dijous, 26 de març del 2009

Joves de tot Europa es solidaritzen amb el moviment estudiantil català

Arran de la mobilització estudiantil contra el procés de Bolonya i de la violenta repressió policial soferta pel moviment estudiantil el passat dimecres una quinzena d’organitzacions de tota Europa s’han sumat al manifest: “Declaració de la Joventut Europea: Solidaritat amb els i les estudiants catalans”.

Aquest manifest, impulsat per CJC – Joventut Comunista de Catalunya, exposa que “davant l’actitud pacífica i la voluntat integradora del moviment” estudiantil la resposta per part de les institucions universitàries i polítiques “ha estat la força de la repressió”.

La resposta de la joventut europea és clara, “volem mostrar la nostra solidaritat amb el moviment estudiantil català, i manifestar el nostre compromís a construir plegats i plegades una educació pública.

Per més informació a continuació s’adjunta el manifest: “Declaració de la Joventut Europea: Solidaritat amb els i les estudiants catalans” que també es pot trobar a la següent adreça web: http://education.joventutcomunista.org/


Declaració de la Joventut Europea: Solidaritat amb els i les estudiants catalans

Arrel de la implantació del Pla Bolonya a l'estat espanyol, els i les estudiants de Catalunya s'estan mobilitzant per tal d'aturar el procés i iniciar un debat entorn al model de universitat pública que necessita la societat catalana. Les greus deficiències del finançament de les Universitats catalanes i la manca de transparència del procés d'implantació de Bolonya a Catalunya, sumades a l'actitud pacífica i la voluntat integradora del moviment han permès que les reivindicacions estudiantils comptin amb un suport majoritari.

Fruit de les mobilitzacions i les nombroses tancades d'estudiants , la Universitat de Barcelona (la Universitat amb més estudiants de Catalunya) es va veure obligada a realitzar un referèndum el 26 de febrer en què es preguntava a l'estudiantat "S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?". El 91,3% dels estudiants van votar-hi a favor, demostrant la legitimitat dels i les estudiants que lluiten per una universitat pública gratuita i de qualitat.

Lluny de respondre a les aspiracions dels i les estudiants, la resposta a la força del moviment ha estat la força de la repressió: en primer lloc mitjançant el violent desallotjament dels i les tancades a la Universitat de Barcelona i en segon lloc dissolent les múltiples manifestacions multitudinàries a cops de porra, també multitudinàries, deixant un balanç de centenars de contussionats. La repressió té com a objectiu estigmatitzar la pacífica resistència a la mercantilització de la universitat, desencoratjar als i les estudiants a continuar mobilitzant-se i acabar amb un moviment estudiantil que posa en perill les aspiracions del capital.


Els i les joves dels països d'Europa fem nostres les reivindicacions dels i les estudiants de Catalunya, la lluita de la joventut catalana és, també, la nostra lluita. Per això volem mostrar la nostra solidaritat amb el moviment estudiantil català, i manifestar el nostre compromís a construir plegats i plegades una educació pública.

Solidaritat amb els i les estudiants de Catalunya,

Lluitem per una educació pública, gratuïta i de qualitat!

CJC - Joventut Comunista de Catalunya

FGCI - Federazione Giovanile Comunisti Italiani

YCLG - Young Communist League Georgia

Left Front – Communist Youth Alliance of Hungary

Young Communist League Azerbaidjan

COMAC - Jeunes du Parti du Travail de Belgique

MJCF- Mouvement des Jeunes Communistes de France

KNE - Κομμουνιστική Νεολαία Ελλαδας

FDJ - Freie Deutsche Jugend

UJCE- Unión de Jóvenes Comunistas de España

GC- Gioventù Comunista Svizzera

KJÖ- Kommunistische Jugend Φsterreichs

Al vespre de nou mobilització estudiantil a Barcelona, una reflexió prèvia.

Sabeu que és el millor?

