dijous, 29 d’abril de 2010

Qui va guanyar el Barça-Inter? Nike!

La gent que em coneix sap que no sóc gaire futbolero, que em decanto pel Barça però que no el segueixo al dia a dia però si intento mirar el Partits "importants" com el d'ahir. Un barcelonista que s'alegra de que guanyin els equips catalans de les categories superiors com l'Espanyol, el Girona, el Nàstic, o d'altres categories però als que els hi tinc carinyo com el pobre Lleida, el mític Sant Andreu o el desconegut Mataró.

Però anem al Barça Inter d'anit:

La prèvia.

Exagerada, que pesadets és horrible, però el marketing i la necessitat de generar diners ja té això, generar expectació, generar il·lusió, generar fum per entretenir a la gent.

No entenc encara com pot haver persones que sentin tan dins seu el resultat d'un Partit, com deia al facebook: "M'agradaria viure a un pais on un periodista fes una arenga amb la força que té aquesta per un tema realment trascendental pel futur de la ciutadania del país i no per un puto partit de futbol." Això diria molt del país i també molt de les persones que hi vivim. Per total que m'afecta a mi, un treballador la victòria o derrota d'un equip de futbol? Poc, i no dic gens, per que tot això genera activitat econòmica que a través dels impostos hauria de repercutir en millors condicions de vida.

Qui va guanyar?

Abans de l'eliminatòria ja es sabia, guanyar guanya Nike, que és el patrocinador dels dos equips. Quants milions de persones han vist els partits i el logo de Nike per tot arreu? Quants milers deuen haver comprat merchandising del Intern i el Barça aquestes darreres setmanes? Doncs això, guanyés la societat anònima (si no m'equivoco diria que ho és, no ho trobo) Intern de Milà o la societat limitada FC Barcelona qui guanyava; segur eren aquestes dues societats però sobretot la Nike Enterprise que les patrocina a les dues.

Ahir hi havia pel carrer, ràbia tristor, gent marxant a casa cabrejada enlloc d'anar a gaudir d'una cervesa amb les amistats, realment no ho entenc com afecta tant...

Ja ho dèiem l'any passat amb alguns amics/gues, si només el 10% de gent que es mou moltíssim per un tema tan insignificant com el Barça, és mogués per transformar la realitat no estaríem com estem. L'any passat Barcelona ciutat i d'altres pobles i ciutats semblaven que estaven en un procés revolucionari amb la gent envaint el carrer, feliç i contenta, i era per la Lliga, Copa i Champions... Aquest any potser no ho veurem, però no em preocupa, espero veure la gent envaint el carrer, feliç, contenta i preparada pel combat aquest dissabte.

Visca el 1r de Maig!
Visca el Barça!
Visca Catalunya!

Us passo un enllaç d'un madridista que diu coses molt certes del partit com la nefasta apel·lació a la èpica del Barça, no calia èpica, calia bon futbol.


dimecres, 28 d’abril de 2010

Manifest PCC pel primer de Maig

Com sempre tinc el bloc una mica abandonadet, però no es pot fer gaire més, us deixo el manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya de cara al primer de maig. Ens veiem dissabte al carrer!

1 DE MAIG DE 2010

ORGANITZACIÓ I MOBILITZACIÓ FRONT LA CRISI

Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC)

La crisi que ens està colpejant i que ha produït a Catalunya més de 650.000 aturats i aturades no l’han creada els treballadors i treballadores, i per això no són aquests els que l’han de pagar. És producte del capitalisme especulatiu, de l’apropiació de recursos financers per part d’una minoria, l’oligarquia financera, que opera amb un afany ilimitat de lucre a qualsevol preu, fins al punt d’ensorrar projectes de vida amb l’atur, la precarització, les vides hipotecades i engegar en orris el futur del planeta. A casa nostra això s’agreuja per un model de creixement basat en el predomini de l’especulació en la construcció i d’altres sectors, i en les privatitzacions del sector públic que provoquen unes relacions laborals en què augmenta la precarietat, els salaris baixos i l’ocupació amb poca qualificació.

