5000 motius per l'Ateneu Roig

L'Ateneu Roig és una entitat sòciocultural amb voluntat de participar en la transformació de la nostra societat des de l'àmbit de la cultura i a través de la mobilització social de base.

És un projecte obert, apartidari i asindical, però profundament polític que pretén contribuir a una cultura d'esquerres crítica, solidària i radicalment democràtica. Com a iniciativa independent i autogestionada, és sostinguda per mitjans propis, bàsicament a través de les quotes dels socis i sòcies.

L'Ateneu Roig és un espai on hi arrelen projectes individuals i col·lectius que pretenen contribuir a la millora de la societat, reforçant els lligams entre el món de la cultura i els moviments socials. L'Ateneu en els gairebé dos anys de vida que té ha donat cabuda a moltes iniciatives i grups d'acció i pensament i vol seguir fent-ho, però ara necessita l'ajuda de tots i totes.

Per poder seguir amb la seva activitat l'Ateneu ha iniciat una doble campanya econòmica, una campanya de creixement de socis i sòcies i una campanya per recaptar 5000€. Tots i totes patim la crisi, però sense espais com el de l'Ateneu Roig de ben segur que serà més dificil aconseguir una sortida social a aquesta crisi que no és crisi sinó estafa.

Perquè entre tots i totes fem l'Ateneu... Col·labora!

Podeu consultar la web de l'Ateneu o veure més informació sobre la campanya 5000 motius per 5000 €.

Comissió de Barris de l'#acampadaMataró: per què, què, com i cap a on

Durant la segona o tercera setmana de vida del moviment 15M a Mataró a una assemblea és va proposar que s'havien de començar a organitzar els barris i que per això calia per una banda parlar amb el teixit social existent als barris (especialment amb el moviment veïnal organitzat a les associacions de veïns i veïnes, AAVV en endavant) i per l'altra mirar les possibilitats que teníem de desenvolupar assemblees de barris.

El motiu d'organitzar els barris era que hi havia molta gent que està d'acord amb el moviment, com demostraren les cercaviles des de Rocafonda i des de Cerdanyola, però no venia a les assemblees de Plaça Santa Anna (St. Anna en endavant) i que possiblement aniria a una del seu barri. A les següents assemblees de St. Anna es va anar passant una fulla on les persones s'apuntaven amb nom, correu electrònic i barri per participar a la comissió de barris. Així va néixer la comissió i va començar a avançar reunint-se dos dies a la setmana (dimarts i dijous) i iniciant roda de reunions amb totes les AAVV i amb la Federació d'AAVV de Mataró (FAVM en sigles) per copsar quin suport tenia el 15M per part d'aquestes organitzacions i per veure com podíem treballar conjuntament en les assemblees de barris.

Per realitzar aquestes reunions les persones que participàvem a la comissió ens vam repartir els barris, ja sigui per proximitat geogràfica o per proximitat sentimental, de tal manera que cada barri de Mataró tingués una persona o persones de referència dins la comissió que es trobés amb l'AAVV del barri, que coordinés les persones d'aquests barri i que, si es podia, tirés endavant feina al barri.

Es va realitzar una prova pilot d'assemblea al barri dels Molins que a pesar de que van venir unes 40 persones no va agafar bona dinàmica i això ens va fer plantejar que si es feia una assemblea nova a un barri havíem de dur idees per dinamitzar-la i no anant tant a la babalà.

Així que per difondre més el moviment i ajudar a sorgir l'assemblea al barri la comissió va iniciar la els punts d'informació als barris aprofiten les festes majors d'aquests, això s'ha fet a Pla d'en Boet, a Peramàs-Esmandies, a Molins, a la Llàntia... amb repartiment de materials i intervenció des de l'escenari. A més coordinadament amb les AAVV han anat sorgint assemblees de barris, que actualment estan funcionant quatre: l'Havana, Cerdanyola, Molins i la Llàntia; a més d'estar en procés, una vegada s'ha desacampat St. Anna, l'assemblea del barri Mataró Centre.

Han quedat pendents per falta de temps o de mans les dels barris Rocafonda-L'esperança-Ciutat Jardí, Pla d'en Boet i Cirera. Que caldrà parlar d'iniciar-les de cara al setembre sempre en base a que tinguem gent interessada en tirar-les endavant.

Una vegada passat l'oasi estiuenc on el país s'atura i la ciutat encara més amb l'arribada de les Santes i l'agost, la comissió de Barris i les assemblees van decidir tornar-se a veure a partir de la primera setmana de setembre. Ara tocarà veure com de ràpid s'encenen els motors i a quin ritme; ja que les assemblees tenen molta feina a realitzar i una d'aquestes és definir el cap a on anem, és a dir que fan les assemblees dels barris i com es coordinen entre elles.

Si ve durant l'estiu s'han realitzat alguns intents d'assemblea de Mataró per discutir el tema de l'organització del Moviment a Mataró, la participació ha sigut minsa i per tant caldrà tornar-ho a parlar. Així doncs potser estaria bé que abans de parlar a l'assemblea de St. Anna com s'ha d'organitzar el moviment es parlés abans, o en paral·lel, als barris i així comencéssim ja a estructurar el Moviment d'abaix cap a dalt, de les assemblees de barris cap a la de ciutat.

