Farà un parell d'anys a EUiA fèiem aquesta campanya de L'educació a les escoles, la religió a les esglésies que va ser exportada a tot l'Estat. Que va ser bastant profitosa organitzativament ja que vam realitzar una performance davant de l'arquebisbat de Barcelona que va remoure polseguera, amb notes de premsa de l'arquebisbat i tot.Però al que anava. No sé si heu sentit que un home a aconseguit una sentència judicial per que es retirin els simbols religiosos de l'escola pública de la seva filla. Avui rebia un correu electrònic (d'una font fidedigne) on s'informa que Fernando Pastor, el pare que ha aconseguit una sentencia judicial a Valladolid contra els símbols religiosos als centres educatius públics, està sent sotmès a acós i insults per pares ultres de l'escoles, animats per la directora, aquí teniu el correu escrit per ell:
Esperemos que la Junta no recurra y se acabe cuanto antes, pues hoy ha habido incidentes serios
en el colegio, con un grupo de padres descangando su ira contra mí, tanto a la entrada como a la salida. Yo, que me tengo por una persona mentalmente fuerte, creo que no podré aguantar que se repitan más días, en presencia de mi hija como ha ocurrido hoy. Estoy muy triste y preocupado por ello, tanto que por primera vez ha pasado por mi cabeza abandonar, cambiar a la niña de colegio y dejarlo todo. Luego en frío veo que no puede ser que eso ocurra, y que hay que seguir, pero hoy que pensaba que iba a ser un día fliz, el primer día post sentencia, ha sido triste. Me recordaba la ira reaccionaria de los sectores más ultras, con infundios y demás. Y todo instigado por la directora del colegio, que ha debido de decir que por mi culpa este año no hay fiesta de navidad.Només demano que tothom publiquem això a les nostres bitàcores (blocs) i que qui vulgui fer-li arribar missatges de recolzament deixi un comentari aquí que li faré arribar.
Fora la religió de les escoles!
La noticia a 20minutos
5 comentaris:
Molt bé pel teu post, Marc! Tant de bo no fossim tant transigents amb coses importants que van enfortint dia a dia el pensament reaccionari i retallant la democràcia. I molt bé per aquests pares de Valladolid: tot el meu suport!
Està molt bé aquest post. M'enrecordu de les engantxines d'aquesta campanya. El poble de Canovelles també s'enrecorda, jeje.
És molt important que ajudem com puguem a la gent valenta, com aquest pare, que "solo contra el mundo y sin nada que perder" s'enfronta a una superestructura nacionalcatolicista.
Ara mateix poso la carta al meu bloc. Sembla mentida que ens estems barallant encara per aquestes coses.
Salut
http://daniel-perales.blogspot.com/2008/11/mi-s-que-me-molestan-los-crucifijos-en.html
Jo també m'hi afegeixo a la campaya "la religió fòra de l'escola" i recolzo totalment a Fernando Pastor"
NO ESTÁS SÓLO FERNANDO, SOMOS MUCHOS LOS QUE PENSAMOS COMO TÚ Y HAY QUE RESISTIR Y NO DEJARNOS PISAR EL POCO TERRENO QUE HEMOS CONSEGUIDO AVANZAR.
Salut,
Elena
No és moment de desmuntar-se, amic Fernando. Així com als ultracatòlics no els cauen els anells per anar bramant als quatre vents llurs consignes intolerants i hipnotitzadores, nosaltres -representats en aquest cas específic per tu- ens hem d'armar de serenor i paciència, i no hem de desistir de repetir-los, del dret i del revés, una vegada i una altra, que no s'esforcin a cantar victòria abans d'hora, com és costum llur... però tampoc derrota, com també acostumen: vaja, que, com deia aquell gran esquerrà anomenat Julio Iglesias, "la vida sigue igual", i que, lògicament i considerant com va la vida, a l'escola de la teva filla no deixarà de celebrar-se el Nadal, per molt que ells en profetitzin l'abrupte final; que de l'únic que es tracta és de retirar de les parets un símbol que no hi té res a fer en un centre públic on els criteris de formació de la nostra canalla s'ha de regir pel respecte objectiu a la pluralitat innegable i per la tolerància amb aquelles tendències diferents de les nostres i que sembla que tant desagraden. Però, i sobretot, s'ha de regir pel compliment de la llei, sorgida - que no ho oblidin- de la democràcia.
Segueix pensant en fred, si et plau. No defalleixis. No us ho mereixeríeu, ni tu, ni la teva filla.
Ni la convivència.
Publica un comentari a l'entrada