Que per una banda la CAE (coordindora d'assemblees d'estudiants) pensa una manifestació on qui participi vagi amb les mans alçades i portant llibres a les mans, una mostra claríssima de pacifisme. Però per l'altra banda diverses organitzacions volen baixar per la Rambla peti qui peti sense ni haver comunicat de manera diguem "legal" la convocatòria de manifestació, i que a més corren veus dins el moviment estudiantil de que hi haurà grupuscles "armats" per defensar-se dels mossos.

Bien, Bravo! Usem la violència contra la violència policial i només aconseguirem una cosa, és més només aconseguirem el que vol el capital, la dreta, qui impulsa bolonya: radicalitzar un moviment que sent pacífic estava creixent i construint pensament alternatiu dins la universitat i també dins una part de la societat. I radicalitzar-lo en el mal sentit de la paraula, que vol dir tornar-lo violent per així poder-lo estigmatitzar, ridiculitzar, ignorar.

Companys i companyes, esperem que no ens equivoquem, pq ara que el moviment estava creixent el que cal és mobilitzar, explicar, plantejar alternatives, crear pensament d'esquerres, és a dir, treballar per l'hegemonia dins del món universitari en la línia d'una universitat, pública, gratuita i de qualitat.

Lluita per la universitat, pública, gratuita i de qualitat.

dijous, 19 de març del 2009

Comunicat de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya davant les mobilitzacions estudiantils i la brutal actuació policial

Com que no tinc temps d'escriure res sobre le merder d'ahir, aquí us deixo un bon comunicat, que amés a sortit a la premsa (enllaços a sota):

Comunicat de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya davant les mobilitzacions estudiantils i la brutal actuació policial

Davant el desallotjament dels i les estudiants tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona i la repressió policial a les mobilitzacions estudiantils, la CJC-Joventut Comunista:

Rebutgem el desallotjament dels i les tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona. Durant els gairebé quatre mesos que ha durat la protesta, s’ha mantingut en tot moment una actitud pacífica i integradora vers el conjunt de la comunitat universitària. No hi ha cap motiu pel qual el rector Dídac Ramírez pugui justificar l’ordre de desallotjament i per tant ens solidaritzem amb els i les tancades, amb qui compartim la voluntat de construir una Universitat pública, gratuïta, no-sexista i de qualitat.

Condemnem les actuacions policials produïdes durant tot el dia. Totes les mobilitzacions convocades pel moviment estudiantil han transcorregut pacíficament malgrat el desmesurat desplegament policial. Durant la concentració del migdia els Mossos d’Esquadra han propinat cops de porra de forma indiscriminada, tant a l’alumnat que era al terra com als i les periodistes. La manifestació del vespre ha estat dissolta mitjançant successives càrregues policials a la Via Laietana multiplicant els cops de porra vers els i les manifestants.

Entenem que l’escalada de la repressió contra el moviment estudiantil, així com la campanya mediàtica per estigmatitzar-lo, és una resposta a la creixent participació i legitimació de les reivindicacions dels i les estudiants en defensa de la universitat pública.

Per tant,

  1. Demanem la dimissió de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, per la seva responsabilitat directa en l’entrada i l’actuació del cos de Mossos d’Esquadra. Considerem imperdonable la intromissió de la policia en la vida universitària, que sota cap concepte ha d’estar sotmesa a la coacció i la repressió de les forces de seguretat.

  1. Exigim l’obertura immediata d’una investigació entorn als fets succeïts aquesta nit i la intervenció absolutament desmesurada dels agents policials, que desemboqui en la necessària depuració al si de la policia i en l’assumpció de responsabilitats per part de la Conselleria d’Interior i els comandaments policials.

  1. Manifestem el nostre ferm suport a la tasca del moviment estudiantil que impulsa reivindicacions sòlides i rigoroses amb l’objectiu de garantir una Universitat pública i d’accés universal. Malgrat els possibles errors comesos, considerem que les mobilitzacions d’estudiants responen a una situació de dèficits estructurals molt importants a l’educació superior, que viu una situació de degradació constant pel que fa al seu funcionament democràtic i a la seva independència del poder polític o econòmic. L’assetjament continu dels sectors empresarials per a debilitar l’autonomia universitària requereixen una resposta coherent i unificada de part de la comunitat universitària, en base a un conjunt de propostes en la línia de garantir el paper de la universitat com a protagonista del progrés social. L’horitzó d’un sistema desestructurat i obedient a les lògiques del mercat significaria una regressió històrica que els sectors progressistes tenen l’oportunitat i el deure d’evitar.

