dimarts, 28 de desembre del 2010

Ojalá fuera una inocentada

Falta 1 mes para que se apruebe la jubilación a los 67 años

En el último Consejo Europeo Zapatero aseguró que aprobará el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011.

Los sindicatos han dicho que si Zapatero se empeña en prolongar la edad de jubilación de 65 a 67 años no quedará otra salida que convocar una segunda Huelga General.


No seas inocente


Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero y apoyamos la propuesta de los sindicatos de convocar una Huelga General:
Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Moscas en la sopa, Quien mucho abarca, Maldice que no es poco, Kabila, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, abloguear, Desde la cantera, La Rueda del Tiempo, punts de vista, Agua Va!!!, La Ratera, Viramundeando, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, Sara Mulet, ceronegativo, La Terca Iutopía, Les Coses d'en Jomi,...

dijous, 11 de novembre del 2010

Inici de campanya! San tornem-hi...


Doncs ja està aquí la campanya electoral oficial. I ja està aquí una de les coses que menys m'agrada de la meva militància política.

No m'agrada això d'haver de seguir un model de campanya que no es el nostre, nosaltres, l'esquerra demostrem qui som, que som, com pensem en la lluita del dia a dia en els moviments socials en els que participem colze amb colze amb moltíssima d'altra gent. També demostrem com som fent el millor possible el que fem des de les institucions.

És per això que no m'agrada la campanya electoral oficial, ja que es una campanya per les maquinàries burrocràtiques dels grans partits polítics que gasten dinerals per realitzar-les. El problema és que estan en minoria, per ara cal també donar la guitza en el seu model de campanya i així avui la comencem fent la primera penjada de cartells i banderoles!

Ens veiem al carrer treballant i fent propaganda de les nostres idees en aquest un pas més d'aquesta gran batalla d'idees dels que manen contra nosaltres els que amb la nostra força cada dia aixequem el país, nosaltres els i les treballadores!


VERD D'ESPERANÇA, ROIG DE LLUITA. AIXÍ SÍ! SOLUCIONS D'ESQUERRES!

VOTA AMB CLASSE, VOTA ICV-EUiA

La iaia, tota una descoberta musical

Dimarts passat com a regal pel seu aniversari vam anar amb l'Anna al concert de la Final del Sona9. El Sona9 és un concurs de músics catalans i que cantin en català que fa més de 10 anys que intenta promocionar grups autòctons.

Doncs dimarts hi havia tres grups a concurs, amb l'Anna estavem d'acord que qui més ens va agradar va ser La iaia un grupet així melòdic amb pop i folk rollito Manel, que entre els altres dos grups, que anaven de surrealistes i no ho eren, ens quedavem amb els estrambotics Bläue ja que la seva música era millor que la dels PulpoPop. Els jurat ens va fer equivocar-nos en el pronòstic, va guanyar La iaia, però PulpoPop va quedar segon i Bläue darrers. A més el concurs van tocar els guanyadors de l'nay passat Mine! que sonen molt bé però la veu no s'acabava d'escoltar del tot bé. A més com que el Sona9 feia 10 any passava gent d'anys anteriors com The Gruixut's (que em van agradar molt i van fer de banda base per tota la resta, al meu parer de manera excel·lent), Relk, Amics de les Arts, Rauxa, Manel... Això va estar molt rebé, diferent músics cantant amb la companyia dels Gruixut's va fer cloure una bona nit de concert, amb una apoteosi final que havia de ser l'actuació dels de Manel, que em va agradar molt ja que com va dir el cantant dels The Gruixut's abans de començar a cantar Al Mar: "Quin luxe de coro que tindrem", en referencia a que els de Manel NOMÉS van fer de coro, em va agradar aquesta jugada per fotre una mica a la gent que semblava que només havia anat allà a veure Manel.

Us parlaré doncs dels guanyadors, de La iaia i el seu disc "El meu vaixell" que l'han autoeditat ells mateixos durant aquest 2010. Després d'escoltar 5 temes en directe i escoltat el disc diverses vegades, amb reafirmo en que són un grup de pop mig folk rollito melòdic amb bones veus, molta guitarra tocada ben sua i aportacions d'un contrabaix, sinó m'equivoco d'instrument, tot molt correctament instrumentalitzat. Això fa una bona combinació per les cançons més reflexives com “El meu vaixell”, "El gelat" i “Uh!” on parlen d'esperences, anyorances, amors i pors. Amb d'altres més catxondes com "Jo vull ser la meva iaia" on les iaies prenen el protagonisme ja que en molts aspectes voldriem ser com elles o "l'Havanera del modern" pels modernillos gafapasta i jerseis a ratlles. Per acabar "L'última cançó" que comença amb un passeu, passeu a lo Jaume Sisa i ens convida a conèixe'ls i ballar amb ells.

Jo m'apunto el nom del grup, i us recomano el mateix, ja que en sentirem a parlar, encara que només sigui pel fet de guanyar el Sona9 el que els permetrà fer un disc nou amb producció a un estudi professional i publicitat patrocinada a Enderrock, Ritmes.cat, TV3 i les emissores de CatRadio. Però si amb això no els sentim potser els passa com a els Amics de les Arts que pel Sona9 no van ni arribar a la final i ara estan fent cuartos!

A veure si divendres vinent (19-N) els puc anar a veure en acústic quan vinguin a Mataró al bar el Dau; encara que l'agenda sociopolítica enmig de campanya electoral i amb l'escola Ángel Rozas d'Acció Jove - Joves CCOO dubto que pugui :(

dilluns, 8 de novembre del 2010

Per fi ha marxat el Papa, Sonreídme!

Doncs ja va marxar el Papa i com deia en Miguel Hernandez, sonriguem que ja ha passat però caldrà seguir lluitant contra aquesta església carca i franquista.


SONREÍDME
(Miguel Hernandez)

Vengo muy satisfecho de librarme
de la serpiente de las múltiples cúpulas,
la serpiente escamada de casullas y cálices:
su cola puso acíbar en mi boca, sus anillos verdugos
reprimieron y malaventuraron la nudosa sangre de mi corazón.
Vengo muy dolorido de aquel infierno de incensarios locos, de aquella boba gloria: sonreídme.

Sonreídme, que voy
a donde estáis vosotros los de siempre,
los que cubrís de espigas y racimos la boca del que nos escupe,
los que conmigo en surcos, andamios, fraguas, hornos,
os arrancáis la corona del sudor a diario.

Me libré de los templos: sonreídme,
donde me consumía con tristeza de lámpara
encerrado en el poco aire de los sagrarios.
Salté al monte de donde procedo,
a las viñas donde halla tanta hermana mi sangre,
a vuestra compañía de relativo barro.

Agrupo mi hambre, mis penas y estas cicatrices
que llevo de tratar piedras y hachas
a vuestras hambres, vuestras penas y vuestra herrada carne,
porque para calmar nuestra desesperación de toros castigados
habremos de agruparnos oceánicamente.

Nubes tempestuosas de herramientas
para un cielo de manos vengativas
no es preciso. Ya relampaguean
las hachas y las hoces con su metal crispado,
ya truenan los martillos y los mazos
sobre los pensamientos de los que nos han hecho
burros de carga y bueyes de labor.
Salta el capitalista de su cochino lujo,
huyen los arzobispos de sus mitras obscenas,
los notarios y los registradores de la propiedad
caen aplastados bajo furiosos protocolos,
los curas se deciden a ser hombres
y abierta ya la jaula donde actúa de león
queda el oro en la más espantosa miseria.

En vuestros puños quiero ver rayos contrayéndose,
quiero ver a la cólera tirándoos de las cejas,
la cólera me nubla todas las cosas dentro del corazón
sintiendo el martillazo del hambre en el ombligo,
viendo a mi hermana helarse mientras lava la ropa,
viendo a mi madre siempre en ayuno forzoso,
viéndonos en este estado capaz de impacientar
a los mismos corderos que jamás se impacientan.

Habrá que ver la tierra estercolada
con las injustas sangres,
habrá que ver la media vuelta fiera de la hoz ajustándose a las nucas,

habrá que verlo todo notablemente impasibles,
habrá que hacerlo todo sufriendo un poco menos de lo que ahora sufrimos bajo el hambre,

que nos hace alargar las inocentes manos animales
hacia el robo y el crimen salvadores.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Sopar Revolució 2010 dels CJC

Avui que aniré al Sopar de l'Associacionisme Juvenil del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) us publico una breu entrada sobre el darrer Sopar Revolució dels CJC, del passat dissabte 30 d'Octubre.

Normalment sempre que parlo a algun lloc tinc per escrit bastant bé el guió del que penso dir i és per això que ràpidament ho penjo al blog, a vegades fins i tot abans o durant la pròpia intervenció.

A aquest darrer Sopar Revolució, no va ser així, duia només escrites dues notes, per que el que volia dir, a pesar de no tenir-ho estructurat, venia molt marcat per l'actualitat política del país i per la nostra més interna.

Bàsicament calia parlar de com va anar la Vaga General, de com va anar l'Assemblea Fundacional d'Alternativa Jove - Joves d'EUiA i de com els i les comunistes hauriem d'encarar la batalla d'idees que representen unes eleccions com les catalanes on la classe treballadora i la gent jove ens juguem el present i el futur de la sortida de la crisi. Crec que em va sortir prou bé, però em vaig deixar coses de dir, ja sol passar si no ho portes estructurat.

I això va ser, per què no calia enrollar-se però espero que en breu el camarada Dimitri tingui el vídeo i així pogueu escoltar el que vaig dir, i jo veure els errors comesos i corregir-los. A més així també veurem altres boniques imatges de la part lúdica del post-sopar, on ami em va faltar el comuBingo, un altre any serà!

divendres, 5 de novembre del 2010

Pongamos que hablo de... + Jo no t'espero!

Ahir la concentració contra el tracte preferent que se li dona al cap d'una secta religiosa al nostre país i per tant la inversió pública en aquest afer de les persones que volem un pais laic on es respectin totes les creences va estar molt bé! Cal felicitar a la gent de l'MLP i d'altres moviments laics catalans per la perfecte organització.

Com sempre en aquestes coses es va fer llarguet pel nombre d'intervencions i vaig haver de marxar abans, viure lluny de BCN ja ho té això. Però el contingut excelent i els ànims de la gent cridant lemes també, aixó és actitud ciutadana, això és laicisme.

Res més, només deixar-vos un text d'un amic que m'ha semblat molt interessant sobre le tema:

Pongamos que hablo de...

Pongamos que viniera a Barcelona un líder religioso que compagina, a sus ochenta y tres años, el ejercicio de intermediar con dioses y las obligaciones que conlleva su condición de jefe de Estado. Habría quien dudaría de que las facultades de una persona de edad tan avanzada permitiesen realizar correctamente ambas tareas; Manuel Fraga, quizás no. Habría quien propondría que ambas responsabilidades fueran incompatibles; Silvio Berlusconi desde luego que no. Habría, incluso, quien sugeriría la posibilidad de establecer una edad de jubilación obligatoria; a Nicolas Sarkozy ni se le pasaría por la cabeza. Podría, sin embargo, suceder que viniera. Sin duda. Hace años ya se paseó por la ciudad Carlinhos Brown y desde aquella fecha ya nada parece imposible, ni siquiera ver al felizmente olvidado Joan Clos bailar en un inverosímil carnaval…


Pero aún hay más…


Segui llegint a Ceci n'est pas un blog


divendres, 29 d’octubre del 2010

Per en Marcelino i molts altres, al carrer a defensar els nostres drets!

Marcelino Camacho, històric sindicalista i fundador de CCOO, ha mort aquesta matinada a l'edat de 92 anys.

marcelino_camacho.jpgMarcelino Camacho va ser el primer secretari general del sindicat entre els anys 1976 i 1987, i la figura més important del sindicalisme espanyol del segle XX. Un home fonamental en la lluita contra la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats democràtiques en aquest país. Lluitador incansable i indomable es va enfrontar contra la injustícia i va treballar sempre per la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores.

Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.

Marcelino, revolucionari, sindicalista, lluitador antifranquista, internacionalista, dirigent polític, va dedicar la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida, per la llibertat, el socialisme i el comunisme fins el darrer minut de la seva vida amb una coherència que el converteixen una persona excepcional i un referent a les nostres vides.

Honest, de mirada clara, conscient de que la història emancipatòria es fa, en plural, des d'abaix, ... Marcelino Camacho, ja ens fas molta, molta falta... El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer.

