Bon any nou 2012 de lluita!

Sí el 2010 acabava amb lluita amb una vaga general i la victòria convergent a les eleccions catalanes, el 2011 acaba amb més lluites contra les retallades convergents i amb la victòria "de rodillo" del neofranquisme pepero. Així que no us puc desitjar res més pel 2012 que molta força en la lluita!

Ens veiem Al carrer!

Bon Nadal i Revoluncicos del #15m de Mataró

Feia temps que no escribia, però com que sembla que t'obliguen us vull dessitjar feliç nadal amb una bonica canço d'SKA-P:



A més us deixo les nadales que ha fet el 15M de Mataró, les lletres del Revoluncicos són bones, us deixo un de mostra:

Comissió de Barris de l'#acampadaMataró: per què, què, com i cap a on

Durant la segona o tercera setmana de vida del moviment 15M a Mataró a una assemblea és va proposar que s'havien de començar a organitzar els barris i que per això calia per una banda parlar amb el teixit social existent als barris (especialment amb el moviment veïnal organitzat a les associacions de veïns i veïnes, AAVV en endavant) i per l'altra mirar les possibilitats que teníem de desenvolupar assemblees de barris.

El motiu d'organitzar els barris era que hi havia molta gent que està d'acord amb el moviment, com demostraren les cercaviles des de Rocafonda i des de Cerdanyola, però no venia a les assemblees de Plaça Santa Anna (St. Anna en endavant) i que possiblement aniria a una del seu barri. A les següents assemblees de St. Anna es va anar passant una fulla on les persones s'apuntaven amb nom, correu electrònic i barri per participar a la comissió de barris. Així va néixer la comissió i va començar a avançar reunint-se dos dies a la setmana (dimarts i dijous) i iniciant roda de reunions amb totes les AAVV i amb la Federació d'AAVV de Mataró (FAVM en sigles) per copsar quin suport tenia el 15M per part d'aquestes organitzacions i per veure com podíem treballar conjuntament en les assemblees de barris.

Per realitzar aquestes reunions les persones que participàvem a la comissió ens vam repartir els barris, ja sigui per proximitat geogràfica o per proximitat sentimental, de tal manera que cada barri de Mataró tingués una persona o persones de referència dins la comissió que es trobés amb l'AAVV del barri, que coordinés les persones d'aquests barri i que, si es podia, tirés endavant feina al barri.

Es va realitzar una prova pilot d'assemblea al barri dels Molins que a pesar de que van venir unes 40 persones no va agafar bona dinàmica i això ens va fer plantejar que si es feia una assemblea nova a un barri havíem de dur idees per dinamitzar-la i no anant tant a la babalà.

Així que per difondre més el moviment i ajudar a sorgir l'assemblea al barri la comissió va iniciar la els punts d'informació als barris aprofiten les festes majors d'aquests, això s'ha fet a Pla d'en Boet, a Peramàs-Esmandies, a Molins, a la Llàntia... amb repartiment de materials i intervenció des de l'escenari. A més coordinadament amb les AAVV han anat sorgint assemblees de barris, que actualment estan funcionant quatre: l'Havana, Cerdanyola, Molins i la Llàntia; a més d'estar en procés, una vegada s'ha desacampat St. Anna, l'assemblea del barri Mataró Centre.

Han quedat pendents per falta de temps o de mans les dels barris Rocafonda-L'esperança-Ciutat Jardí, Pla d'en Boet i Cirera. Que caldrà parlar d'iniciar-les de cara al setembre sempre en base a que tinguem gent interessada en tirar-les endavant.

Una vegada passat l'oasi estiuenc on el país s'atura i la ciutat encara més amb l'arribada de les Santes i l'agost, la comissió de Barris i les assemblees van decidir tornar-se a veure a partir de la primera setmana de setembre. Ara tocarà veure com de ràpid s'encenen els motors i a quin ritme; ja que les assemblees tenen molta feina a realitzar i una d'aquestes és definir el cap a on anem, és a dir que fan les assemblees dels barris i com es coordinen entre elles.

Si ve durant l'estiu s'han realitzat alguns intents d'assemblea de Mataró per discutir el tema de l'organització del Moviment a Mataró, la participació ha sigut minsa i per tant caldrà tornar-ho a parlar. Així doncs potser estaria bé que abans de parlar a l'assemblea de St. Anna com s'ha d'organitzar el moviment es parlés abans, o en paral·lel, als barris i així comencéssim ja a estructurar el Moviment d'abaix cap a dalt, de les assemblees de barris cap a la de ciutat.

Així doncs la feina dels barris seria desenvolupar les idees generals (inclusió no a la xenofòbia, defensa dels serveis públics i dels drets de treballadors/es, democràcia real participativa,...) del Moviment al barri ha poder ser de manera conjunta amb les organitzacions existents al barri, especialment les AAVV, però també les AMPAS, els col·lectius de treballadors dels serveis públics del barri, els comitès d'empresa de les empreses del barri, col·lectius de migrant... creant així xarxa; però també en coordinació amb la resta d'assemblees de barris, fent propostes de treball comú. Òbviament als barris també es poden crear comissions específiques com la de difusió, o en un barri on hi hagués un conflicte important amb el tema d'educació doncs la d'educació coordinant sempre amb l'assemblea d'educació de Mataró si hi hagués o amb la d'algun altre barri si hi hagués.

Aquesta coordinació entre assemblees necessitaria doncs d'un marc estable on desenvolupar-se, aquest marc podria seguir sent la comissió de barris, però una comissió de barris estructurada de tal manera que cada barri envies com a mínim un parell de persones, un parell per garantir que com a mínim una pot anar-hi, per comentar que s'està fent al barri i per recollir el que s'està fent a la resta de barris i d'aquesta manera interconectar-los. A més caldria que a la comissió hi hagués gent dels barris que encara no tenen assemblea amb l'objectiu d'aconseguir la necessitat de creació d'aquesta parlant amb les orgs. del barri, parlant amb la gent del barri, fent difusió del Moviment fins aconseguir la màxima: a cada barri assemblea!

