dissabte, 12 de març de 2011

Comença una nova època

El 25 de febrer del 2007 a la Casa de la Cultura de Sant Adrià del Besos el nou Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya, recent escollit durant el IX Congrés cel·lebrat aquell cap de setmana, em va encomanar la responsabilitat de la Secretaria General dels CJC iniciant una nova època a la Joventut, al meu entendre donant-li més importància a estar ben organitzats i a créixer per poder sortir amb força a conquerir el carrer.

Aquests quatre anys i quinze dies han sigut un gran aprenentatge a nivell individual tant en la vessant política però sobretot en la personal. És així i crec que avui sóc millor persona i per tant millor comunista. I l'ordre és aquest millor persona --> millor comunista com em deia un dia un molt bon amic i camarada: "...ets un comunista bo".

Demà 13 de març del 2011 el Comitè Nacional dels CJC decidirà si fem o no el X Congrés i quan el fem. Suposo que es decidirà fer-lo però en tot cas sé que la meva època (i la de d'un grup de gent) impulsant aquest projecte il·lusionador, alegre, combatiu i revolucionari que és el projecte dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya arriba a la fi i que comença, i cal que comenci, una nova època. Amb noves, i no tant noves persones continuant el projecte i encaminant-lo cap a on col·lectivament decidim per fer-lo gran, molt més gran qualitativament i quantitativament. Jo (i nosaltres) vam trobar uns bons fonaments, crec que hem deixat els pilars ben aposentats sobre aquests fonaments, ara toca construir les parets de vidre i moblar bé tot l'interior. El sostre mai el construirem per que no tenim un límit!

Us deixo un escrit, que potser no encaixa gaire, però el deixo Per què Vull:

Rojo, verde... este, oeste...
amanecer reflejado en el camino.
Él sueña en su lengua...
sigues... la senda en sombras,
majestuoso silencio, infinito eco
rescribe su piel multicolor...
en lágrimas,
sin voz... sin aliento, sin escritura...
su muerte...

El aire abre un circulo profundo...
él vomita su vocablo...
lluvias, vientos tallan su imagen en roca...
árboles retoñan en palabras,
silba su tono la brisa...
el polen insemina la flor del útero...
y...
y...
y nace una nueva época.

PD: Si trobeu a faltar la valoració col·lectiva és per que a mi no em toca fer-la això li toca als òrgans de direcció de la Joventut ja sigui el Comitè Executiu, el Comitè Nacional o encara millor el X Congrés.