dilluns, 30 de novembre de 2009

Eleccions a Hondures i Uruguai!

Mentre a Hondures el colpistes han permès la celebració d'unes eleccions controlades per l'exercit i on l'abstenció ha arribat al 65% a l'Uruguai la participació i les ganes de mantenir i impulsar els canvis del poble han fet que "Pepe" Mújica, del Frente Amplio i ex-guerriller tupamaro, guanyés les eleccions a la presidència del govern. He trobat aquesta imatge i aquest text i l'he volgut difondre, salut i força pels uruguaians i sobretot força i resistència pel poble d'Hondures! Més info al bloc de l'Àngels.


H O Y ( N O S L L E N A D E O R G U L L O ) .

El Pepe vivió peleando
y viviendo así aprendió
de los gritos, del silencio
de las veces que le erró.

Al corso de la etiqueta
de los dueños del poder,
el Pepe miró de abajo
con los que andan sin comer.

Al pueblo que se asustaba
callado el Pepe esperó.
Y dio ilusiones y sueños
a quien jamás lo soñó.

La llave de su esperanza
hoy la gente te prestó
Q U E R I D O P E P E M U J I C A ,
A H O R A T E T O C A A V O S .

dilluns, 23 de novembre de 2009

Ni corruptors, ni corruptes

Farà uns dies escrivia un article sobre la corrupció a la política i dijous passat enllaçava un article sobre La corrupció de les dretes. Avui vull penjar un interessant article d'en Jordi Miralles on parla en els mateixos termes que jo utilitzava pel tema, o podríem resumir en: "Cal, sí, més transparència i més democràcia política, però també democràcia econòmica."

Ni corruptors, ni corruptes per Jordi Miralles

dijous, 19 de novembre de 2009

La corrupció de les dretes

L'altre dia vaig escriure un article sobre la corrupció a la política on no deia res de cap cas concret, només analitzava com els recent casos enlloc de perjudicar la dreta, el que fan es beneficiar-la ja que augmenten el passotisme i la deserció a la participació política de la població.

Avui un amic m'enviava per correu un interessant article d'en Viçens Navarro sobre la corrupció de la dreta i en especial la de la dreta catalana, crec que no té cap desperdici la feina de recuperació de memòria històrica que aporta l'article.

La corrupción de las derechas por Viçens Navarro.

dimecres, 18 de novembre de 2009

Corrupció a la política?

Avui al tren discutia amb un amic de l'esquerra social i implicadíssim a l'associació de veïns del seu barri sobre el tema estrella: la corrupció. Aquesta mateixa discussió la tenia al cotxe de tornada de patinar sobre gel aquest diumenge amb una de les noies que es declarava socialdemòcrata (a l'estil nòrdic) convençuda.

La discussió parteix del meu cabreig a que quan es parla de corrupció es parli només de corrupció política i de quines mesures s'han de posar per controlar que la política, remarquem institucional (ja sabeu que m'agrada dir i penso que tot és política), no es corrompi. Que si nova llei electoral, que si control de les subvencions a les fundacions afins a formacions polítiques, que si control de les finances de les formacions polítiques..., que si es fa ben fet es necessari des de fa temps, tot això en portada i grans titulars de la premsa, tant la més mediàtica com, lamentablement, la majoria de l'alternativa.

És corrupte la política? Sí i No.

És corrupte pel fet que la pressa de decisions està coartada, ja que la ciutadania no pot participar en les decisions a cap dels nivells institucionals (municipal, nacional, estatal...), per tant veiem que la corrupció es dona per la falta de democràcia participativa, per la falta de donar el poder real de decisió al poble. Ara em direu que em surto de mare, però les persones implicades han robat diners de tothom ja que no hi havia control ciutadà sobre la seva actuació a les institucions, apart de que quan un roba o fa "trapis" des d'una institució és conscient que roba a la caixa de tothom i per tant és un/a gran ---- de ----.

No és corrupte la política, només algunes persones s'han corromput. Responguem doncs qui corromp els corruptes? Qui són els corruptors? El que és corrupte és l'economia i per tant el sistema econòmic que no és altre que el neoliberalisme i la seva màxima expressió: màxim benefici en el menor temps possible i sense importar cap de les conseqüències (cap vol dir cap, eh, ni la mort d'humans). Així doncs els corruptors són oligarques vinculats a la gran banca transnacional i empreses i empresaris de la construcció que per forrar-se han fet de tot especulant i destrossant-nos el territori, explotant i matant treballadors en accidents laborals per falta de mesures bàsiques de seguretat, enriquint-se en base a l'especulació del totxo i les borses i deixant als treballadors i treballadores pagant una crisi que no hem provocat però que haurem d'aguantar acomiadaments massius, reducció salarials, reduccions de pressupostos en temes socials i augments d'impostos indirectes com l'IVA, mentre els que l'han provocat riuen als seus despatxos mentre entre totes i tots els cobrim les seves pèrdues (milers de milions d'€ de l'estat, per tant TOTS, a les bosses dels bancs) i perseguim les rates mediàtiques que llencen per desviar l'atenció, o sigui la corrupció d'alguns representants polítics.