I dins d'això com queda l'assemblea de St. Anna? Hauria de quedar com àgora, com espai de trobada col·lectiu on posar en comú totes les experiències dels barris, de les assemblees sectorials com la d'educació o habitatge, de les propostes comunes per fer a tot Mataró totes les assemblees de barri, de sector... Sent un espai per tant no de treball diari, ja que aquest s'ha de fer a les assemblees de barri o de sector, sinó d’interconnexió de tot el Moviment de la ciutat.

Així que toca tornar a començar, tenim una base ja creada sobre la que expandir les idees del Moviment i donar-li més força o més vida, per que com hem vist aquest estiu els atacs no s’aturen i les imposicions de retallades de drets tampoc, fins i tot a nivell constitucional.

Barrios o Muerte, Venceremos!

Comença una nova època

El 25 de febrer del 2007 a la Casa de la Cultura de Sant Adrià del Besos el nou Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya, recent escollit durant el IX Congrés cel·lebrat aquell cap de setmana, em va encomanar la responsabilitat de la Secretaria General dels CJC iniciant una nova època a la Joventut, al meu entendre donant-li més importància a estar ben organitzats i a créixer per poder sortir amb força a conquerir el carrer.

Aquests quatre anys i quinze dies han sigut un gran aprenentatge a nivell individual tant en la vessant política però sobretot en la personal. És així i crec que avui sóc millor persona i per tant millor comunista. I l'ordre és aquest millor persona --> millor comunista com em deia un dia un molt bon amic i camarada: "...ets un comunista bo".

Demà 13 de març del 2011 el Comitè Nacional dels CJC decidirà si fem o no el X Congrés i quan el fem. Suposo que es decidirà fer-lo però en tot cas sé que la meva època (i la de d'un grup de gent) impulsant aquest projecte il·lusionador, alegre, combatiu i revolucionari que és el projecte dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya arriba a la fi i que comença, i cal que comenci, una nova època. Amb noves, i no tant noves persones continuant el projecte i encaminant-lo cap a on col·lectivament decidim per fer-lo gran, molt més gran qualitativament i quantitativament. Jo (i nosaltres) vam trobar uns bons fonaments, crec que hem deixat els pilars ben aposentats sobre aquests fonaments, ara toca construir les parets de vidre i moblar bé tot l'interior. El sostre mai el construirem per que no tenim un límit!

Us deixo un escrit, que potser no encaixa gaire, però el deixo Per què Vull:

Rojo, verde... este, oeste...
amanecer reflejado en el camino.
Él sueña en su lengua...
sigues... la senda en sombras,
majestuoso silencio, infinito eco
rescribe su piel multicolor...
en lágrimas,
sin voz... sin aliento, sin escritura...
su muerte...

El aire abre un circulo profundo...
él vomita su vocablo...
lluvias, vientos tallan su imagen en roca...
árboles retoñan en palabras,
silba su tono la brisa...
el polen insemina la flor del útero...
y...
y...
y nace una nueva época.

PD: Si trobeu a faltar la valoració col·lectiva és per que a mi no em toca fer-la això li toca als òrgans de direcció de la Joventut ja sigui el Comitè Executiu, el Comitè Nacional o encara millor el X Congrés.

ICV-EUiA caminant cap a una coalició millor o cap a una col·lisió?

Des de ben petit sempre he sentit a casa que el problema que tenia l'esquerra a aquest país era que no anava unida, que sempre es barallava. M'ho deien a casa on es votava i es vota l'esquerra plural, en qualsevol de les seves expressions a Catalunya (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA) depenen del moment o la comtessa electoral.

Lliçó zero: lamentablement la idea de que l'esquerra no va unida la tenen la gran majoria de les persones d'esquerres i no es d'estranyar, ens ho hem guanyat a pols per la nostra història recent. Primer el PSUC, després diverses unions i trencaments PSUC-PCC, IC... A l'Estat el tema d'IU i la posterior Nueva Izquierda... Més recentment el tema de la marxa de gent d'IU i d'ICV-EUiA cap a IA-Revolta Global... Tot en sí un despropòsit.

Però tornant a la idea central. Diria que cap al 2001 vaig iniciar-me en això de la participació en organitzacions de l'esquerra participant a EUiA de la meva ciutat quan ja anava ja en coalició amb ICV. Allà dins em trobo que a les reunions es discutia més en el mal sentit de la paraula que en el sentit de discussió que és el debat, la posada en comú, l'arribada al consens i tirar endavant els acords col·lectivament. Amb aquestes arriba un moment en que la situació és insostenible i peta EUiA, peta ICV i ens quedem a quadres gairebé quatre gats.

Primera lliçó apresa a base de rebre cops per totes bandes: la confrontació interna de l'esquerra la porta a la pèrdua de la seva força interna (disminució en militància quantitativament i qualitativament perdent molta i molt bona gent) i òbviament externa (de projecció, de proposta, d'implicació i de transformació de la societat), a la seva disgregació en diversos corrents, amb gent que se'n va a casa i a la confrontació personal i destructiva, vamos un mal rollo en general.

El problema d'aquesta primera lliçó es que va ser massa dura, massa gent va rebre masses cops, però de tot s'aprèn i va sorgir una segona lliçó: quan hi ha vida hi ha esperança. Val me'n vaig al tòpic, però és així, avui quatre anys després i passant molts despropòsits, molt errors, masses assajos, però amb molta il·lusió tenim una cosa que ni ens podíem imaginar tenim una gent d'Esquerres que treballem Units i per un projecte Alternatiu per Mataró sota un nom que no ha canviat, el d'ICV-EUiA, però amb una manera de fer, se'ns dubte millorable i que millorarem, però que ojala haguéssim tingut fa temps i hagués evitat l'explosió prèvia a la primera lliçó.

