dissabte, 2 de desembre del 2006

Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Nota de premsa:
Avui, el pèssim escriptor (qualsevol s'autoanomena això avui dia) Marc Navarro a realitzat una roda de premsa per intentar mitigar els rumors sobre qui és l'enemic del que escriu: “Amb l'últim escrit me plantejat l'objectiu de corregir a les persones que per no haver escrit bé els textos anteriors no entenen qui és el meu Enemic”. Igualment lamenta el baix nivell d'aquest text i espera i desitja que les properes entregues: "la inspiració sigui superior i surtin millor".
A continuació us adjuntem íntegrament el seu darrer text:

Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Des de la comandància general s'ha vist absolutament inpostergable realitzar un anàlisi complet i exhaustiu per resoldre els dubtes existents dins del propi exèrcit i sobretot al voltant d'aquest sobre qui-que és el l'Enemic.

Això és necessari per evitar primer de tot malestar entre les tropes i segon per fer callar les veus que sense cap tipus de coneixement ens insulten dient que lluitem per lluitar, que inventem enemics per així seguir lluitant, això no és cert. No s'inventa cap enemic, l'Enemic, existeix, i el definiré utilitzant una conversa entre la comandància i una nova aliada:


  • Aliada: us la heu de jugar sempre donant el 100%, sinó no es viu realment, i si fracasseu es torna a provar, però no es pot ser covard.


  • Comandància: tens raó, pensem igual, però ara no podem lluitar al 100%, masses batalles s'han perdut per no perdre una guerra i es va perdre, ara la guerra es un altra, però l'Enemic és el mateix, alguna cosa que no deixa a les persones ser felices, a nivell mundial això es diu capitalisme, al nostre nivell no te nom, és només l'Enemic.


  • Aliada: hi ha una cosa que es diu esperança, estic convençuda que per força les coses milloren que cal lluitar per poder ser feliç i que no es pot estar amagant el cap sota l'ala.


  • Comandància: No ens amaguem (com diu un aliat: Mai por!), però per guanyar una guerra a vegades cal reunir els exercits, entrenar-los bé i quan estiguin amb la moral a tope sortir a l'atac; no val la pena perdre esforços quan els objectius no son clars. Et podem assegurar que en "l'amor" no som uns covards, però en la guerra som uns estrategues.

L'Enemic, aquests enemic que no deixa ser feliç, no té cap forma, no es res en concret ni ningú, és alguna cosa que fa que la gent no tingui clar que vol, que genera dubtes, que enterboleix la raó, que fa egoistes que treu el pitjor de tothom, que no deixa veure l'estaca on estem tots lligats, que no deixa passar el vent de felicitat, que en definitiva no deixa estimar ni ser estimat.

I per què mai es cansa l'Enemic? Doncs molt senzill, per que no som prous lluitant contra ell, l'Enemic té masses aliats a tots els nivells, fins i tot a dins nostre que no ens deixen veure el bosc darrera dels arbres, que ens amaguen el camí cap a la felicitat.

Contra aquests Enemic lluitem, amb totes les nostres forces, com armes, les idees i l'amor i els canons plens de futurs millors.

Marc Navarro
Comandant en cap de tots els exèrcits.

Una dedicatoria de Llibre

Un dia ja fa temps (menys del que em sembla) vaig escriure això a un llibre, en aquell moment li dedicava a una dona lluitadora, ara a totes vosaltres que sou doblement lluitadores:

Hola bonica,

Com sempre, mai se que regalar a ningú; però vaig pensar que aquest llibre, un llibre que parla de la vida d’una dona lluitadora, et podria agradar. Tu també ets una lluitadora, per sort no has hagut de patir moments històrics i personals tan difícils, ni els patiràs, espero, però crec que quan llegeixis el llibre, allò pel que Margarida va lluitar, durant uns anys va poder viure i és el que ens cal, el que ens portaria a un altre món, el món pel que va lluitar Lenin, el Che, Allende i molts d’altres famosos i encara més d’anònims, entre els qual et trobes.

I en aquesta lluita, en els granets de sorra que aportem ens vam trobar, un dia, en una reunió; i després ens vam conèixer, en majúscules, en aquell paradís caribeny paradigma del món pel que lluitem.

Maca que vegis en aquest llibre més motius pels que lluitar.
Molts petons.
T’estim.

divendres, 24 de novembre del 2006

Discurset del nene al Sopar Revolució

Doncs havia pensat dir això al IV Sopar Revolució, però al final, vaig perdre el paper i vaig improvisar una mica :)

Aquí va el text:


Bona nit,

Tranquil·litat que ja estem acabant la xerrameca, només queda dir una cosa, encara que molt important.

Suposo que en algun moment us haureu adonat que a tot arreu on es parlava d'aquest sopar Revolució sortia la frase: “Cap el 9è congrés, alegres i combatius!”Com la frase indica, a la Joventut Comunista estem de Congrés!

I que vol dir estar de congrés? Dons vol dir que ara més que mai es el moment d'explicar el nostre projecte, d'exterioritzar el que la gent jove comunista pensem sobre el que passa al dia a dia al nostre voltant, a la feina, als llocs on intentem estudiar, als nostres barris i ciutats, a tot arreu on ens movem els i les joves.

I a més de voler explicar el nostre projecte volem que tothom hi participi, que tothom digui la seva, que els hi sembla el que diem i el que pensem, que ens expliqueu les vostres experiències, les vostres, diguem-li lluites, per millorar les coses que passen al nostre voltant. Bàsicament volem que la gent amb ganes de transformar la societat, de construir-ne una de millor ens digui com ho està fent o com ho faria. Per que el nostre objectiu es enriquir-nos, es créixer, es fer-nos grans amb les vostres aportacions i es per això que hem editat la Carta a la Joventut, un fulls, on sobre 5 eixos de treball donem les nostres idees, xerrem sobre:

Emancipació.
Gènere.
Memòria històrica i lluita antifeixista.
Solidaritat.
Joves i dia a dia.

Sabem que hi ha moltes més lluites, moltes més coses sobre les que hauríem de dir la nostra, però volem que ens les digueu vosaltres, que entre tots i totes acabem aquesta carta.

I ara tornant per on començava acabaré d'explicar la frase Cap el 9è alegres i combatius! No ho diem per dir que som alegres, ho diem perquè amb el nostre projecte l'objectiu final que tenim és la felicitat per a totes les persones, ni tampoc ho diem per dir que som combatius, ho diem perquè entenem que cap altre projecte treballa per acabar d'arrel amb les problemàtiques que afecten als i les joves en el seu dia a dia.

Esperem no haver-nos fets pesats.

Amigues i amics: Salut, República i Revolució!
La lluita continua i la festa també.

dimecres, 15 de novembre del 2006

La Guerra de les galàxies III (la resistència contraataca?)

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra personal (por amor luchamos...):

Después del último parte de guerra la resiténcia ha conquistado diversas zonas al Enemigo, este Enemigo se camufla con otra guerra, pero es el mismo y es igualmente peligroso ha hecho que la represión y persecución de los victoriosos haya disminuido o lo perezca al estar enfrascados en una lucha más compleja. En la anterior guerra se luchaba para no perderla y ahora se lucha en una nueva guerra para conquistarla. Esta lucha contra las Estrellas y la Luna (como diria el poeta), es casi más difícil que la anterior, ya que ambos bandos estamos agotad@s por derrotas recientes contra el Enemigo y esto provoca que los enfrentamientos sean pocos y suaves para no acabar de debilitarnos inútilmente.

Los negociadores del intento de conquista pacífica, en encuentro secreto en un bello pueblo del pirineo girondense, han aclarado las posiciones de ambos bandos, nosotros deseamos estar bien y mejorar la situación actual después del destrozo anterior y el imperio celeste: “no quiere liarla”. En opinión de nuestros negociadores esta respuesta es un pequeña victoria ya que implica un tiempo de paz que nos puede permitir cumplir los objetivos marcados.

Las altas esferas militares están convencidas que antes de las navidades esta guerra habrá acabado y son bastante optimistas a que la finalización sea victoriosa. Igualmente informan que el frente Gallego es complicado y si no se conduce bien nuestro aliado podría sufrir demasiadas bajas por culpa nuestra y no lo podemos permitir.

Más información cuando haya novedades en los frentes abiertos.

Marc Navarro, comandante en jefe.


L'he editat, pq hi havia coses que no encaixaven bé amb l'estil que els vull donar als "partes de guerra", bàsicament les referències al enemic no estaven ben fetes.

dissabte, 11 de novembre del 2006

La Guerra de les galàxies II

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra post-electoral comença:

Un cop apareguts els resultats electorals la lluita serà aferrissada per aconseguir el clímax del poder, la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Afortunadament s'ha imposat el seny i dins el parlament s'han resolt el dubtes que tenia la ciutadania, una ciutadania dirigida per un camí post-electoral antidemocràtic, un camí de confrontació, un camí que no porta a enlloc, ho potser si, a la despolitització de la població, que per veure com es baralla gent no els cal mirar els telenotícies ni els debats polítics per que ja tenen Grans Hermanos i Salses Roses.