Marcelino Camacho, un dels imprescindibles.


Gràcies Àngels per poder-t'ho robar.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'Assemblea d'Alternativa Jove tot un èxit col·lectiu!

El darrer cap de setmana s'ha realitzat a la ciutat de Barcelona la Ia Assemblea d'Alternativa Jove – Joves d'EUiA. L'assemblea fundacional havia de ser la posada de llarg de la feina feta els darrers cinc anys per organitzar la gent jove d'EUiA; uns anys en que hem realitzat un procés complicat d'acumulació d'encerts i d'errors, de cremades i de banys balsàmics; on finalment la feina encaminada a l'acció, la feina d'organització i el diàleg per aconseguir la màxima unitat des del respecte a les diferències ha fet que avui tinguem l'organització suficient per marcar-nos objectius més ambiciosos.

Durant l'assemblea, com no podia ser d'una altra manera, ens van generar moments de gran discussió, moments on les rialles contaminaven l'ambient i servien d'evasió, moments de d'emoció amb l'agraïment als anteriors Coordinadors d'AJ per plantar la llavor que ja floreig, moments de sentiment amb el record al company David Raya, però per sobretot de tot moments de germanor i de plantejar la futura feina a fer.

Una futura feina que passa primer per realitzar la millor de les campanyes possibles per les eleccions catalanes una campanya de proximitat, de discussió amb els i les joves amb qui lluitem des de les assemblees d'estudiants per l'Universitat Pública, o des de les vocalies joves de les Associacions de Veines per millorar els nostres barris, o dels casals i esplais on des de la participació creem alternatives, o des dels clubs esportius, els grups de música o teatre, i un llarg etcètera; gent jove amb els qui compartim el dia a dia i analitzem el món que ens vol retallar la vida i plategem idees que cal tirar endavant conjuntament. I passa en un segon terme per no deixar de fer l'anteriorment plantejat en cap moment, per que sempre, en tot moment hem d'enriquir i enriquir-nos amb la gent jove compartint colze amb colze els espais polítics, socials, esportius, culturals, solidaris...

Així que Altenativa Jove serem un moviment de joves, un moviment on no caldrà estar afiliat a EUiA per participar-hi, un moviment on organitzar-se per canviar la societat i és en aquest espai, en aquest moviment on han de confluir, com molt bé deia en Julian Sesé durant la cloenda, totes les ideologies de l'esquerra per en base a uns acords col·lectius d'acció crear alternatives i transformar el sistema.

Per tant aquest moviment ha de ser un pilar més per aconseguir aquell objectiu indispensable dels i les comunistes catalans, el de la unitat de la classe treballadora, la unitat de l'esquerra i, del que es absolutament vital al nostre país, la unitat dels i les comunistes.

L'assemblea va ser un èxit, d'això no hi ha cap dubte, però l'èxit serà rotund si entre totes i tots fem d'AJ el que hem dit durant aquests dos dies i així complirem el desig compartit amb en Jordi Miralles que d'aquí dos anys a la IIa Assemblea Nacional no cabem a la sala i caldrà buscar una de més gran.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Esta entrada que vas a leer a continuación no es propia, es una entrada colectiva, lanzada por los compañeros y compañeras de I Love IU. Con estas líneas te animo a sumarte, a que difundas esta otra opinión, que es la opinión de muchos y muchas:


Aunque parezca mentira, hay gente que piensa que en el Metro hay camareros ofreciendo canapés a los usuarios, y que éstos se desplazan pisando una cómoda y mullida alfombra roja. Estas personas son los políticos que sólo bajan al metro a inaugurar las estaciones y a comerse los canapés que contratan con el dinero que luego quieren escamotear a quienes cada día hacen que el Metro funcione. También piensan tal cosa los magnates del periodismo patrio, que habitualmente viajan en taxi, y no saben que cuando ellos salen del suburbano, los torniquetes empiezan a funcionar, se cobra por entrar, y los camareros que un rato antes ofrecían canapés se transforman en viajeros agobiados por llegar a sus puestos de trabajo o a sus obligaciones cotidianas…

Los trabajadores y las trabajadoras del metro, en lucha por defender sus salarios, pero en lucha también, y quizás sobre todo por defender principios básicos de la democracia como la negociación colectiva, el derecho a la huelga y el propio principio de legalidad y seguridad jurídica, están siendo objeto estos días de una campaña tan poderosa como miserable en su contra, capitaneada por la Comunidad de Madrid que es patrón, juez y parte en esta batalla, y que cuenta con el apoyo del PP y del Gobierno de la Nación.