Un bon exemple serà el camí cap a les eleccions municipals, treballem amb el que tenim fent tot el que podem i un bon exemple són aquests vídeos de pre-pre-campanya sobre diferents temes dels que volem parlar amb Mataró. Però un millor exemple és el treball conjunt a ICV-EUiA Mataró Nord o el bon ambient del grup APEEL, grup que és la direcció permanent de la Coalició local i que estem funcionant a bon ritme. És cert ens falta més, hem de donar més de sí, però això passa per tenir més organització d'EUiA, més organització d'ICV però sobretot i el que és el salt qualitatiu més organització d'ICV-EUiA.

Qui hagi aguantat llegint fins aquí es preguntarà doncs a que bé el títol de l'article: “coalició o col·lisió” cert, perdó, divago; però ho veia necessari per que qui ho llegeixi i no conegui com i on invertiexo hores pel projecte d'EUiA i de la Coali podia entendre malament el que ve a continuació, a més a més, això ho hauria d'haver escrit abans però entre estar fora del país i les festes nadalenques en família doncs em calia un temps d'adaptació i de posada al dia, al ajo:

Sento indignació i sobretot tristor per què després de tantes lliçons que dona la vida encara avui hi hagi gent dins la coalició ICV-EUiA que ja no posi pals a les rodes sinó que amenaci en deixar-nos sense rodes, sense motor i sense camí comú. Puc entendre que això passi a alguna localitat on hem d'esforçar-nos per millorar-ho però que sigui el màxim dirigent d'ICV i el meu cap de llista d'ICV-EUiA produeix una indignació i una ràbia només superades per la tristor que en una situació com la que estem vivint on dia rere dia es roben drets i batalla rere batalla nosaltres som qui posem els morts en forma de milions de persones aturades, centenars de milers de persones desahuciades de les seves llars, retallades salarials (al sector públic i al privat) i lamentablement una larga llista; que la persona que representa públicament la Coali digui a la premsa que es planteja trencar-la és d'una poca visió política, d'una ceguesa que fa pensar-te que persones com aquesta no han de tenir tasques de direcció de la nostra Coalició ja que amb persones així no aconseguirem la confiança de la gent per sumar-se i treballar conjuntament amb nosaltres per guanyar les batalles del dia a dia per millorar la vida de la majoria del nostre poble. Per què per treballar amb algú conjuntament, colze amb colze només cal una cosa, molt difícil d'aconseguir però molt fàcil de perdre i s'anomena CONFIANÇA.

I la confiança es guanya dient el que pensem i fent el que diem i per tant complint els acords aquí, allà o més enllà. I un acord amb la ciutadania és presentar-se sota les sigles d'ICV-EUiA i per tant no trencar ICV-EUiA, i un acord és signar un pacte electoral amb EUiA i complir-lo, per què el contrari ja no és només malferir la relació interna d'ICV-EUiA sinó també trencar l'acord amb la ciutadania.

Finalment i per acabar només vull afegir que la coalició tal com la tenim avui està estancada, i l'estancament produeix una marxa enrere de la capacitat política d'aquesta. Només la farem avançar en base a aprofundir el camí cap la coalicó politica (com deiem EUiA en els acords de la 5ena Assemblea) i en base ha tenir credibilitat i per la credibilitat és bàsic que els acords signats es compleixin, sinó ningú es sumarà a ampliar la Coalició amb més sensibilitats a l'esquerra del PSOE-PSC.

A Mataró la majoria de gent d'ICV-EUiA hem aprés les lliçons, ho demostrem dia a dia, desitjo que les nostres direccions s'adonin que no ens podem permetre de caure un altre cop amb la mateixa pedra.

PD: qui em coneix sap que això que poso aquí li diré a qui calgui i ho diré on calgui.

Boi ruiz, Conseller de Salut ¿pública?

Avui per coses de la vida he dormit a Barcelona i al llevar-me he pogut veure el programa d'en Cuní i sorpresa que estava el flamant ex president de la patronal de la sanitat catalana i actual conseller de salut.

Aquest personatge que passa de manar la sanitat privada a tenir el poder de decisió de les polítiques de salut del país ja ha anat deixant anar perles informatives com pagar pel menjar dels hospitals, com pagar pel llençols...

Avui la perla ha sigut ESPECTACULAR va el personatge i diu que com que hi ha molta oferta de places d'hospital (molta oferta, vaia collons amb les llistes d'espera que el govern d'esquerres va millorar però que segueixen massa llargues) la demanda de serveis de salut augmenta ja que tenim un hospital aprop de casa, la oferta de centres sanitaris estimula la demanda de serveis de salut. Segons aquest senyor si a Mataró tirem a terra l'Hospital i ja de pas tanquem els Centres d'Atenció Primària jo no hem posaré mai malalt! Olé!

Normal si haig d'anar a més de 100 km per trobar un hospital o m'estic morint o dubto que vagi i per tant si no vaig a l'hospital és que sóc un ciutadà amb bona salut. I aquest personatge és del govern dels millors???

MANDA HUEVOS!!

Si voleu una explicació millor i a més amb dades econòmiques i fonament teòric econòmic visiteu Punts de Vista.