Tan costa entendre, per part de la dreta que ha de formar Govern qui aconsegueixi una majoria dins el parlament? Que per tant el Govern serà recolzat per una majoria (tan de diputats i diputades com de vots) plural, de nou, afortunadament, plural per l'esquerra.

I ara analitzem el pitjor d'aquestes eleccions, l'organització més votada, l'abstenció. Molta gent tenim clar que aquest model de democràcia representativa burgesa només serveix per desmobilitzar a les classes treballadores, per manipular-les i mantenir-les calladetes per que no molestin als poders econòmics. Es veu que ho estan fent bé, que cada vegada més gent es creu que no val la pena fer res i lamentablement els que ens creiem que es poden canviar les coses, que es poden fer, ja no millor sinó bé estem jugant al seu joc, estem fent les mateixes tonteries en èpoques electorals, mítings per sortir X segons al Mass Media i ens quedem aquí. Res de generar debat, de contraposar models, res d'anar on estar la nostra gent, els i les treballadores, els i les estudiants. Ens hem quedat en el mateix que els partits de dretes o socialdemocrates, no ens ho podem permetre més, hem de ser el carrer, i per ser-ho em d'estar presents al carrer.

No comentaré el sorgiment d'una nova força política, ja ho faré un altre dia, quan tingui més informació, per que la informació ens farà lliures :).

dimarts, 31 d’octubre del 2006

La Guerra de les galàxies I

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra electoral:
Es lamentable que tot sigui una lluita constant, una llàstima que els polítics mediàtics i els seus respectius partits no sàpiguen fer campanyes que atreguin a la ciutadania a participar en política, a interessar-se en saber com funcionen les coses, que només sàpiguen enfrontar-se personalment o amb eslògans buits de contingut, enlloc d’enfrontar programes i propostes concretes i reals. Que arreglin els problemes amb carnets i/o amb txecs, etc..

Tot i sabent com de pèssim està tot, encara quedem polítics en Majúscules, és a dir, persones per les que fer política és intentar millorar el dia a dia de les persones, intentant que aquestes s’organitzin per solucionar col·lectivament les situacions injustes amb les que conviuen. I aquests polítics, aquests que no cobren milers d’euros per canviar el món, aquests son els que hauríem de votar, però es complicat votar-los ja que els líders dels partits (ja no parlem dels partits de dretes, CiU i PP) no recorden, s’han oblidat, quan ells eren polítics en Majúscules, quan feien micropolítica en el dia a dia, ja que la macropolítica, la política institucional, els ha pervertit.

Vull acabar apartant el meu pessimisme i pensant que algun dia arribarem a que els polítics en Majúscules siguin també els polítics mediàtics. I crec que aquest camí el moviment social i polític on estic l'intenta aconseguir, encara que es complicat, però ho estem intentant, potser quan algun dia siguem més grans, aconseguim poder sortir del cercle viciós mediàtic i fer i mostra realment el que es per nosaltres la política.

Propera entrega de la saga 02-11-2006: comentari pos guerra electoral i la guerra personal.

dissabte, 28 d’octubre del 2006

Ultimo parte de guerra:

La lucha ha sido àrdua, lamentablemente al final de una heroica resistencia se ha caído. Las bajas han sido altísimas, especialmente en el cerebro y el corazón del ejército, estas partes tan importantes han sido aniquiladas y costará recuperarlas.

Los restos del dañado ejército cuentan como sucedió:
Unos apuntan a que el problema fue el inicio de la guerra en mayo, aunque lamentablemente ven que este inicio era inevitable, por que ambas partes tuvieron fuertes presiones internas y externas.
Otras explican que las escaramuzas fueron constantes de del inicio y que hacia mediados de agosto y hacia inicio de septiembre nuestras tropas flaqueaban y caían en los diversos i reiterativos ataques. Consideran que se debería haber planteado en firme la retirada antes de sufrir más bajas.
La inteligencia ha informada que el 06-10-2006 por la noche el enemigo recibió refuerzos en Badalona y esas tropas irrumpieron en Mataró la noche siguiente destrozando nuestras defensas que no se lo esperaban.
La alta comandancia veía esperanzas de resistir hasta una victoria en el frente del Ebro, pero igual que en el 1938, se perdió la batalla del Ebro, el viernes 13 por la mañana, y se perdió esta guerra. También considera que las Cuevas dieron una gran ventaja al enemigo igual que lo habían hecho una semana antes en Mataró.
La resistencia posterior fue valiente y lucho con todas sus fuerzas hasta el pasado lunes 23, cuando todas las esperanzas se perdieron definitivamente entre llantos.

