dimarts, 30 de desembre del 2008

Per Palestina escriu a en Josep-Lluís Carod-Rovira!

Avui m'ha arribat un correu d'un company i camarada de Barcelona amb una iniciativa per exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que talli els seus vincles amb el govern terrorista d'Israel. Només cal anar a la web de la Generalitat i enviar-la una carta de contacte al Vicepresident i resp. d'Internacional del Govern Català Josep-Lluís Carod-Rovira, demanant-li que condemni els atacs i congeli els acords de col·laboració Catalunya-Israel.

Aquí us deixo un text d'exemple:

PETICIÓ D’ACCIONS DE LA GENERALITAT PER LA PAU A PALESTINA

Honorable Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira,

Coneixedor/ de la carta que li ha tramés, l’Il·lustre Senyor Jordi Miralles i Conte, vull afegir-me a les següents peticions:

1. que el Govern de la Generalitat de Catalunya condemni els atacs d’Israel en territori palestí, i que en demani el seva aturada immediata

2. que la Generalitat de Catalunya congeli els acords de col·laboració amb Israel en els àmbits de les noves tecnologies de la comunicació (TIC) i de les tecnologies de
gestió de l’aigua.

3. que es suspengui la reunió que una delegació del Govern i d’empresaris catalans tenien prevista fer a Israel en les properes dates per aprofundir en els acords
anteriorment esmentats.


Rebi, una cordial salutació.

Marc Navarro i Garcia.

Comprovant d'enviament:
30/12/2008

2QYWWHMC


El millor de IloveIU (XVII) (Especial Palestina)

Aquesta setmana el millor d'IloveIU ha estat com els companys i companyes que formen la blocosfera roja, verda i violeta s'han solidaritzat amb el poble palestí i la condemna de l'agressió sionista.

No hi ha selecció possible: Aquest són els post publicats, mentre continuen encara les manifestacions i mostres de rebuig d'una agressió que algun company ha comparat a Gernika!

Toni Barbarà a La Ratera, "Denúncia i Rebuig a la criminal agressió...",

Rafa GAlmazán, Kabila. Genocidio en Gaza

Rafa Hortaleza, a Ceros a la izquierda "Hay dos caras de Madrid..." , continua informant posteriorment amb un video de Cayo Lara a la manifestació de Madrid.

Don Ricardo, a A sueldo de Moscú, "Destruyamos el Estado de Israel"

Antoni Puig Solé, "El sofriment del poble palestí"
Alfonso Salmerón, a L'Hospitalet que vols: "El genocidio que no cesa"

Alvaro Villar, a Soto en Cameros, "Holocausto en Palestina"

Ventanas del falcon, que ja havia fet un reportatge fotogràfic, continua amb "Video Gaza: el bombardeo visto desde dentro"

Curro Corrales Contra el terrorismo de estado

Javier Mesonero en el seu bloc Moscas en la Sopa "Que cese la violencia, ¿qué violencia?"

Hugo Martínez Abarca, a III República, "Quienes no condenan el terrorismo"

Victor Casco, a Digo Vivir, amb el post "Ataque israelí a Hamas".

Domi Benito, Contra la población Civil

José Antonio Jiménez, en otro Viso es Posible "Israel masacra Palestina"

Iñaki Escudero, a Des de l'esquerra, a "Israel=Estat naz(s)ionista"

David Avrid, a Replicant, Bloc d'Abril, "Nova masacre en la víspera dels Innocents"

Pedro Manuel Herrera, a La fantasía del supersaltamontes "El sionismo es criminal"

Chus Alonso Lazareno, "Israel vs.Palestina"

Fernando Martínez Hinojal, a Arkimia, "Israel terrorista"

Miguel Ruiz Rios, a Leer y escuchar no es suficiente "Odio Israel"

Marc Navarro, a Les coses d'en Jomi "Amb Palestina al COR" i Torna Nadal, i encara hi ha guerres

Rafa Hortaleza, a Ceros a la izquierda, "Cayo Lara en la manifestación..."

José León, a Organizando la respuesta, "Holocausto en Gaza"

Félix Diez, a Desde las trincheras, "El Partido Comunista de Israel apuesta por el cese de la ofensiva militar en Gaza"

Kaneda, a El Hijo Rojo, "Abandonar la consigna del Estado palestino independiente"

Eva María Duran, a Mi lugar en el (otro) mundo posible, "Testimonios desde Gaza"

El company ceronegativo ha fet un seguiment que inclou reportatge amb fotografies de la manifestació de Madrid y un video amb Inés Sabanés. Ho podeu veure a ceronegativo.

Per últim Ventanas de Falcón mostra el bombardeig vist des de dins Palestina amb vídeos de sodepau.

La propera setmana li toca al company Javier Mesonero, en el seu bloc Moscas en la Sopa

dilluns, 29 de desembre del 2008

Torna Nadal, i encara hi ha guerres

La passada nit bona (nochebuena), a casa de ma germana com tenen per costum la quitxalla va recitar cadascú un poema, a mi em va agradar especialment el de Torna Nadal de Martí Pol, per la gran veritat amb la que acaba, en aquell moment vaig pensar, mira per culturitzar el blog, però el dia 27 després de la salvatjada de l'Estat TERRORISTA d'Israel, aquest poema té, lamentablement, tanta raó!

TORNA NADAL

-Miquel Martí i Pol -

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?


Ens veiem en poca estona a la concentració!

Visca Palestina lliure!


Més sobre el tema al meu post d'ahir amb Palestina al Cor! o al bloc de la companya Àngels que recomana que no us perdeu la condemna del company Toni Barbarà a "Denúncia i Rebuig a la criminal agressió...", ni la de del company Rafa Almazán, a Kabila. Genocidio en Gaza

I us recomano llegir la denúncia radical que es fa a: Ceros a la izquierda: Hay dos caras de Madrid...

Podeu veure fotos de la massacre a Soto en Cameros, Holocausto en Palestina

I en parla també el company ceronegativo a 27-D-Masacre terrorista..., en el bloc de Curro Corrales Contra el terrorismo de estado I els primers que n'han informat a l'agregador de Izquierda Unida IloveIU han estat Javier Mesonero en el seu bloc Moscas en la Sopa fent-se la pregunta: "Que cese la violencia, ¿qué violencia?", el company Hugo Martínez a Quienes no condenan el terrorismo i Victor Casco, a Digo Vivir, amb el post "Ataque israelí a Hamas".

Per últim Ventanas de Falcón mostra el bombardeig vist des de dins Palestina amb vídeos de sodepau.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Amb Palestina al COR!

gaza.jpg


Desprès de l’atac israelita d’ahir sobre la població palestina de la franja de Gaza, les xifres provisionals de morts palestins són de 271 persones, entre elles moltes dones i criatures.

Els avions de combat no han bombardejat sols mesquites i mitjans de comunicació de Hamas, sinó també la seu de l’organizació caritativa Al-Nur. L’operació militar en curs es considera la més acarnissada contra els palestins desprès de la guerra dels Sis Dies de 1967.

A la frontera de Gaza s’estan concentrant milers de soldats i tropes cuirassades d’Israel preparant una possible invasió. S’han produït nous atacs bombardejant la població palestina. Des de la ciutat de Gaza informen que helicòpters i avions militars ja estan sobrevolant la zona.

Cap estat suposadament democràtic ha condemnat la barbàrie. I som molt pocs els que parlem de terrorisme d'estat. Ja n'hi ha prou!

manif-gaza.jpg

No us perdeu la condemna del company Toni Barbarà a "Denúncia i Rebuig a la criminal agressió...", ni la de del company Rafa Almazán, a Kabila. Genocidio en Gaza

I us recomano llegir la denúncia radical que es fa a: Ceros a la izquierda: Hay dos caras de Madrid...