Lo advertimos, no es una inocentada

Tal como advertimos, no se trata de ninguna inocentada. Zapatero se sometió a las autoridades europeas y los "mercados" y quiere que se apruebe el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011. Mantiene su promesa a los poderosos contra los intereses y los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

Izquierda Unida tiene en marcha una campaña contra los recortes sociales aprobados por el gobierno Zapatero, contra las políticas neoliberales que defienden tanto el gobierno estatal, como los regionales del PP. Es necesaria una alternativa de salida social a la crisis. Para IU, es necesaria la convocatoria de nuevas movilizaciones, incluso de una nueva huelga general, como forma de contestar en la calle las políticas neoliberales y de recortes de los derechos de los y las trabajadoras y la mayoría de la sociedad ya que ampliar la edad de jubilación y los periodos de cotización no solucionarán nada. La solución pasa por augmentar los ingresos y para eso una buena manera es generar más lugares de trabajo o aumentar los impuestos a los que más tienen además siempre defendiendo los servicios públicos.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero, su gobierno (que cuentan con el apoyo del PP y CiU) y apoyaremos todas las convocatorias de movilizaciones que se realicen:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa,Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra, A bloguear, a bloguear

Ojalá fuera una inocentada

Falta 1 mes para que se apruebe la jubilación a los 67 años

En el último Consejo Europeo Zapatero aseguró que aprobará el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011.

Los sindicatos han dicho que si Zapatero se empeña en prolongar la edad de jubilación de 65 a 67 años no quedará otra salida que convocar una segunda Huelga General.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero y apoyamos la propuesta de los sindicatos de convocar una Huelga General:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Moscas en la sopa, Quien mucho abarca, Maldice que no es poco, Kabila, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, abloguear, Desde la cantera, La Rueda del Tiempo, punts de vista, Agua Va!!!, La Ratera, Viramundeando, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, Sara Mulet, ceronegativo, La Terca Iutopía, Les Coses d'en Jomi,...

Inici de campanya! San tornem-hi...

Doncs ja està aquí la campanya electoral oficial. I ja està aquí una de les coses que menys m'agrada de la meva militància política.

No m'agrada això d'haver de seguir un model de campanya que no es el nostre, nosaltres, l'esquerra demostrem qui som, que som, com pensem en la lluita del dia a dia en els moviments socials en els que participem colze amb colze amb moltíssima d'altra gent. També demostrem com som fent el millor possible el que fem des de les institucions.

És per això que no m'agrada la campanya electoral oficial, ja que es una campanya per les maquinàries burrocràtiques dels grans partits polítics que gasten dinerals per realitzar-les. El problema és que estan en minoria, per ara cal també donar la guitza en el seu model de campanya i així avui la comencem fent la primera penjada de cartells i banderoles!

Ens veiem al carrer treballant i fent propaganda de les nostres idees en aquest un pas més d'aquesta gran batalla d'idees dels que manen contra nosaltres els que amb la nostra força cada dia aixequem el país, nosaltres els i les treballadores!

VERD D'ESPERANÇA, ROIG DE LLUITA. AIXÍ SÍ! SOLUCIONS D'ESQUERRES!

VOTA AMB CLASSE, VOTA ICV-EUiA

Sopar Revolució 2010 dels CJC

Avui que aniré al Sopar de l'Associacionisme Juvenil del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) us publico una breu entrada sobre el darrer Sopar Revolució dels CJC, del passat dissabte 30 d'Octubre.

Normalment sempre que parlo a algun lloc tinc per escrit bastant bé el guió del que penso dir i és per això que ràpidament ho penjo al blog, a vegades fins i tot abans o durant la pròpia intervenció.

A aquest darrer Sopar Revolució, no va ser així, duia només escrites dues notes, per que el que volia dir, a pesar de no tenir-ho estructurat, venia molt marcat per l'actualitat política del país i per la nostra més interna.

Bàsicament calia parlar de com va anar la Vaga General, de com va anar l'Assemblea Fundacional d'Alternativa Jove - Joves d'EUiA i de com els i les comunistes hauriem d'encarar la batalla d'idees que representen unes eleccions com les catalanes on la classe treballadora i la gent jove ens juguem el present i el futur de la sortida de la crisi. Crec que em va sortir prou bé, però em vaig deixar coses de dir, ja sol passar si no ho portes estructurat.

I això va ser, per què no calia enrollar-se però espero que en breu el camarada Dimitri tingui el vídeo i així pogueu escoltar el que vaig dir, i jo veure els errors comesos i corregir-los. A més així també veurem altres boniques imatges de la part lúdica del post-sopar, on ami em va faltar el comuBingo, un altre any serà!

L'Assemblea d'Alternativa Jove tot un èxit col·lectiu!

El darrer cap de setmana s'ha realitzat a la ciutat de Barcelona la Ia Assemblea d'Alternativa Jove – Joves d'EUiA. L'assemblea fundacional havia de ser la posada de llarg de la feina feta els darrers cinc anys per organitzar la gent jove d'EUiA; uns anys en que hem realitzat un procés complicat d'acumulació d'encerts i d'errors, de cremades i de banys balsàmics; on finalment la feina encaminada a l'acció, la feina d'organització i el diàleg per aconseguir la màxima unitat des del respecte a les diferències ha fet que avui tinguem l'organització suficient per marcar-nos objectius més ambiciosos.

Durant l'assemblea, com no podia ser d'una altra manera, ens van generar moments de gran discussió, moments on les rialles contaminaven l'ambient i servien d'evasió, moments de d'emoció amb l'agraïment als anteriors Coordinadors d'AJ per plantar la llavor que ja floreig, moments de sentiment amb el record al company David Raya, però per sobretot de tot moments de germanor i de plantejar la futura feina a fer.

Una futura feina que passa primer per realitzar la millor de les campanyes possibles per les eleccions catalanes una campanya de proximitat, de discussió amb els i les joves amb qui lluitem des de les assemblees d'estudiants per l'Universitat Pública, o des de les vocalies joves de les Associacions de Veines per millorar els nostres barris, o dels casals i esplais on des de la participació creem alternatives, o des dels clubs esportius, els grups de música o teatre, i un llarg etcètera; gent jove amb els qui compartim el dia a dia i analitzem el món que ens vol retallar la vida i plategem idees que cal tirar endavant conjuntament. I passa en un segon terme per no deixar de fer l'anteriorment plantejat en cap moment, per que sempre, en tot moment hem d'enriquir i enriquir-nos amb la gent jove compartint colze amb colze els espais polítics, socials, esportius, culturals, solidaris...