Així doncs la feina dels barris seria desenvolupar les idees generals (inclusió no a la xenofòbia, defensa dels serveis públics i dels drets de treballadors/es, democràcia real participativa,...) del Moviment al barri ha poder ser de manera conjunta amb les organitzacions existents al barri, especialment les AAVV, però també les AMPAS, els col·lectius de treballadors dels serveis públics del barri, els comitès d'empresa de les empreses del barri, col·lectius de migrant... creant així xarxa; però també en coordinació amb la resta d'assemblees de barris, fent propostes de treball comú. Òbviament als barris també es poden crear comissions específiques com la de difusió, o en un barri on hi hagués un conflicte important amb el tema d'educació doncs la d'educació coordinant sempre amb l'assemblea d'educació de Mataró si hi hagués o amb la d'algun altre barri si hi hagués.

Aquesta coordinació entre assemblees necessitaria doncs d'un marc estable on desenvolupar-se, aquest marc podria seguir sent la comissió de barris, però una comissió de barris estructurada de tal manera que cada barri envies com a mínim un parell de persones, un parell per garantir que com a mínim una pot anar-hi, per comentar que s'està fent al barri i per recollir el que s'està fent a la resta de barris i d'aquesta manera interconectar-los. A més caldria que a la comissió hi hagués gent dels barris que encara no tenen assemblea amb l'objectiu d'aconseguir la necessitat de creació d'aquesta parlant amb les orgs. del barri, parlant amb la gent del barri, fent difusió del Moviment fins aconseguir la màxima: a cada barri assemblea!

I dins d'això com queda l'assemblea de St. Anna? Hauria de quedar com àgora, com espai de trobada col·lectiu on posar en comú totes les experiències dels barris, de les assemblees sectorials com la d'educació o habitatge, de les propostes comunes per fer a tot Mataró totes les assemblees de barri, de sector... Sent un espai per tant no de treball diari, ja que aquest s'ha de fer a les assemblees de barri o de sector, sinó d’interconnexió de tot el Moviment de la ciutat.

Així que toca tornar a començar, tenim una base ja creada sobre la que expandir les idees del Moviment i donar-li més força o més vida, per que com hem vist aquest estiu els atacs no s’aturen i les imposicions de retallades de drets tampoc, fins i tot a nivell constitucional.

Barrios o Muerte, Venceremos!

ICV-EUiA, a Mataró un canvi de model econòmic i territorial

L'altre dia en us parlava d'història acompanyat les meves paraules amb unes d'en Romuald. Avui toca tenir clar que sortirem de la crisi amb la lluita i amb les alternatives d'una nova economia basada en la formació, la recerca i la investigació (explotant al màxim les potencionalitats del Tecnocampus) i amb un model territorial que protegeixi el que tenim i no realitzi infraestructures innecessàries com la mal anomenada "ronda de Mataró".

Per tant si cal lluita cal més ICV-EUiA, si calen alternatives cal més ICV-EUiA i si ens cal un model territorial sense amenaces cal més ICV-EUiA.

Avui de nou us deixo amb algú, així que Salvador i Dolors l'audiència és vostre:



Resteu atents i atentes, per què continuarà!

NOTA: La utilitat d'aquests vídeos, dependrà de la vostra col·laboració, us prego que el reenvieu per correu a les vostres amistats, familiars i companys de feina o d'entitats, i que el feu circular per blogs, facebook, twitter i demés xarxes socials.

Per què no faré Vaga General demà

L'escenari abans del 29 de Desembre, era clarament de vaga general (VG) entre el 25 de gener (votació a les Corts del Pacte de Toledo) i el 28 de gener (Aprovació per decret de les noves retallades) ja que no hi havia cap intenció per part del Gobierno de diàleg. Però aquell dia el Gobierno obre les portes a la negociació i CCOO recupera la proposta ja realitzada al desembre del 2009 per intentar arribar a un acord global sobre jubilació, mesures socials per sortir de la crisi (pla foment treball joves i majors 55 anys), reforma laboral, pensions i negociació col·lectiva on participin de l'acord el Gobierno, els sindicats, la patronal i la resta de formacions polítiques, això és el que aprova el Consejo Confederal de CCOO de l'11 de Gener (mireu la web de ccoo.org i de la Fundación Primero de Mayo on està tota la info) amb 158 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions. Tot Catalunya va votar a favor. (Per més info mireu també el pdf d'un membre de Críticos amb la posició d'aquests i les conclusions del que farán).

Com podeu llegir al pdf anterior, la UGT ha rebutjat qualsevol mobilització de caràcter general durant el mes de gener, això ve donat a que diverses federacions de la UGT (entre elles la de Catalunya) pressionen a la seva direcció confederal, i en concret a Candido Mendez, per aturar les mobilitzacions ja que és CCOO qui està dirigint i capitalitzant el procés, això és el que desencadena els fets de gener d'anul·lació de la mobilització estatal del 22 de Gener per evitar generar tensions a UGT i que aquesta es despengi de la estratègia de lluita comú. Tenir també en compte que la UGT no vol desgastar més els seus (PSOE) de cara a les municipals i també que el PSOE està veient el desgast (14 punts el PP per sobre segons l'última enquesta) i vol arribar a un acord.