Podeu veure fotos de la massacre a Soto en Cameros, Holocausto en Palestina

I en parla també el company ceronegativo a 27-D-Masacre terrorista..., en el bloc de Curro Corrales Contra el terrorismo de estado I els primers que n'han informat a l'agregador de Izquierda Unida IloveIU han estat Javier Mesonero en el seu bloc Moscas en la Sopa fent-se la pregunta: "Que cese la violencia, ¿qué violencia?", el company Hugo Martínez a Quienes no condenan el terrorismo i Victor Casco, a Digo Vivir, amb el post "Ataque israelí a Hamas".

dimarts, 23 de desembre del 2008

El millor de la setmana a IloveIU (XVI)

La setmana ha començat amb la ressaca de l'elecció de Cayo Lara com a coordinador d'Izquierda Unida, i sobre aquest fet s'han fet molts i interessants anàlisi des de posicions diferents . El company Alberto Amejide que era qui li tocava fer la selecció aquesta setmana ha seleccionat en el seu bloc Altersocialismo una entrada que donava suport a Grosske (candidatura finalment retirada) i una altra de suport a Cayo Lara:

- Cayo y una ejecutiva con mandato (III Republica)
- IU: el termómetro de la lealtad (A sueldo de Moscú)

Els altres dos temes que han conquerit d'agenda dels bloguers d'IU han estat la derrota de la directiva europea “de les 65 hores” en el Europarlament, i el Congrès Confederal de CCOO. Sobre aquest darrer punt, hi ha unanimitat en celebrar la victòria de Toxo, encara que genera una certa incertesa el seu paper futur al front de CCOO.

Pel que fa a la derrota de la directiva europea “de les 65 hores” , Toni Barbarà (representant EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea) ens explica “El Parlament Europeu tomba la Directiva del Temps de Treball” i ens detalla en què consistia la votació. Javi Bustos (Kaneda) reflexiona a “Ciudadanos, esos intrusos indeseables en la construcción de la UE” sobre els darrers fracassos en la construcció de “la Europa de los mercaderes”

Javier Buron (Leolo) comenta el “Proyecto de Ley de garantía del derecho ciudadano a una vivienda digna” aprovat el passat dimarts pel consell del govern basc i el concepte de “servicio publico de vivienda” una de las categories fonamentals del projecte basc d'habitatge.

Kabila a “Taparse las vergüenzas parla de la connivència del PP i el PSOE pel que fa als avions amb destí Guantánamo que es va destapar fa pocs dies.

Moscas en la sopa despulla la incultura del nostre ministre de cultura a “El ministro de hincultura y lo antipopular

Romenauer a “Pan para hoy y… ¿para mañana?” fa una critica de les últimes mesires del govern contra la crisis, com el Fons d'Inversió Local. Pedro Maria de Palacio analitza amb detall aquest fons a “La ilógica injusticia del Fondo Estatal de Inversión Local

Greogorio Gordo denuncia a “El nuevo Proletariado del siglo XXI” la rebaixa del 43% al 18%, que el Govern ha regalat als bancs sobre les rendes obtingudes del capital moviliari, quan sigui de la mateixa entitat a la que pertanyen.

I la propera setmana seguiran els resums de la mà de Javier Martínez Serra a “De la chispa surgirá la llama

dijous, 18 de desembre del 2008

Rebaixa del IRPF a banquers i alts ejecutius! buahh!

Aquesta setmana he anat de cul entre feina, militància i vida. No he tingut temps a fer cap reflexió sobre res del que passa, ni les 65 hores de treball de la directiva europea (alegria i por, la que ens fotran), ni la nova coordinació d'IU (per fi, ara treballar), ni l'agudització de la crisi (ups, com es nota i que mal està tot)... no tinc gaire temps, només vull publicar un enllaç del regal de nadal als grans capitalistes del govern, canviant el seu tipus d'IRPF del 43% al 18% (segons El Mundo, caldria contrastar) quin fastig de "socialistes" que com diu un amic i company son SUCIOSlistes, sociOLISTOS o SUCIOLISTOS perque de Socialisme no tenen res!

De pas recollint una queixa d'una altra persona, poso una mica de música, que amés s'escau amb les coses que passen aquesta setmana.

AMARAL Revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de los años que tuvimos que callar
por los libros prohibidos y las entradas secretas
Por todos los que un día se atrevieron a gritar
que la Tierra era redonda y que había algo mas
que dragones y abismos donde acababan los mapas
Por las noches de vacío cuando te ibas a dormir
esperando que la suerte vuelva a sonreir
con los ojos abiertos esperando un milagro

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de la vida que queremos heredar
donde no tenga miedo de decir lo que pienso
por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y al fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
Somos una luz cegadora
fuerte, mas brilante que el sol
Revolución, este es el día de la revolución

Por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y ala fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
porque siento que este es el momento
de olvidar lo que nos separó y pensar en lo que nos une
Revolución, este es el día de la revolución
Esta es nuestra revolución
¡REVOLUCIÓN!

diumenge, 14 de desembre del 2008

El millor de la setmana a IloveIU (XV)

Aquesta setmana la selecció l'ha feta el company RGAlmazán Kabila. Considera difícil triar deu entrades de les més de 200 que s'han publicat. Vol aclarir que moltes que s'han quedat pel camí mereixien ser destacades, però 10 són 10, i per tant recomana seguir l' agregador IloveIU i poder legir les notícies que es produeixen des de l'altra cara del mirall, i amb una altra mirada.

Kabila ha triat:

  1. Gorza Esparza des del seu Idiota en Brobdingnag que ens parla de la necessitat de superar una transició que no es va tancar.
  2. Des de el blog de Enchufe ens alerten del nou "pelotazo" que des del govern de Madrid es prepara en els terrenys dels jutjats de la "plaza de Castilla".
  3. En el dia Internacional dels drets humans, Antonio Rodríguez fa un repàs dels flagrants incomplimients que es produeixen.
  4. D. Bolche des del seu Acero Bolchevique comenta, de forma clara i contundent, el possible pasteleix que es pot produir a la reunió del Consejo Federal de IU.
  5. Alvaro Villar ens alerta i critica, des del seu Soto en Cameros, la intenció de la ministra Chacón d' augmentar fins a 7700 els militars destacats a l'estranger.
  6. Àngels Martínez i Castells aclara amb tota rotunditat que la paraula NO, significa NO. També a Irlanda en relació al referéndum europeu.
  7. Paco Romero, des de Romenauer, parla de l' adhesió inquebrantable del PP a l'ínclit Sr. Fabra, l'imputadíssism que voldria orinar-se a la porta d' IU.
  8. Ceronegativo ens deleita des de la seva bitàcora amb un post magnífic, on descriu, sota la metàfora d'un samurai, els sentiments i reflexions d'un simple, ni més ni menys, militant esperant aconteixements amb els seus dubtes i bons desitjos.
  9. No tot ha de ser política. També hi ha companys que dominen el món dels blocs i els hi renten la cara... Aquí està per exemple Raúl Montero que ha fet un treball bàrbar en el sempre interessant blog de Saiza.
  10. I finalment, un minirelat maquíssim, que també hi ha qui escriu molt bé a IloveIU, del company Jesus Moreno, des El Observador Sarcástico.

I això es tot. La propera setmana li toca a Alberto, des d' Altersocialismo.

I el company Kabila ens desitja Salut i República!

divendres, 12 de desembre del 2008

El Barça-Madrid i si la democràcia pot sobreviure el capitalisme financer

Aquest dissabte està ple d'activitat, però primer vull destacar el partit del Madrid-Barça, i direu, però si a aquest no li agrada gaire el futbol, no? Doncs no gaire, però aquest Madrid-Barça és especial degut a que a la Joventut Comunista emetem amb projector i pantalla gegant els partits de futbol al nostre local! Aquí l'argumentari:

Sovint oblidades, silenciades o senzillament desconegudes, no són poques les vegades que el futbol i la lluita per l'emancipació de la classe treballadora han convergit per dignificar la pràctica de l'esport més de moda i per tant també el més comercial. Recordem la Copa de l'Espanya Lliure,la gira que va fer el FC Barcelona a Mèxic i Estats Units al '37 per recaptar fons per la causa republicana, o el memorable partit que va guanyar el Dinamo de Kiev contra un combinat de militars de l'Alemanya nazi que va acabar amb l'execució de tot l'equip ucraïnès. Però no cal anar tan lluny, l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano va escriure als '90 el llibre "El futbol a sol y sombra", tota una referència.

Sovint menyspreats i menyspreades, no som pocs ni poques les joves que hem estat capaces de compaginar la lluita per un món més just, amb l'interès i seguiment pel joc del futbol. Recordem a Menotti i la ironia de "El pueblo argentino tiene que estar orgulloso de tener un presidente como usted", o el jugador xilè Caszely que es va negar a donar-li la mà al dictador Pinochet, el "seguirem caminant cap a Itaca" d'Oleguer Presas, o la coherència de Cristiano Lucarelli, màxim golejador del Calcio 2003-2004, que mai ha dubtat en declarar-se comunista, sense oblidar a Diego Armando Maradona.

El passat dissabte vam emetre el Barça-Valencia amb prou èxit i aquest toca el Madrid-Barça, que té l'èxit assegurat! A més hi haurà begudes i menjar a molt bon preu! A les 22:00h al Central (Av. Portal de l'Àngel 42, 2n de BCN).

Per últim dir que una mica abans del futbol cap les 18:00 a la universitat Pompeu Fabra de BCN, l'amiga Àngels Martinez participarà a l'interessant jornada sobre si la democràcia pot sobreviure el capitalisme financer, organitzada per la Fundació Pere Ardiaca.

Mantenir IU-Futuro és bo per Izquierda Unida, i tant!

Rebia fa una estona un correu de l'amic Joan Josep Nuet sobre IU-Futuro i com que el text m'ha semblat interessant però sobretot tota una declaració de principis, crec que cal publicar-la, perquè demostra la serietat i el rigor amb que s'afronten les coses quan l'objectiu que s'anhela és construir i sumar i perque no s'allunya en cap moment el que es diu ara amb el que es va dir a finals de març, ni amb el que s'ha fet des de llavors. D'altres també feien i fan crides a la unitat, a direccions unitàries a obrir IU a més gent mentre que van fent propostes just cap a l'inrevés. Espero que us aprofiti el text, per que una IU anticapitalista i oberta té FUTUR!



MANTENER IU-FUTURO ES BUENO PARA IZQUIERDA UNIDA

Cuando los compañeros y compañeras que conformamos IU-Futuro empezamos a andar lo hicimos diciendo que nacíamos para que IU no se rompiera. Nos tocó coordinar la Comisión Unitaria, y a pesar de las dificultades supimos llegar a la IX Asamblea Federal y realizarla no sin cierto éxito en la política, no nos dividimos en la política ya que no había tantos proyectos como se decía, y ganó Izquierda Unida.

Mantuvimos la lista propia de IU-Futuro, no pactamos con otras candidaturas, a pesar de que se nos presentaba como un añadido sin identidad, ya que queríamos dar la razón no a unos o a otros, sino al sentido común de ser de IU

Alguien puede pensar que no somos ya necesarios, de que la situación interna en IU se ha normalizado. Yo pienso que no, que la Refundación, el Calendario Electoral o la movilización contra la Crisis del Capitalismo requieren aún de nuestra presencia, y por ello hemos pasado del 19'2% de la Asamblea al 22'5% en el Consejo Político Federal. Solo una IU unida y cohesionada puede abordar esos retos, y por eso IU-Futuro es necesaria.

No queremos representar a IU-Futuro solo, queremos representar el punto de encuentro entre sensibilidades y federaciones en IU. Un punto de encuentro que debería ser la futura dirección, pero aún las tendencias a la división o al gobierno de parte son muy fuertes.

Ya hemos dicho que no nos sentimos cómodos con los bloques, a pesar de que respetamos a los compañeros Cayo Lara y Eberhard Groske y nos pondremos al servicio de IU al margen de quien sea coordinador.

Por ello voy a proponer mi candidatura a la Coordinación Gral. en la reunión de IU-Futuro del sábado 13 de diciembre por la tarde. Creo que ello puede cohesionarnos y no dividirnos entre unos y otros, y sobre todo mantener a esta posición política más allá del 14-D ya que como he dicho seguiremos siendo necesarios, y estamos dispuestos a trabajar codo a codo con los compañeros y compañeras de las 5 candidaturas

Hemos hecho también una serie de propuestas para la Dirección Federal. Estaremos atentos a la receptividad que obtengan por parte de IU-Anticapitalista que es quien ha hecho una propuesta que se nos presenta como "ya muy consensuada" Esperamos que se nos informe de con quien y en base a que compromisos y si nuestras propuestas son asumibles. También queremos saber si se mantendrán los compromisos de pluralidad y proporcionalidad en el caso de que no seamos capaces de consensuar el nombre del coordinado y de dirección. Yo anuncio que no asumiré ninguna responsabilidad si esos dos criterios mencionados no se mantienen, y no entendería el ejercicio de la Coordinación General sin ellos.

IU-Futuro discutirá colectivamente las propuestas de dirección en su reunión del sábado antes de dar el si a nadie ni a nada. En este periodo es clave nuestro trabajo en común, clave de estabilidad para el conjunto de Izquierda Unida.

JOAN JOSEP NUET I PUJALS

"Contro la Crisi" vaga general a Itàlia

Llegeixo al bloc del camarada Ítalo (Ceci n'est pas un blog) la seva reflexió sobre la vaga general a Italia convocada per al CGIL (sindicat majoritari d'Itàlia) per la jornada d'avui dia 12.

Jo vull destacar el que demana la CGIL a la seva militància, la necessitat d'estar "menys a les seus i més al carrer". Això ens ho hauriem d'aplicar també aquí al Sindicat i sobretot a IU. Per la resta podeu llegir-ho al bloc de l'Ítalo, Alternatives a la Crisi des de Itàlia.

dijous, 11 de desembre del 2008

El fets de Grècia, segons la Joventut i el Partit Comunsita Grega

Als mitjans de comunicació del capital porten dies dient que a Grècia hi ha una batalla campal arran de al mort d'un noi de 15 anys per un tret d'un policia. Ahir, dimecres 10 de decembre es va convocar una gran mobilització a tot el país, us passo aquí l'anàlisi que en fa la KKE (Partit Comunista Grec) sobre la manifestació.

Igualment us deixo la nota de premsa de la KNE prèvia a les manifestacions massives a Grècia del dimecres 10.

També el comunicat del Partit Comunista Grec (KNE) sobre aquest fets. Vull recordar que el KNE a les darreres eleccions va millorar moltíssim els seus resultats electorals en treure un 8,15% i 22 escons i que té una gran força tant institucional com social. Com a nota curiosa però que ofereix respecte, el KNE té un canal de televisió propi amb dos estudis que ofereix progràmació diaria.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Canviar la constitució avui? Però estem bojos?

Doncs si, crec que plantejar un canvi de la constitució avui, encara que és imprescindible, seria desastrós. I per què seria desastrós? Doncs per que la correlació de forces actual és molt més desfavorable per les classes treballadores avui que l'any 1978.

Sí, es trist, però és així, al 1978 ens amenaçaven amb els tancs i més dictadura si els comunistes no cedíem, i massa vam cedir..., avui en canvi no els cal ni amenaçar-nos amb tancs ni més dictadura, avui si la majoria parlamentaria planteja una nova constitució aquesta retallarà encara més drets; perpetuarà més la dictadura, ai la monarquia; no modificarà el model d'estat cap a una descentralització i reconeixement de les diverses nacions que configuren Espanya; no modificarà les cambres del poder legislatiu,executiu i judicial; ni millorarà coses com la llei electoral. I en canvi aquesta sortiria àmpliament aprovada per que el poder establert té els mitjans per convèncer, per que la batalla de les idees la tenen guanyada (sinó mireu la constitució europea quin suport va rebre) i per què nosaltres (l'esquerra transformadora) som un enemic que fa riure, afeblit i desorganitzat.