Aquest model econòmic a més está posant en perill el nostre model públic de polítiques socials, amb clares intencions privatitzadores per part de la patronal i la banca, disminuint prestacions i qüestionant el sistema públic de pensions.

De la crisi se’n pot sortir de diverses maneres: cedint a les pretensions de les grans patronals espanyola i catalana, o establint alternatives de defensa i extensió dels sistemes de protecció social i avançant cap a un nou model productiu, tal i com proposen els sindicats i en especial CCOO: és a dir, hi ha sortides conservadores, de dretes, o sortides d’esquerres.

La dreta i la patronal, per aconseguir els seus objectius, volen agenollar els sindicats i l’esquerra, volen imposar polítiques de trencament dels sistemes de relacions col·lectives, on primi l’individualisme i la no-política. Nosaltres i el sindicalisme de classe reclamem solucions polítiques basades en la col·lectivitat, i per tant en sistemes de protecció social públics i solidaris i en un model productiu basat en la indústria respectuosa amb el medi ambient i la creació de llocs de treball estables. En la generació d’activitat económica l’Estat ha d’assumir el paper que li correspon de motor i capdavanter.

Denunciem les pràctiques de corrupció instal·lades a les empreses i també a la política. Els sous i indemnitzacions multi-euro-milionàries, la corrupció fins al moll de l’os del PP a nivell general, que s’expressen allà on estan al govern, com és el cas de Madrid, València, Balears i un llarg etc., i alguns ajuntaments, les fundacions d’Unió Democràtica, els casos Gürtel i el Palau de la Música, la Fundació Trias Fargas, fan palès que les dretes, catalana i espanyola, estan ficades dins de les corruptel·les pròpies del sistema capitalista.

Només la dignificació i l’enaltiment de l’activitat política, la netedat i la vocació de servei a la ciutadania, eliminant les pràctiques alienes a l’ètica, de la qual les esquerres han estat capdavanteres, pot fer que la ciutadania i en especial la classe treballadora participi plenament dins de la vida política i social catalana, i això ho podem fer recuperant l’activitat política a les empreses i seguint lluitant per la unitat dels treballadors i de les esquerres.

Un govern de dretes a Catalunya seria un pas enrere per a la construcció nacional de Catalunya, seria regalar en safata un instrument com ha de ser el Govern de Catalunya als conservadors, que cada cop més es vinculen a solucions autoritàries i feixistes. Només cal veure on estem tots nosaltres en la duríssima confrontació d’aquest procés gens fàcil del nou estatut i de l’atac feixista contra la democràcia i les llibertats utilitzat en el cas Garzón.

Un govern de dretes de CiU+PP a Catalunya esdevindria un instrument per fer pagar la crisi als treballadors, treballadores i sectors populars.

Reforçar i enfortir CCOO, reforçar i enfortir EUiA, i reforçar i enfortir el PCC es la garantia per no lliurar Catalunya a les dretes, per avançar cap a un nou model productiu per a Catalunya, per reconstruir la classe obrera com a tal. És un pas per fer que les polítiques d’EUiA entrin en el món del treball, per la necessària unitat programàtica d’ICV-EUiA en el camí de la unitat de les esquerres, per una nova majoria d’esquerres i de progrés a la nostra nació; reforçar el PCC es donar passes importants cap a la trobada dels i les comunistes disposats a lluitar per a aquests objectius.

Finalment, en aquest 1 de Maig lluitem per l’internacionalisme al costat dels oprimits de tot el món, al costat dels pobles que a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica estan construint el seu futur amb independència i al costat dels treballadors i treballadores que lluiten per un millor projecte de vida i per unes condicions dignes de salari, protecció social i salut.

PER L’AVENÇ DELS SISTEMES PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL.

