Marcos Ana, poeta i comunista d'aniversari i homenatge

Llegia avui al bloc de l'Àngels que ahir va ser l'aniversari de Marcos Ana, com que no se m'ha acudit res millor a dir que el que comentava l'Àngels li he robat amb malevolència el seu text:

Marcos Ana és un exemple clar de posar vida als anys. Vida roja, vida entregada, vida solidària... i vida amb la llum i l'escalfor dels seus poemes.

El proper dijous, 28 de gener del 2010, a les 7 de la tarda, i a l'Espai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192. BCN. L3 FONTANA)
se li fa un homenatge a Barcelona que està organitzant la Fundació l'Alternativa i Alternativa Jove, els Joves d'Esquerra Unida.

“La cárcel fue mi universidad. Ésta fue mi escuela y la de mucha gente, y así pasé los años de prisión. Sabías que el futuro te pertenecía, aunque estuvieras sufriendo y te pudieran llenar la cabeza de plomo, aunque te tocara caer, pero nos parecía que el futuro era nuestro. Se vivía con esperanza.” (Marcos Ana. Decidme cómo es un árbol)

Per si algú encara ho desconeix, Fernando Macarro Castillo, conegut sota el pseudònim de Marcos Ana (els noms del seu pare i de la seva mare), és el pres polític del franquisme que va patir més anys de presó continuada. Militant de la Joventut Socialista Unificada (JSU), va ingressar a la presó quan tenia 19 anys, el 1939, i en va sortir quan en tenia 42.

Poeta i comunista.

Malgrat tot, sempre ha tingut una posició vital i positiva en les seves actuacions públiques i polítiques, en els seus poemes, en la seva vida. L’amor a la llibertat, fonamental per entendre Marcos Ana, apareix sempre lligat a l’amor pel seu país i al treball per acabar amb les conseqüències extenuadores de la guerra civil.

En sortir de la presó, es va exiliar a França i va poder tornar amb l’amnistia de 1976. Actualment manté la seva activitat literària i política a Izquierda Unida.

L'enhorabona, Marcos Ana, pel teu aniversari, per ser com ets, i pel merescut homenatge!

Un Sant Jordi Curiós

El passat Sant Jordi, va ser un Sant Jordi raret, vaig avançar a trompicons per la Rambla com cada any, vaig passar a saludar a les paradetes de llibres on i coneixia gent (CJC, PCC, Fundació Pere Ardiaca, EUiA) també com cada any, vaig detectar el consumisme desenfrenat de cada any a pesar d'estar passant una crisi del sistema econòmic, fins aquí tot era normal però el menys normal va ser no regalar rosa a la persona amb qui comparteixes bastant del teu temps i que ella s'alegri de que no li regalés, l'estrany va ser si regalar-li a una amiga i camarada per que ella ho val conjunta amb un altre amic i que no l'esperés, l'estrany va ser no regalar-li a ma mare per que estava de juerga insersil i el més estrany va ser trobar-me comprant un llibre d'una saga tan comercial, romanticona i amb tocs fantàstics (vampirs i tal) com Amanecer, darrera entrega de la saga després de Crepúsculo, Luna Nueva y Eclipse, a la paradeta d'Esquerra Unida i Alternativa. Sempre m'ha sorprés trobar-me llibres tan comercials a la paradeta, encara que, posat a comprar-lo, prefereixo pagar-lo a EUiA i que ens quedem alguna cosa que donar-li a alguna llibreria.

Amb això, que no és gens sorprenent em va fer curiós el Sant Jordi, el que si és sorprenent però és que avui per casualitat he entrat a mirar les visites del meu bloc i m'ha sorprès veure que el dia 23 d'Abril tenia gairebé 400 visites, en un 90% provenien de cerques a buscadors i la gran majoria sobre "felicitacions de Sant Jordi" i en menor mesura sobre "dedicatoria de llibre". Ben curiós que entres tanta gent buscant al meu bloc idees de felicitacions i de dedicatòries, però això fa pensar de quina manera es mou la massa internauta i donar idees de com poder comunicar millor a través d'internet, segur que al company ceronegativo de IloveIU, agregador de blocs de IU La Izquierda, li agrada aquesta informació.

Consumeix tan com puguis! Gasta i sigues feliç!

Avui una amiga i camarada de ses Illes m'ha enviat aquesta cadena de correu electrònic i m'ha semblat adient com per posar-la al bloc ja què mostra com pot arribar a ser de potent la força del capital per fer-nos consumir més i més de tot en un sense sentit de compres inútils, només per fer-nos mantenir en vida aquest sistema que no ens deixa viure!

Espero que el text serveixi, entre riures, per reflexionar sobre el nostre consum i sobre qui i per què ens l'indueix.

Esto para todos esos adultos contemporáneos intelecto-neuro-hipocondríacos...

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano, por el potasio.

También una naranja, para la vitamina C y una taza de té verde sin azúcar, para prevenir la diabetes.
Todos los días hay que tomar dos litros de agua. (Sí, y luego mearlos, que lleva como el doble del tiempo que llevó tomárselos).

Todos los días hay que tomarse un Actimel para tener 'L.Cassei Inmunitas', que nadie sabe lo qué es, pero parece que si no te metes un millón y medio todos los días, entras a ver a la gente como borrosa.

Cada día toma una aspirina para prevenir los infartos , mas un vaso de vino tinto para lo mismo.
Y otro de blanco, para el sistema nervioso.
Y uno de cerveza, que ya no me acuerdo ni para qué era.

Todos los días hay que comer fibra. Mucha, muchísima fibra, hasta que cagues un jersey.

Hay que hacer entre cuatro y seis comidas diarias, livianas, hipocalóricas, sin olvidarte de masticar cien veces cada bocado.

