diumenge, 13 de desembre de 2009

Cloenda Conferència Nacional d'Organització dels CJC

Aquí us deixo el discurset de cloenda de la Conferència Nacional d'Organització dels CJC que es va cel·lebrar el dissabte 12 de desembre:

Aquesta Conferència Nacional d'Organització ha servit per finiquitar el que comentava a l'obertura d'aquest matí, regular el creixement dels CJC en els darrers anys i per tant actualitzar l'esquema organitzatiu així com actualitzar alguns posicionaments polítics al voltant de temes que no tenim ben resolts o que és calia renovar la reflexió.

Així hem demostrat que la Joventut té molt bona salut, que no tenim cap crisi interna a cap nivell, que, òbviament som àmpliament plurals i d'això podem estar-ne orgulloses ja que poques organitzacions, i menys d'organitzacions polítiques ho poden dir, com a mínim no en conec cap. Aquesta bona salut permet, que a partir d'aquesta estructura i concepció de CJC discutida avui i per l'avui, tenir cintura ja que no estem al marge del procés històric ni de la societat on vivim i cal ser maleable.

Aquesta cintura és la que ens permet , vivint en una fase que NO és pre-revolucionària, OJALA, sinó d'acumulació de forces i recomposició de l'esquerra i dels i les comunistes, aplicar un marxisme de manera diferent a cada àmbit d'actuació dels CJC a la societat sogons les condicions d'aquest àmbit.


Enllaçant amb això, i com que no som gent il·luminada, ni un corrent d'opinió esquerranós, ni una secta que diem que som comunistes per dir-ho o per anar sempre amb una gran falç i martell per davant, sinó que som comunistes per entendre que amb i enfront dels i les joves hem de construir instruments plurals, unitaris i sense sectarismes.

Aquesta manera de fer, la realitzem dia rere dia, a nivell d'estudiants amb les assemblees i l'AEP, al territori amb Alternativa Jove, els casals i les vocalies de joves de les Asociacions de Veins, al MO participant a CCOO i Acció Jove (alguns camarades delegats sindicals estant avui a la mani a Madrid) i amb ACTUA, a solidaritat articulant processos de solidaritat amplis, amb les brigades i sobretot anant a buscar la gent jove solidària a les universitats, gent com la d'Estudiants per Llatinoamèrica a la UPF o els Casals de Cuba al territori.

La Joventut ha de ser l'organitzadora, vertebradora, en resum, dinamitzadora dels processos de tots aquests marcs amplis. Que és molta feina? Sí i què? Què som poca gent? Sí i què? Distribuint-nos BÉ i prioritzem feines, fent que l'imminent no ens tapi l'important.

Nosaltres aquests històricament etiquetats de reformistes del PCC i els CJC per entendre que la millora de les condicions dels i les treballadores és intrínsec al procés revolucionari ja que va lligat a la superació de les contradiccions del capitalisme ja que al lluitar pels teus drets reps la formació pràctica de que cal construir un sistema superior.

Camarades, potser la victòria no serà avui, ni demà, però com deia aquell “guerrillero loco” que mataron en Bolívia:

Hasta la Victória Siempre!

Venceremos!

dimarts, 1 de desembre de 2009

Ayer, hoy era mañana

Ja fa temps que no penjo cap cançó i aquesta m'agrada des de que l'Eugenia em va passar aquest bonic disc de tangos. La qualitat del vídeo no es gaire, però es sent bé la música i la veu que és l'important. M'agrada per la nostàlgia però alhora per què mira més enllà a pesar que sap que la pregunta no es pot contestar. A gaudir-la!


Ayer, hoy era mañana
La Chiclana
Me quedó una foto oscura de tu cara clara,
y la huella de tus pasos en la almohada.
El lazarillo me liberó, es un fetiche que ya me robó el pasado.
Y el pasado no lo entiendo, dónde está?
Está escondido en fotos viejas? dónde está?
En el pasado todo el tiempo dura igual,
un mal segundo es una década normal.

Y ya me dicen estás loco el futuro va a llegar, pero no llega más.
Nací ya preparado pero el día de mañana siempre es mañana.

La revolución se postergó y no dije nada,
me dejaron una nota en la mesada.
El comandante se jubiló, la Molotov es un florero en mi ventana.
Y la ventana nos obliga a mirar,
y la mirada nos obliga a pensar,
y el pensamiento nos obliga a preguntar,
y la pregunta no se puede contestar.