Em fa mandra escriure el text que tenia preparat, per què a més l'escrit i el parlat no son iguals, el parlat sempre amplia l'escrit. Aquí el teniu:
Crec que em vaig deixar la part protocolaria, la part on agraeixes a tothom l'ajuda rebuda, les males i bones situacions compartides, i sobretot desitjar sort a qui ve darrera, gent sobradament preparada, amb els seus defectes i les seves virtuts però que com equip son de puta mare! I em va saber greu que molta d'aquesta gent no hagués estat allà diumenge per que entre tota aquesta gent m'han ensenyat el que sé i el que sóc avui.
Gràcies a totes i ens seguirem trobant al carrer i sobretot als bars!
I amb el vostre permís:
Navarrismo o Muerte! Venceremos! :p
1 comentari:
Finalment no et vaig escriure res al full aquell que va rular, perquè en acabar la cloenda no hi vaig pensar, perquè després em va fer mandra, i perquè certament estava/estic lleugerament molest amb algunes actituds teves de les darreres setmanes. En tot cas, que els núvols no ens impedeixen veure les estrelles.
Com dius, ets una persona diferent per haver militat a CJC, però, of course, això no és exclusiu de tu (ho sento, noi). Tots som persones modelades per tot el que hem viscut, i en aquests processos hi ha persones que t'ensenyen més, altres menys i altres molt.
Fa temps, quan formava part d'un dels executius que vas tenir durant els últims 5 anys, 2 mesos i 16 dies, tenia la sensació que passaves d'algunes coses, que no donaves la importància que alguns temes mereixien. Amb els mesos i els anys em vas fer aprendre dues coses: a saber adonar-me de què era l'important i de què era l'urgent, i que en l'activitat política cal saber entomar les coses en la mesura que som capaços d'abordar-les. Quan tothom estava desesperat, desanimat (ojo, que un lector desorientat no cregui que no hi ha hagut infinitat de bons moments!), el Marc arronsava les espatlles i t'etzibava un "I què vols fer-hi", "Què proposes", "Ja ho sé, i?". Això no vol dir no ser conscient de les dificultats, dels reptes, de les deficiències, i menys encara no preocupar-se'n; vol dir saber-les gestionar, traçar la via per solucionar-les, entendre les limitacions pròpies i alienes i seguint fent camí. Tot això, a més, transmetent la calma i la confiança que a la resta (o a mi) sovint ens faltava.
Segurament no he estat un alumne exemplar, ja que en els últims temps hi ha hagut reptes, problemes, incapacitats o disconformitats m'han fet arronsar-me. Tu podràs ser un indepe, un espanyolista, un groc o un prosoviètic, però has donat exemple durant els últims 5 anys, 2 mesos i 16 dies del que és estar al peu del canó, tirar del carro, seguir treballant encara que a vegades estiguessis a la vora de la desesperació. Tot això, mentre la resta anàvem caient.
I com que la política és una part de la vida, o la vida de la política, o en el fons volen dir el mateix, aquestes lliçons que he aprés han estat, en el fons, lliçons per entomar millor la vida.
Podria escriure un llibre més gruixut sobre aquesta universitat que ha estat la militància amb tu, però aquest és el primer tema que m'ha passat pel cap explicar, ja m'està sortint més llarg del que volia al principi i molt probablement no hagi sabut transmetre't el que volia dir-te. Però en fi, segueixo esperant més classes d'aquest comunista bo i bon comunista, així que ens veiem al proper curs, després de vacances.
Salut, i fins ara, guerrillero loco
Jaume
Publica un comentari a l'entrada