A este frente político-institucional se suma el conjunto de periódicos, radios y televisiones, tanto públicas como privadas, que ejecutan con gusto –como es habitual- una campaña de linchamiento social que tiene un claro tufo antisindical, e incluso antiobrero.

Pero los trabajadores y las trabajadoras del metro no están solos. Quienes nunca montan en metro tratan de ganarles el pulso, pero los usuarios y las usuarias del metro sabemos que aquello por lo que están luchando nuestros compañeros y compañeras es lo mismo por lo que quizás mañana tengamos que luchar nosotros y nosotras.

Quienes habitualmente viajamos en metro estamos con ellos, y queremos hacer uso de nuestros medios para hacérselo saber a nuestros compañeros y compañeras del metro, y para tratar de que el resto de usuarios de este medio de transporte comprenda que los responsables de las perjuicios que la huelga pueda causar no son los trabajadores, sino sino sus patronos, los políticos que atacan sus condiciones de trabajo y sus herramientas para defenderlas.

Quieren que la huelga descarrile en la hostilidad de los usuarios. No lo permitamos.

A continuación una selección de lo que la bolgosfera ha publicado en apoyo a la huelga del Metro:

divendres, 2 de juliol del 2010

Estem de Festa Avant, us deixo una adaptació d'un company

Farà ja uns dies, un camarada ens enviava una informació i afegia aquesta adaptació que els més televidents sabreu distingir, jo no ho vaig fer:


Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La feina ben feta,
qui no ho recorda?
una cosa molt nostre
en els moments de més glòria.

Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.

Tot està per fer,
podem aixecar el vol,
tot és possible,
escrivia Martí i Pol.

Joan Miró,
Pau Casals,
Pere Ardiaca,
des d'aquí, Universals.

El Comín amb la sotana.
Amb la veu, Ovidi Montllor.
Tu amb la falç i el martell,
jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors
Fusters, lampistes, músics i escriptors.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.
I estimar el Partit és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
És millor que la sort.

No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,
marxistes-leninistes com sempre,
que no ens venci la son.

Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-

Si fem les coses com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?

I el que facin els euros tan se val.
perquè la feina ben feta
ni te fronteres, ni te rival.

Deixo el vídeo pels pocs televidents i a més amb subtítols al castellà, pels amics que encara no en saben prou de català:

dilluns, 14 de juny del 2010

Avui una de poesia

Per l'estrany dia d'estiu que estem tenint avui a la ciutat de Barcelona us comparteixo l'Elegía de primavera del poeta i comunista José María Valverde:

Elegía de primavera
José María Valverde

¡Dulce tarde infinita,
anégame en tus aguas de oro quieto
donde el alma reposa sin angustias;
dame tu plenitud, que nada quiere!

Eres eternidad.
Tú me borras el tiempo y el espacio.

Todas las primaveras de mi vida
suben de mis bolsillos a mis manos.
Primavera de niño, en los balcones,
viéndola, como un mar, ante mí abierta;
y luego, en el paseo
-mientras que yo miraba
jugar a los demás, meditabundo-,
iluminando mi alma silenciosa,
sola como un mendigo...
(... y la rueda de niñas...)

Primavera de siempre, con el ansia
de quererla beber hasta encontrarle el fondo.
¡Que no quede una hoja ni una brisa
que yo no haya gozado!
¡Que no te vayas nunca, primavera!

Y el espacio no existe: aquí está el mundo.
En la hermandad del sol
este valle y el otro son el mismo.
Ya está fundido todo.
La tierra entera canta entre mis brazos,
y me llaman los montes nunca vistos
y siento aquí presentes las ciudades
donde sueñan muchachas ignoradas...