Penseu que un escenari de pacte unilateral d'UGT amb el Gobierno i CCOO anant a la VG seria un escenari desastrós per la classe treballadora espanyola. Com exemple tenim la Nissan on l'empresa planteja un referèndum en base al discurs de la por preguntant a la plantilla si accepta congelació salarial i treballar 15 dissabtes anuals sense cobrar i així la matriu de Nissan assignarà la producció de la nova pick-up a la planta de BCN; en aquesta situació CCOO i CGT es planten pel no (UGT recolza el sí) dient que no s'ha d'acceptar la retallada pel fet que era un retrocés respecte el conveni aprovat feia poc, que la pick-up ja estava assignada a BCN i la marxa enrere de l'empresa era només per atemorir, ja que BCN és la única planta de Nissan amb la tecnologia i formació dels treballadors suficient per fer la pick-up i com últim argument, que s'havien rebut diners públics per que vingués la pick-up a BCN i hi havia un acord Nissan matriu-Generalitat que ja estava signat i que Nissan ja havia anunciat. Finalment guanya el sí i per tant la classe treballadora surt molt perjudicada del procés de lluita tant a Nissan com també a nivell general al ser una demostració de divisió i per tant feblesa front les agressions patronals.

Les VG ni són un fi en si mateix, sinó una part més de la lluita per aconseguir millores per la classe obrera, normalment de caire econòmic en base a discutir la distribució de la plusvàlua; ni les organitzacions socio-polítiques (IU), ni els partits polítics les han de convocar, sinó que els sindicats i si pot ser de manera unitària per no trencar ni la unitat dels i les treballadores ni la unitat sindical. (per més info sobre això llegir article d'en Toni Salado, especialment la intervenció de Gregorio Lopez Raimundo al CC del PCE del 1977).

Respecte la VG convocada pel 27 de gener cal tenir en compte que ni el sindicat majoritari del país i de l'estat, CCOO, ni el segon sindicat, UGT, han convocat a la VG, però el que és més important és que als centres de treball no està havent ni assemblees de treballadors per preparar la VG ni arribant informació de la VG i els pocs díptics que s'han vist a Catalunya són més d'atac a CCOO que de propostes de solucions.

La VG a Euskadi cal llegir-la en clau nacional per una banda les lluites sector independentista tant aberzale (esquerra independentista extraparlamentària d'allà) com demòcrata-cristians (PNV) amb el PSE i PP al Govern i també ha intentar un desgast a nivell sindical de CCOO ja que en les darrers quatre anys ha passat d'una representació del 13% i tendència descendent, a una representació del 27% i tendència en augment.

La VG a Galiza és més sorprenent, però es pot entendre pel fet que al sindicalisme gallec li cal reivindicar-se. La Intersindical Galega ha convocat en base a les seves relacions internacionals i per competir amb la UGT que és la hegemònica a Galiza. Apart que des de fa anys que no volen cultivar gaire la relació amb CCOO ni UGT.

Com a nota internacional, a les reunions de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), on EUiA és membre (també IU i el PCE), tot el sindicalisme europeu enveja el sindicalisme espanyol per la capacitat de negociació que té, ja que a Portugal, França, Itàlia, Grècia totes les reformes s'ha fet sense cap tipus de negociació ni prèvia ni posterior amb el moviment obrer organitzat sindicalment, per tant hem de saber aprofitar la oportunitat de negociar, així que ara el que ens toca doncs és informar, explicar i debatre aquest canvi del discurs sindical, us recomano llegir el següent article d'un company de CCOO sobre el tema.

Tenint en compte que som nosaltres qui estem posant els morts en aquesta batalla: més de 4,5 milions de persones a aturades (i ja veurem els números de la propera Encuesta Población Activa que suposo rondaran els 5 milions), sous que sinó són congelats pugen un IPC del 1,2% mentre llum puja un 10% i gas gairebé el 5% els i les comunistes que hauríem de fer apart d'informar, explicar i debatre:

1. Refermar el discurs de quin sindicalisme necessitem, que és un sindicalisme socio-polític, és a dir, que CCOO ha de fer política i ha de polititzar la seva gent a més de fer “assistencialisme laboral”, per què és la única manera de tenir un sindicat útil per la classe obrera i lluitar contra la burocratització latent d'aquest. Això s'està donant, un exemple és la trobada de delegats (les dues fotos són d'allà) que hi va haver dijous 20 de gener a la Farga de l'Hospitalet amb més de 4500 persones i on els sindicats parlaven de política i no només de sindicalisme, per tant cal preservar i enfortit aquesta capacitat de lluita política des dels sindicats, ja que eleva la consciència de la gent del sindicat i els fa anar més enllà de les lluites sindicals.

2. Ens trobem en una situació d'acord i confrontació on cal acordar el que es pugui i mobilitzar el màxim per aconseguir com objectiu minimitzar els danys. Això passaria per mantenir el poder contractual dels treballadors, que és la base del sindicalisme de classe i sense el qual ens quedem sense sindicats de classe. NOTA: El poder contractual és la negociació col·lectiva actual en que en base a un conveni marc estatal és fan convenis provincials o d'empresa que es basen en aquests però el milloren per la força que té el MO a la zona/empresa. La negociació col·lectiva dels convenis és basa en la ultraactivitat que és el que vol eliminar el Gobierno i la Patronal. La ultraacitivitat d'un conveni és que quan un conveni caduca (solen ser tri o bianuals) el conveni es manté vigent fins que es signa un nou conveni entre sindicats i patronal, per tant a la taula de negociació parteixes del conveni antic (portés a la motxilla uns drets ja adquirits amb lluites i convenis anteriors) i per tant negocies en base a millorar-lo, i sinó doncs es manté el que hi ha, encara que estigui “caducat”. La proposta d'eliminar la ultraactivitat fa que t'haguessis a negociar partint des de zero, per tant tenint la motxilla buida de drets ja guanyats en les lluites anteriors i sortint a negociar amb molt males condicions. (espero no equivocar-me al explicar això, no sóc cap expert)
   

3. Recolzar totes les mobilitzacions convocades pels sindicats com les ocupacions de les seus de la Seguretat Social el 25 de Gener o les manifestacions vàries (com a Múrcia) però sobretot tirar endavant la ILP contra la Reforma Laboral portant-la als centres de treball, als centres d'estudi i universitats, als barris... especialment després de constatar el fracàs ja anunciat d'aquesta, per què després de sis mesos de l'aprovació de la Reforma Laboral l'atur no ha disminuït, sinó que ha augmentat.

Cal tenir present a més tres coses, la primera que el MO organitzat és dèbil (CCOO major sindicat del país nomes 1,2 milions d'afiliats vs 4,6 milions de persones sense feina) amb una classe treballadora poc conscienciada, ¿o no recordem el que vam suar per aconseguir fer tirar endavant la VG del 29-S? Per tant ens trobem en el paradigma resistència o mort per la correlació de forces que hi ha a les Corts, per l'hegemonia social i ideològica de la dreta i per la feblesa general de l'esquerra transformadora i la situació de dretanització de tota Europa. La segona seria que una VG és fa per guanyar-la, ja que la VG és la última acció de fora que ens queda als i les treballadores per exigir els nostres drets i per tant o és victoriosa o la derrota serà difícilment recuperable a més tenint en compte la situació dita anteriorment. I finalment, la següent encara que conjuntural però ben real, és que en mig de la cuesta de enero no és el millor moment per fer una VG quan la classe treballadora està encara més en números vermells després de les festes nadalenques.

Lo advertimos, no es una inocentada

Tal como advertimos, no se trata de ninguna inocentada. Zapatero se sometió a las autoridades europeas y los "mercados" y quiere que se apruebe el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011. Mantiene su promesa a los poderosos contra los intereses y los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

Izquierda Unida tiene en marcha una campaña contra los recortes sociales aprobados por el gobierno Zapatero, contra las políticas neoliberales que defienden tanto el gobierno estatal, como los regionales del PP. Es necesaria una alternativa de salida social a la crisis. Para IU, es necesaria la convocatoria de nuevas movilizaciones, incluso de una nueva huelga general, como forma de contestar en la calle las políticas neoliberales y de recortes de los derechos de los y las trabajadoras y la mayoría de la sociedad ya que ampliar la edad de jubilación y los periodos de cotización no solucionarán nada. La solución pasa por augmentar los ingresos y para eso una buena manera es generar más lugares de trabajo o aumentar los impuestos a los que más tienen además siempre defendiendo los servicios públicos.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero, su gobierno (que cuentan con el apoyo del PP y CiU) y apoyaremos todas las convocatorias de movilizaciones que se realicen:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa,Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra, A bloguear, a bloguear

El PCC ja té nova direcció

Després que el passat gener el XII Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya escollís el seu nou Comitè Central, ahir 6 de març aquest Comitè Central (CC) es va reunir per segon cop per realitzar un debat sobre la situació política, marcar les línies principals a seguir, escollir el nou Comitè Executiu i el nou Secretariat del Partit.

En Joan Josep Nuet va presentar l'informe que és composava de cinc punts principals:

- Un primer valorant molt positivament el XII Congrés i concluint que: "Ara toca a aquest CC desenvolupar els acords del Congrés i posar en marxa tota l’estructura partidària per debatre políticament les conclusions, els documents polítics i la resolució política de forma especial i aquest document del CC del 6 de març que ja comença a posar el fil a l’agulla."

