El creuar la frontera va ser una mica caòtic, però el cúrios era veure moltíssima gent fent contraband en petita escala d'una banda a l'altre mentre esperava a que em segelleixin el passaport i que feia el possible per esquivar la inspecció mèdica (si per entrar a Bolívia anaves el metge, puta Grip A).
Al arribar a Villazón, canvia diners (tercera moneda llatina: guaranis, pesos argentinos i ara bolivianos). I puja corrents (corria el taxi) a l'estació de tren a comprar bitllet. Només quedava a primera, comprat a fer un dinaret de menu amb un simpàtic mexicà amb accent de Buenos Aires que seria company de viatge a les 8 hores del tren ja que unes boniques alemanyes van quedar a un altre vago i sense espai al seu costat :(. El paisatge bonic però les poblacions destrozades i les persones sumides en la pobresa.
Finalment vam arribar a Uyuní a les 23:50 h amb un fred glacial (ja ho tenen els gairebé 4000 metres sobre el nivell del mar), primera sorpresa l'hostal on tenia reserva esa veu que no admetien les reserves (sic). A buscar! Quin fred! Vaig acabar a un hostalet compartint habitació amb el mexicà de nou. Ràpid a dormir que l'endemà ven d'hora 09:30 sortia cap al Salar.
Les 09:30 en hora boliviana van ser les 11:00... Això si que ho tenia reservat (encara que no ho va semblar). Anàvem en un Toyota Land Cruiser 6 turistes (En Leo i la Yaz d'Holanda, en Denis, la Lila i la Eline de França i el menda), el xofer (Waldo) i la Lourdes que feia de cuinera. El Salar impressionant! Mireu les imatges, tot pla, blanc... De día de puta mare només el sol cremava la pell, però quan arribava la nit l'impressionant era el fred... A l'hora de dormir però a 4200m no en va fer gaire.
El segon dia de tour passavem del dessert de Sal al de sorra: amb volcans, llacunes de diferents colors (blanques, vermelles, apestoses...). Fins al dinar tot bé, però a la tarda es va iniciar el vent i va començar a ser massa fresc i a aixecar sorra en quantitat, però encara hauria de venir el pitjor! La nit va ser a un refugi a gairebé 5000 metres, afortunadament no vam passar fred (dormint suava i tot) a pesar del vent huracat que hi havia a l'exterior i aixecava el sotre d'uralita: quina por feia al anar al lavabo de matinada pel vent i quina migranya pel mal d'altura!
El darrer dia ens llevavem ben d'hora per anar a veure els geisers i a banyar a una llacuna termal. El dia estava com per banyar-se! Joder quin vent! I quin fred associat! Als geisers el vent aixecava sorra i neu que sumat al vaopr existent hi havia moments que no veies ni 5 metres al voltant del cotxe, vam ser agosarades i vam baixar del cotxe a fer fotos! El seguent punt era el bany termal vam arribar tard i ja hi havia masses turistes (la mateixa ruta la feien una trentena de cotxes) per tant vam seguir fins la Laguna Verde, buf... el vent volia petar el vidres del cotxe i al final va trencar el vidre del darrera, només ens vam "atrevir" a baixar en Leo i jo: diosssssssssssssssssssss, sem va escapar la porta de la mà al obrir-la i gairebé s'escapa del cotxe. Ràpid a baixar la finestra per evitar una mica de pressió baixa del cotxe i tanca-la, just al tancar-la vaig perdre l'equilibri i el vent sem va endur (i no m'he aprimat), en Leo i jo ens vam haver d'abraçar per aguantar l'embat del vent (amb sorra i neu), feia una mica de por. Ràpid al cotxe i mentre pujava la finestra de nou una foto ràpida de la bella llacuna.
Només quedava la tornada de 6 hores en cotxe en mig de tempestes de sorra pel fort vent, amb un vidre posterior trencat i la por a que el vent en trenqués més. Per acabar-ho d'adobar ens quedavem sense benzina i a la benzinera no tenien electricitat pq el vent havia tirat els pals. A pesar de l'esforç d'en Waldo no va aconseguir prou benina i ens vam quedar tirats en mig d'una carretera d'aquelles llargues, rectes, de sorra que el vent aixecava. sort que van parar uns altres 5 cotxes i entre tots va haver benzina per arribar a Uyuní.
A pesar de tot, l'experiència i el que he vist és impressionant, és més el vent, quedar-nos tirats va fer el tour, realment d'aventura!