PER UN NOU MODEL PRODUCTIU

PER UN NOU INTERNACIONALISME DE FRATERNITAT I LLUITA

PER LA UNITAT DELS TREBALLADORS I DE LES ESQUERRES

PER LA UNITAT DELS I LES COMUNISTES

VISCA EL 1 DE MAIG!

dijous, 22 d’abril de 2010

Una altra dedicatòria de llibre

Pel Sant Jordi de l'any passat vaig regalar un llibre a una dona que no volia cap rosa i encara que vaig trigar una setmana en donar-li a ella, li vaig acabar donant amb aquesta dedicatòria escrita pocs dies després de comprar-lo a la darrera pàgina d'aquest. La publico avui per donar idees a molta gent que demà buscarà com dedicar un llibre, espero que tingueu bona vigília de Sant Jordi.

Hola bonica,

Aviat farà un any que ens vam veure per primer cop camí de l'exili i que ens vam conèixer després d'un sopar amb sons caribenys.

En aquest any hem passat moltes coses, algunes millors que d'altres, vam descobrir que ens estimem i volem estar junts, però també hem descobert que no sabem com fer-ho del tot bé.

Jo que com bé dius sóc un "quejica" també sóc un optimista nat i d'aquells que pensen que després del crepuscle que acompanya l'eclipsi que estem passant sempre ve una lluna nova a la que acompanyaran moltes albades compartides.

Així que gaudim de les albades que es depara el futur per compartir, començant per les que passarem d'aquí a poc a Bilbo.

Muxu
Maite zaitut


Com a nota dir que aquesta entrada està esperant publicar-se des del 30 d'Abril del 2009, que va ser el dia en que el llibre va ser regalat.

divendres, 16 d’abril de 2010

La NO salutació al XI Congrés de la UJCE

El passat cap de setmana es realitzava a Casarrubuelos (un poble de la Comunitat de Madrid, bastant bonic i amb alcalde comunista d'Izquierda Unida) el XI Congrés de la Unión de Juventudes Comunistes de Espanya on els CJC - Joventut Comunista de Catalunya anàvem de convidats enlloc de delegats degut a que per diferents motius que no venen al cas, som dues organitzacions totalment alienes.

En el títol dic NO salutació ja que per motius d'agenda del Congrés i dels nostres horaris de vols finalment no vam poder realitzar la salutació durant l'activitat congressual, però m'agradaria com a mínim penjar-la aquí per si algú li interessa ja que la tinc en format digital.

Potser la setmana vinent, un cop hagi acabat els documents (a pesar de no tenir les més de 1300 esmenes) , faré una valoració del que vaig percebre allà i del extret dels documents.

Aquí us deixo la breu salutació:

Bona tarda camarades,

Primer de tot una abraçada revolucionària dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut Comunista de Catalunya, al XI Congreso de la UJCE.

Queríamos empezar nuestro saludo exponiendo la situación en Catalunya donde hay que hablar del Govern d'Esquerres i Catalanista como el único gobierno de Europa (exceptuando Chipre) que es de izquierdas y realiza políticas de izquierdas como seria el mantenimiento y augmento del gasto social mientras se recorta en el estado español 50.000 millones de € en gasto social, curioso que defensa aumente, y ya no hablemos de Europa o en especial de Grecia. Que este Govern ha realizado políticas con las que los comunistas no estamos de acuerdo y lo hemos expresado, como por ejemplo la Ley de Educación que PSC y ERC pactaron con la derecha Convergente para mantener financiadas escuelas de élite y religiosas en contra de sindicatos, AMPAs y nuestra coalición ICV-EUiA. Puntos así no quitan que sin nuestra presencia se hubiera eliminado el impuesto de sucesiones (que PSC y ERC proponían y CiU y PP anhelaban), impuesto básico para mantener unos ingresos indispensables para el gasto social y de los que quien más tiene más paga. Por ser este gobierno un avance los y las comunistas catalanes apoyamos este gobierno y trabajamos por fortalecer EUiA y también ICV-EUiA para conseguir de nuevo una mayoría de izquierdas que impida un gobierno de derechas CiU+PP, para esto todos y todas las comunistas españolas a través de Izquierda Unida deberemos trabajar, por que Catalunya inicio un ciclo de cambio de derechas hacia izquierdas y si queremos que se mantenga y mejore, sólo esta en nuestras manos.