- Un segon punt és un anàlisi del moment del capitalisme actual, passant per una explicació històrica que no deixava lloc a dubtes que la bombolla havia d'esclatar, per tant la tasca del Partit és: "conèixer, combatre i proposar alternatives al capitalisme en la seva fase de globalització neoliberal a nivell econòmic, social, cultural i institucional. Fer-ho des d’un punt de vista global i desenvolupar-ho en marcs locals (siguin territorials, d’empresa, de centres d’estudi, recerca i universitat o d’àmbits especialment relacionats amb els drets socials com la salut, l’educació i d’altres. Interconnectar les lluites en l’àmbit de Catalunya, Espanya i Europa amb la dimensió internacionalista i solidària d’aquestes"

- Un tercer punt centrat en una agenda per Espanya i Catalunya on tenim un calendari ben apretat i caldrà per una banda a Catalunya: "que la batalla política, electoral i mediàtica té i tindrà profundes repercussions econòmiques i socials si guanya la dreta i governa o si ho fa l’esquerra. Per això el Partit ha de prioritzar al costat de la reflexió, el creixement partidari i l’articulació social, el ple suport al creixement organitzatiu i social d’Esquerra Unida i Alternativa per, conjuntament amb ICV, desenvolupar les propostes programàtiques i les accions polítiques que col·loquin la Coalició ICV-EUiA en una posició de força per assegurar una majoria d’esquerres que possibiliti un Govern que desenvolupi una nova fase de polítiques d’esquerres per i amb una majoria social d’esquerres a Catalunya. " una majoria social d'esquerres que proposi: "un pla alternatiu que permeti una sortida social i progressista a la crisi en benefici dels treballadors, treballadores, sectors populars, autònoms, pagesia i petits i mitjans empresaris. Aquest acord requereix la participació de l’esquerra parlamentària sense exclusions i el sindicalisme de classe, al costat dels moviments socials que qüestionen les polítiques neoliberals." i per l'altra banda cal al: "conjunt de l’Estat Espanyol, seguir treballant amb el mateix objectiu de fer convergir l’alternativa política i social en un pla de propostes per sortir de la crisi per l’esquerra. Prenen una importància cabdal les posicions del sindicalisme de classe d’UGT i especialment de CCOO que fins ara han aconseguit frenar les envestides de la patronal i que estan actuant de principal fortí de la resistència contra l’ajust conservador." i a més el PCC: "Hem de seguir reforçant Izquierda Unida, apostant pel seu creixement i la seva refundació amb criteris d’ampliació política a tots els espais de l’esquerra que qüestionen les polítiques neoliberals i al mateix temps de plena correspondència amb les organitzacions socials alternatives, i de forma profunda, estratègica i regular amb el sindicalisme de classe i específicament amb CCOO."

- El quart punt sobre com el Partit ha d’actuar com a organitzador intel·lectual de les resistències en xarxa. El partit "ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica." impulsant tots els "moviments en què els comunistes treballem colze a cozle amb d’altres revolucionaris i progressistes"; on el Partit hem d'"esdevenir una important fàbrica d’idees,"

- finalment una proposta de Comitè Executiu, Secretariat que conjuntament amb una direcció ampla de Comitè Central i Comitès de Federacions i Àrees han d'encaminar el Partit en aquest nou període. Posaria el llistat del nou CE i Secretariat però no les tinc en digital i picar-les ara em fa una mica de mandra, segur que a la web del PCC ja es publicarà. Ja tinc el llistat:

COMITÈ EXECUTIU

1. ADELINA ESCANDELL. Coord. C. Executiu

2. ROSA BOFILL. Coord. C.C.

3. JOAN LOU. Festa Avant

4. JOAN SAMIT. Director Avant

5. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

6. JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

7. MIGUEL PELAEZ . Responsable Federació Mov. Obrer

8. JORDI RIBÓ. Direcció CCOO

9. JOSÉ FUENTES. Direcció CCOO

10. MERCÈ CIVIT. Responsable Fed. Mov. Unitari i Territorial

11. JORDI MIRALLES. Coord Gral. EUiA

12. GUMI TORRESCUSA. Responsable Federació Tècnics P. i Quadres

13. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

14. TONI FRANCO. Responsable Federació Mov. Popular

15. XAVI CUTILLAS. Responsable Internacional

16. FINA MATEO. Responsable Ensenyament

17. JOANA MARINÉ. Responsable Comunicació i Xarxes Socials

18. SANDRO MACCARRONE. Responsable Fed. Universitat

19. LUIS JUBERIAS. Director Realitat

20. MANUEL MORENO. Responsable Cultura

21. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

22. CELESTINO SANCHEZ. President Fundació Pere Ardiaca

23. MARC NAVARRO. Secretari General dels CJC

24. ENCARNA TARRIAS. Responsable Dona

25. TONI BARBARÀ. Responsable Salud

26. JORDI GARRELL. Responsable de Solidaritat

27. RAÜL VALLS. Responsable Sostenibilitat i Sobirania Agro-Alimentària

SECRETARIAT

1.JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

2. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

3. RAFA SOLORZANO. Organització Comunicació i Xarxes Socials

4.JUANJO FERNANDEZ. Organització Fed. Unitària i Territorial

5. BEGOÑA SIMÓN. Organització Fed. TPQ

6. ANNA MAICAS. Organització Fed. Mov. Popular

7. ALBERTO FERNANDEZ.Organització Fed. Mov. Obrer

8. ALBA DE LAMO. Organització Avant i Realitat

9. ANNA MALLOL. Organització Fed. Universitat

10. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

11. ABRAHAM CEMBRERO. Organització Fundació Pere Ardiaca

12. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

13 ALBERT CLARET. Organització CJC

14. EDUARD ALTÉS. Organització Fed. Solidaritat

15. — Organització Festa d’Avant

Responsables de les Federacions i Àrees (només s’en citen alguns i no els comités al complert)