Res, només ho pensava ahir això, i em feia por que algú digués anem a canviar-la, per que el necessari debat que cal i caldria obrir per fer un procés constituent a aquest Estat, estaria absolutament esbiaixat cap a la dreta, però a pesar d'això hem de dir que la volem canviar però sobretot hem de dir quins seran els canvis principals que volem fer!

Bona feina!

diumenge, 7 de desembre del 2008

El millor de la setmana a IloveIU (XIV)

Aquesta setmana li ha tocat fer la selecció a Viramundeando, 49112101_56c67b2c8c_o.jpg
i ens explica que ha estat més complicat i interessant del que es pensava...! Els seus escollits per cada dia de la setmana són: (tornem a la normalitat i aquest bloc no està seleccionat)

El Dilluns: José Luis ens parla dels problemes i solucions en el camp de la comunicació local (http://jldelatorrelorente.blogspot.com/2008/12/problemas-y-soluciones-en-el-campo-de.html).

Dimarts: Hugo contestava a Tomás Gómez com es mereix (http://blogs.tercerainformacion.es/iiirepublica/archives/1204).

Dimecres: Mariasun presentava un decàlog per a la participació ciutadana i influent a Santa Marta, i vull recollir-lo perque crec que El Millor de ILoveIU també pot servir per intercanviar experièncias (http://blogdemariasun.wordpress.com/2008/12/03/decalogo-para-una-participacion-ciudadana-influyente-y-decisiva/).

Dijous: Àngels ens convida a participar en la manifestació virtual contra la Directiva de las 65 hores (http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2008/12/04/benvolguts-eurodiputats-benvolgudes-eurodiputades), a tots els que no poden estar el dia 16 a Estrasburg...ja sabeu, passeu per la mani virtual!!.

Divendres: Basseta recorda a la meitat invisible en "Las Constituyentes" (http://basseta2007.blogspot.com/2008/12/las-mujeres-constituyentes.html), Ventanas de Falcón toca el tema de la privatizació de la salut (http://ventanasdelfalcon.blogspot.com/2008/12/el-copago-es-pagar-2-veces-una-con.html), Checo ens estira les orelles en el seu post "y la calle ¿para cuando?" (http://maldicequenoespoco.blogspot.com/2008/12/y-la-calle-para-cuando.html), i Burón reflexiona sobre el consumisme, cosa del tot oportuna en aquestes dades (http://leolo.blogspirit.com/archive/2008/11/24/%C2%BFplease-go-shopping.html). Podeu veure que el divendres tot semblava molt interessant!!!

Dissabte: Rafa crida la nostra atenció sobre qué passa a Colòmbia http://rafa-almazan.blogspot.com/2008/12/y-colombia-qu.html.

I la selecció es tanca amb el post -que creu molt encertat- que Liber va escriure el diumenge sobre la Constitució, tema que s'ha tocat dues vegades en aquesta selecció, però...és que ha estat la del pont de la Constitució!! No us en perdeu la lectura (http://elblogdelaliber.blogspot.com/2008/12/la-constitucin-reformarla-sabiendo-lo.html).

I això ha estat tot!!! El Millor de ILoveIU segueix la propera setmana a Kabila.

dijous, 4 de desembre del 2008

Marroc de nou contra els estudiants i contra els saharauis! Després de l'assassinat de dos estudiants!

Fa un parell de dies van ser assassinats dos estudiants que es concentraven asseguts demanant millores educatives. Diverses fonts diuen que les forces policials marroquines en son les culpables. Avui rebia aquesta nota, crec que és interessant esta informats!


Marruecos desata la represión en el Sahara para evitar un levantamiento por la muerte de dos estudiantes

Los barrios de población saharaui de El Aaiún, Bojador, Smara o Dajla permanecen bloqueados por fuerzas marroquíes y ayer comenzaron las detenciones y torturas de hombres, mujeres y menores

El Aaiún.- El Gobierno marroquí ha desplegado miles de efectivos de sus fuerzas de de seguridad en las principales ciudades del Sahara Occidental para evitar un levantamiento popular tras la muerte el lunes en Agadir de dos estudiantes saharauis, El Houssein Kteif y Baba Khaya, cuando participaban en una sentada. Los barrios de población saharaui de El Aaiún, Bojador, Smara o Dajla permanecen bloqueados por fuerzas marroquíes y ayer comenzaron las detenciones y torturas de hombres, mujeres y menores saharauis, informaron activistas de Derechos Humanos en la zona al Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias (SCSC).

Los estudiantes de los institutos de la capital saharaui, El Aaiún, organizaron ayer, miércoles, numerosos "actos pacíficos" de protesta para condenar la muerte de sus dos compañeros, fallecidos el lunes, día 1. Los actos de condena comenzaron a la 10:00 de la mañana en el Instituto Mohamed V, donde se celebró una sentada que "las fuerzas de seguridad marroquíes reprimieron brutalmente". Los hechos se reprodujeron en el Instituto de Alal, a las 12:00, y en el centro de Lamfala a las 18:00 horas.

En este último centro educativo, Lamfala, la policía marroquí "se empleó con especial dureza, golpeando a alumnos y algunos profesores", produciéndose la detención de la profesora saharaui de Inglés, Mahyuba Asergui, que fue liberada a las 21:00 horas "después de sufrir extrema violencia, insultos y malos tratos en los interrogatorios que sufrió en la comisaría a la que fue trasladada", aseguran los activistas de Derechos Humanos. El alumno Mohamed Salem Suellah, menor de edad, también resultó detenido y "fue víctima de tortura", antes de su liberación.

Posteriormente, los testigos relatan que se reprodujeron las manifestaciones pacíficas en la avenida de Smara, a las 19:00; el barrio de Colominas, a las 19:30; y a las 20:00 horas en la avenida Skeima de Casas de Piedra, en El Aaiún. Los efectivos armados marroquíes "disolvieron brutalmente todas las concentraciones" e iniciaron la "búsqueda y persecución de activistas saharauis de Derechos Humanos, estudiantes y sospechosos de participar en los actos de protesta".

Marruecos intenta evitar no sólo un levantamiento popular generalizado en las principales ciudades del Sahara sino que los activistas saharauis puedan comunicar con el exterior para denunciar la situación, creen las fuentes. La casa de Sidi Mohamen Daddach, Premio RAFTO de Derechos Humanos y conocido como "el Mandela norteafricano" por su dilatada estancia en las prisiones secretas marroquíes, se encuentra "cercada y rodeada" por tropas del régimen de Rabat.

Tras disolver las concentraciones pacíficas de protesta, "las tropas marroquíes buscan uno a uno y casa por casa a activistas y estudiantes asaltando numerosos domicilios", denuncian los testigos. Ayer, las unidades policiales entraron "a la fuerza y sin orden judicial" en numerosos la casa de la familia del ciudadano saharaui Mohamed Sabahi, que "registraron violentamente insultando y golpeando a todos sus habitantes y dejando herida a una de sus hermanas" y la del ciudadano Hasena Alahia, "entre muchas otras". Durante los registros se detuvo al ciudadano Jnemdia Aomar, relatan los testigos.

"La represión" continuó hoy desde primera hora de la mañana y el estudiante Mohamed Alí Ndour fue detenido a las 07:30 horas. "Las detenciones, la violencia y la tortura continúan", pero los activistas de Derechos Humanos en la zona se ven imposibilitados de informar al exterior por "el bloqueo policial y militar total" bajo el que permanecen los barrios de población saharaui de las ciudades del Sahara. La policía marroquí también busca al activista de Derechos Humanos Mohamed Sbai, que, afortunadamente no se encuentra en la ciudad.

Mientras, las familias de los dos estudiantes fallecidos el lunes permanecen en Agadir acompañadas por decenas de compañeros de los muertos que se concentran "para protestar pacíficamente" por lo sucedido. Ambas familias rechazaron la entrega de los cuerpos de sus hijos y advirtieron de que no los recibirán hasta que los hechos que desembocaron en su muerte sean investigados, aseguraron fuentes de la ciudad del Sur de Marruecos.

Los estudiantes saharauis El Houssein Kteif y Baba Khaya fallecieron el lunes en la Estación de Autobuses de la ciudad marroquí de Agadir cuando participaban en una sentada para demandar medios de transporte suficientes para poder celebrar la Fiesta del Cordero junto a sus familias y fueron atropellados por un autobús. Además, al menos dos compañeros de los fallecidos, Belkadi Marek y Bouh Alkharrachi, permanecen graves, uno en estado de coma, por las heridas recibidas en el mismo suceso y tres, Al Hadif Breiha, Al Asla Ahmed Salem y Moustapha Ben Taleb, fueron detenidos.

Los estudiantes saharauis en las principales universidades marroquíes han comenzado huelgas de hambre de 48 horas y concentraciones de protesta. Ayer, hicieron un llamamiento a los activistas internacionales de Derechos Humanos, periodistas y observadores internacionales para que "hagan un seguimiento y les apoyen en sus reivindicaciones y lucha pacífica".

dimecres, 3 de desembre del 2008

El millor de la setmana a IloveIU (XIII)

Aquí poso el resum del millor de la setmana de IloveIU de elaborat per Miguel Ruiz al seu bloc “Leer y Escuchar“, no ha seleccionat cap dels més articles i això li valdrà una vela negra, només una per que si a seleccionat el vídeo sobre les Assemblees d'IU i d'EUiA. Aquí o teniu:

En Miguel ens diu que la setmana a IloveIU ha estat la reafirmació de que aquest agregador de blocs està a totes. Malgrat no haver estat una setmana de relax, s'han fet posts sobre temes d'actualitat en els que s'ha anat coincidint en observacions i crítiques. I tampoc ha faltat qui, al marge dels temes d'actualitat, s'ha tret de la màniga post molt interessants i més personals que en Miguel recull en el suplement. Diu en Miguel:

"La sensación que me queda después de haber diseccionado vuestros blogs esta semana es muy buena. Nos hemos unido para, con nuestra unión, hacer fuerza para desmontar las mentiras y los tejemanejes del PSOE, del PP, del capitalismo, y tantas y tantas mentiras de los medios y del establishment. No se salva de nosotros ni Carlos Fabra. Nunca una persona sóla podría conseguirlo. Por eso para mí IloveIU es como una "sociedad de blogs".

EL MILLOR BLOC DE LA SETMANA: Bengoetxe

LES 10 ENTRADES SELECCIONADES:

1. ECONOMÍA: Por qué no nos apuntamos a la teoría del decrecimiento (en español) (por AntoniPuigSolé)
2. TOROS:
El programa de los toros (por Pasaba por aquí)
3. PP PLAYA:
PP recorta las libertades personales (por Ceros a la izquierda)
4. IGLESIA: Solidaridad con Fernando Pastor (por Punts de vista)
5. VENEZUELA:
El PSUV obtiene amplia mayoría en elecciones regionales (por Morado República)
6. ESPE: A Esperanza Aguirre no le toca la lotería (por IIIRepública.es)
7. MUJERES: 25 de noviembre: Día internacional contra la Violencia Machista (por Pleitos pobres)
8. BOLONIA: Los rectores piden ayuda al gobierno… (por Ideas renovadas)
9. IU: IU presenta una iniciativa parlamentaria para que el Estado… (por Sotoencameros)
10. REPSOL: En pago por Mitrofán (por Digo vivir)

SUPLEMENTO SEMANAL:

11. Feliz cumpleaños (por L’Hospitalet que vols)
12. Adiós Oscainox, adiós (por El blog de David)
13. El secreto de Elena (por Basseta)

La próxima selección le toca a Viramundeando. Mucho ánimo.
- - - - - - -
*La mejor imagen de la semana:

http://ceronegativo.net/wp-content/uploads/2008/11/valladolid.jpg

*El mejor video de la semana: En

http://lescosesdenjomi.blogspot.com/2008/11/un-cop-acabada-lassemblea-diu_25.html

dilluns, 1 de desembre del 2008

Plataforma X Catalunya aquesta xusma feixista que tenim per Catalunya!

Ja farà temsp a l'Avant sortia un article sobre Plataforma x Catalunya, un partit feixista que té representació a diversos ajuntaments de catalunya. Avui he vist al blog del basc d'Osona (l'Iñaki) un video que produeix, urticària, esgarrifansa i fastig... Us el deixo, ja que cal desenmascarar aquesta gentusa!



Nazis Fora!

dissabte, 29 de novembre del 2008

Primícia: Editorial Avant dicienbre: "Pronunciamiento o intervención"

Pronunciamiento o intervención
(Editorial de diciembre de Avant, órgano del Partit dels Comunistes de Catalunya, PCC)

Cerramos esta edición del Avant poco después de la celebración de la IXª Asamblea Federal de Izquierda Unida. Seguimos por lo tanto pendientes de la elección del nuevo coordinador o coordinadora de la formación y de la configuración definitiva de la nueva dirección. Sin embargo, no queremos renunciar a realizar una primera valoración sobre los resultados políticos de la Asamblea ni a apuntar algunas consideraciones en relación al proceso de "refundación" que se acaba de iniciar.

No es cierto que nos encontremos en el mismo punto que antes. A pesar de la persistencia de algunas posiciones ancladas todavía en dinámicas del pasado, hay algunos elementos que se han impuesto con fuerza y con amplio consenso en el debate asambleario. En primer lugar, la apuesta por el carácter unitario de IU y por fomentar la abertura hacia sectores progresistas ideológicamente diversos. En segundo lugar, la constatación de la necesidad de recuperar la actividad mobilizadora y de vincularla a la actividad institucional. Y, finalmente, la recuperación de un vínculo estrecho y orgánico con el mundo del Trabajo.

Pero hay un aspecto sobre el cual resulta complicado establecer un consenso explícito y que tiene que ver con dos formas distintas de concebir la acción política. Por una parte tenemos la que podríamos denominar "política de pronunciamientos", que sitúa en primer término y de forma un tanto abstracta, la coherencia entre las tomas de posición y el propio ideario. Desde este punto de vista se acostumbra a considerar que los debates se pueden ganar simplemente por el hecho de contar con los argumentos más justos. O todavía más ingenuamente que a más inflexibilidad en los propios planteamientos, mejores resultados. Esta práctica política resulta poco dialéctica y acostumbra a dificultar, entre otras cosas, la participación en gobiernos de carácter plural, a raíz de las fuertes contradicciones que se pueden generar en ellos.

Alternativamente, hay una concepción de la política que pone en el centro los resultados y las consecuencias que comporta cada decisión tomada, cada acción realizada, cada voto emitido. Desde este planteamiento, tiene poco sentido adoptar posturas en términos abstractos y lo que hace falta es tomar en consideración siempre cuáles son las condiciones en que se tiene que producir la toma de decisiones. ¿Cuál es la correlación de fuerzas? ¿Cuál ha sido el grado de participación y movilización popular en relación a lo que se debate? ¿Y, sobre todo, qué decisión representa, globalmente, un avance mayor para los intereses de los trabajadores y las trabajadoras?

Esta "política de intervención" resulta obviamente más laboriosa, en tanto que exige siempre ir más allá de la crítica, con propuestas no sólo justas sino sobre todo viables y aplicables a corto, medio y largo plazo. Al mismo tiempo, parte de la convicción, no por cruda menos cierta, de que en la lucha política, los debates no los gana quien tiene más razón sino quien cuenta con más fuerzas. Y, por supuesto, esta práctica política es inseparable del reforzamiento de los mecanismos de trabajo y de debate colectivos, que son los que permiten que la percepción de las problemáticas no se produzca en base a rasgos generales sino que se convierta en especializada y fundamentada.

