La gent que em coneix sap que no sóc gaire futbolero, que em decanto pel Barça però que no el segueixo al dia a dia però si intento mirar el Partits "importants" com el d'ahir. Un barcelonista que s'alegra de que guanyin els equips catalans de les categories superiors com l'Espanyol, el Girona, el Nàstic, o d'altres categories però als que els hi tinc carinyo com el pobre Lleida, el mític Sant Andreu o el desconegut Mataró.
Però anem al Barça Inter d'anit:
La prèvia.
Exagerada, que pesadets és horrible, però el marketing i la necessitat de generar diners ja té això, generar expectació, generar il·lusió, generar fum per entretenir a la gent.
No entenc encara com pot haver persones que sentin tan dins seu el resultat d'un Partit, com deia al facebook: "M'agradaria viure a un pais on un periodista fes una arenga amb la força que té aquesta per un tema realment trascendental pel futur de la ciutadania del país i no per un puto partit de futbol." Això diria molt del país i també molt de les persones que hi vivim. Per total que m'afecta a mi, un treballador la victòria o derrota d'un equip de futbol? Poc, i no dic gens, per que tot això genera activitat econòmica que a través dels impostos hauria de repercutir en millors condicions de vida.
Qui va guanyar?
Abans de l'eliminatòria ja es sabia, guanyar guanya Nike, que és el patrocinador dels dos equips. Quants milions de persones han vist els partits i el logo de Nike per tot arreu? Quants milers deuen haver comprat merchandising del Intern i el Barça aquestes darreres setmanes? Doncs això, guanyés la societat anònima (si no m'equivoco diria que ho és, no ho trobo) Intern de Milà o la societat limitada FC Barcelona qui guanyava; segur eren aquestes dues societats però sobretot la Nike Enterprise que les patrocina a les dues.
Ahir hi havia pel carrer, ràbia tristor, gent marxant a casa cabrejada enlloc d'anar a gaudir d'una cervesa amb les amistats, realment no ho entenc com afecta tant...
Ja ho dèiem l'any passat amb alguns amics/gues, si només el 10% de gent que es mou moltíssim per un tema tan insignificant com el Barça, és mogués per transformar la realitat no estaríem com estem. L'any passat Barcelona ciutat i d'altres pobles i ciutats semblaven que estaven en un procés revolucionari amb la gent envaint el carrer, feliç i contenta, i era per la Lliga, Copa i Champions... Aquest any potser no ho veurem, però no em preocupa, espero veure la gent envaint el carrer, feliç, contenta i preparada pel combat aquest dissabte.
Visca el 1r de Maig!
Visca el Barça!
Visca Catalunya!
Us passo un enllaç d'un madridista que diu coses molt certes del partit com la nefasta apel·lació a la èpica del Barça, no calia èpica, calia bon futbol.
Però anem al Barça Inter d'anit:
La prèvia.
Exagerada, que pesadets és horrible, però el marketing i la necessitat de generar diners ja té això, generar expectació, generar il·lusió, generar fum per entretenir a la gent.
No entenc encara com pot haver persones que sentin tan dins seu el resultat d'un Partit, com deia al facebook: "M'agradaria viure a un pais on un periodista fes una arenga amb la força que té aquesta per un tema realment trascendental pel futur de la ciutadania del país i no per un puto partit de futbol." Això diria molt del país i també molt de les persones que hi vivim. Per total que m'afecta a mi, un treballador la victòria o derrota d'un equip de futbol? Poc, i no dic gens, per que tot això genera activitat econòmica que a través dels impostos hauria de repercutir en millors condicions de vida.
Qui va guanyar?
Abans de l'eliminatòria ja es sabia, guanyar guanya Nike, que és el patrocinador dels dos equips. Quants milions de persones han vist els partits i el logo de Nike per tot arreu? Quants milers deuen haver comprat merchandising del Intern i el Barça aquestes darreres setmanes? Doncs això, guanyés la societat anònima (si no m'equivoco diria que ho és, no ho trobo) Intern de Milà o la societat limitada FC Barcelona qui guanyava; segur eren aquestes dues societats però sobretot la Nike Enterprise que les patrocina a les dues.
Ahir hi havia pel carrer, ràbia tristor, gent marxant a casa cabrejada enlloc d'anar a gaudir d'una cervesa amb les amistats, realment no ho entenc com afecta tant...
Ja ho dèiem l'any passat amb alguns amics/gues, si només el 10% de gent que es mou moltíssim per un tema tan insignificant com el Barça, és mogués per transformar la realitat no estaríem com estem. L'any passat Barcelona ciutat i d'altres pobles i ciutats semblaven que estaven en un procés revolucionari amb la gent envaint el carrer, feliç i contenta, i era per la Lliga, Copa i Champions... Aquest any potser no ho veurem, però no em preocupa, espero veure la gent envaint el carrer, feliç, contenta i preparada pel combat aquest dissabte.
Visca el 1r de Maig!
Visca el Barça!
Visca Catalunya!
Us passo un enllaç d'un madridista que diu coses molt certes del partit com la nefasta apel·lació a la èpica del Barça, no calia èpica, calia bon futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada