dissabte, 29 de novembre de 2008

Primícia: Editorial Avant dicienbre: "Pronunciamiento o intervención"

Pronunciamiento o intervención
(Editorial de diciembre de Avant, órgano del Partit dels Comunistes de Catalunya, PCC)

Cerramos esta edición del Avant poco después de la celebración de la IXª Asamblea Federal de Izquierda Unida. Seguimos por lo tanto pendientes de la elección del nuevo coordinador o coordinadora de la formación y de la configuración definitiva de la nueva dirección. Sin embargo, no queremos renunciar a realizar una primera valoración sobre los resultados políticos de la Asamblea ni a apuntar algunas consideraciones en relación al proceso de "refundación" que se acaba de iniciar.

No es cierto que nos encontremos en el mismo punto que antes. A pesar de la persistencia de algunas posiciones ancladas todavía en dinámicas del pasado, hay algunos elementos que se han impuesto con fuerza y con amplio consenso en el debate asambleario. En primer lugar, la apuesta por el carácter unitario de IU y por fomentar la abertura hacia sectores progresistas ideológicamente diversos. En segundo lugar, la constatación de la necesidad de recuperar la actividad mobilizadora y de vincularla a la actividad institucional. Y, finalmente, la recuperación de un vínculo estrecho y orgánico con el mundo del Trabajo.

Pero hay un aspecto sobre el cual resulta complicado establecer un consenso explícito y que tiene que ver con dos formas distintas de concebir la acción política. Por una parte tenemos la que podríamos denominar "política de pronunciamientos", que sitúa en primer término y de forma un tanto abstracta, la coherencia entre las tomas de posición y el propio ideario. Desde este punto de vista se acostumbra a considerar que los debates se pueden ganar simplemente por el hecho de contar con los argumentos más justos. O todavía más ingenuamente que a más inflexibilidad en los propios planteamientos, mejores resultados. Esta práctica política resulta poco dialéctica y acostumbra a dificultar, entre otras cosas, la participación en gobiernos de carácter plural, a raíz de las fuertes contradicciones que se pueden generar en ellos.

Alternativamente, hay una concepción de la política que pone en el centro los resultados y las consecuencias que comporta cada decisión tomada, cada acción realizada, cada voto emitido. Desde este planteamiento, tiene poco sentido adoptar posturas en términos abstractos y lo que hace falta es tomar en consideración siempre cuáles son las condiciones en que se tiene que producir la toma de decisiones. ¿Cuál es la correlación de fuerzas? ¿Cuál ha sido el grado de participación y movilización popular en relación a lo que se debate? ¿Y, sobre todo, qué decisión representa, globalmente, un avance mayor para los intereses de los trabajadores y las trabajadoras?

Esta "política de intervención" resulta obviamente más laboriosa, en tanto que exige siempre ir más allá de la crítica, con propuestas no sólo justas sino sobre todo viables y aplicables a corto, medio y largo plazo. Al mismo tiempo, parte de la convicción, no por cruda menos cierta, de que en la lucha política, los debates no los gana quien tiene más razón sino quien cuenta con más fuerzas. Y, por supuesto, esta práctica política es inseparable del reforzamiento de los mecanismos de trabajo y de debate colectivos, que son los que permiten que la percepción de las problemáticas no se produzca en base a rasgos generales sino que se convierta en especializada y fundamentada.

Lejos de querer caer en posturas posibilistas, cuando hablamos de "intervención" lo hacemos en relación a todas las esferas donde se ejerce el poder: la política, pero también la social, la económica o la cultural. En todas ellas hay que marcar objetivos y para cualquier decisión se las tiene que tomar a todas en consideración. Así, por ejemplo, si en relación a una cuestión no ha habido capacidad mobilizadora ni ningún tipo de presión social, puede resultar conveniente apoyar una reforma legislativa que suponga pequeños beneficios para los trabajadores y las trabajadoras. En cambio, si el grado de participación social ha sido elevado y se ha producido un incremento de la organización de los trabajadores y las trabajadoras, posiblemente convenga tomar otra postura, para evitar la desmovilización y poder aspirar a objetivos más ambiciosos.