Lejos de querer caer en posturas posibilistas, cuando hablamos de "intervención" lo hacemos en relación a todas las esferas donde se ejerce el poder: la política, pero también la social, la económica o la cultural. En todas ellas hay que marcar objetivos y para cualquier decisión se las tiene que tomar a todas en consideración. Así, por ejemplo, si en relación a una cuestión no ha habido capacidad mobilizadora ni ningún tipo de presión social, puede resultar conveniente apoyar una reforma legislativa que suponga pequeños beneficios para los trabajadores y las trabajadoras. En cambio, si el grado de participación social ha sido elevado y se ha producido un incremento de la organización de los trabajadores y las trabajadoras, posiblemente convenga tomar otra postura, para evitar la desmovilización y poder aspirar a objetivos más ambiciosos.

La política de intervención resultará sin dudas contradictoria y exigirá un esfuerzo creativo mayor. Pero es el único antídoto para eludir posturas maximalistas o parlamentaristas y dotar de significado aquello de ser "una fuerza útil para los trabajadores y las trabajadoras".


Editorial del Avant de diciembre de 2008

La crisi que la paguin els rics!


Aquest dissabte hi ha convocades mobilitzacions contra la crisi economica, però a més, a la Vila de Gràcia els CJC monten un col·loqui amb l'investigador altermundista Michel Collon i la doctora en economia Àngels Martínez. On és debatrà sobra les causes i les consequències de la crisi.

Més informació a la web dels CJC-Joventut Comunsita de Catalunya.

dijous, 27 de novembre del 2008

L'educació a les escoles, la religió a les esglèsies (part 2)

Ahir escribia ja sobre aquest tema, i avui poso on cal envair els correus electrònics de suport a Fernando, cal enviar mails a:

Al mail de l'escola de Valladolid en qüestió, que segons el buscador de Junta és: 47003350@educa.jcyl.es

Per més abundancia, és poden enviar missatges a la Direcció Provincial d'Educació (la directora és Araceli Valdés Tremiño).

Aquestes dades s'han d'agrair a l'entrega de la gent de IloveIU.org i especialment al company Juan Peña de Castilla i Leon.

dimecres, 26 de novembre del 2008

L'educació a les escoles, la religió a les esglèsies

Farà un parell d'anys a EUiA fèiem aquesta campanya de L'educació a les escoles, la religió a les esglésies que va ser exportada a tot l'Estat. Que va ser bastant profitosa organitzativament ja que vam realitzar una performance davant de l'arquebisbat de Barcelona que va remoure polseguera, amb notes de premsa de l'arquebisbat i tot.

Però al que anava. No sé si heu sentit que un home a aconseguit una sentència judicial per que es retirin els simbols religiosos de l'escola pública de la seva filla. Avui rebia un correu electrònic (d'una font fidedigne) on s'informa que Fernando Pastor, el pare que ha aconseguit una sentencia judicial a Valladolid contra els símbols religiosos als centres educatius públics, està sent sotmès a acós i insults per pares ultres de l'escoles, animats per la directora, aquí teniu el correu escrit per ell:

Esperemos que la Junta no recurra y se acabe cuanto antes, pues hoy ha habido incidentes serios en el colegio, con un grupo de padres descangando su ira contra mí, tanto a la entrada como a la salida. Yo, que me tengo por una persona mentalmente fuerte, creo que no podré aguantar que se repitan más días, en presencia de mi hija como ha ocurrido hoy. Estoy muy triste y preocupado por ello, tanto que por primera vez ha pasado por mi cabeza abandonar, cambiar a la niña de colegio y dejarlo todo. Luego en frío veo que no puede ser que eso ocurra, y que hay que seguir, pero hoy que pensaba que iba a ser un día fliz, el primer día post sentencia, ha sido triste. Me recordaba la ira reaccionaria de los sectores más ultras, con infundios y demás. Y todo instigado por la directora del colegio, que ha debido de decir que por mi culpa este año no hay fiesta de navidad.

Només demano que tothom publiquem això a les nostres bitàcores (blocs) i que qui vulgui fer-li arribar missatges de recolzament deixi un comentari aquí que li faré arribar.

Fora la religió de les escoles!

La noticia a 20minutos

dimarts, 25 de novembre del 2008

Un cop acabada l'assemblea d'IU... valoracions? part 2

Aquest és el post 101 del blog! Estem de cel·lebració i per aixo un bonic vídeo! Sobre les assemblees d'IU i d'EUiA fet pel camarada i amic Paco Conde.


dimecres, 19 de novembre del 2008

Vaga d'informàtics (la visió d'un telecos)

Crec que la vaga està mal plantejada ja que podria haver estat molt més massiva si a més de reclamar les fitxes professionals per qui hagi estudiat Informàtica per part d'un grup d'estudiants i professionals s'hagués fet una convocatòria conjunta amb els sindicats que porten mesos perseguint la signatura del conveni del sector TIC (informàtica i consultoria).

Crec que les dues reivindicacions van molt lligades, les TIC són un sector on gran part dels professionals (qui prové de la branca informàtica) no tenen les fitxes professionals ("paperets" que marquen quines competències professionals tenen els estudis) aquesta desregulació ja d'entrada s'agreuja pel fet de la inexistència d'un conveni col·lectiu pel sector que permet a la patronal apuntar-se al conveni que més li convingui i que fa que qui treballem a aquest sector tinguem unes condicions pitjors al no tenir un conveni específic que s'adeqüí a les necessitats pròpies d'un sector amb una alta pressió laboral insuportable, una desrregularització horària absoluta...

Per això és interessant veure com conjuntament CCOO i UGT intenten fer quelcom més enllà de la vaga d'informàtica d'avui; podeu trobar-ho a continuació:

La patronal incompleix el preacord i diu no al conveni TIC

Vaga d'informàtics, visió sindical

dimarts, 18 de novembre del 2008

L'estaca de Rivas

L'altre dia a l'assemblea de Rivas en un dels no pocs intervals on esperàvem dins l'auditori la gent de la nostra delegació cantàvem cançons i va sortir l'Estaca de Lluís Llach, em va agradar molt que a més de les típiques cançons de la lluita republicana també sortís aquesta, encara que en aquell moment podia ser mal interpretada per algú del plenari. Aquesta canço en el seu moment va ser un clam per la unitat contra el franquisme on estirant tots junts podiem fer-lo caure, i ara em d'anar més enllà em d'estirar totes per rellançar/refundar IU i vencer al capital. Per tot això, que avui us la poso aquí:

L'estaca
Lluís Llach

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...


dilluns, 17 de novembre del 2008

Un cop acabada l'assemblea d'IU... valoracions?

Ja està s'ha acabat i torno ha Barcelona amb un conjunt de sensacions però amb tres de principals, la pena, la vergonya i l'orgull.

  • Pena de perdre una oportunitat històrica de rellançar IU, dissabte tenia ràbia, ràbia de les proposes que es feien per tancar internament IU i per destruir la relació d'autonomia EUiA-IU, però ja no; mals que algú li pesi son els meus i treballaré pels nostres pels qui patim la crisi més que ningú, però la pena és molt gran, sento pena al no entendre com estan les coses com estan amb la CRISI que l'esquerra anticapitalista estiguem així sense avançar, retrocedint a propostes de fa 10 anys...
  • Vergonya, per que després d'estar dos dies de "debats i discussió" com podem sortir sense un lideratge clar, sense posar-nos d'acord en un equip que impulsi IU, on ha quedat la poca credibilitat que teniem? Que pensarà la gent que tal com deia en JoanJo "els treballadors de Nissan, Seat, Pirelli... ens estan mirant i només demanen una cosa: que ens posem d´acord, perquè creuen que IU som necessaris", que pensaràn de nosaltres? La resposta és clara: aneu a cagar! I una alta pregunta, estant així com il·lusiones a la gent per que participi amb nosaltres?
  • Orgull, orgull per tota la gent d'EUiA (els únics puntuals, els que estàvem quan tocava on tocava i amb seriositat); però sobretot pel "Sector PCC" (gent amb carnet del PCC i "indepes" de Nou Impuls) on tots a una donant-nos ànims no perdent el somriure, cantant quan les esmenes eren xunguissimes i anaven contra l'esperit actual i fudacional d'IU, no sé, això és per mi el millor de l'assemblea, nosaltres, la demostració de que hi ha dues maneres de guanyar convencent com el PCC dins EUiA o imposant com intenta el PCE dins IU, de que les coses és poden fer bé, amb bon rollo i sobretot seriositat i rigor. No sé si qui llegiu el blog recordareu el que et deia quan la conferencia de Moviment Obrer del PCC? Allò de l'orgull de ser d'aquest Partit? Doncs aquest orgull.