FEDERACIÓ DE MOVIMENT OBRER

Miguel Peláez / Alberto Fernández

FEDERACIÓ DE MOVIMENT POPULAR

Toni Franco / Anna Maicas /

FEDERACIÓ DE MOVIMENT UNITARI I TERRITORIAL

Mercè Civit / Juanjo Fernández / Toni Salado

FEDERACIÓ DE SOLIDARITAT

Jordi Garrell / Eduard Altés

FEDERACIÓ TPQ

Gumersindo Torrescusa / Begoña Simón / Luís Juberías

FEDERACIÓ UNIVERSITAT

Sandro Maccarrone / Anna Mallol

COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Marc Navarro / Albert Claret

ÀREA DE LA DONA

Encarna Tarrias / Pilar García

ÀREA D’ENSENYAMENT

Fina Mateo

ÀREA DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

Joana Mariné / Rafa Solórzano

ÀREA D’ECONOMIA

Àngels Martínez Castells / Enric Serradell

ÀREA INTERNACIONAL

Xavi Cutillas / Ceferino Alonso /Carles Pèriz/Albert Company

Espero que hagi estat interessant el resum.

Ni corruptors, ni corruptes

Farà uns dies escrivia un article sobre la corrupció a la política i dijous passat enllaçava un article sobre La corrupció de les dretes. Avui vull penjar un interessant article d'en Jordi Miralles on parla en els mateixos termes que jo utilitzava pel tema, o podríem resumir en: "Cal, sí, més transparència i més democràcia política, però també democràcia econòmica."

Ni corruptors, ni corruptes per Jordi Miralles

La corrupció de les dretes

L'altre dia vaig escriure un article sobre la corrupció a la política on no deia res de cap cas concret, només analitzava com els recent casos enlloc de perjudicar la dreta, el que fan es beneficiar-la ja que augmenten el passotisme i la deserció a la participació política de la població.

Avui un amic m'enviava per correu un interessant article d'en Viçens Navarro sobre la corrupció de la dreta i en especial la de la dreta catalana, crec que no té cap desperdici la feina de recuperació de memòria històrica que aporta l'article.

La corrupción de las derechas por Viçens Navarro.

Corrupció a la política?

Avui al tren discutia amb un amic de l'esquerra social i implicadíssim a l'associació de veïns del seu barri sobre el tema estrella: la corrupció. Aquesta mateixa discussió la tenia al cotxe de tornada de patinar sobre gel aquest diumenge amb una de les noies que es declarava socialdemòcrata (a l'estil nòrdic) convençuda.

La discussió parteix del meu cabreig a que quan es parla de corrupció es parli només de corrupció política i de quines mesures s'han de posar per controlar que la política, remarquem institucional (ja sabeu que m'agrada dir i penso que tot és política), no es corrompi. Que si nova llei electoral, que si control de les subvencions a les fundacions afins a formacions polítiques, que si control de les finances de les formacions polítiques..., que si es fa ben fet es necessari des de fa temps, tot això en portada i grans titulars de la premsa, tant la més mediàtica com, lamentablement, la majoria de l'alternativa.

És corrupte la política? Sí i No.

És corrupte pel fet que la pressa de decisions està coartada, ja que la ciutadania no pot participar en les decisions a cap dels nivells institucionals (municipal, nacional, estatal...), per tant veiem que la corrupció es dona per la falta de democràcia participativa, per la falta de donar el poder real de decisió al poble. Ara em direu que em surto de mare, però les persones implicades han robat diners de tothom ja que no hi havia control ciutadà sobre la seva actuació a les institucions, apart de que quan un roba o fa "trapis" des d'una institució és conscient que roba a la caixa de tothom i per tant és un/a gran ---- de ----.

No és corrupte la política, només algunes persones s'han corromput. Responguem doncs qui corromp els corruptes? Qui són els corruptors? El que és corrupte és l'economia i per tant el sistema econòmic que no és altre que el neoliberalisme i la seva màxima expressió: màxim benefici en el menor temps possible i sense importar cap de les conseqüències (cap vol dir cap, eh, ni la mort d'humans). Així doncs els corruptors són oligarques vinculats a la gran banca transnacional i empreses i empresaris de la construcció que per forrar-se han fet de tot especulant i destrossant-nos el territori, explotant i matant treballadors en accidents laborals per falta de mesures bàsiques de seguretat, enriquint-se en base a l'especulació del totxo i les borses i deixant als treballadors i treballadores pagant una crisi que no hem provocat però que haurem d'aguantar acomiadaments massius, reducció salarials, reduccions de pressupostos en temes socials i augments d'impostos indirectes com l'IVA, mentre els que l'han provocat riuen als seus despatxos mentre entre totes i tots els cobrim les seves pèrdues (milers de milions d'€ de l'estat, per tant TOTS, a les bosses dels bancs) i perseguim les rates mediàtiques que llencen per desviar l'atenció, o sigui la corrupció d'alguns representants polítics.

