14 d'Abril, la III Republica arriba a la Blocesfera!

La blogosfera de IU proclama la III República

Por si no lo sabían ustedes, hoy 14 de abril se ha proclamado la III República Española. O al menos con esta premisa diversos blogs del entorno de IU la mayoría de los cuales integran el agregador www.iloveiu.org

Así, los internautas han podido disfrutar de visiones nostálgicas, reivindicativas, humorísticas, líricas e incluso heroicas de lo que podría ser el proceso y las consecuencias inmediatas de las instauración de la República en España, en un ejercicio de política-ficción que, según los responsables de la iniciativa, servirá para que se reflexiones sobre la democracia española y se tome conciencia de la necesidad de un cambio en el modelo de Estado.

Los post, muchos de ellos adornados con la bandera tricolor y animados sonoramente con el himno de Riego, son:

Àngels, Grândola, , Hugo Martínez Abarca, Domingo Benito, Javier Mesonero, Antonio Rodríguez, Victor Casco Ruiz, Fernando Jiménez, Kabila, José Vicente Verdú, Los pies en la calle, Viramundeando, Roberto Cacho, Toni Barbará, Imagina, A sueldo de Moscú, Sergio García, Tania Sánchez, Nerea Gálvez, Alvic, Jesús Santos Corral, Ventanas del Falcón, , Pedro Mellado, Viul, ceronegativo y Mi lugar en el (otro) mundo (posible)

Por su parte, el blog Dempeus per la salut púbica ha reproducido la Llei d'Avortament de la Generalitat Catalana republicana que durante mucho tiempo fue una de las más progresistas de Europa.

L'estaca de Rivas

L'altre dia a l'assemblea de Rivas en un dels no pocs intervals on esperàvem dins l'auditori la gent de la nostra delegació cantàvem cançons i va sortir l'Estaca de Lluís Llach, em va agradar molt que a més de les típiques cançons de la lluita republicana també sortís aquesta, encara que en aquell moment podia ser mal interpretada per algú del plenari. Aquesta canço en el seu moment va ser un clam per la unitat contra el franquisme on estirant tots junts podiem fer-lo caure, i ara em d'anar més enllà em d'estirar totes per rellançar/refundar IU i vencer al capital. Per tot això, que avui us la poso aquí:

L'estaca
Lluís Llach

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

Cada vegada ens queden menys :'(

Avui llegia que a Mor l'històric militant del PSUC Miguel Núñez dins de la mateixa notícia també és comenta que una dona lluitadora antifranquista, na Celia Llaneza (menys coneguda al no ser dirigent i també pel fet de ser dona) va morir fa pocs dies, a elles i a tants altr@s només dir-lis que seguirem lluitant i que seguirem el seu exemple:

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble".

La memòria històrica: l'exili republicà! Rivesaltes, Colliure i Elna. A més: Crida a les Elna de Catalunya!

El passat 1r de Maig se'm va acumular diverses coses afer:

Pel matí hi havia la Manifestació del 1r Maig Dia dels Treballadors i les Treballadores (encara que llarg m'agrada més que dia del Treball) on vaig participar dins del bloc d'ACTUA (Plataforma Jove pel 1r de Maig), que era el bloc on estava la majoria de persones joves i la majoria d'organitzacions juvenils que participen a la manifestació, entre aquestes organitzacions els CJC-Joventut Comunista de Catalunya i l'Alternativa Jove - Joves d'EUiA les dues on jo participo (també dit milito) activament a l'actualitat.

Per la tarda, i sense deixar l'activitat reivindicativa però de manera molt més lúdica un grup de gent jove marxavem camí del Rosselló a la Catalunya Nord (dins l'estat francès) a la zona de l'exili republicà després de la victòria de les tropes golpistes franquistes a la Guerra Civil Espanyola. Allà, a part de visitar museus sobre els tema, vam estar al camp de concentració de Rivesaltes (a la foto l'entrada) que des del 1939 va albergar milers de republicans, especialment dones i nens que fugien del franquisme i es van trobar amb que els francesos els internaven a camps (Rivesaltes era dels pocs en que hi havia edificis construïts, des del 1935 era equipament militar, la resta eren vallats on tothom va "viure" al ras entre les valles, la sorra de la platja, el mar i el cel) en condicions infrahumanes. Només dir que una vegada els republicans van "deixar" el camp, l'estat francès el va continuar fent servir Rivesaltes com a camp primer pels presoners argelians que lluitaven per l'alliberament d'Algèria, després de la independència (finals dècada dels 60) d'Argèlia el van ocupar els colons francesos i especialment argelins col·laboracionistes amb l'ocupació francesa. Avui dia en aquell mateix lloc en uns edificis recents hi ha internats immigrants dels anomenats il·legals.