A qui li interessa que la política sigui corrupte?

Fem la pregunta d'una altra manera, a qui li interessa que la política tingui menys poder? Doncs a qui vol tenir tot el poder a les seves mans, per tant és als poders econòmics a qui els interessa que la política no tingui poder per intervenir l'economia i controlar-nos una mica. Una mica, per què el control actual deixa molt que desitjar a un país on s'estima un 40% d'economia submergida i un ràtio de frau fiscal superior.

I fem-la encara, d'una altre manera: si la política es corrupte i tots els i les polítiques son iguals (frase mítica) augmenta la desafecció i el passotisme, fent que la poca participació actual als moviments socials i polítics i a les eleccions disminueixi; a qui li interessa això? A qui li interessa que la ciutadania no vulgui organitzar-se per intervenir i millorar la seva vida, crec que la resposta és clara.

Per tant cal tenir clar a qui està beneficiant tot l'assumpte de la corrupció política, a la dreta cavernícola espanyola (llegim PP) que és la gran aliada de la oligarquia estatal relacionada a la banca, el totxo i les màfies, ja que segons totes les enquestes publicades i no publicades, no s'està veient gens afectada pels casos de corrupció ni a les dades de Madrid, ni de València ni de tot l'Estat; a Catalunya amb la nostra dreta nacional no he vist enquestes encara, però podeu comptar que tres quarts del mateix. Si la dreta és manté però es preveu que aquesta corrupció i sobretot el tractament mediàtic i partidista que s'ha donat, comporti una gran disminució de la participació, serà l'esquerra plural (i la revolucionària inclosa) la que patirà les conseqüències i per tant acabarà sent la ciutadania qui torni a patir les dretes neoliberals als govern català i espanyol en un moment en que la crisi econòmica, per molt que diguin de superació, està sent pitjor dia rere dia. No has superat una crisi amb un 20% de la població activa sense feina.

Algunes idees de propostes

Per últim llençar algunes idees de propostes que haurien d'encaminar-nos a realitzar canvis estructurals:

- Cal controlar l'economia. Començant per que tot el sòl fos públic i amb un gran control sobre si és pot construir o no i que si pot fer i que no, continuant per un augment del nombre d'inspectors d'hisenda i de treball per acabar amb el frau fiscal i acabant per proposta impositiva realment distributiva on qui més té més pagui. No estaria mal, com a primer pas, recuperar l'impost de patrimoni i el de successions a nivell estatal, que el PSOE tant alegrement va eliminar.

- Cal enfortir el teixit popular a barris i ciutats, especialment les associacions de veïns i veïnes com a associacions que controlin els poders institucionals.

- Us sona la democràcia participativa? Doncs aplicar-la.

- I els pressupostos participatius? Cal que qualsevol acció pressupostària que suposi un gran inversió sigui exposada a la ciutadania i aquesta pugui intervenir no només de manera individual a consells participatius sinó també a nivell organitzat i des de marcs amplis i amb poder de vet de pressupostos. I per què no que grans inversions públiques siguin referendades per la ciutadania?

Com veieu tot passa per controlar l'economia amb lleis però sobretot per que siguem tota la ciutadania qui ens comprometem a organitzar-nos per fer acomplir aquestes lleis o per exigir-ne de noves. Així que, organitzem-nos i lliutem!

dijous, 5 de novembre de 2009

Una altra entrega de vídeo-muntatge viatger! Salar d'Uyuní i Reserav Avaroa

Doncs tal com deia divendres passat, la sèrie continua, avui us faig a mans una altre magnífica entrega de vídeo-muntatge viatger que ha fet la mateixa companya de la brigada. Si l'anterior es veien impressionants imatges del llac Titicaca i la posta i sortida del Sol des de l'Illa del Sol, en aquest es veu una altre part d'aquell antic llac, la part del sud que va quedar completament assecada i es va convertir en un gran salar d'immenses extensions d'on s'extreu tota la sal que es consumeix a Bolívia i que s'està estudiant exportar.

A més del Salar d'Uyuní també surten diverses imatges de la Reserva Natural Avaroa, com són la Laguna Verde i la Laguna Colorada, el guèiser Sol de la Mañana o lel Arbol de Piedra, gaudiu de nou amb les imatges i fins la propera entrega, que crec que trigarà una mica més.