dimecres, 18 de novembre de 2009

Corrupció a la política?

Avui al tren discutia amb un amic de l'esquerra social i implicadíssim a l'associació de veïns del seu barri sobre el tema estrella: la corrupció. Aquesta mateixa discussió la tenia al cotxe de tornada de patinar sobre gel aquest diumenge amb una de les noies que es declarava socialdemòcrata (a l'estil nòrdic) convençuda.

La discussió parteix del meu cabreig a que quan es parla de corrupció es parli només de corrupció política i de quines mesures s'han de posar per controlar que la política, remarquem institucional (ja sabeu que m'agrada dir i penso que tot és política), no es corrompi. Que si nova llei electoral, que si control de les subvencions a les fundacions afins a formacions polítiques, que si control de les finances de les formacions polítiques..., que si es fa ben fet es necessari des de fa temps, tot això en portada i grans titulars de la premsa, tant la més mediàtica com, lamentablement, la majoria de l'alternativa.

És corrupte la política? Sí i No.

És corrupte pel fet que la pressa de decisions està coartada, ja que la ciutadania no pot participar en les decisions a cap dels nivells institucionals (municipal, nacional, estatal...), per tant veiem que la corrupció es dona per la falta de democràcia participativa, per la falta de donar el poder real de decisió al poble. Ara em direu que em surto de mare, però les persones implicades han robat diners de tothom ja que no hi havia control ciutadà sobre la seva actuació a les institucions, apart de que quan un roba o fa "trapis" des d'una institució és conscient que roba a la caixa de tothom i per tant és un/a gran ---- de ----.

No és corrupte la política, només algunes persones s'han corromput. Responguem doncs qui corromp els corruptes? Qui són els corruptors? El que és corrupte és l'economia i per tant el sistema econòmic que no és altre que el neoliberalisme i la seva màxima expressió: màxim benefici en el menor temps possible i sense importar cap de les conseqüències (cap vol dir cap, eh, ni la mort d'humans). Així doncs els corruptors són oligarques vinculats a la gran banca transnacional i empreses i empresaris de la construcció que per forrar-se han fet de tot especulant i destrossant-nos el territori, explotant i matant treballadors en accidents laborals per falta de mesures bàsiques de seguretat, enriquint-se en base a l'especulació del totxo i les borses i deixant als treballadors i treballadores pagant una crisi que no hem provocat però que haurem d'aguantar acomiadaments massius, reducció salarials, reduccions de pressupostos en temes socials i augments d'impostos indirectes com l'IVA, mentre els que l'han provocat riuen als seus despatxos mentre entre totes i tots els cobrim les seves pèrdues (milers de milions d'€ de l'estat, per tant TOTS, a les bosses dels bancs) i perseguim les rates mediàtiques que llencen per desviar l'atenció, o sigui la corrupció d'alguns representants polítics.

A qui li interessa que la política sigui corrupte?

Fem la pregunta d'una altra manera, a qui li interessa que la política tingui menys poder? Doncs a qui vol tenir tot el poder a les seves mans, per tant és als poders econòmics a qui els interessa que la política no tingui poder per intervenir l'economia i controlar-nos una mica. Una mica, per què el control actual deixa molt que desitjar a un país on s'estima un 40% d'economia submergida i un ràtio de frau fiscal superior.

I fem-la encara, d'una altre manera: si la política es corrupte i tots els i les polítiques son iguals (frase mítica) augmenta la desafecció i el passotisme, fent que la poca participació actual als moviments socials i polítics i a les eleccions disminueixi; a qui li interessa això? A qui li interessa que la ciutadania no vulgui organitzar-se per intervenir i millorar la seva vida, crec que la resposta és clara.