També vam anar a Collliure tant a visitar el castell on es van torturar presoners republicans, tant per les tropes franceses de Vichy com per les SS nazis fets que curiosament no s'esmentava a cap dels díptics oficials de la història del castell, ja que estàvem a Colliure no podia marxar sense rendir honors a Machado:




Òbviament, també vam visitar la maternitat d'Elne (Elna en català i castellà) on Elisabeth Eidenbenz, va salvar la vida a 597 nens i nenes entre el 1939 i el 1944, maternitat finançada per una fundació suïssa. Ja que estic, crec que cal parlar d'aquesta crida a totes les Elna per fer una foto el dia 8 de juny com regal d'homenatge al 95è aniversari de l'Elisabeth Eidenbenz el proper dia 12 de juny; més informació al bloc de l'Assumpta Montellà autora del llibre "La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats".

Reforma de la llei electoral

Farà temps que és va iniciar aquesta campanya per canviar la llei electoral, hauria de fer anys... És igual, com a molts llocs s'ha dit la llei electoral espanyola és molt injusta amb l'esquerra transformadora, que representa IU, que es presenta com a tercera força a tot l'Estat, ja que amb gairebé 1 milió de vots només treu 2 diputats, casi 500.000 vots per diputat mentre que d'altres amb 65.000 vots ja treuen un de diputat!

Li diuen democràcia però no ho és!
Doncs no, no ho és, ja que aquesta diferència de vots, aquesta anulació de l'expressió popular per mitja del vot, aquesta flagrant falta de proporcionalitat, tot això ja demostra que a Espanya vivim en un règim que té poc de democràtic, només té de democràtic i de lliure allò que els teus diners et deixen comprar. Ja no parlem de l'elecció del Cap d'Estat que des del 1939 que no és elegit democràticament per mitjà de votacions.

Doncs per això, per millorar la democràcia a l'estat on vivim, per poder decidir realment qui ens governa i que el vot de tothom valgui igual us animo a signar per la reforma electoral!

Mataró per la República!

Aquest cap de setmana tocava, més que normalment, enrecordar-se de la II República. Al meu poble la gent d'EUiA vam començar el dissabte fent un referèndum República vs Monarquia. Com no podia ser d'altre manera, la República va guanyar en el recompte dels 200 vots.

Aquest cap de setmana republicà coincidia amb el sopar anual de la Fundació Pere A
rdiaca on també és va parlar de memòria, però en aquest cas, del 125è aniversari de la mort d’en Karl Marx
i on es va entregar el premi de la Fundació, el premi Josep Serradell "Román" a l'ACAPS, per la defensa i la solidaritat amb el poble saharauí, tal com explica en Toni al seu bloc.

Diumenge, ben aviat la gent EUiA-ICV de Mataró havíem quedat per fer l'ofrena floral al monument de les víctimes del franquisme. I vam anar plegats a la caminada per al República que organitzava la Coordinadora per al Memòria Històrica de Mataró.

La caminada començava al cementiri, al monument als brigadistes internacionals caiguts defensant la República, d'allà es feia un passeig per tots els monuments que tenen vinculació amb la República, com el monument contra la intol·lerància o l'estatua d'Antonio Machado.


Per cloure el bon ambient que hi havia es va fer un dinar a l'Associació de Veins de Mataró-Centre.

SALUT i REPÚBLICA!

Ahir vaig rebre una carta

Doncs si, ahir vaig rebre una carta, però no venia dirigida a mi i com que s'havien equivocat crec que la publicaré aquí per que així si algú la llegeix li faci arribar al seu destinatari, jo és que no el conec i no li podré donar. En tot cas, la carta m'agrada molt!

“Ciudadano Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias,

Me dirijo a usted con motivo de su 70 aniversario, en primer lugar para felicitarle, y en segundo lugar para recordarle que nosotros -los jóvenes de Alternativa Jove-Joves d’EUiA- defendemos en nuestro ideario la democracia en su sentido más amplio. Es por ello que le pedimos respetuosamente que se jubile. A su edad los ciudadanos españoles acostumbran a hacerlo. Estamos convencidos que ya habrá cotizado bastante a la Seguridad Social y que la pensión resultante será suficiente para que usted y los suyos puedan vivir cómodamente.

Si, como deseamos, sigue nuestro consejo le pedimos que no tenga la tentación de dejarle en herencia la corona a su hijo menor Felipe. Tenga en consideración que la mayoría de nuestros abuelos marcharon de las empresas donde trabajaban, o les jubilaron anticipadamente mediante un expediente de regulación de empleo, sin dejar a sus hijos -nuestros padres- la vacante.

Sabemos que es una decisión incómoda pero el Estado del Bienestar que entre todos queremos fortalecer contempla una serie de ayudas a la emancipación que pueden ajustarse al perfil de su hijo. Tenemos a bien recordarle que la experiencia profesional de su heredero seguramente le haga merecedor de una plaza, como voluntario, en las fuerzas desplegadas en Afganistán.

Para mostrar nuestro más profundo agradecimiento si diera usted este esperado paso para convertir España en una República, quisiéramos organizarle un viaje al recientemente país republicano del Nepal.

Sin más y a la espera de las buenas nuevas, se despide de usted muy atentamente.

Xavi Nieto Responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA”.