¡Primaveral tristeza de estar solo!
Yo quisiera tener bajo mis manos
pétalos de las rosas más lejanas,
y una voz de muchacha, suave y tibia,
guardada en la cartera...
Tristeza porque sí, porque estoy triste
cuando todo se alegra sin razones...

dimecres, 19 de maig del 2010

Vídeo: "No al tijeretazo" de Zapatero

Campanya d'Alternativa Jove - Joves d'Esquerra Unida i Alternativa denunciant la retallada social proposta pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i avalada pel PP, la patronal, els mercats i la banca (o sigui la oligarquia financera i els seus lacayos).



Més info al bloc d'en Jose!

dilluns, 17 de maig del 2010

Avant Online: "El capitalisme no es transforma: Se'l destrueix"

L'Avant Online, òrgan central del PCC, ha tornat a sortir aquest 15 de Maig i aquí us deixo la encertada editorial. Dins del diari també podreu trobar altres articles sobre la retallada social del Govern Estatal deguda a la pressió del FMi i els mercats.

El capitalisme no es transforma: se’l destrueix


Quan la crisi va esclatar a les mans dels dirigents occidentals, a alguns, els més representatius i defensors (malgré lui?) de la filosofia que impregna el liberalisme més devastador de tots els temps – cal esmentar, entre d’altres, en Barak Obama , en Gordon Brown, l’Angela Merkel, en Nicolas Sarkozy i també, és clar, el nostre José Luis Rodríguez Zapatero – a tots ells se’ls va omplir la boca amb frases tan impressionants com que “el capitalisme ha de ser reformat”, “cal acabar amb l’especulació financera”, “cal més control del mercat”… i tot així per l’estil. Molts les van creure, encoratjats per la ignorància, la innocència o la necessitat peremptòria de creure en solucions taumatúrgiques. No és estrany que la gent del carrer cregui que en matèria econòmica es poden produir prodigis, quan el mateix president del Banc Central Europeu, en Jean-Claude Trichet, quan la crisi arribava al seu zenit més tenebrós, va tenir la grandíssima barra de dir, aquí mateix, a Barcelona, que “la crisi ens l’ha enviada Déu, però els que l’han de solucionar són els homes”. Portentós! El principal faent de les finances europees li endossa a Déu les males pràctiques del capitalisme per treure’s del damunt les responsabilitats del sistema, del qual ell mateix n’és un destacat representant. A veure qui li demana comptes a Déu. Però, ah!, la solució no li va encomanar al seu totpoderós, sinó a un col·lectiu boirós i globalitzat per la faceta probablement més imbècil d’en Trichet: els homes. El president del BCE no va tenir estómac suficient per encomanar la solució als mateixos que han causat el desastre, que no són tots els homes, sinó alguns (pocs) homes. Però la solució ja està en marxa. Grecs i espanyols la coneixerem a les nostres costelles.

Reformar el capitalisme… Sembla una broma i seria per morir-se de riure si no estés en joc el benestar de milions d’homes i dones. La reforma l’estem contemplant ara mateix: els bancs, als que els governs dels Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya, Espanya i altres països van omplir les arques amb els diners públics, els diners de tots els contribuents, segueixen especulant i incrementant els seus beneficis, guardant els diners a les seves caixes fortes sense concedir ni una engruna de crèdit a l’economia real. Els mercats continuen fent el que volen, les maniobres especulatives de gentussa emmascarada en l’anonimat fan tremolar de pànic països sencers, com la mateixa Espanya, desena potència econòmica del món, amb 46 milions d’habitants, una renda per càpita que supera els 27.000 euros anuals i un PIB que arriba a més del bilió i mig d’euros. Això vol dir que no només no es combat la crisi, sinó que s’hi està aprofundint en permetre als poders públics que els especuladors segueixin actuant al seu aire. En definitiva, el capitalisme enfonsa cada dia més les seves arrels en l’abonament que el sustenta: la depredació, la rapinya, l’especulació, l’explotació. Depredació, rapinya, especulació i explotació són els components genètics del capitalisme. Sense ells no existiria.

Per això és impossible reformar. Canviar els gens que li donen la seva raó de ser suposaria convertir-lo en una altra cosa, i això no ho consentiran els beneficiaris del sistema. Els pocs beneficiaris del sistema. Al capitalisme no se’l reforma: se’l destrueix fins als fonaments, fins que no en quedi ni un cep que pugui créixer i reproduir-se.

