dimarts, 28 de juliol de 2009

Arribada a Bolívia: Villazón, Uyuní i el Salar

El creuar la frontera va ser una mica caòtic, però el cúrios era veure moltíssima gent fent contraband en petita escala d'una banda a l'altre mentre esperava a que em segelleixin el passaport i que feia el possible per esquivar la inspecció mèdica (si per entrar a Bolívia anaves el metge, puta Grip A).

Al arribar a Villazón, canvia diners (tercera moneda llatina: guaranis, pesos argentinos i ara bolivianos). I puja corrents (corria el taxi) a l'estació de tren a comprar bitllet. Només quedava a primera, comprat a fer un dinaret de menu amb un simpàtic mexicà amb accent de Buenos Aires que seria company de viatge a les 8 hores del tren ja que unes boniques alemanyes van quedar a un altre vago i sense espai al seu costat :(. El paisatge bonic però les poblacions destrozades i les persones sumides en la pobresa.

Finalment vam arribar a Uyuní a les 23:50 h amb un fred glacial (ja ho tenen els gairebé 4000 metres sobre el nivell del mar), primera sorpresa l'hostal on tenia reserva esa veu que no admetien les reserves (sic). A buscar! Quin fred! Vaig acabar a un hostalet compartint habitació amb el mexicà de nou. Ràpid a dormir que l'endemà ven d'hora 09:30 sortia cap al Salar.

Les 09:30 en hora boliviana van ser les 11:00... Això si que ho tenia reservat (encara que no ho va semblar). Anàvem en un Toyota Land Cruiser 6 turistes (En Leo i la Yaz d'Holanda, en Denis, la Lila i la Eline de França i el menda), el xofer (Waldo) i la Lourdes que feia de cuinera. El Salar impressionant! Mireu les imatges, tot pla, blanc... De día de puta mare només el sol cremava la pell, però quan arribava la nit l'impressionant era el fred... A l'hora de dormir però a 4200m no en va fer gaire.

El segon dia de tour passavem del dessert de Sal al de sorra: amb volcans, llacunes de diferents colors (blanques, vermelles, apestoses...). Fins al dinar tot bé, però a la tarda es va iniciar el vent i va començar a ser massa fresc i a aixecar sorra en quantitat, però encara hauria de venir el pitjor! La nit va ser a un refugi a gairebé 5000 metres, afortunadament no vam passar fred (dormint suava i tot) a pesar del vent huracat que hi havia a l'exterior i aixecava el sotre d'uralita: quina por feia al anar al lavabo de matinada pel vent i quina migranya pel mal d'altura!

El darrer dia ens llevavem ben d'hora per anar a veure els geisers i a banyar a una llacuna termal. El dia estava com per banyar-se! Joder quin vent! I quin fred associat! Als geisers el vent aixecava sorra i neu que sumat al vaopr existent hi havia moments que no veies ni 5 metres al voltant del cotxe, vam ser agosarades i vam baixar del cotxe a fer fotos! El seguent punt era el bany termal vam arribar tard i ja hi havia masses turistes (la mateixa ruta la feien una trentena de cotxes) per tant vam seguir fins la Laguna Verde, buf... el vent volia petar el vidres del cotxe i al final va trencar el vidre del darrera, només ens vam "atrevir" a baixar en Leo i jo: diosssssssssssssssssssss, sem va escapar la porta de la mà al obrir-la i gairebé s'escapa del cotxe. Ràpid a baixar la finestra per evitar una mica de pressió baixa del cotxe i tanca-la, just al tancar-la vaig perdre l'equilibri i el vent sem va endur (i no m'he aprimat), en Leo i jo ens vam haver d'abraçar per aguantar l'embat del vent (amb sorra i neu), feia una mica de por. Ràpid al cotxe i mentre pujava la finestra de nou una foto ràpida de la bella llacuna.

Només quedava la tornada de 6 hores en cotxe en mig de tempestes de sorra pel fort vent, amb un vidre posterior trencat i la por a que el vent en trenqués més. Per acabar-ho d'adobar ens quedavem sense benzina i a la benzinera no tenien electricitat pq el vent havia tirat els pals. A pesar de l'esforç d'en Waldo no va aconseguir prou benina i ens vam quedar tirats en mig d'una carretera d'aquelles llargues, rectes, de sorra que el vent aixecava. sort que van parar uns altres 5 cotxes i entre tots va haver benzina per arribar a Uyuní.