Així que Altenativa Jove serem un moviment de joves, un moviment on no caldrà estar afiliat a EUiA per participar-hi, un moviment on organitzar-se per canviar la societat i és en aquest espai, en aquest moviment on han de confluir, com molt bé deia en Julian Sesé durant la cloenda, totes les ideologies de l'esquerra per en base a uns acords col·lectius d'acció crear alternatives i transformar el sistema.

Per tant aquest moviment ha de ser un pilar més per aconseguir aquell objectiu indispensable dels i les comunistes catalans, el de la unitat de la classe treballadora, la unitat de l'esquerra i, del que es absolutament vital al nostre país, la unitat dels i les comunistes.

L'assemblea va ser un èxit, d'això no hi ha cap dubte, però l'èxit serà rotund si entre totes i tots fem d'AJ el que hem dit durant aquests dos dies i així complirem el desig compartit amb en Jordi Miralles que d'aquí dos anys a la IIa Assemblea Nacional no cabem a la sala i caldrà buscar una de més gran.

Informe del Comitè Central del PCC del 6 de Març

Després de la petita crònica del darrer Comitè Central del passat dissabte avui us poso els documents aprovats.

Podeu trobar la resolució de suport al personal de la neteja en lluita i l'informe polític tant en català com en castellà.

Que us vagi de gust la lectura.

El PCC ja té nova direcció

Després que el passat gener el XII Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya escollís el seu nou Comitè Central, ahir 6 de març aquest Comitè Central (CC) es va reunir per segon cop per realitzar un debat sobre la situació política, marcar les línies principals a seguir, escollir el nou Comitè Executiu i el nou Secretariat del Partit.

En Joan Josep Nuet va presentar l'informe que és composava de cinc punts principals:

- Un primer valorant molt positivament el XII Congrés i concluint que: "Ara toca a aquest CC desenvolupar els acords del Congrés i posar en marxa tota l’estructura partidària per debatre políticament les conclusions, els documents polítics i la resolució política de forma especial i aquest document del CC del 6 de març que ja comença a posar el fil a l’agulla."

- Un segon punt és un anàlisi del moment del capitalisme actual, passant per una explicació històrica que no deixava lloc a dubtes que la bombolla havia d'esclatar, per tant la tasca del Partit és: "conèixer, combatre i proposar alternatives al capitalisme en la seva fase de globalització neoliberal a nivell econòmic, social, cultural i institucional. Fer-ho des d’un punt de vista global i desenvolupar-ho en marcs locals (siguin territorials, d’empresa, de centres d’estudi, recerca i universitat o d’àmbits especialment relacionats amb els drets socials com la salut, l’educació i d’altres. Interconnectar les lluites en l’àmbit de Catalunya, Espanya i Europa amb la dimensió internacionalista i solidària d’aquestes"

- Un tercer punt centrat en una agenda per Espanya i Catalunya on tenim un calendari ben apretat i caldrà per una banda a Catalunya: "que la batalla política, electoral i mediàtica té i tindrà profundes repercussions econòmiques i socials si guanya la dreta i governa o si ho fa l’esquerra. Per això el Partit ha de prioritzar al costat de la reflexió, el creixement partidari i l’articulació social, el ple suport al creixement organitzatiu i social d’Esquerra Unida i Alternativa per, conjuntament amb ICV, desenvolupar les propostes programàtiques i les accions polítiques que col·loquin la Coalició ICV-EUiA en una posició de força per assegurar una majoria d’esquerres que possibiliti un Govern que desenvolupi una nova fase de polítiques d’esquerres per i amb una majoria social d’esquerres a Catalunya. " una majoria social d'esquerres que proposi: "un pla alternatiu que permeti una sortida social i progressista a la crisi en benefici dels treballadors, treballadores, sectors populars, autònoms, pagesia i petits i mitjans empresaris. Aquest acord requereix la participació de l’esquerra parlamentària sense exclusions i el sindicalisme de classe, al costat dels moviments socials que qüestionen les polítiques neoliberals." i per l'altra banda cal al: "conjunt de l’Estat Espanyol, seguir treballant amb el mateix objectiu de fer convergir l’alternativa política i social en un pla de propostes per sortir de la crisi per l’esquerra. Prenen una importància cabdal les posicions del sindicalisme de classe d’UGT i especialment de CCOO que fins ara han aconseguit frenar les envestides de la patronal i que estan actuant de principal fortí de la resistència contra l’ajust conservador." i a més el PCC: "Hem de seguir reforçant Izquierda Unida, apostant pel seu creixement i la seva refundació amb criteris d’ampliació política a tots els espais de l’esquerra que qüestionen les polítiques neoliberals i al mateix temps de plena correspondència amb les organitzacions socials alternatives, i de forma profunda, estratègica i regular amb el sindicalisme de classe i específicament amb CCOO."

- El quart punt sobre com el Partit ha d’actuar com a organitzador intel·lectual de les resistències en xarxa. El partit "ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica." impulsant tots els "moviments en què els comunistes treballem colze a cozle amb d’altres revolucionaris i progressistes"; on el Partit hem d'"esdevenir una important fàbrica d’idees,"

- finalment una proposta de Comitè Executiu, Secretariat que conjuntament amb una direcció ampla de Comitè Central i Comitès de Federacions i Àrees han d'encaminar el Partit en aquest nou període. Posaria el llistat del nou CE i Secretariat però no les tinc en digital i picar-les ara em fa una mica de mandra, segur que a la web del PCC ja es publicarà. Ja tinc el llistat:

COMITÈ EXECUTIU

1. ADELINA ESCANDELL. Coord. C. Executiu

2. ROSA BOFILL. Coord. C.C.

3. JOAN LOU. Festa Avant

4. JOAN SAMIT. Director Avant

5. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

6. JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

7. MIGUEL PELAEZ . Responsable Federació Mov. Obrer

8. JORDI RIBÓ. Direcció CCOO

9. JOSÉ FUENTES. Direcció CCOO

10. MERCÈ CIVIT. Responsable Fed. Mov. Unitari i Territorial

11. JORDI MIRALLES. Coord Gral. EUiA

12. GUMI TORRESCUSA. Responsable Federació Tècnics P. i Quadres

13. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

14. TONI FRANCO. Responsable Federació Mov. Popular

15. XAVI CUTILLAS. Responsable Internacional

16. FINA MATEO. Responsable Ensenyament

17. JOANA MARINÉ. Responsable Comunicació i Xarxes Socials

18. SANDRO MACCARRONE. Responsable Fed. Universitat

19. LUIS JUBERIAS. Director Realitat

20. MANUEL MORENO. Responsable Cultura

21. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

22. CELESTINO SANCHEZ. President Fundació Pere Ardiaca

23. MARC NAVARRO. Secretari General dels CJC

24. ENCARNA TARRIAS. Responsable Dona

25. TONI BARBARÀ. Responsable Salud

26. JORDI GARRELL. Responsable de Solidaritat

27. RAÜL VALLS. Responsable Sostenibilitat i Sobirania Agro-Alimentària

SECRETARIAT

1.JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

2. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

3. RAFA SOLORZANO. Organització Comunicació i Xarxes Socials

4.JUANJO FERNANDEZ. Organització Fed. Unitària i Territorial

5. BEGOÑA SIMÓN. Organització Fed. TPQ

6. ANNA MAICAS. Organització Fed. Mov. Popular

7. ALBERTO FERNANDEZ.Organització Fed. Mov. Obrer

8. ALBA DE LAMO. Organització Avant i Realitat

9. ANNA MALLOL. Organització Fed. Universitat

10. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

11. ABRAHAM CEMBRERO. Organització Fundació Pere Ardiaca

12. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

13 ALBERT CLARET. Organització CJC

14. EDUARD ALTÉS. Organització Fed. Solidaritat

15. — Organització Festa d’Avant

Responsables de les Federacions i Àrees (només s’en citen alguns i no els comités al complert)

FEDERACIÓ DE MOVIMENT OBRER

Miguel Peláez / Alberto Fernández

FEDERACIÓ DE MOVIMENT POPULAR

Toni Franco / Anna Maicas /

FEDERACIÓ DE MOVIMENT UNITARI I TERRITORIAL

Mercè Civit / Juanjo Fernández / Toni Salado

FEDERACIÓ DE SOLIDARITAT

Jordi Garrell / Eduard Altés

FEDERACIÓ TPQ

Gumersindo Torrescusa / Begoña Simón / Luís Juberías

FEDERACIÓ UNIVERSITAT

Sandro Maccarrone / Anna Mallol

COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Marc Navarro / Albert Claret

ÀREA DE LA DONA

Encarna Tarrias / Pilar García

ÀREA D’ENSENYAMENT

Fina Mateo

ÀREA DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

Joana Mariné / Rafa Solórzano

ÀREA D’ECONOMIA

Àngels Martínez Castells / Enric Serradell

ÀREA INTERNACIONAL

Xavi Cutillas / Ceferino Alonso /Carles Pèriz/Albert Company

Espero que hagi estat interessant el resum.

Roigesfera.org fent xarxa roja, resum 2009!

Els companys i companyes de Roigesfera.org s'han currat un vídeo resum del més destacat del 2009 a la roigesfera, aquí us el deixo!

Cloenda Conferència Nacional d'Organització dels CJC

Aquí us deixo el discurset de cloenda de la Conferència Nacional d'Organització dels CJC que es va cel·lebrar el dissabte 12 de desembre:

Aquesta Conferència Nacional d'Organització ha servit per finiquitar el que comentava a l'obertura d'aquest matí, regular el creixement dels CJC en els darrers anys i per tant actualitzar l'esquema organitzatiu així com actualitzar alguns posicionaments polítics al voltant de temes que no tenim ben resolts o que és calia renovar la reflexió.

Així hem demostrat que la Joventut té molt bona salut, que no tenim cap crisi interna a cap nivell, que, òbviament som àmpliament plurals i d'això podem estar-ne orgulloses ja que poques organitzacions, i menys d'organitzacions polítiques ho poden dir, com a mínim no en conec cap. Aquesta bona salut permet, que a partir d'aquesta estructura i concepció de CJC discutida avui i per l'avui, tenir cintura ja que no estem al marge del procés històric ni de la societat on vivim i cal ser maleable.

Aquesta cintura és la que ens permet , vivint en una fase que NO és pre-revolucionària, OJALA, sinó d'acumulació de forces i recomposició de l'esquerra i dels i les comunistes, aplicar un marxisme de manera diferent a cada àmbit d'actuació dels CJC a la societat sogons les condicions d'aquest àmbit.

Enllaçant amb això, i com que no som gent il·luminada, ni un corrent d'opinió esquerranós, ni una secta que diem que som comunistes per dir-ho o per anar sempre amb una gran falç i martell per davant, sinó que som comunistes per entendre que amb i enfront dels i les joves hem de construir instruments plurals, unitaris i sense sectarismes.

Aquesta manera de fer, la realitzem dia rere dia, a nivell d'estudiants amb les assemblees i l'AEP, al territori amb Alternativa Jove, els casals i les vocalies de joves de les Asociacions de Veins, al MO participant a CCOO i Acció Jove (alguns camarades delegats sindicals estant avui a la mani a Madrid) i amb ACTUA, a solidaritat articulant processos de solidaritat amplis, amb les brigades i sobretot anant a buscar la gent jove solidària a les universitats, gent com la d'Estudiants per Llatinoamèrica a la UPF o els Casals de Cuba al territori.