Haciendo un pequeño cálculo, sólo en comer se te van como cinco horas.

Ah, después de cada comida hay que lavarse los dientes.
Después del yogurt y la fibra, los dientes; después de la manzana, los dientes; después del plátano, los dientes...

Y así mientras tengas dientes, sin olvidar pasarte el hilo dental y enjuague bucal, tras unas correspondientes gárgaras...
Mejor amplía el baño, y mete el equipo de música, porque entre el agua, la fibra y los dientes, te vas a pasar varias horas al día ahí dentro metido.

Hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho, más las cinco que empleamos en comer, veintiuna.

Te quedan tres, siempre que no te pille alguna caravana.
Según las estadísticas, vemos tres horas diarias de televisión...y ni qué hablar del ordenador!!!

Bueno, ya no puedes, porque todos los días hay que caminar por lo menos media hora (dato por experiencia: a los 15 minutos ve regresando, si no la media hora se te hace una).
Y hay que cuidar las amistades porque son como una planta: hay que regarlas a diario.
Y cuando te vas de vacaciones también. Si es que te vas de vacaciones...

Además, hay que estar bien informado. Hay que leer por lo menos dos diarios y algún artículo de revista, para contrastar la información.

Ah!, hay que tener sexo todos los días, pero sin caer en la rutina: hay que ser innovador, creativo y renovar la seducción. Eso lleva su tiempo!!! ¡Y ni qué hablar si es sexo tántrico!!!
Al respecto te recuerdo: después de cada comida hay que cepillarse los dientes!

También hay que hacer tiempo para barrer, lavar la ropa, los platos, y no te digo si tienes perro o mascota... hijos?! .

En fin: a mí la cuenta me da unas 29 horas diarias.
La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias de estas cosas a la vez.
Por ejemplo:
Te duchas con agua fría y con la boca abierta mientras te tomas los 2 litros de agua. Cuando salgas del baño con el cepillo de dientes en la boca le vas haciendo el amor (tántrico) de pie, a tu pareja, que de paso mira la TV y te cuenta, mientras barres.
¿Te quedó una mano libre? Llama a tus amigos!!! ¡Y a tus padres!!!
Tomate el vino (después de llamar a tus padres te va a hacer falta).
El yogurt con la manzana te lo puede dar tu pareja mientras se come el plátano con el Actimel.

¡Úuuuf! Pero si te quedan 2 minutos, reenvíale esto a los amigos (que hay que regar como a las plantas) mientras tomas una cucharadita de Magnesio, que hace bien...
Y ahora te dejo porque entre el yogur, la naranja, la cerveza, el primer litro de agua y la tercera comida con fibra del día, ya no sé qué estoy haciendo pero necesito un baño urgente.

Me estoy cagando!!!
Ah, voy a aprovechar y me llevo el cepillo de dientes....

Si ya te he envíado este mensaje y te llega doble, es el Alzheimer, que a pesar de tanto cuidarme no lo he podido combatir

La cabalcada de Reis a Mataró

Com cada any he anat a veure passar els Reis Mags d'Orient(sic) i me dut poques sorpreses, algunes positives i d'altres negatives, potser fins i tot algunes m'han sorprés per desconeixement, però no està de més comentar-ho.

Lamentablement no hem tingut nova carrossa però com a mínim és veia que la imatge de les existents havia millorat i que algunes deixaven anar paperets a través de canons que ho feia més espectacular, espero que sigui per què el pressupost de cultura s'està utilitzant per millors fins. Sobretot m'ha agradat com han pintat l'avió, l'estrella vermella a la cua d'aquesta semblava que fos un avió revolucionari, encara que només fos un altre reclam consumista.

Un reclam consumista que ha disminuït durant la cavalcada, ja que s'han expulsat les carrosses comercials i s'han substituït per carrosses de clubs esportius i associacions (culturals i veïnals) de la ciutat, gran millora! Faltaria més implicació de la societat civil en participar amb més carrosses, com és que hi havia una Ass. Veins/es d'un barri i no estava la FAVM? No sé, és un on lloc on mostrar-se i és un bon mitjà per que potser més gent (sobretot nens/es i joves) s'apropin a les Ass. de Veïns/es.

També cal parlar de l'aposta municipal pels caramels sense gluten (així nens cel·líacs poden menjar-ne) però ja posats, per que no tots els caramels sense sucre pels diabètics també? I per que no substituir els caramels per altres coses que no indueixin conductes alimentàries de dubtosa afinitat a dietes sanes?

Per últim el toc més negatiu, no vaig ser capaç d'entendre com pot ser que no deixessin pujar la canalla a les carrosses reials a entregar la carta, sem va quedar una cara quan amb neboda en braços anant cap una carrossa em va dir que aquest any no es podia, i la cara de la meva nevoda va ser pitjor. Puc entendre que és un merder, que pot ser perillós per la canalla, pels i els patges, pels que fem de papa/mama, per la facilitat de caiguda, però es poden posar mesures per minimitzar-ho. Et tot cas, em va agradar que la carrossa d'en Baltasar si acceptes la pujada de la canalla, espero que no els caigues gaire bronca, realment cada any (dels que he sigut prou gran com per fixar-me en això), sempre m'ha semblat que la carrossa d'en Baltasar, tan els i les patges com el propi rei, eren qui més s'ho currava. Després alguns/es parlen que cal més integració... el que cal és menys racistes.

PD: ja, no parlem que caldria secularitzar encara més la cavalcada però crec que en això anem per bon camí
PD2: espero que els reis us hagin dut poques coses i sobretot que siguin útils de debò i regalades de cor i no per obligació consumista.