La guerra ha sido dura, durísima, pero lo peor está siendo la actual represión que hace imposible hacer vida normal sin ver símbolos de la derrota y de la felicidad del enemigo. La resistencia es débil pero firme y gracias a familiares y especialmente a amigos y amigas las fuerzas se reagrupan y se preparan para la busca de nuevas conquistas, donde amar en paz y felicidad, des del fondo del mar hasta las Estrellas por que por amor seguiremos luchando, por amor seguiremos sufriendo, por amor seguiremos gozando y por amor ¡VENCEREMOS!


Comandante en jefe de todos los ejércitos
Marc Navarro, herido, malherido
25 de Octubre de 2006

La democràtica Europa

Aquest text el vaig escriure cap a finals de maig, la situació ara és pitjor, des del dia 12 d'Octubre la Joventut Comunista Txeca (KSM) ha estat il·legalitzada. més info

La democràtica Europa

Actualment estem patint retrocessos democràtics a Europa, tots encaminats a eliminar la realitat democràtica europea i especialment el pensament socialista i comunista del continent. Un exemple clar va ser l’aprovació per la comissió europea d’una resolució, impulsada pel Partit Popular Europeu, on s’igualava el comunisme i el marxisme-lenisme al nazisme. Aquests revisionisme històric és preocupant ja que vol igualar els lluitadors per les llibertats europeus (entre ells molts espanyols i catalans republicans i de la URSS) que van lluitar contra la lacra del nazisme, i el van vèncer, amb els seguidors del hitlerisme i del fascisme.

Si ja va ser indignant això i va aixecar les veus dels que se som demòcrates i democràtics, tant de polítics, intel·lectuals, gent del món de cultura,... ara l’atac als comunistes és més flagrant, més dur, més antidemocràtic, i és el següent:

Ens em de situar a la República Txeca on el passat gener la Joventut Comunista Txeca va rebre l’amenaça del govern del país, des del ministeri d’Interior, d’il·legalització si no modificava els seus estatuts esborrant les referències al marxisme i al leninisme, aquests contenciós encara està obert i el ministeri encara no ha donat resposta, degut a la solidaritat internacional, que han rebut i estan reben els i les joves comunistes txecs.

Però això no s’acaba aquí ara davant les properes eleccions al Parlament txec s’ha organitzat una campanya anomenada “Samarreta contra el Comunisme”, els organitzadors de la campanya estan regalant samarretes amb el lema “Mata a un comunista per enfortir la Pau”. Els organitzadors de la campanya a més, han fet una crida a robar les Llistes electorals del Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia, que són enviades als votants pels Ajuntaments. Per acabar de rematar la festa el setmanari RESPEKT ha participat també d’aquesta iniciativa il·legal amb la promesa de premiar amb subscripcions gratuïtes de 6 mesos a aquelles persones que recullin el màxim nombre del Llistes Electorals del Partit Comunista.

Aquesta campanya anticomunista sense precedents posa en perill el caràcter democràtic de les properes eleccions a la República Txeca. Per què quan un partit que representa una part de la societat és atacat, no ataques al partit, sinó a la ciutadania, a la que li estas retallant drets democràtics i de participació. Drets que fins i tot el nefast tractat per una Constitució Europea aprovat a farà un any a Espanya admetien.

Aquest atacs demostren que el capitalisme i l’imperialisme no estan segurs, que el sistema econòmic i social que imposen comença a perillar ja que els i les comunistes, els i les altermundistes, estem donant una altre visió de com ha de ser el món i estem guanyant batalles que fan tremolar els ciments d’aquesta dictadura del mercat i que la única resposta que té és imposar per la força la seva postura amb la guerra imperialista (teòricament contra el terrorisme) i amb atacs a la democràcia que tant diuen defensar.

