Tira còmica de Pere Ardiaca, fundador i primer president del Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Un camarada m'enviava aquesta tira còmica on es veu un Pere Ardiaca enfadat però agafant força contra tot allò que s'atreveix a marginar els i les comunistes del PCC, per tant, com diu l'Ardiaca de la tira còmica:

La teva força és la solució!

Lluitem junts i juntes, i així el món canviarem de base!

Consumeix tan com puguis! Gasta i sigues feliç!

Avui una amiga i camarada de ses Illes m'ha enviat aquesta cadena de correu electrònic i m'ha semblat adient com per posar-la al bloc ja què mostra com pot arribar a ser de potent la força del capital per fer-nos consumir més i més de tot en un sense sentit de compres inútils, només per fer-nos mantenir en vida aquest sistema que no ens deixa viure!

Espero que el text serveixi, entre riures, per reflexionar sobre el nostre consum i sobre qui i per què ens l'indueix.

Esto para todos esos adultos contemporáneos intelecto-neuro-hipocondríacos...

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano, por el potasio.

También una naranja, para la vitamina C y una taza de té verde sin azúcar, para prevenir la diabetes.
Todos los días hay que tomar dos litros de agua. (Sí, y luego mearlos, que lleva como el doble del tiempo que llevó tomárselos).

Todos los días hay que tomarse un Actimel para tener 'L.Cassei Inmunitas', que nadie sabe lo qué es, pero parece que si no te metes un millón y medio todos los días, entras a ver a la gente como borrosa.

Cada día toma una aspirina para prevenir los infartos , mas un vaso de vino tinto para lo mismo.
Y otro de blanco, para el sistema nervioso.
Y uno de cerveza, que ya no me acuerdo ni para qué era.

Todos los días hay que comer fibra. Mucha, muchísima fibra, hasta que cagues un jersey.

Hay que hacer entre cuatro y seis comidas diarias, livianas, hipocalóricas, sin olvidarte de masticar cien veces cada bocado.

Haciendo un pequeño cálculo, sólo en comer se te van como cinco horas.

Ah, después de cada comida hay que lavarse los dientes.
Después del yogurt y la fibra, los dientes; después de la manzana, los dientes; después del plátano, los dientes...

Y así mientras tengas dientes, sin olvidar pasarte el hilo dental y enjuague bucal, tras unas correspondientes gárgaras...
Mejor amplía el baño, y mete el equipo de música, porque entre el agua, la fibra y los dientes, te vas a pasar varias horas al día ahí dentro metido.

Hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho, más las cinco que empleamos en comer, veintiuna.

Te quedan tres, siempre que no te pille alguna caravana.
Según las estadísticas, vemos tres horas diarias de televisión...y ni qué hablar del ordenador!!!

Bueno, ya no puedes, porque todos los días hay que caminar por lo menos media hora (dato por experiencia: a los 15 minutos ve regresando, si no la media hora se te hace una).
Y hay que cuidar las amistades porque son como una planta: hay que regarlas a diario.
Y cuando te vas de vacaciones también. Si es que te vas de vacaciones...

Además, hay que estar bien informado. Hay que leer por lo menos dos diarios y algún artículo de revista, para contrastar la información.

Ah!, hay que tener sexo todos los días, pero sin caer en la rutina: hay que ser innovador, creativo y renovar la seducción. Eso lleva su tiempo!!! ¡Y ni qué hablar si es sexo tántrico!!!
Al respecto te recuerdo: después de cada comida hay que cepillarse los dientes!

También hay que hacer tiempo para barrer, lavar la ropa, los platos, y no te digo si tienes perro o mascota... hijos?! .

En fin: a mí la cuenta me da unas 29 horas diarias.
La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias de estas cosas a la vez.
Por ejemplo:
Te duchas con agua fría y con la boca abierta mientras te tomas los 2 litros de agua. Cuando salgas del baño con el cepillo de dientes en la boca le vas haciendo el amor (tántrico) de pie, a tu pareja, que de paso mira la TV y te cuenta, mientras barres.
¿Te quedó una mano libre? Llama a tus amigos!!! ¡Y a tus padres!!!
Tomate el vino (después de llamar a tus padres te va a hacer falta).
El yogurt con la manzana te lo puede dar tu pareja mientras se come el plátano con el Actimel.

¡Úuuuf! Pero si te quedan 2 minutos, reenvíale esto a los amigos (que hay que regar como a las plantas) mientras tomas una cucharadita de Magnesio, que hace bien...
Y ahora te dejo porque entre el yogur, la naranja, la cerveza, el primer litro de agua y la tercera comida con fibra del día, ya no sé qué estoy haciendo pero necesito un baño urgente.