La Joventut ha de ser l'organitzadora, vertebradora, en resum, dinamitzadora dels processos de tots aquests marcs amplis. Que és molta feina? Sí i què? Què som poca gent? Sí i què? Distribuint-nos BÉ i prioritzem feines, fent que l'imminent no ens tapi l'important.

Nosaltres aquests històricament etiquetats de reformistes del PCC i els CJC per entendre que la millora de les condicions dels i les treballadores és intrínsec al procés revolucionari ja que va lligat a la superació de les contradiccions del capitalisme ja que al lluitar pels teus drets reps la formació pràctica de que cal construir un sistema superior.

Camarades, potser la victòria no serà avui, ni demà, però com deia aquell “guerrillero loco” que mataron en Bolívia:

Hasta la Victória Siempre!

Venceremos!

Eleccions a Hondures i Uruguai!

Mentre a Hondures el colpistes han permès la celebració d'unes eleccions controlades per l'exercit i on l'abstenció ha arribat al 65% a l'Uruguai la participació i les ganes de mantenir i impulsar els canvis del poble han fet que "Pepe" Mújica, del Frente Amplio i ex-guerriller tupamaro, guanyés les eleccions a la presidència del govern. He trobat aquesta imatge i aquest text i l'he volgut difondre, salut i força pels uruguaians i sobretot força i resistència pel poble d'Hondures! Més info al bloc de l'Àngels.

H O Y ( N O S L L E N A D E O R G U L L O ) .

El Pepe vivió peleando
y viviendo así aprendió
de los gritos, del silencio
de las veces que le erró.

Al corso de la etiqueta
de los dueños del poder,
el Pepe miró de abajo
con los que andan sin comer.

Al pueblo que se asustaba
callado el Pepe esperó.
Y dio ilusiones y sueños
a quien jamás lo soñó.

La llave de su esperanza
hoy la gente te prestó
Q U E R I D O P E P E M U J I C A ,
A H O R A T E T O C A A V O S .

La corrupció de les dretes

L'altre dia vaig escriure un article sobre la corrupció a la política on no deia res de cap cas concret, només analitzava com els recent casos enlloc de perjudicar la dreta, el que fan es beneficiar-la ja que augmenten el passotisme i la deserció a la participació política de la població.

Avui un amic m'enviava per correu un interessant article d'en Viçens Navarro sobre la corrupció de la dreta i en especial la de la dreta catalana, crec que no té cap desperdici la feina de recuperació de memòria històrica que aporta l'article.

La corrupción de las derechas por Viçens Navarro.

Corrupció a la política?

Avui al tren discutia amb un amic de l'esquerra social i implicadíssim a l'associació de veïns del seu barri sobre el tema estrella: la corrupció. Aquesta mateixa discussió la tenia al cotxe de tornada de patinar sobre gel aquest diumenge amb una de les noies que es declarava socialdemòcrata (a l'estil nòrdic) convençuda.

La discussió parteix del meu cabreig a que quan es parla de corrupció es parli només de corrupció política i de quines mesures s'han de posar per controlar que la política, remarquem institucional (ja sabeu que m'agrada dir i penso que tot és política), no es corrompi. Que si nova llei electoral, que si control de les subvencions a les fundacions afins a formacions polítiques, que si control de les finances de les formacions polítiques..., que si es fa ben fet es necessari des de fa temps, tot això en portada i grans titulars de la premsa, tant la més mediàtica com, lamentablement, la majoria de l'alternativa.

És corrupte la política? Sí i No.

És corrupte pel fet que la pressa de decisions està coartada, ja que la ciutadania no pot participar en les decisions a cap dels nivells institucionals (municipal, nacional, estatal...), per tant veiem que la corrupció es dona per la falta de democràcia participativa, per la falta de donar el poder real de decisió al poble. Ara em direu que em surto de mare, però les persones implicades han robat diners de tothom ja que no hi havia control ciutadà sobre la seva actuació a les institucions, apart de que quan un roba o fa "trapis" des d'una institució és conscient que roba a la caixa de tothom i per tant és un/a gran ---- de ----.

No és corrupte la política, només algunes persones s'han corromput. Responguem doncs qui corromp els corruptes? Qui són els corruptors? El que és corrupte és l'economia i per tant el sistema econòmic que no és altre que el neoliberalisme i la seva màxima expressió: màxim benefici en el menor temps possible i sense importar cap de les conseqüències (cap vol dir cap, eh, ni la mort d'humans). Així doncs els corruptors són oligarques vinculats a la gran banca transnacional i empreses i empresaris de la construcció que per forrar-se han fet de tot especulant i destrossant-nos el territori, explotant i matant treballadors en accidents laborals per falta de mesures bàsiques de seguretat, enriquint-se en base a l'especulació del totxo i les borses i deixant als treballadors i treballadores pagant una crisi que no hem provocat però que haurem d'aguantar acomiadaments massius, reducció salarials, reduccions de pressupostos en temes socials i augments d'impostos indirectes com l'IVA, mentre els que l'han provocat riuen als seus despatxos mentre entre totes i tots els cobrim les seves pèrdues (milers de milions d'€ de l'estat, per tant TOTS, a les bosses dels bancs) i perseguim les rates mediàtiques que llencen per desviar l'atenció, o sigui la corrupció d'alguns representants polítics.

A qui li interessa que la política sigui corrupte?

Fem la pregunta d'una altra manera, a qui li interessa que la política tingui menys poder? Doncs a qui vol tenir tot el poder a les seves mans, per tant és als poders econòmics a qui els interessa que la política no tingui poder per intervenir l'economia i controlar-nos una mica. Una mica, per què el control actual deixa molt que desitjar a un país on s'estima un 40% d'economia submergida i un ràtio de frau fiscal superior.