Res més, ara com sempre, toca siguir batallant, que hi ha molta feina a fer, molta gent a qui convèncer i un món per canviar.

I com deia dijous, que el món no acabava a Rivas, us poso el link a la noticia dels CJC del Baix/Hospi de la mani del dissabte a la tarda contra la crisi i el vídeo de la Brigada Dolores Ibarruri a Cuba que es va projectar al sopar-festa que feien dissabte:



dissabte, 15 de novembre del 2008

Comença l'assemblea

Comencem a fer el tonto, desitjo que la gent posi cap i deixen de fer el tonto!

Salut i IU

divendres, 14 de novembre del 2008

La vida no s'acaba a RivasVaciaMadrid

Doncs això; com que la vida no s'acaba a Rivas, encara que bastant gent té l'interès que la vida d'IU i treure's de sobre aquesta gent molesta que diu les coses que pensa i fa les coses que diu. Però al que anava, que no tot passa per Rivas i l'assemblea d'IU i a més de les concentracions contra la crisi a diverses ciutats la gent de Solidaritat dels CJC i la gent de Moviment de Brigadistes fan un cinefòrum sobre Cuba que acabarà amb pica-pica i festival cubano!


Oye mi amolllll, no hay que perdelselo!

dijous, 13 de novembre del 2008

Cada vegada ens queden menys :'(

Avui llegia que a Mor l'històric militant del PSUC Miguel Núñez dins de la mateixa notícia també és comenta que una dona lluitadora antifranquista, na Celia Llaneza (menys coneguda al no ser dirigent i també pel fet de ser dona) va morir fa pocs dies, a elles i a tants altr@s només dir-lis que seguirem lluitant i que seguirem el seu exemple:

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

dimarts, 11 de novembre del 2008

Corren aires unitàris a Izquierda Unida?

Llegia avui que "La presidencia federal de iu aprueba por una amplísima mayoría las líneas básicas de desarrollo de la ix asamblea, incluidos su reglamento y el borrador de una importante declaración frente a la crisis económica". Això venint de l'èxtasi unitàri, que algú no han entès però, dona que pensar que potser, amb sort i esperit de concil·liació podem repetir a Madrid el que s'ha fet a Barcelona, encara que ho veig complicat, per que a Barcelona ja fa casi dos anys que als Consell Nacionals d'EUiA és palpa la unitat (que no uniformitat) en la pressa de decisions sobretot en els acords que són més importants i estratègics per l'avenç d'EUiA.

Espero, que tothom i totadona treballem per això i no per egos personals, sectaris o de famílies polítiques.

Ojalà la resolució sobre la crisi sigui tant potent o més que la catalan i encara rebi més suports!

dilluns, 10 de novembre del 2008

Coses del PCE a Catalunya, qui ho enten?

Avui llegia a premsa d'aquesta de contrainformació coses sobre la 5a Assembla d'EUiA i m'ha sobtat un comunicat del PCE a Catalunya, després he vist que un company, camarada i a pesar de tot amic de Quatre mots mal comptats havia escrit sobre el tema i opto per evitar-me el text i subscriure el seu: Sobre la 5a Assemblea Nacional d'EUiA.

Com algú de I Lov IU ja deia al seu blog, sembla que hi ha dos PCEs, el que enten cap a on ha d'anar l'esquerra que representa IU/EUiA i el que encara està encallat en la manera de fer que ens ha dut a la situació actual.

A part d'això, continuu pensant que la línea marcada per EUiA és la que cal seguir per IU.

diumenge, 9 de novembre del 2008

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 3)

La meva impresentabilitat m'ha fet arribar tard aquest matí i m'he perdut les primeres votacions al document dos, però diria que ha sigut aprovat algadament.

A continuació no he pogut estar gaire al tanto de les resolucions, per què hi havia altre feina a fer, però quan me les he pogut llegir, dir que recomano sincerament a tothom llegir

1r la resolució d'EUiA sobre la crisi econòmica que podeu trobar al blog de n'Àngels Martínez

2n a tohom, però sobretot a la gent de Izquierda Unida que llegeixi la resolució aprovada per la 5a Assemblea d'EUiA sobre la IX Assemblea Federal d'IU, no té desperdici per la reclamació d'unitat.

Reclamació d'unitat que ha quedat patent en la presentació d'una llista única a les comissions de garanties i control, al consell nacional i a la delegació d'EUiA per l'assemblea d'IU. Fet històric a EUiA i que ha sigut un dels millors moments d'aquesta assemblea! Només superat per la intervenció dels compants i companyes de les empreses amb Expedients de Regulació d'Ocupació,que representat per un jove del comitè d'empresa de la Nissan, han sigut vitorejats pel plenari per les seva lluita contra aquests Expedients injustificats i per continuar-la.

Finalment, després de els intervencions de les altres formacions d'esquerres catalanes PSC, ERC i ICV, on faig un alto, per recollir textualment les paraules de Jordi Guillot, secretari general d'ICV que deien: "...ens emplaceu a reforçar la coalició amb una colaició política, nosaltres creiem que ara no es el moment, que el que hem de fer és resoldre el problemes que actualment té a coalició i una vegada resolts aquests, parlar del següent pas...", company Guillot, espero que aixói sigui, com a mínim detecto una millora respecte les primeres impressions que la direcció d'ICV va doanr de la nostra proposta de Coalició Política. Al que anava, per acabar el company Jordi, re-elegit coordinador nacional d'eEUiA a dirigit unes paraules, agraint a tothom al bona feina i emplaçant a reforçar la lluita contra la crisi i a dur aquest esperit unitàri al si d'Izquierda Unida.

Salut! I ens veiem a Madrid el proper cap de setmana.

Articles relacionats:

Matí de dissabte: 5a Assemblea d'EUiA en directe (part 1)
Tarda de dissabte: 5a Assemblea d'EUiA en directe (part 2)

Notes de premsa d'EUiA:

Candidatura única al Consell Nacional per primer cop en la història d´EUiA

Miralles diu que EUiA està preparada per "plantar cara al capital" i que "cal recuperar la solidaritat de classe"

També podeu trobar les resolucions, tal com indica l'Àngels a al web d'EUiA, però no les linkaré pq estan en format de Word, i és un format propietari que no vull fomentar.

dissabte, 8 de novembre del 2008

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 2)

Amb una mica de retard comento la tarda del dissabte a l'assemblea d'EUiA:

La meva comissió per la tarda vam parlar sobretot del balanç del Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya. Els punts principals van ser

- que en el balanç era poc crític amb les polítiques practicades pel Govern d'Entesa, i que aquestes eren fluixes i calia dir clarament en quines coses noestàvem d'acord. La ponència defensava que, és cert que el Govern ha de millorar i molt, però que nosaltres em de fer la crítica no criticant, sinó proposant, i això és el que fa el document.

- com no també va sortir el tema de al conselleria d'interior i l'error que suposava per icv-euia haver acceptat aquesta conselleria.


Per aquesta tarda es va realitzar, ja en plenari, el debat de les esmenes que havien passat de les comissions. Afortunadament l'esperit unitari va permetre que en el lapsus temporal entre les comissions i el plenari les ponències i les persones que defensaven les esmenes és posessin d'acord en transaccionals i el debat fos ràpid, àgil i amb bon humor. Les esmenes rebutjades per les ponències es van centrar en temes sobre l'aposta per la coalició política i en el balanç tant d'EUiA com del Govern d'Entesa, i també coses de nomenclatura com la "Gent Amiga d'EUiA", aquestes esmenes no van ser acceptades pel plenari amb majoria ben olgades.