La política de intervención resultará sin dudas contradictoria y exigirá un esfuerzo creativo mayor. Pero es el único antídoto para eludir posturas maximalistas o parlamentaristas y dotar de significado aquello de ser "una fuerza útil para los trabajadores y las trabajadoras".


Editorial del Avant de diciembre de 2008

La crisi que la paguin els rics!


Aquest dissabte hi ha convocades mobilitzacions contra la crisi economica, però a més, a la Vila de Gràcia els CJC monten un col·loqui amb l'investigador altermundista Michel Collon i la doctora en economia Àngels Martínez. On és debatrà sobra les causes i les consequències de la crisi.

Més informació a la web dels CJC-Joventut Comunsita de Catalunya.

dijous, 27 de novembre de 2008

L'educació a les escoles, la religió a les esglèsies (part 2)

Ahir escribia ja sobre aquest tema, i avui poso on cal envair els correus electrònics de suport a Fernando, cal enviar mails a:

Al mail de l'escola de Valladolid en qüestió, que segons el buscador de Junta és: 47003350@educa.jcyl.es

Per més abundancia, és poden enviar missatges a la Direcció Provincial d'Educació (la directora és Araceli Valdés Tremiño).

Aquestes dades s'han d'agrair a l'entrega de la gent de IloveIU.org i especialment al company Juan Peña de Castilla i Leon.

dimecres, 26 de novembre de 2008

L'educació a les escoles, la religió a les esglèsies

Farà un parell d'anys a EUiA fèiem aquesta campanya de L'educació a les escoles, la religió a les esglésies que va ser exportada a tot l'Estat. Que va ser bastant profitosa organitzativament ja que vam realitzar una performance davant de l'arquebisbat de Barcelona que va remoure polseguera, amb notes de premsa de l'arquebisbat i tot.

Però al que anava. No sé si heu sentit que un home a aconseguit una sentència judicial per que es retirin els simbols religiosos de l'escola pública de la seva filla. Avui rebia un correu electrònic (d'una font fidedigne) on s'informa que Fernando Pastor, el pare que ha aconseguit una sentencia judicial a Valladolid contra els símbols religiosos als centres educatius públics, està sent sotmès a acós i insults per pares ultres de l'escoles, animats per la directora, aquí teniu el correu escrit per ell:

Esperemos que la Junta no recurra y se acabe cuanto antes, pues hoy ha habido incidentes serios en el colegio, con un grupo de padres descangando su ira contra mí, tanto a la entrada como a la salida. Yo, que me tengo por una persona mentalmente fuerte, creo que no podré aguantar que se repitan más días, en presencia de mi hija como ha ocurrido hoy. Estoy muy triste y preocupado por ello, tanto que por primera vez ha pasado por mi cabeza abandonar, cambiar a la niña de colegio y dejarlo todo. Luego en frío veo que no puede ser que eso ocurra, y que hay que seguir, pero hoy que pensaba que iba a ser un día fliz, el primer día post sentencia, ha sido triste. Me recordaba la ira reaccionaria de los sectores más ultras, con infundios y demás. Y todo instigado por la directora del colegio, que ha debido de decir que por mi culpa este año no hay fiesta de navidad.

Només demano que tothom publiquem això a les nostres bitàcores (blocs) i que qui vulgui fer-li arribar missatges de recolzament deixi un comentari aquí que li faré arribar.

Fora la religió de les escoles!

La noticia a 20minutos

dimarts, 25 de novembre de 2008

Un cop acabada l'assemblea d'IU... valoracions? part 2

Aquest és el post 101 del blog! Estem de cel·lebració i per aixo un bonic vídeo! Sobre les assemblees d'IU i d'EUiA fet pel camarada i amic Paco Conde.


dimecres, 19 de novembre de 2008

Vaga d'informàtics (la visió d'un telecos)

Crec que la vaga està mal plantejada ja que podria haver estat molt més massiva si a més de reclamar les fitxes professionals per qui hagi estudiat Informàtica per part d'un grup d'estudiants i professionals s'hagués fet una convocatòria conjunta amb els sindicats que porten mesos perseguint la signatura del conveni del sector TIC (informàtica i consultoria).

Crec que les dues reivindicacions van molt lligades, les TIC són un sector on gran part dels professionals (qui prové de la branca informàtica) no tenen les fitxes professionals ("paperets" que marquen quines competències professionals tenen els estudis) aquesta desregulació ja d'entrada s'agreuja pel fet de la inexistència d'un conveni col·lectiu pel sector que permet a la patronal apuntar-se al conveni que més li convingui i que fa que qui treballem a aquest sector tinguem unes condicions pitjors al no tenir un conveni específic que s'adeqüí a les necessitats pròpies d'un sector amb una alta pressió laboral insuportable, una desrregularització horària absoluta...

Per això és interessant veure com conjuntament CCOO i UGT intenten fer quelcom més enllà de la vaga d'informàtica d'avui; podeu trobar-ho a continuació:

La patronal incompleix el preacord i diu no al conveni TIC

Vaga d'informàtics, visió sindical

dimarts, 18 de novembre de 2008

L'estaca de Rivas

L'altre dia a l'assemblea de Rivas en un dels no pocs intervals on esperàvem dins l'auditori la gent de la nostra delegació cantàvem cançons i va sortir l'Estaca de Lluís Llach, em va agradar molt que a més de les típiques cançons de la lluita republicana també sortís aquesta, encara que en aquell moment podia ser mal interpretada per algú del plenari. Aquesta canço en el seu moment va ser un clam per la unitat contra el franquisme on estirant tots junts podiem fer-lo caure, i ara em d'anar més enllà em d'estirar totes per rellançar/refundar IU i vencer al capital. Per tot això, que avui us la poso aquí:

L'estaca
Lluís Llach

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...


dilluns, 17 de novembre de 2008

Un cop acabada l'assemblea d'IU... valoracions?

Ja està s'ha acabat i torno ha Barcelona amb un conjunt de sensacions però amb tres de principals, la pena, la vergonya i l'orgull.

  • Pena de perdre una oportunitat històrica de rellançar IU, dissabte tenia ràbia, ràbia de les proposes que es feien per tancar internament IU i per destruir la relació d'autonomia EUiA-IU, però ja no; mals que algú li pesi son els meus i treballaré pels nostres pels qui patim la crisi més que ningú, però la pena és molt gran, sento pena al no entendre com estan les coses com estan amb la CRISI que l'esquerra anticapitalista estiguem així sense avançar, retrocedint a propostes de fa 10 anys...
  • Vergonya, per que després d'estar dos dies de "debats i discussió" com podem sortir sense un lideratge clar, sense posar-nos d'acord en un equip que impulsi IU, on ha quedat la poca credibilitat que teniem? Que pensarà la gent que tal com deia en JoanJo "els treballadors de Nissan, Seat, Pirelli... ens estan mirant i només demanen una cosa: que ens posem d´acord, perquè creuen que IU som necessaris", que pensaràn de nosaltres? La resposta és clara: aneu a cagar! I una alta pregunta, estant així com il·lusiones a la gent per que participi amb nosaltres?
  • Orgull, orgull per tota la gent d'EUiA (els únics puntuals, els que estàvem quan tocava on tocava i amb seriositat); però sobretot pel "Sector PCC" (gent amb carnet del PCC i "indepes" de Nou Impuls) on tots a una donant-nos ànims no perdent el somriure, cantant quan les esmenes eren xunguissimes i anaven contra l'esperit actual i fudacional d'IU, no sé, això és per mi el millor de l'assemblea, nosaltres, la demostració de que hi ha dues maneres de guanyar convencent com el PCC dins EUiA o imposant com intenta el PCE dins IU, de que les coses és poden fer bé, amb bon rollo i sobretot seriositat i rigor. No sé si qui llegiu el blog recordareu el que et deia quan la conferencia de Moviment Obrer del PCC? Allò de l'orgull de ser d'aquest Partit? Doncs aquest orgull.

Res més, ara com sempre, toca siguir batallant, que hi ha molta feina a fer, molta gent a qui convèncer i un món per canviar.

I com deia dijous, que el món no acabava a Rivas, us poso el link a la noticia dels CJC del Baix/Hospi de la mani del dissabte a la tarda contra la crisi i el vídeo de la Brigada Dolores Ibarruri a Cuba que es va projectar al sopar-festa que feien dissabte:



dissabte, 15 de novembre de 2008

Comença l'assemblea

Comencem a fer el tonto, desitjo que la gent posi cap i deixen de fer el tonto!