A qui li interessa que la política sigui corrupte?

Fem la pregunta d'una altra manera, a qui li interessa que la política tingui menys poder? Doncs a qui vol tenir tot el poder a les seves mans, per tant és als poders econòmics a qui els interessa que la política no tingui poder per intervenir l'economia i controlar-nos una mica. Una mica, per què el control actual deixa molt que desitjar a un país on s'estima un 40% d'economia submergida i un ràtio de frau fiscal superior.

I fem-la encara, d'una altre manera: si la política es corrupte i tots els i les polítiques son iguals (frase mítica) augmenta la desafecció i el passotisme, fent que la poca participació actual als moviments socials i polítics i a les eleccions disminueixi; a qui li interessa això? A qui li interessa que la ciutadania no vulgui organitzar-se per intervenir i millorar la seva vida, crec que la resposta és clara.

Per tant cal tenir clar a qui està beneficiant tot l'assumpte de la corrupció política, a la dreta cavernícola espanyola (llegim PP) que és la gran aliada de la oligarquia estatal relacionada a la banca, el totxo i les màfies, ja que segons totes les enquestes publicades i no publicades, no s'està veient gens afectada pels casos de corrupció ni a les dades de Madrid, ni de València ni de tot l'Estat; a Catalunya amb la nostra dreta nacional no he vist enquestes encara, però podeu comptar que tres quarts del mateix. Si la dreta és manté però es preveu que aquesta corrupció i sobretot el tractament mediàtic i partidista que s'ha donat, comporti una gran disminució de la participació, serà l'esquerra plural (i la revolucionària inclosa) la que patirà les conseqüències i per tant acabarà sent la ciutadania qui torni a patir les dretes neoliberals als govern català i espanyol en un moment en que la crisi econòmica, per molt que diguin de superació, està sent pitjor dia rere dia. No has superat una crisi amb un 20% de la població activa sense feina.

Algunes idees de propostes

Per últim llençar algunes idees de propostes que haurien d'encaminar-nos a realitzar canvis estructurals:

- Cal controlar l'economia. Començant per que tot el sòl fos públic i amb un gran control sobre si és pot construir o no i que si pot fer i que no, continuant per un augment del nombre d'inspectors d'hisenda i de treball per acabar amb el frau fiscal i acabant per proposta impositiva realment distributiva on qui més té més pagui. No estaria mal, com a primer pas, recuperar l'impost de patrimoni i el de successions a nivell estatal, que el PSOE tant alegrement va eliminar.

- Cal enfortir el teixit popular a barris i ciutats, especialment les associacions de veïns i veïnes com a associacions que controlin els poders institucionals.

- Us sona la democràcia participativa? Doncs aplicar-la.

- I els pressupostos participatius? Cal que qualsevol acció pressupostària que suposi un gran inversió sigui exposada a la ciutadania i aquesta pugui intervenir no només de manera individual a consells participatius sinó també a nivell organitzat i des de marcs amplis i amb poder de vet de pressupostos. I per què no que grans inversions públiques siguin referendades per la ciutadania?

Com veieu tot passa per controlar l'economia amb lleis però sobretot per que siguem tota la ciutadania qui ens comprometem a organitzar-nos per fer acomplir aquestes lleis o per exigir-ne de noves. Així que, organitzem-nos i lliutem!

El millor de la setmana a IloveIU (XXI)

Toca fer la selecció de les millors entrades a I love IU, l'agregador de bitàcores d'IU i el seu entorn a Don Ricardo, sempre "A sueldo de Moscú", que dissortadament no es pot seleccionar a ell mateix una setmana en la que ha estat especialment inspirat. Naturalment, és el primer que li sap molt de greu la modèstia obligada... tot i que si hi ha un blocaire que segueixi les normes, aquest és D. Ricardo!

Dilluns, don Fernando Martínez Hinojal explica a Arkimia la magnífica idea de la Conselleria d'Habitatge del Govern Basc que presideix Javier Madrazo per ajudar a qui ha de pagar hipoteca i s'ha quedat a l'atur.

Don Ceronegativo va fer anys aquesta setmana i dedica una sèrie interessant de tres entrades-filípiques a autodefinir-se per activa i per passiva. La sèrie arranca aquí, i vostès mateixos ja la seguiran.

El sempre brillant don JavierM es despedeix de don George Bush, expresident dels USA, amb una dramàtica missiva que acaba irònicament «Vete con dios, George W. Bush. Con tu dios. No tardes». Don Javier té pressa. De la presa de posessió del nou president n'han parlat diversors senyors i senyores blocaires. En tria l'entrada de donya Eva Mª, El mundo de Ayer (cuento surrealista), que a diferència del que pensem molts de nosaltres, deixa un lloc per l'esperança. Sempre dona gust llegir a l'Eva Mª, escriu d'allò més be!