Igualmente que mantener y tirar a la izquierda el Govern de la Generalitat, es estratégico que en el proceso de elección de delegados sindicales les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya se consoliden como primer sindicato del país y que CCOO Confederal se mantenga también primero a nivel estatal, no es lo mismo que CCOO sea el primer sindicato del país a la hora de negociar que que lo sea UGT, en eso tenemos mucho a ganar, como ya fue un gran victoria el giro que dimos en CCOO Confederal que se esta notando y debemos profundizarlo llevando la política al sindicato y a los tajos, recuperando el sindicalismo de clase y construyendo conciencia de clase obrera entre los y las trabajadoras.

Además debemos tener en cuenta que actualmente el Movimiento Estudiantil en Catalunya se encuentra muy debilitado después de las luchas maximalistas anti-bolonya del año pasado que movilizaron pero no organizaron en base a objetivos concretos y quemaron al estudiantado, en ese frente tenemos mucho trabajo a hacer los y las comunistas en AEP y en Estudiantes en Movimiento.

Queremos continuar con la expresión de un convencimiento que heredamos des de la fundación de los CJC y del PCC, pero que se acentúa por el momento de crisis del modelo neoliberal, que no del capitalismo, en el que nos encontramos que nos demuestra que es más necesario que nunca trabajar por la unidad de la clase trabajadora, por la unidad de las izquierdas y también por la unidad de los y las comunistas. Es por eso que para nosotros es un orgullo participar en este Congreso, también lo fue en 2006, y creemos que es una demostración que la relación entre comunistas catalanes y del resto del Estado mejoran, aunque somos conscientes que falta camino por recorrer, pero como decían los documentos del último congreso del PCC:

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

No querríamos robaros más tiempo, que tenéis mucho trabajo que debe ser, y estamos muy convencidos que lo será, provechoso para vuestra organización y sobretodo para la juventud española.

Salut i bon treball!
Viva la UJCE!

dimecres, 14 d’abril de 2010

14 d'Abril, la III Republica arriba a la Blocesfera!

euia-republicana.jpg

La blogosfera de IU proclama la III República

Por si no lo sabían ustedes, hoy 14 de abril se ha proclamado la III República Española. O al menos con esta premisa diversos blogs del entorno de IU la mayoría de los cuales integran el agregador www.iloveiu.org

Así, los internautas han podido disfrutar de visiones nostálgicas, reivindicativas, humorísticas, líricas e incluso heroicas de lo que podría ser el proceso y las consecuencias inmediatas de las instauración de la República en España, en un ejercicio de política-ficción que, según los responsables de la iniciativa, servirá para que se reflexiones sobre la democracia española y se tome conciencia de la necesidad de un cambio en el modelo de Estado.

Los post, muchos de ellos adornados con la bandera tricolor y animados sonoramente con el himno de Riego, son:

Àngels, Grândola, , Hugo Martínez Abarca, Domingo Benito, Javier Mesonero, Antonio Rodríguez, Victor Casco Ruiz, Fernando Jiménez, Kabila, José Vicente Verdú, Los pies en la calle, Viramundeando, Roberto Cacho, Toni Barbará, Imagina, A sueldo de Moscú, Sergio García, Tania Sánchez, Nerea Gálvez, Alvic, Jesús Santos Corral, Ventanas del Falcón, , Pedro Mellado, Viul, ceronegativo y Mi lugar en el (otro) mundo (posible)

Por su parte, el blog Dempeus per la salut púbica ha reproducido la Llei d'Avortament de la Generalitat Catalana republicana que durante mucho tiempo fue una de las más progresistas de Europa.