Salut i IU

divendres, 14 de novembre de 2008

La vida no s'acaba a RivasVaciaMadrid

Doncs això; com que la vida no s'acaba a Rivas, encara que bastant gent té l'interès que la vida d'IU i treure's de sobre aquesta gent molesta que diu les coses que pensa i fa les coses que diu. Però al que anava, que no tot passa per Rivas i l'assemblea d'IU i a més de les concentracions contra la crisi a diverses ciutats la gent de Solidaritat dels CJC i la gent de Moviment de Brigadistes fan un cinefòrum sobre Cuba que acabarà amb pica-pica i festival cubano!


Oye mi amolllll, no hay que perdelselo!

dijous, 13 de novembre de 2008

Cada vegada ens queden menys :'(

Avui llegia que a Mor l'històric militant del PSUC Miguel Núñez dins de la mateixa notícia també és comenta que una dona lluitadora antifranquista, na Celia Llaneza (menys coneguda al no ser dirigent i també pel fet de ser dona) va morir fa pocs dies, a elles i a tants altr@s només dir-lis que seguirem lluitant i que seguirem el seu exemple:

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

dimarts, 11 de novembre de 2008

Corren aires unitàris a Izquierda Unida?

Llegia avui que "La presidencia federal de iu aprueba por una amplísima mayoría las líneas básicas de desarrollo de la ix asamblea, incluidos su reglamento y el borrador de una importante declaración frente a la crisis económica". Això venint de l'èxtasi unitàri, que algú no han entès però, dona que pensar que potser, amb sort i esperit de concil·liació podem repetir a Madrid el que s'ha fet a Barcelona, encara que ho veig complicat, per que a Barcelona ja fa casi dos anys que als Consell Nacionals d'EUiA és palpa la unitat (que no uniformitat) en la pressa de decisions sobretot en els acords que són més importants i estratègics per l'avenç d'EUiA.

Espero, que tothom i totadona treballem per això i no per egos personals, sectaris o de famílies polítiques.

Ojalà la resolució sobre la crisi sigui tant potent o més que la catalan i encara rebi més suports!

dilluns, 10 de novembre de 2008

Coses del PCE a Catalunya, qui ho enten?

Avui llegia a premsa d'aquesta de contrainformació coses sobre la 5a Assembla d'EUiA i m'ha sobtat un comunicat del PCE a Catalunya, després he vist que un company, camarada i a pesar de tot amic de Quatre mots mal comptats havia escrit sobre el tema i opto per evitar-me el text i subscriure el seu: Sobre la 5a Assemblea Nacional d'EUiA.

Com algú de I Lov IU ja deia al seu blog, sembla que hi ha dos PCEs, el que enten cap a on ha d'anar l'esquerra que representa IU/EUiA i el que encara està encallat en la manera de fer que ens ha dut a la situació actual.

A part d'això, continuu pensant que la línea marcada per EUiA és la que cal seguir per IU.

diumenge, 9 de novembre de 2008

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 3)

La meva impresentabilitat m'ha fet arribar tard aquest matí i m'he perdut les primeres votacions al document dos, però diria que ha sigut aprovat algadament.

A continuació no he pogut estar gaire al tanto de les resolucions, per què hi havia altre feina a fer, però quan me les he pogut llegir, dir que recomano sincerament a tothom llegir

1r la resolució d'EUiA sobre la crisi econòmica que podeu trobar al blog de n'Àngels Martínez

2n a tohom, però sobretot a la gent de Izquierda Unida que llegeixi la resolució aprovada per la 5a Assemblea d'EUiA sobre la IX Assemblea Federal d'IU, no té desperdici per la reclamació d'unitat.

Reclamació d'unitat que ha quedat patent en la presentació d'una llista única a les comissions de garanties i control, al consell nacional i a la delegació d'EUiA per l'assemblea d'IU. Fet històric a EUiA i que ha sigut un dels millors moments d'aquesta assemblea! Només superat per la intervenció dels compants i companyes de les empreses amb Expedients de Regulació d'Ocupació,que representat per un jove del comitè d'empresa de la Nissan, han sigut vitorejats pel plenari per les seva lluita contra aquests Expedients injustificats i per continuar-la.

