\"Volver a nacer\" reconstrueïx la tràgica història de la UNION PATRIOTICA exterminat, a través dels testimoniS dels i les exiliats a l\'Estat Espanyol. Les seves vides són un exemple de lluita per la defensa dels drets humans en el seu sentit més ampli, i representen una alternativa al conflicte que dessagna Colòmbia des de fa dècades.
Van ser homes i dones valerosos que ho van donar tot pels seus ideals però que, pel camí, van perdre els seus companys i companyes, fills, pares, mares, amics i coneguts? Avui, enmig del dolor per tantes absències, se senten orgullosos d\'allò que van ser i d\'allò que són, malgrat que no puguin retornar ?encara- a Colòmbia.
ESTRENA: DIJOUS 17 DE JULIOL A BARCELONA, 19.30h.
A CASA AMÈRICA-CATALUNYA (Còrsega, 299. Metro «Diagonal»)
Hi assistiran:
- Hoover Saldarriaga i César Jerez, exiliats de la UP a Catalunya.
- Àgata Sol, secretària general de la Comissió Catalana d\'Ajuda al Refugiat.
- Andreu Felip, director de l\'Agència Catalana de Cooperació.
- Paco Simón, director del documental.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colòmbia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colòmbia. Mostrar tots els missatges
divendres, 11 de juliol del 2008
dimarts, 5 de febrer del 2008
Si a les FARC
Els darrers dies me cansat de sentir coses sobre la marxa contra les FARC a Colòmbia i a d'altres ciutats del món. Me cansat de sentir crítiques a Chavez per aconseguir l'alliberament d'hostatges de les FARC. Me cansat de veure que mentre uns intentaven alliberar gent els altres (exercit i govern Colombià feien l'impossible per que això no succeís). Me cansat per què es absolutament hipòcrita fer una marxa contra les FARC enlloc de fer-la per la Pau a Colòmbia. Me cansat per què és impossible exigir a les FARC la seva dissolució quan tan els militars (controlats a vegades pel Govern i d'altres per iniciativa pròpia) com els paramilitares (masses vegades militars que només s'afegeixen un passa-montanyes) no se'ls exigeix alhora l'aturada dels seus atacs (i en cas dels paramilitars la seva dissolució) contra la població i especialment contra les persones que destaquen pel seu activisme d'esquerres anticapilista ja sigui com dirigents estudiantils, sindicals, de pagesos com polítics.
És per això que dic SÍ a les FARC. Dic SÍ a les FARC per que si les FARC no existissin les atrocitats comeses per la camarilla ultradretana que sustenta a l'Uribe encara serien majors, dic SÍ a les FARC per que en un estat suposadament democràtic els dirigents (i també les bases militants) de moviments socials i polítics que s'enfronten de manera democràtica al sistema d'explotació de Colòmbia (dominat pel narcotràfic, cal recordar) són perseguides, torturades, segrestades, assassinades. Per tant apropar-se les FARC són l'únic entorn on podrán sobreviure.
Són aquestes FARC les que, en la guerra amb els militars i paramilitars per mantenir amb vida les persones que lluiten per un altre Colòmbia, no tenen més remei que aplicar la mateixa moneda agafen com hostatges persones (normalment dirigents polítics, militars i empresarials) del seu enemic per ser un contrapoder.
I són aquestes FARC les que las 80 es van dissoldre per treballar en Pau i van fundar un front polític que ser sistemàticament massacrat pels paramilitars, arribant a matar 5000 militants d'aquesta organització, inclosos diversos candidats a la presidència. Amb aquesta situació que li tocava a les FARC? Defensar-se no? Doncs malauradament, la seva única defensa son les armes...
Espero i desitjo que algún dia les FARC desapareguin, per que això voldrà dir que TOTA la població de Colòmbia estarà en Pau, que TOTA la població podrà expressar les seves idees sense por a ser represaliat/assassinat, que TOTA la població tindrà els mateixos drets i els mateixos deures, que per fi Colombia si serà un Estat mínimament democràtic (dins del que permet la democràcia burgesa/occidental).
És per això, que sí a les FARC però sobretot SI A LA PAU A COLOMBIA!
És per això que dic SÍ a les FARC. Dic SÍ a les FARC per que si les FARC no existissin les atrocitats comeses per la camarilla ultradretana que sustenta a l'Uribe encara serien majors, dic SÍ a les FARC per que en un estat suposadament democràtic els dirigents (i també les bases militants) de moviments socials i polítics que s'enfronten de manera democràtica al sistema d'explotació de Colòmbia (dominat pel narcotràfic, cal recordar) són perseguides, torturades, segrestades, assassinades. Per tant apropar-se les FARC són l'únic entorn on podrán sobreviure.
Són aquestes FARC les que, en la guerra amb els militars i paramilitars per mantenir amb vida les persones que lluiten per un altre Colòmbia, no tenen més remei que aplicar la mateixa moneda agafen com hostatges persones (normalment dirigents polítics, militars i empresarials) del seu enemic per ser un contrapoder.
I són aquestes FARC les que las 80 es van dissoldre per treballar en Pau i van fundar un front polític que ser sistemàticament massacrat pels paramilitars, arribant a matar 5000 militants d'aquesta organització, inclosos diversos candidats a la presidència. Amb aquesta situació que li tocava a les FARC? Defensar-se no? Doncs malauradament, la seva única defensa son les armes...
Espero i desitjo que algún dia les FARC desapareguin, per que això voldrà dir que TOTA la població de Colòmbia estarà en Pau, que TOTA la població podrà expressar les seves idees sense por a ser represaliat/assassinat, que TOTA la població tindrà els mateixos drets i els mateixos deures, que per fi Colombia si serà un Estat mínimament democràtic (dins del que permet la democràcia burgesa/occidental).
És per això, que sí a les FARC però sobretot SI A LA PAU A COLOMBIA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)