Don Antonio Rodríguez i altres han recordat aquests dies el pobre Enrique Ruano, un estudiant amant de la llibertat i assessinat per la policía franquista, ara en fa 40 anys. Per la seva mort es varen produïr importants protestes a la Universitat a finals dels anys seixanta. No se suicidó, le suicidaron, ens recorda don Antonio.

Don Rafael García Almazán ens explica que el gran pecar del que acusen els integristes demócrates aquests dies a Hugo Chavez és el mateix que cometen a les democràcies europees molts presidents i primers ministres que tenen la possibilidad de presentar-se de manera indefinida a les eleccions. I amb el corresponen matiç crític cap a Chávez. Llegeigint.

Donya Àngels ens informa que ha nascut DEMPEUS, una associació formada per persones de diferents sensibilitats polítiques que té l'objectiu de lluitar per la defensa del caràcter públic del sistema nacional de salud, la participación social i la necessitat de donar cobertura a les patologies no prou conegudes o ateses...

Don Romenauer, una persona gran amb rínxols, lamenta no haver estat espiat per la TÍA d' Aguimón y Granadelo i ens proporciona les dades que els simpàtics espies haurien d'incloure en el seu expedient. També s'ocupa del mateix afer, amb una mica més de seriositat, el vaixell insígnia don Hugo Martínez Abarca, en una entrada en la que confessa que està en campanya contra Esperanza Aguirre. Mai ens ho haguessim cregut!

Aquesta setmana ha fet 85 anys que es va embalsamar el cos de Vladimir Ilich Ulianov, Lenin. Molts han parlat del tema, però D. Ricardo no té cap altre remei que citar Acero Bolchevique com la millor entrada. I la de don Antonio Flórez, com la més musical.

I desprès de les deu, ve un extra en forma de dues entrades que m'han semblat molt bones de dos blocs que no formen part d'I Love IU i que demostren que hi ha vida intel.ligent fora d'Izquierda Unida. El primer és don Juan Berga, a Peregrino Mundo en el que ha publicat un comentari sobre la recomendació del govern de consumir productes espanyols. I el segon post, és aquesta magnífica entrada de don Juan Torres López: 50 píldoras para entender la crisis.

Rebaixa del IRPF a banquers i alts ejecutius! buahh!

Aquesta setmana he anat de cul entre feina, militància i vida. No he tingut temps a fer cap reflexió sobre res del que passa, ni les 65 hores de treball de la directiva europea (alegria i por, la que ens fotran), ni la nova coordinació d'IU (per fi, ara treballar), ni l'agudització de la crisi (ups, com es nota i que mal està tot)... no tinc gaire temps, només vull publicar un enllaç del regal de nadal als grans capitalistes del govern, canviant el seu tipus d'IRPF del 43% al 18% (segons El Mundo, caldria contrastar) quin fastig de "socialistes" que com diu un amic i company son SUCIOSlistes, sociOLISTOS o SUCIOLISTOS perque de Socialisme no tenen res!

De pas recollint una queixa d'una altra persona, poso una mica de música, que amés s'escau amb les coses que passen aquesta setmana.

AMARAL Revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de los años que tuvimos que callar
por los libros prohibidos y las entradas secretas
Por todos los que un día se atrevieron a gritar
que la Tierra era redonda y que había algo mas
que dragones y abismos donde acababan los mapas
Por las noches de vacío cuando te ibas a dormir
esperando que la suerte vuelva a sonreir
con los ojos abiertos esperando un milagro

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de la vida que queremos heredar
donde no tenga miedo de decir lo que pienso
por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y al fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
Somos una luz cegadora
fuerte, mas brilante que el sol
Revolución, este es el día de la revolución

Por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y ala fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
porque siento que este es el momento
de olvidar lo que nos separó y pensar en lo que nos une
Revolución, este es el día de la revolución
Esta es nuestra revolución
¡REVOLUCIÓN!

"Contro la Crisi" vaga general a Itàlia

Llegeixo al bloc del camarada Ítalo (Ceci n'est pas un blog) la seva reflexió sobre la vaga general a Italia convocada per al CGIL (sindicat majoritari d'Itàlia) per la jornada d'avui dia 12.

Jo vull destacar el que demana la CGIL a la seva militància, la necessitat d'estar "menys a les seus i més al carrer". Això ens ho hauriem d'aplicar també aquí al Sindicat i sobretot a IU. Per la resta podeu llegir-ho al bloc de l'Ítalo, Alternatives a la Crisi des de Itàlia.

La crisi que la paguin els rics!

Aquest dissabte hi ha convocades mobilitzacions contra la crisi economica, però a més, a la Vila de Gràcia els CJC monten un col·loqui amb l'investigador altermundista Michel Collon i la doctora en economia Àngels Martínez. On és debatrà sobra les causes i les consequències de la crisi.

Més informació a la web dels CJC-Joventut Comunsita de Catalunya.