  1. Condemnem la sistemàtica actitud per part dels Rectorats i de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa orientada al tractament de les mobilitzacions estudiantils des d’una òptica policial i adversa al diàleg i l’entesa.

  1. Donem tot el nostre suport als i les estudiants detingudes al llarg del dia d’avui, i a totes les persones, tant estudiants com periodistes, que han sofert lesions i ferides fruit de les brutals càrregues del cos de Mossos d’Esquadra en la seva actuació irresponsable i indiscriminada, entre els quals figuren molts militants de la nostra organització.

  1. Encoratgem la comunitat universitària i la societat en general a recolzar activament la lluita per la consecució d’una universitat pública i popular, amb el convenciment que un bon sistema educatiu garantirà una societat més conscient, responsable i lliure.



Barcelona, dimecres 18 de març de 2009

Comitè Executiu

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

Avda. Portal de l’Àngel 42, 2n A

08002 Barcelona

Telf. 93.318.45.50

cjc@joventutcomunista.org

www.joventutcomunista.org



Cobertura mediàtica:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=596495&idseccio_PK=1021

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090319/53662829875/los-estudiantes-critican-la-brutalidad-policial-y-piden-la-dimision-de-huguet-y-del-rector-de-la-ub.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/estudiantes/critican/brutalidad/policial/Barcelona/elpepuespcat/20090319elpepusoc_2/Tes

http://www.publico.es/espana/211044/sindicatos/estudiantes/asociaciones/defensa/derechos/denuncian/brutal/carga/mossos/barcelona

divendres, 13 de març del 2009

Signa virtualment pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït!

Hola amiga, amic,

La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, que aplega 125 entitats, juntament amb la Coordinadora Feminista del Estado Español, i amb el suport de la Plataforma a favor del Dret a l’Avortament, està impulsant una campanya de recollida de signatures a favor del dret de les dones a decidir sobre el propi cos.

La recollida de signatures s’està duent a terme en paper des del setembre del 2008 (i ja en tenim més de 1600!!), però iniciem ara una recollida a través d’internet.

Si encara no has signat en paper, fes-ho ja de forma virtual, i difon la campanya!

Trobaràs el text i l’opció per a signar, a Catalunya, a: http://dretalpropicos.blog.pangea.org/

Salutacions feministes,

Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït

diumenge, 8 de març del 2009

La pegatina, nou disc Via Mandarina.

La pegatina han tret nou disc anomenat Via Mandarina. A mi m'agrada més l'anterior disc Al Carrer!, suposo que per haver-lo sentit bastant, però sobretot pel component de lluita que tenien diverses de les seves cançons com Petrolero, No a la Guerra, Gran Hermano, fins i tot Penjat i Despierto.

Aquest disc per mi a perdut el component reivindicatiu, afortunadament manté l'alegria de la rumba i la frescura que ells aporten especialment al Gat Rumberu (suposo que homenatje al Gato Perez) i Los Niños de la Renfe. I manté el trilinguisme, català, castellano i galego.

I no dic més disfruteu de la rumbeta catalana, la rumba que tumba!

Aquí us deixo l'únic videoclip del disc, la canço Alosque cantada amb la Cañija de D'Callaos. També us poso l'enllaç per descarregar-vos de manera legal el seu darrer disc Via Mandarina.

