de maig. No us vull fer un pal amb la història, d'on ve, perquè el celebrem i què significa, però si que voldria fer-vos reflexionar amb un pensament, i és que durant molts anys, i sobretot quan anaven baldades, el primer de maig era un símbol importantíssim pels camarades que els hi va tocar viure èpoques de difícil militància, de persecucions, clandestinitats i pèrdues irrecuperables. El primer de maig es va transformar en una data on mostrar-se, on recordar els camarades caiguts i alhora donar forces a totes aquelles que malgrat la repressió, la persecució i el perill seguien lluitant.

Per tot això voldria posar-vos aquí sota un fragment de la mare de Màxim Gorki, un fragment d'un llibre que sense cap dubte us recomano a totes que llegiu:

"Camaradas! Hemos decidido declarar abiertamente quiénes somos; Hoy levantamos nuestra bandera, la bandera de la razón, de la verdad, de la libertad!...
Y la gente corria al encuentro de la enseña roja, gritaba, se fundía con la multitud, marchaba con ella de vuelta, y los gritos se apagaban entre los sonidos de la canción; aquella canción que cantaban en casa en voz más baja que otras canciones, fluia en la calle sin trémolos, recta, con una fuerza terrible. En ella resonaba un valor férreo, llamaba a los hombres a seguir una larga senda hacia el futuro, advirtiéndoles lealmente de las penalidades del camino. En su llama, grande y serena, se fundía la negra escoria de lo sobrevivido, la pesada bola de los sentimientos habituales, y se quemaba, convirtíendose en cenizas, el maldito temor a lo nuevo...

¡Formad filas, Camaradas!
¡Viva la fiesta de los hombres libres!
¡Viva el primero de mayo!"

Companys i companyes, després d'aquest fragment, només deixar-vos una imatge i un pensament, o de fet una esperança que cada dia es transforma més en certesa:

Cada dia... Revolució!!!