I fem-la encara, d'una altre manera: si la política es corrupte i tots els i les polítiques son iguals (frase mítica) augmenta la desafecció i el passotisme, fent que la poca participació actual als moviments socials i polítics i a les eleccions disminueixi; a qui li interessa això? A qui li interessa que la ciutadania no vulgui organitzar-se per intervenir i millorar la seva vida, crec que la resposta és clara.

Per tant cal tenir clar a qui està beneficiant tot l'assumpte de la corrupció política, a la dreta cavernícola espanyola (llegim PP) que és la gran aliada de la oligarquia estatal relacionada a la banca, el totxo i les màfies, ja que segons totes les enquestes publicades i no publicades, no s'està veient gens afectada pels casos de corrupció ni a les dades de Madrid, ni de València ni de tot l'Estat; a Catalunya amb la nostra dreta nacional no he vist enquestes encara, però podeu comptar que tres quarts del mateix. Si la dreta és manté però es preveu que aquesta corrupció i sobretot el tractament mediàtic i partidista que s'ha donat, comporti una gran disminució de la participació, serà l'esquerra plural (i la revolucionària inclosa) la que patirà les conseqüències i per tant acabarà sent la ciutadania qui torni a patir les dretes neoliberals als govern català i espanyol en un moment en que la crisi econòmica, per molt que diguin de superació, està sent pitjor dia rere dia. No has superat una crisi amb un 20% de la població activa sense feina.

Algunes idees de propostes

Per últim llençar algunes idees de propostes que haurien d'encaminar-nos a realitzar canvis estructurals:

- Cal controlar l'economia. Començant per que tot el sòl fos públic i amb un gran control sobre si és pot construir o no i que si pot fer i que no, continuant per un augment del nombre d'inspectors d'hisenda i de treball per acabar amb el frau fiscal i acabant per proposta impositiva realment distributiva on qui més té més pagui. No estaria mal, com a primer pas, recuperar l'impost de patrimoni i el de successions a nivell estatal, que el PSOE tant alegrement va eliminar.

- Cal enfortir el teixit popular a barris i ciutats, especialment les associacions de veïns i veïnes com a associacions que controlin els poders institucionals.

- Us sona la democràcia participativa? Doncs aplicar-la.

- I els pressupostos participatius? Cal que qualsevol acció pressupostària que suposi un gran inversió sigui exposada a la ciutadania i aquesta pugui intervenir no només de manera individual a consells participatius sinó també a nivell organitzat i des de marcs amplis i amb poder de vet de pressupostos. I per què no que grans inversions públiques siguin referendades per la ciutadania?

Com veieu tot passa per controlar l'economia amb lleis però sobretot per que siguem tota la ciutadania qui ens comprometem a organitzar-nos per fer acomplir aquestes lleis o per exigir-ne de noves. Així que, organitzem-nos i lliutem!

Demà de sopar!

Doncs demà divendres, a la nit, hi ha un sopar on haig d'anar de convidat. És un sopar d'aquells que de tant en tant es fan per cel·lebrar algún fet específic.

Aquesta vegada són uns 50: uns 50 que han molestat una cinquantena de vegades a molta gent, de molts llocs, uns 50 ben aprofitats i que expliquen moltes coses que han passat, que hem passat i de com és avui, uns 50 crítics on calia però amb explicacions entededores i millors propostes, uns 50 que han dut molt esforç al darrera per aconseguir-los però que sempre ha millorat i uns 50 que són els primers dels molts que es superaran.

Aquests 50, els ha organitzat molta, una gent il·lusionada, treballadora, alegre, combatent, simpàtica i com no, estudiant. I és aquesta gent la que em convida a cel·lebrar els seus 50, i els celebrarem.

A més a dels 50 també són uns 18, una majoria d'edat legal molt madurs i ben treballats! Però la nit serà pels 50, i mireu quin goig que fa!

Al meu Partit i a la meva Joventut!

El passat divendres començava la Festa dels i les Comunistes de Catalunya, la Festa Avant del PCC, i aquesta començava amb un plat ben fort, una conferencia sobre Palestina en aquest any que va començar amb la sangria de l'estat terrorista d'Israel sobre Gaza. El vespre continuava amb la Festa Revolució 2009 en Solidaritat amb Palestina, la Festa dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya, una festa per la que si vam passar molts amics i amigues dels CJC i també centenars de persones solidàries amb el lluitador poble de palestina. La Revolució va ser magnifica a pesar de l'estrés i el cansament, va ser una molt bona festa!

El dissabte al matí, després d'anar a dormir ben entrada la matinada, hi havia conferències polítiques del Partit de cara al 12è Congrés del PCC, de Moviment Obrer, de Moviment Popular i del Moviment Unitàri mentre camarades de les cel·lules del Moviment de Solidaritat i de l'Àrea Cultural del Partit organitzaven l'excel·lent paella del dinar i la posterior cloenda amb una obra de teatre de titelles sobre Palestina i l'emotiu homenatge pòstum a l'estimat, l'imprescindible camarada Alvar Badia.

En quan les tingui, penjaré fotografies i vídeos de tot!

Per últim us deixo un poema que es va llegir en memòria de l'Alvar i que em vull fer meu.

A MI PARTIDO
Pablo Neruda

Me has dado la fraternidad hacia el que no conozco.
Me has agregado la fuerza de todo los que viven.
Me has vuelto a dar la patria como en un nacimiento.
Me has dado la libertad que no tiene el solitario.
Me enseñaste a encender la bondad, como el fuego.
Me diste la rectitud que necesita el árbol.
Me enseñaste a ver la unidad y la diferencia de los hombres.
Me mostraste cómo el dolor de un ser ha muerto en la victoria de todos.
Me enseñaste a dormir en las camas duras de mis hermanos.
Me hiciste construir sobre la realidad como sobre una roca.
Me hiciste adversario del malvado y muro del frenético.
Me has hecho ver la claridad del mundo y la posibilidad de la alegría.
Me has hecho indestructible porque contigo no termino en mí mismo.