A pesar de tot, l'experiència i el que he vist és impressionant, és més el vent, quedar-nos tirats va fer el tour, realment d'aventura!

Ara marxo, que m'esperen 15 hores de bus.

Per cert, ara passava una mani dels opositors que cridaven:Evo, Evo cabrón!

dissabte, 25 de juliol de 2009

Per qui les disfruti: Gloria a les Santes!

Bona Escapada a Negre Nit i millor Nit Boja!

Del que més greu em sap del viatge és no ser-hi per Santes!

divendres, 24 de juliol de 2009

Tercera part, marxant d'Argentina!

Ja farà dies que no escric, però és que no he parat i que quan m'he connectat o els teclats son desesperants o ho és la lentitut de conexió.

A més sempre m'oblido el cable de la càmera i no pucpenjar fotos :(

A passat molt des de Salta: dos dies a Tilcara, l'arribada a Bolívia, el tour de 3 dies per el Salar d'Uyuní, Potosí amb les seves mines i les seves aigues termals...

A Salta la pujada en telefèric al cerro per veure la ciutat em va recordar la pujada al cerro de Bilbo durant el pont del primer de maig, amb la Lupe que ja no podia més amb sa panxa i en Javi dient tonteries. D'aquí vaig sortir en bus fins Tilcara, un poblet enmig dels Andes a 2500 metres d'alçada on el camí va ser espectacular pels colors de les muntanyes, l'anomenen la "paleta del pintor".
A Tilcara vaig fer dues nits a un hostal regentat per l'Ana i vaig conèixer la Ninfa (una argentina chaqueña treintanyera) amb qui vam compartir dia de rutes pujant al Cerro de la Cruz, caminant per la Pucará (temple inca) i pujant fins la Garganta del Diablo a 2900 metres, sort de la coca (en fulles), per que pujar els 400 metres de desnivell no era fàcil i menys recent dinat :p. Tot preciós, la pacha mama (mare terra) espectacular amb els paissatges, els engorjats i la cascada. La nit ja ser la culminació d'un gran dia: ja a l'hostal una picada (pica pica) amb un vinet a l'habitació d'en Carlos (un altre hoste de seixanta llargs anys, divorciat feia 12 anys, ex-coronel de les forces armades argentines i capità durant la dictadura argentina dels 30.000 desapareguts). Una picada curioso, la Ninfa una zurda argentina, en Carlos sense comentaris, jo un zurdo català i l'Ana (a punt dels 30 anyets) amiga d'en Carlos i neta adoptiva d'un pintor argentí superfamós que no recordo el nom pèrò que encantava a Ninfa, curiosament, del que més és va parlar va ser de política, argentina, espanyola i mundial i també de la dictadura argentina i la paraguaya. Després de donar bon profit a la picada i el vinet (fluix, no hi havia res millor al "super") vam anar plegats a una peña a veure una actuació de música regional: la música prou bé (a alguns us haguessin encantat els intruments de percussió que feien servir), el menjar ben bo (sobretot l'estofat de llama, millor que le típic locro) i les 5 ampolles de vi mendozino Lopez que ens vam fotre entre els tres era excel·lent. Si, 5 ampolles per que Carlos coneixia a qui cantava i Ana als amos del local per tant el vam tancar. Però encara vam arribar a un pub a fer un Chivas abans de tornar a l'hostal. I l'endemà bus fins la Quiaca (4 hores) i després tren fins Uyuní (8 hores) que no sabia si el cap em volia petar per la resaca o pel mal d'altura. Lamentablement no va ser resaca.
Continuarà a Uyuní 3500 metres i pujant!

Marxo al llit que son les 21:00.

dimecres, 15 de juliol de 2009

A terres argentines: Salta

Després d'un viatge de 6 + 13 hores en dos autobusos d'Asunción fins a Salta he arribat a terres del nord d'Argentina.

Salta és un gran ciutat enmig de muntanyes on el seu atractiu és fer rutes per les muntanyes de les rodalies ja que la pròpia ciutat pel que he vist no entenc com li diuen la linda.