Me estoy cagando!!!
Ah, voy a aprovechar y me llevo el cepillo de dientes....

Si ya te he envíado este mensaje y te llega doble, es el Alzheimer, que a pesar de tanto cuidarme no lo he podido combatir

La memòria històrica: l'exili republicà! Rivesaltes, Colliure i Elna. A més: Crida a les Elna de Catalunya!

El passat 1r de Maig se'm va acumular diverses coses afer:

Pel matí hi havia la Manifestació del 1r Maig Dia dels Treballadors i les Treballadores (encara que llarg m'agrada més que dia del Treball) on vaig participar dins del bloc d'ACTUA (Plataforma Jove pel 1r de Maig), que era el bloc on estava la majoria de persones joves i la majoria d'organitzacions juvenils que participen a la manifestació, entre aquestes organitzacions els CJC-Joventut Comunista de Catalunya i l'Alternativa Jove - Joves d'EUiA les dues on jo participo (també dit milito) activament a l'actualitat.

Per la tarda, i sense deixar l'activitat reivindicativa però de manera molt més lúdica un grup de gent jove marxavem camí del Rosselló a la Catalunya Nord (dins l'estat francès) a la zona de l'exili republicà després de la victòria de les tropes golpistes franquistes a la Guerra Civil Espanyola. Allà, a part de visitar museus sobre els tema, vam estar al camp de concentració de Rivesaltes (a la foto l'entrada) que des del 1939 va albergar milers de republicans, especialment dones i nens que fugien del franquisme i es van trobar amb que els francesos els internaven a camps (Rivesaltes era dels pocs en que hi havia edificis construïts, des del 1935 era equipament militar, la resta eren vallats on tothom va "viure" al ras entre les valles, la sorra de la platja, el mar i el cel) en condicions infrahumanes. Només dir que una vegada els republicans van "deixar" el camp, l'estat francès el va continuar fent servir Rivesaltes com a camp primer pels presoners argelians que lluitaven per l'alliberament d'Algèria, després de la independència (finals dècada dels 60) d'Argèlia el van ocupar els colons francesos i especialment argelins col·laboracionistes amb l'ocupació francesa. Avui dia en aquell mateix lloc en uns edificis recents hi ha internats immigrants dels anomenats il·legals.

També vam anar a Collliure tant a visitar el castell on es van torturar presoners republicans, tant per les tropes franceses de Vichy com per les SS nazis fets que curiosament no s'esmentava a cap dels díptics oficials de la història del castell, ja que estàvem a Colliure no podia marxar sense rendir honors a Machado:




Òbviament, també vam visitar la maternitat d'Elne (Elna en català i castellà) on Elisabeth Eidenbenz, va salvar la vida a 597 nens i nenes entre el 1939 i el 1944, maternitat finançada per una fundació suïssa. Ja que estic, crec que cal parlar d'aquesta crida a totes les Elna per fer una foto el dia 8 de juny com regal d'homenatge al 95è aniversari de l'Elisabeth Eidenbenz el proper dia 12 de juny; més informació al bloc de l'Assumpta Montellà autora del llibre "La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats".

Message de Lídia Pujol

Avui navegant he trobat aquesta cantautora catalana que canta tant en castellà, francès i català i m'ha agradat el videoclip de la cançó Message, sobretot per què la cançó encara que trista és bonica, molt bonica ja que expressa tot allò que fem dia a rere dia amb il·lusió, amb força, i que és el camí per on alguns encara correm a pesar de que es diuen que no serveix i que ja s'ha acabat.

Us el deixo a continuació, no he trobat enlloc la lletra per enganxar-la:

Reforma de la llei electoral

Farà temps que és va iniciar aquesta campanya per canviar la llei electoral, hauria de fer anys... És igual, com a molts llocs s'ha dit la llei electoral espanyola és molt injusta amb l'esquerra transformadora, que representa IU, que es presenta com a tercera força a tot l'Estat, ja que amb gairebé 1 milió de vots només treu 2 diputats, casi 500.000 vots per diputat mentre que d'altres amb 65.000 vots ja treuen un de diputat!

Li diuen democràcia però no ho és!
Doncs no, no ho és, ja que aquesta diferència de vots, aquesta anulació de l'expressió popular per mitja del vot, aquesta flagrant falta de proporcionalitat, tot això ja demostra que a Espanya vivim en un règim que té poc de democràtic, només té de democràtic i de lliure allò que els teus diners et deixen comprar. Ja no parlem de l'elecció del Cap d'Estat que des del 1939 que no és elegit democràticament per mitjà de votacions.

Doncs per això, per millorar la democràcia a l'estat on vivim, per poder decidir realment qui ens governa i que el vot de tothom valgui igual us animo a signar per la reforma electoral!