Les persones que creiem en la democràcia no ens podem quedar quietes davant aquests atacs, em de reaccionar, organitzar-nos, per que hem d’organitzar la resposta, per que un altre món és possible.

divendres, 29 de setembre del 2006

Un mail rebut d'una desconeguda

Farà uns dies, vaig rebre un e-mail que em convidava a visitar un blog sobre el sahara. Aquest blog era d'una persona desconeguda, però vaig suposar que havia trobat la meva adreça d'e-mail en el blog d'un iniciativero (dels bons, tampoc tu creguis gaire toni :p) que també escriu molt sobre els saharauis.

Igualment vaig enviar un mail de resposta, preguntant que qui era i d'on havia tret la meva adreça (no fos cas que fos de la CiA) i em va respondre molt amablement dient que havia enganxat una pila d'adreces d'un mail que havia rebut i que si em molestava rebre els seus mails no mels tornaria a enviar. Òbviament vaig respondre, que no m'importava (el blog no esta pas malament) però la vaig amenaçar amb que li faria propaganda del meu blog.

Llavors ahir vaig rebre la seva resposta que em deia (textualment): "Ahir ja vaig entrar al teu blog i continuaré fent-ho. Per moltíssimes raons.". Em va picar la curiositat i vaig preguntar que quines eren aquestes moltíssimes raons; avui he rebut això:

Hola,
perquè ets amic del Toni, perquè ets jove i universitari i a i m'agrada saber com pensen els joves, perquè ets comunista i per a ser-ho de veritat s'ha de ser una bona persona. Ho deia en Tomàs Pàmies, pare de la Teresa i ho deia el meu pare, antic militant del BOC i després del POUM. I no eren només paraules, era la persona més bona que he conegut mai.
Què et sembla?
Salut.

dimarts, 26 de setembre del 2006

Rutina? Qui ha dit rutina?

Avui en teoria he tornat a la rutina (matins de classes a la uni i tardes teoricament a alguna feina que aparegui). Per tant avui tornava a llevar-me d'hora, a l'agradable passeig fins a l'estació, al encara més agradable viatge en el màgnific servei de rodalies Renfe (estranyament avui he anat dret tot el trajecte, i a partir de Premià de Mar ja semblavem anxovetes); res que als 40 minutets arribava a la meva estimada parada d'Arc de Triomf i em mirava l'arc dient-li: “Tornem-hi, que ja és l'últim”.

Igualment tornava avui a perdre el bus nº 39 (és clar tan xerrar amb l'arc!) i veure arribar miraculosament el 51 (un altre bus :p). Això si, l'arribada a la universitat ha sigut diferent, tota la classe estava a la porta de l'entrada, no sé si m'esperaven o és que hi havia algú/na amb influències fumant a l'exterior (gran avenç si surten al carrer a fumar).

Desgraciadament hem iniciat les classes, el curs pinta malament, molta feina i bastant avorrida, però potser serà divertit discutir amb el profe que ens dona Polítiques de les Telecomunicacions (té tota la pinta de ser CiUista) i discutir amb la profe de Microeconomia (si! faig telecomunicacions i es fan fer coses de políques i d'economia) que és búlgara i avui ja s'ha declarat “republicana, liberal y socialista” no sé en quin sentit diu lo de “liberal” pq si és sentit econòmic liberal i socialista no peguen gaire i llavors la seva declaració es resumirà en “sociata de merda”.

He tornat a les classes i desitjo que sigui el darrer any.

Salut! Ja estic cansat d'escriure. Diré alguna cosa aviat, estic pensant un escrit que em donarà molt amics i amiguetes, o com a mínim generarà debat.

PD: segur que hi ha moltes faltes, però no tinc ganes de fer-ho millor, o pot ser no en sé.

diumenge, 17 de setembre del 2006

Una altre visió de la URSS

Tothom ha sentit a parlar de les "barbaritats" que és van fer a Rúsia quan Rúsia s'anomenava URSS, dels milions de morts provocats per la dictadura de Iosiv Stalin, de etc.. Però això va ser realment així?

Bandera de la URSS


Com que no acostumo a empassar-me tot el que em diuen sempre m'ha agradat tenir més d'una versió dels fets i així poder decidir lliurament, gràcies al poder que et dona la informació, que em crec més o menys. Per això em va agradar tan aquest article titulat "Reflexiones en torno a la represión estalinista en la Unión Soviética" de www.Rebelion.org on amb dades descalificadas del Arxiu Estatal de la Federació Russa es dona una visió diferent del succeït a la URSS des dels anys 20 als anys 60.


Que vagi de gust la lectura!
Salut!

divendres, 15 de setembre del 2006