Per tant cal tenir clar a qui està beneficiant tot l'assumpte de la corrupció política, a la dreta cavernícola espanyola (llegim PP) que és la gran aliada de la oligarquia estatal relacionada a la banca, el totxo i les màfies, ja que segons totes les enquestes publicades i no publicades, no s'està veient gens afectada pels casos de corrupció ni a les dades de Madrid, ni de València ni de tot l'Estat; a Catalunya amb la nostra dreta nacional no he vist enquestes encara, però podeu comptar que tres quarts del mateix. Si la dreta és manté però es preveu que aquesta corrupció i sobretot el tractament mediàtic i partidista que s'ha donat, comporti una gran disminució de la participació, serà l'esquerra plural (i la revolucionària inclosa) la que patirà les conseqüències i per tant acabarà sent la ciutadania qui torni a patir les dretes neoliberals als govern català i espanyol en un moment en que la crisi econòmica, per molt que diguin de superació, està sent pitjor dia rere dia. No has superat una crisi amb un 20% de la població activa sense feina.

Algunes idees de propostes

Per últim llençar algunes idees de propostes que haurien d'encaminar-nos a realitzar canvis estructurals:

- Cal controlar l'economia. Començant per que tot el sòl fos públic i amb un gran control sobre si és pot construir o no i que si pot fer i que no, continuant per un augment del nombre d'inspectors d'hisenda i de treball per acabar amb el frau fiscal i acabant per proposta impositiva realment distributiva on qui més té més pagui. No estaria mal, com a primer pas, recuperar l'impost de patrimoni i el de successions a nivell estatal, que el PSOE tant alegrement va eliminar.

- Cal enfortir el teixit popular a barris i ciutats, especialment les associacions de veïns i veïnes com a associacions que controlin els poders institucionals.

- Us sona la democràcia participativa? Doncs aplicar-la.

- I els pressupostos participatius? Cal que qualsevol acció pressupostària que suposi un gran inversió sigui exposada a la ciutadania i aquesta pugui intervenir no només de manera individual a consells participatius sinó també a nivell organitzat i des de marcs amplis i amb poder de vet de pressupostos. I per què no que grans inversions públiques siguin referendades per la ciutadania?

Com veieu tot passa per controlar l'economia amb lleis però sobretot per que siguem tota la ciutadania qui ens comprometem a organitzar-nos per fer acomplir aquestes lleis o per exigir-ne de noves. Així que, organitzem-nos i lliutem!

4 comentaris:

Antoni-Ítalo ha dit...

Bon article, Marc.

De totes maneres, no sé fins a quin punt podem afirmar que la política és o no és corrupte sense caure en el parany d'acceptar l'existència d'una "classe política" amb uns interessos diferents dels seus electors.

La corrupció no és més que posar els interessos privats per davant dels col·lectius i això passa en tots els àmbits d'activitat humana de la nostra societat. La corrupció no és però intrínseca a la condició humana, sinó a un sistema econòmic i social basat en el benefici individual.

Per afrontar la corrupció cal, per tant, "canviar de base" com deien a la Internacional, i una bona manera de fer-ho és apropar el poder, per tal que poguem controlar més i millor el que fan els nostres representants, democràcia participativa com tu deies.

No em sembla, en canvi, raonable afirmar que els nostres no són corruptes per què són d'esquerres i conseqüents. Si els nostres no són corruptes ha de ser perquè tenim mecanismes de control, perquè la nostra organització és, en ella mateixa, participativa, oberta i transparent.

Els nostres arguments han de ser polítics i no morals.

Marc ha dit...

En cap moment afirmo:
... que els nostres no són corruptes per què són d'esquerres i conseqüents...

Encara que ho crec, realment el que funciona és el control com bé dius intern de les nostres orgs.

Maxi ha dit...

Hola marc.
De base estic d'acord amb les teves afirmacions. Ahir mateix discutia -debatia, potser és la paraula adequada- amb una companya, que em deia que ella no volia sàpiguer res de la política. Ni la entenia, ni li agradava; afirmava que tots els polítics és tornaven corruptes quan arribaven a uns nivells; a més -deia convençuda- és per a gent amb uns nivells culturals elevats. Jo vaig intentar convèncer-la amb argumentacions similars a les fetes per tu en aquest article, però no em vaig sortir.

Difícilment sortirem del pou de l'oblit -com a clase-, si ni som capaços de fer entendre a la gent, de la necessitat de "prendre" el poder polític com a mecanisme de emancipació.
Salut

Maxi ha dit...

.