Aquí es sorprenen la psicosis per la Grip A a alguns llocs... especialment als bans on es fan cues llarguíssimes a l'exterior per no acumular gent dins. Una altre cosa que no entens és que els bancs estan a tope de gent des de les 9 fins les 12 i pico, no se que fa la gent al banc, a més els carrers estan a plens també i juraria que no és feriado.

Res, ara marxo a una muntanyeta del costat de 1454m a fer cames i a comprovar la resisitència de l'estòmac després d'haver dinat al mercat públic. Demà cap a Tilcara.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Inici de viatge ben tranquil

Dissabte ven d´hora començáva el viatge, arribava amb trnaquilitat a Madrid a les 11:00 del matí i un cop comprovat l´horari del vol de la tarda a passar el dia al Prado on em va impactar especialment Velazquez.

A mitja tarda vaig tirar cap a l´aeroport on vaig trobar una cua immensa per demanar la targeta d´embarcament, 450 persones volàvem en aquella avió que oferia poques comoditats a pesar d´estar gairebé 11 hores a dins. Primer calor, després fred ja que no quedaven mantes ni coixins, cosa que m´ha provocat un refredat. Direu, un refredat no passa res, doncs no! Tant a l´aeroport de Santa Cruz (Bolivia) com de d´Asunción (Paraguay) la majoria de treballadros amb mascareta i si tossies una mica massa et preguntaven com estaves si havies tingut febre, tot paranoics per la grip AH1N1. A Paraguay aquesta grip AH1N1 a mort 4 persones mentre la grip convencional na mort 900...

A part del refredat tot perfecte, els vols puntuals, la motxilla va aparèixer per la cinta de l´aeroport, vaig arribar a la terminal de omnibus amb un taxi compartit amb dos bascos i finalment després de comprar el bitllet de bus cap a Resistencia (Argentina), on compraré un altre cap a Salta, amb un colectivo (bus públic) vaig anar fins al costat de casa l´Eugenia.

Així que cap problema, he descansat molt per preparar les 18 h de bus de demà i he fet un bon passeig per Asunción on me tallat el cabell i comprat un cinturó que un pantaló sem cau i he conegut la seu del P-MAS, al setembre ja farem més al Paraguay.

Ara ja es de nit i són gairebé les 18:00 a veure que sopem, que començo a tenir gana que dinen molt aviat aquí. Ens llegim!

PD: no hi ha fotos, pq no ne fet cap.

dimecres, 8 de juliol de 2009

2 dies! 2 dies!

Aquest títol que va ser el lema (hi diria que encara és) dels i les conductores dels autobusos de Barcelona és el temps que em queda abans de marxar de viatge durant una temporadeta: 75 dies.

Ara tinc els nervis previatge, sobretot per que de les coses necessàries encara no les tinc totes: farmaciola, necesser, llibreteta amb telèfons i adreces i potser no tinc assegurança encara per que la companyia amb qui vaig comprar els vols diu que no la vaig contractar i jo dic que sí! (quin estrés i quin cabreig!!)

Suposo que en 2 dies ho tindré resolt, sinó ja m'ho muntaré! Total, la ruta tampoc és tan xunga, recorreré el Cor de Llatinoamèrica: arribada a Asunción capital del Paraguay, on faré un parell de nits abans de la sortida per passar uns quants dies pel Nord Oest d'Argentina en el camí d'entrada a Bolívia; on visitaré el sudoest del país passant per Uyuní, Potosí i Sucre abans d'arribar a Santa Cruz de la Sierra on estaré un mes de Brigada de Solidaritat amb la brigada 9 d'Octubre de Moviment de Brigadistes. Un cop acabada la brigada sortint des de Santa Cruz baixaré pel Chaco fins arribar de nou a Asunción per passar els dies que quedin.

Sé que els principals problemes seràn les diarrees, el mal d'altura i les picades de mosquits que podrien ser xungues (zona de dengue i alguna zona aïllada de malària), però dubto que em destorbi davant de tot el que descobriré.

Intentaré dur un diari de viatge i plasmar el més important en aquest bloc.

Ens anem llegint!