I finalment es va votar el document que va sortir aprovat per una majoria aclaparadora. Es va fer alguna feina més, però no recordo gaire de què, ja era tard i estàvem cansats!

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 1)

Ben puntual aquest matí ha començat l'assemblea d'EUiA, amb elecció la mesa de l'assemblea i el discurs de "comiat" de ja ex-coordinador Jordi Miralles.

Del posterior debat en comissions, només puc parlar de al comissió on estic parlant. Aquest matí el tema era: "ICV-EUiA, propostes per a una Coalició Política". El debat s'ha centrat en dos punts principals:

a) Treballar per una coalició política: el debat era entre no apostar per fer una coalició més política per que a moltes localitats el treball en coalició és complicat. D'altra banda s'ha parlat que la coalició política és una necessitat i que per aconseguir-la cal que la gent d'EUiA currem més i millor i que sobretot treballem per democratitzar la coalició, apostant per fer assemblees conjuntes de la gent d'ICV i d'EUiA i especialment obertes del nostre entorn.

b) El debat sobre si els representants de la coalició a les europees han d'anar a un grup europeu o a un altre i si depenen d'això cal plantejar-se anar en coalició o no.

Per la tarda estem debatint el Balanç del Govern d'Entesa, però em quedo sense bateria!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Huracà de solidaritat amb Cuba, ajudem a la reconstrucció, trenquem el bloqueig.

Conferència sobre els desastres dels Huracans a Cuba el 31 d'Octubre
Centre Civic Casa Groga, Avinguda Jordà nº 27, Barcelona, a les 19 hores. Es farà conferència del Cònsol de Cuba i actuacions musicals amb venda de mojitos i cafè Cubà. Entrada Lliure amb bo d'ajut.


Acte solidari:
divendres 31 d'octubre a les 19 hores al Centre Civic Casa Groga, Avinguda Jordà nº27, Barcelona..

-Conferencia sobre els desastres dels huracans GUSTAV I IKE a càrrec de Carlos Castillo, Cònsol de Cuba a Barcelona.

-Actuacions musicals. Amb la col·laboració desinteressada de DIVERSOS GRUPS I CANTAUTORS

Venda de Mojitos i cafè de Cuba

ENTRADA LLIURE. Bo d’ajut solidari: 5 €

Ingressos x Cuba:

DEFENSEM CUBA c/c. 2100-3318-60-2200054246 (ref: huracà)

dijous, 23 d’octubre del 2008

Una manera d'entendre Izquierda Unida

Avui en Joan Josep Nuet m'ha enviat el text que ha escrit pel Mundo Obrero, l'òrgan central del Partit Comunista d'Espanya. Aquí us el deixo:

DEFINICIÓN IDEOLÓGICA Y CONSTRUCCIÓN DE UN MOVIMIENTO POLÍTICO O SOCIAL PLURAL

En primer lugar decir que cuando escribo artículos o comentarios en periódicos como Mundo Obrero o Avant (órganos de expresión colectiva de partidos comunistas) no puedo evitar adoptar la expresión de militante comunista en la forma que yo y mi partido (El Partido de los Comunistas de Catalunya, PCC) entendemos ese concepto, o sea, abierta, plural, heterodoxa y profundamente unitaria, con los trabajadores, con la izquierda y con los propios comunistas.

En la preparación y debate político en IU hacia la IX Asamblea Federal se está produciendo una discusión sobre la “reideologización de IU”, como si IU hubiese perdido en los últimos años su capacidad de ser teóricamente un referente de alternativa al modelo capitalista de sociedad y de producción. Creo sinceramente que en ese debate hay mucha confusión teórica entre los propios comunistas respecto a la convivencia del partido y de los instrumentos sociales y políticos que el partido y otros sectores de la izquierda se dotan para la lucha y el cambio político y social.

IU como movimiento político y social no tiene ideología, tiene programa, ya que es ideológicamente plural entre sensibilidades comunistas, ecosocialistas, socialdemócratas y otras que conviven en la unión de programa y acción por el cambio.

Lo que hemos tenido estos años es un debate mal planteado y mal resuelto respecto a como asumimos los documentos políticos de la VIII Asamblea Federal y los mecanismos de debate y concreción para aplicarlos. Si la VIII Asamblea acabó dividida por la mitad y la gestión de los equipos de dirección se han planteado en la clave de gobierno y oposición, la consecuencia es que no se reconocen los acuerdos políticos ni su concreción por órganos divididos (el debate de estatutos siempre es político, si hay desacuerdos políticos los estatutos pasan a primer plano). Hay que reconocer que la gestión ha derivado en procedimientos antiestatutarios y la oposición a veces en falsos debates de ideologías perdidas cuando el desacuerdo era sobre la concreción del programa y los mecanismos utilizados para decidir.

Por ello asumo el concepto de “clarificación política” para la IX Asamblea y creo que podemos encontrar respecto a los documentos un punto de encuentro en muchos temas y en otros que la democracia de los delegados y delegadas se ejerza y decida que opción es la mayoritaria, eso sí, después de haber preservado un tronco común.

El camarada Josep Serradell (Román) me enseñó en un artículo suyo publicado hace años que la “lucha ideológica” o la definición ideológica como me gusta mas a mi definirlo, de los comunistas, no se detiene a las puertas de los movimientos políticos o sociales donde participamos, sean movimientos políticos como IU o sociopolíticos como CCOO. Siempre seguimos luchando por el socialismo y para que ese camino sea el de la mayoría, pero no es lo mismo definirnos ideológicamente frente a partidos, movimientos y personas de la derecha o de la socialdemocracia que frente a compañeros y compañeras afiliados o militantes de IU o de CCOO por ejemplo.

En IU compartimos un programa de lucha con perspectiva de emancipación socialista y estamos entre compañeros y compañeras, a pesar de poder tener diferencias entre nosotros. Lo mismo pasa en el movimiento sindical, vecinal, ecologista o en otros mas coyunturales por luchas concretas frente a las nuevas explotaciones que genera el capitalismo. En IU no hay capitalistas, monárquicos, centralistas o insolidarios, (en alguno de esos aspectos tengo por supuesto alguna duda), pero la solución para IU y para las gentes que queremos no es definirnos solo como anticapitalistas, republicanos, federales y solidarios ya que eso son identidades no discutidas y que nadie propone rebajar ni relajar, el futuro es que nuestro programa conecte con los problemas y necesidades de los trabajadores, trabajadoras y sectores populares de nuestro país, y ya me he definido en que creo que la atención primera de la política de IU es con los trabajadores y trabajadoras sin dejar de preocuparse por otros sectores sociales.

También nuestro futuro está en la capacidad unitaria que generemos, dentro de IU pero especialmente, y siguiendo las mejores tradiciones del PCE y del PSUC, entre los trabajadores (no es concebible una IU enfrentada a uno de los instrumentos mas importantes de los trabajadores como los sindicatos de clase), la izquierda (ya que es necesario generar políticas que combatan el neoliberalismo y hagan retroceder a la derecha y en IU no está toda la izquierda alternativa que hay en España) y por supuesto los comunistas de IU, que no están todos en el PCE.

En tercer lugar decir que nuestro futuro esta en la refundación, y yo concibo esa definición como apertura, no solo a los que quieren ser de IU y no los dejamos, sino especialmente hacia aquellos que podrían ser de IU si nuestra capacidad de ser útiles para cambiar cosas concretas y movilizar pudiese expresarse por encima del ruido interno.

Necesitamos una Asamblea de unidad, con política y de cambios.

La Asamblea que necesitamos requiere de las tres cosas, unidad en elementos de tronco común y en una dirección compartida, política para proponer una crítica del capitalismo y unas propuestas frente a la crisis, y unos cambios organizativos para que la afiliación sea una oportunidad de conectar y movilizar y no una disputa por un escaso poder interno. También cambios en las formas de dirigir y en el papel de las asambleas de base.

Entre todos podemos darle una oportunidad a Izquierda Unida.


JOAN JOSEP NUET
Coordinador Ejecutivo del Área Interna y Organización de IU Federal