Alosque
Letra: Adrià Salas, Música: La Pegatina)

Nadie te habrá contado
Que a veces vivo inundado
En decisiones tan vivas
Que beben del ver venir
Si a veces me disconformo
Y parezco vuestro invitado
Nadie os habrá contado
Nada bueno de mi

Jugando con fuego
Al menos no te ahogas
Bebiendo las gotas de otras copas
Que nunca te acabarás
Que nunca te acabarás

Si fuera como me has contado
Me quedaría aquí a tu lado
Para saber qué es lo que ves
Para saber qué es lo que ves

En esperar unas monedas
En navegar cuando hay tormenta
En abrigarte con matices
Las carencias que aún te quedan

A los que luchan sin gritar
A los que se juegan la vida
A los que creen que naufragar
Es cosa de cuatro días
A los que beben para olvidar

A los que buscan compañía
A los que saben sin pensar
A los que se van a dormir
Sin pedir perdón

Vengo con la intención
De robarte la atención
De provocarte un sentimiento
Vengo con chispa para dos
Imagínate si yo
No creyera en este invento

Ya ves qué llaves llevo
Para abrir sólo una puerta
Ya ves qué llaves llevo
Estoy otra vez en tu cabeza
Ya ves qué llaves llevo
Para curar todas las miserias
Todas las miserias

A los que luchan sin gritar
A los que se juegan la vida
A los que creen que naufragar
Es cosa de cuatro días
A los que beben para olvidar
A los que buscan compañía
A los que saben sin pensar
A los que se van a dormir
Sin pedir perdón

Como daba los besos tan lentos más le
duraban los amores…

dijous, 5 de març del 2009

Gaza i Palestina: "Erased, wiped off the map"

Aquesta Palestina "Esborrada del Mapa" és la que ens permet veure aquest video-documental de 55 minuts gravat per la gent de Free Gaza (amb qui va anar en Nuet) on es mostra la cruenta situació de la població. Us recomano mirar-lo!


Per més informació sobre el vídeo visitar http://www.wipeoffthemap.com.

dilluns, 2 de març del 2009

El millor de IloveIU del 23 al 28 de Febrer

Aquesta setmana des d'un petit poble de Camero Viejo, a La Rioja, Soto en Cameros, toca a Alvaro Villar fer la selecció de les millors entrades d'I love IU, queixant-se de la poca participació de dones blocaires.

elmillordela-setmana.jpg

El tema estrella és la gran crisi capitalista i el bloc de Manuel Ruda parla de contractes esclaus i Ceros a la Izquierda de la conferència del Coordinador General d'Izquierda Unida, Cayo Lara analitzant la situació actual.

En l'aniversario del 23-F, Hugo Martinez, Quien mucho abarca, dona idees a les televisions per a fer sèries sobre els “40 anys de la proclamació de Juan Carlos de Borbón successor de Francisco Franco”.

Don Ricardo, A sueldo de Moscú, es pregunta: Com es possible que algú apunyli 57 vegades a dues persones, que moren per aquesta causa, i la persona que ho va fer queda lliure del càrrec d'assessinat?

Rafael García Almazán, que Kabila força, analitza la unió del Pocero “ese ejemplar, modelo de constructores, que se lía a edificar presionando a los poderes públicos para que les proporcionen la urbanización correspondiente con el fin de llenarse los bolsillos” i U.R.D.A.C.I.

El nostre montador "agit-prop" visual, José Luis de la Torre en el seu bloc del mateix nom s'ha currat un videu “sobre el cupo d'immigrants a detenir".

Àngels Martínez i Castells en els seus "punts de vista" destaca un text de Saramago en el que es demana que “se pronuncie alto la palabra Izquierda. Para que se oiga y para que conste".

Kechu Aramburu des del seu racó, necessita denunciar “i també per què no, assenyalar

Com a ressaca l'anàlisi de Miguel Ruiz, que sempre ens recorda que "leer y escuchar no es suficiente", ens diu que "Ezker Batua ha perdut 28.889 votos", i Kaneda, "el Hijo Rojo" ens parla d'aquesta enorme trompada.

La propera setmana toca a Toni Barbarà, des del seu bloc La Ratera, i Alvaro Villar Calvo es despedeix demanant a les companyes que es dediquin més a escriure i que els els seus companys freguin la casa o tinguin més cura dels fills i filles... (La primera crida a la "conciliació de la vida blocaire i familiar" a IloveIU????)