Ara marxo, que m'esperen 15 hores de bus.
Per cert, ara passava una mani dels opositors que cridaven:Evo, Evo cabrón!
Al arribar a Villazón, canvia diners (tercera moneda llatina: guaranis, pesos argentinos i ara bolivianos). I puja corrents (corria el taxi) a l'estació de tren a comprar bitllet. Només quedava a primera, comprat a fer un dinaret de menu amb un simpàtic mexicà amb accent de Buenos Aires que seria company de viatge a les 8 hores del tren ja que unes boniques alemanyes van quedar a un altre vago i sense espai al seu costat :(. El paisatge bonic però les poblacions destrozades i les persones sumides en la pobresa.
Finalment vam arribar a Uyuní a les 23:50 h amb un fred glacial (ja ho tenen els gairebé 4000 metres sobre el nivell del mar), primera sorpresa l'hostal on tenia reserva esa veu que no admetien les reserves (sic). A buscar! Quin fred! Vaig acabar a un hostalet compartint habitació amb el mexicà de nou. Ràpid a dormir que l'endemà ven d'hora 09:30 sortia cap al Salar.
Les 09:30 en hora boliviana van ser les 11:00... Això si que ho tenia reservat (encara que no ho va semblar). Anàvem en un Toyota Land Cruiser 6 turistes (En Leo i la Yaz d'Holanda, en Denis, la Lila i la Eline de França i el menda), el xofer (Waldo) i la Lourdes que feia de cuinera. El Salar impressionant! Mireu les imatges, tot pla, blanc... De día de puta mare només el sol cremava la pell, però quan arribava la nit l'impressionant era el fred... A l'hora de dormir però a 4200m no en va fer gaire.
El segon dia de tour passavem del dessert de Sal al de sorra: amb volcans, llacunes de diferents colors (blanques, vermelles, apestoses...). Fins al dinar tot bé, però a la tarda es va iniciar el vent i va començar a ser massa fresc i a aixecar sorra en quantitat, però encara hauria de venir el pitjor! La nit va ser a un refugi a gairebé 5000 metres, afortunadament no vam passar fred (dormint suava i tot) a pesar del vent huracat que hi havia a l'exterior i aixecava el sotre d'uralita: quina por feia al anar al lavabo de matinada pel vent i quina migranya pel mal d'altura!
El darrer dia ens llevavem ben d'hora per anar a veure els geisers i a banyar a una llacuna termal. El dia estava com per banyar-se! Joder quin vent! I quin fred associat! Als geisers el vent aixecava sorra i neu que sumat al vaopr existent hi havia moments que no veies ni 5 metres al voltant del cotxe, vam ser agosarades i vam baixar del cotxe a fer fotos! El seguent punt era el bany termal vam arribar tard i ja hi havia masses turistes (la mateixa ruta la feien una trentena de cotxes) per tant vam seguir fins la Laguna Verde, buf... el vent volia petar el vidres del cotxe i al final va trencar el vidre del darrera, només ens vam "atrevir" a baixar en Leo i jo: diosssssssssssssssssssss, sem va escapar la porta de la mà al obrir-la i gairebé s'escapa del cotxe. Ràpid a baixar la finestra per evitar una mica de pressió baixa del cotxe i tanca-la, just al tancar-la vaig perdre l'equilibri i el vent sem va endur (i no m'he aprimat), en Leo i jo ens vam haver d'abraçar per aguantar l'embat del vent (amb sorra i neu), feia una mica de por. Ràpid al cotxe i mentre pujava la finestra de nou una foto ràpida de la bella llacuna.
Només quedava la tornada de 6 hores en cotxe en mig de tempestes de sorra pel fort vent, amb un vidre posterior trencat i la por a que el vent en trenqués més. Per acabar-ho d'adobar ens quedavem sense benzina i a la benzinera no tenien electricitat pq el vent havia tirat els pals. A pesar de l'esforç d'en Waldo no va aconseguir prou benina i ens vam quedar tirats en mig d'una carretera d'aquelles llargues, rectes, de sorra que el vent aixecava. sort que van parar uns altres 5 cotxes i entre tots va haver benzina per arribar a Uyuní.
A pesar de tot, l'experiència i el que he vist és impressionant, és més el vent, quedar-nos tirats va fer el tour, realment d'aventura!
Ara marxo, que m'esperen 15 hores de bus.
Per cert, ara passava una mani dels opositors que cridaven:Evo, Evo cabrón!