Finalment, després de els intervencions de les altres formacions d'esquerres catalanes PSC, ERC i ICV, on faig un alto, per recollir textualment les paraules de Jordi Guillot, secretari general d'ICV que deien: "...ens emplaceu a reforçar la coalició amb una colaició política, nosaltres creiem que ara no es el moment, que el que hem de fer és resoldre el problemes que actualment té a coalició i una vegada resolts aquests, parlar del següent pas...", company Guillot, espero que aixói sigui, com a mínim detecto una millora respecte les primeres impressions que la direcció d'ICV va doanr de la nostra proposta de Coalició Política. Al que anava, per acabar el company Jordi, re-elegit coordinador nacional d'eEUiA a dirigit unes paraules, agraint a tothom al bona feina i emplaçant a reforçar la lluita contra la crisi i a dur aquest esperit unitàri al si d'Izquierda Unida.

Salut! I ens veiem a Madrid el proper cap de setmana.

Articles relacionats:

Matí de dissabte: 5a Assemblea d'EUiA en directe (part 1)
Tarda de dissabte: 5a Assemblea d'EUiA en directe (part 2)

Notes de premsa d'EUiA:

Candidatura única al Consell Nacional per primer cop en la història d´EUiA

Miralles diu que EUiA està preparada per "plantar cara al capital" i que "cal recuperar la solidaritat de classe"

També podeu trobar les resolucions, tal com indica l'Àngels a al web d'EUiA, però no les linkaré pq estan en format de Word, i és un format propietari que no vull fomentar.

dissabte, 8 de novembre de 2008

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 2)

Amb una mica de retard comento la tarda del dissabte a l'assemblea d'EUiA:

La meva comissió per la tarda vam parlar sobretot del balanç del Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya. Els punts principals van ser

- que en el balanç era poc crític amb les polítiques practicades pel Govern d'Entesa, i que aquestes eren fluixes i calia dir clarament en quines coses noestàvem d'acord. La ponència defensava que, és cert que el Govern ha de millorar i molt, però que nosaltres em de fer la crítica no criticant, sinó proposant, i això és el que fa el document.

- com no també va sortir el tema de al conselleria d'interior i l'error que suposava per icv-euia haver acceptat aquesta conselleria.


Per aquesta tarda es va realitzar, ja en plenari, el debat de les esmenes que havien passat de les comissions. Afortunadament l'esperit unitari va permetre que en el lapsus temporal entre les comissions i el plenari les ponències i les persones que defensaven les esmenes és posessin d'acord en transaccionals i el debat fos ràpid, àgil i amb bon humor. Les esmenes rebutjades per les ponències es van centrar en temes sobre l'aposta per la coalició política i en el balanç tant d'EUiA com del Govern d'Entesa, i també coses de nomenclatura com la "Gent Amiga d'EUiA", aquestes esmenes no van ser acceptades pel plenari amb majoria ben olgades.

I finalment es va votar el document que va sortir aprovat per una majoria aclaparadora. Es va fer alguna feina més, però no recordo gaire de què, ja era tard i estàvem cansats!

5a Assemblea d'EUiA en directe (part 1)

Ben puntual aquest matí ha començat l'assemblea d'EUiA, amb elecció la mesa de l'assemblea i el discurs de "comiat" de ja ex-coordinador Jordi Miralles.

Del posterior debat en comissions, només puc parlar de al comissió on estic parlant. Aquest matí el tema era: "ICV-EUiA, propostes per a una Coalició Política". El debat s'ha centrat en dos punts principals:

a) Treballar per una coalició política: el debat era entre no apostar per fer una coalició més política per que a moltes localitats el treball en coalició és complicat. D'altra banda s'ha parlat que la coalició política és una necessitat i que per aconseguir-la cal que la gent d'EUiA currem més i millor i que sobretot treballem per democratitzar la coalició, apostant per fer assemblees conjuntes de la gent d'ICV i d'EUiA i especialment obertes del nostre entorn.

b) El debat sobre si els representants de la coalició a les europees han d'anar a un grup europeu o a un altre i si depenen d'això cal plantejar-se anar en coalició o no.

Per la tarda estem debatint el Balanç del Govern d'Entesa, però em quedo sense bateria!