Cal remetre’s a lamentables i recent fets. En Rodríguez Zapatero, que pretenia passar a la Història com el president d’un Govern espanyol més obert a allò social, ha acabat clavant la cèrvix, espantat davant les cares ferèstegues que li posava el Senyor Mercat. L’ensurt ha estat tan gran, que les seves mesures per reduir el dèficit públic són les més dretanes que mai no ha gosat anunciar un primer ministre espanyol. Ni en Mariano Rajoy, home de dretes on n’hi hagi, hauria gosat arribar a tant per por a que se li calés foc al país. Així, el Senyor Mercat, els especuladors, els banquers … han acabat imposant el seu sant i senya: el capitalisme és intocable.

Però les mesures antisocials anunciades per en Rodríguez Zapatero són una declaració de guerra als sindicats. Veurem com se les arregla el president per fer que l’Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, i en Cándido Méndez, líder de la UGT, s’empassin l’embolat i admetin que les mesures anunciades són les úniques possibles per redreçar un greuge del que cap de les víctimes que resultaran damnificades – que seran milions – en té la més mínima responsabilitat.


dijous, 29 d’abril del 2010

Qui va guanyar el Barça-Inter? Nike!

La gent que em coneix sap que no sóc gaire futbolero, que em decanto pel Barça però que no el segueixo al dia a dia però si intento mirar el Partits "importants" com el d'ahir. Un barcelonista que s'alegra de que guanyin els equips catalans de les categories superiors com l'Espanyol, el Girona, el Nàstic, o d'altres categories però als que els hi tinc carinyo com el pobre Lleida, el mític Sant Andreu o el desconegut Mataró.

Però anem al Barça Inter d'anit:

La prèvia.

Exagerada, que pesadets és horrible, però el marketing i la necessitat de generar diners ja té això, generar expectació, generar il·lusió, generar fum per entretenir a la gent.

No entenc encara com pot haver persones que sentin tan dins seu el resultat d'un Partit, com deia al facebook: "M'agradaria viure a un pais on un periodista fes una arenga amb la força que té aquesta per un tema realment trascendental pel futur de la ciutadania del país i no per un puto partit de futbol." Això diria molt del país i també molt de les persones que hi vivim. Per total que m'afecta a mi, un treballador la victòria o derrota d'un equip de futbol? Poc, i no dic gens, per que tot això genera activitat econòmica que a través dels impostos hauria de repercutir en millors condicions de vida.

Qui va guanyar?

Abans de l'eliminatòria ja es sabia, guanyar guanya Nike, que és el patrocinador dels dos equips. Quants milions de persones han vist els partits i el logo de Nike per tot arreu? Quants milers deuen haver comprat merchandising del Intern i el Barça aquestes darreres setmanes? Doncs això, guanyés la societat anònima (si no m'equivoco diria que ho és, no ho trobo) Intern de Milà o la societat limitada FC Barcelona qui guanyava; segur eren aquestes dues societats però sobretot la Nike Enterprise que les patrocina a les dues.

Ahir hi havia pel carrer, ràbia tristor, gent marxant a casa cabrejada enlloc d'anar a gaudir d'una cervesa amb les amistats, realment no ho entenc com afecta tant...

Ja ho dèiem l'any passat amb alguns amics/gues, si només el 10% de gent que es mou moltíssim per un tema tan insignificant com el Barça, és mogués per transformar la realitat no estaríem com estem. L'any passat Barcelona ciutat i d'altres pobles i ciutats semblaven que estaven en un procés revolucionari amb la gent envaint el carrer, feliç i contenta, i era per la Lliga, Copa i Champions... Aquest any potser no ho veurem, però no em preocupa, espero veure la gent envaint el carrer, feliç, contenta i preparada pel combat aquest dissabte.

Visca el 1r de Maig!
Visca el Barça!
Visca Catalunya!

Us passo un enllaç d'un madridista que diu coses molt certes del partit com la nefasta apel·lació a la èpica del Barça, no calia èpica, calia bon futbol.


dimecres, 28 d’abril del 2010

Manifest PCC pel primer de Maig

Com sempre tinc el bloc una mica abandonadet, però no es pot fer gaire més, us deixo el manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya de cara al primer de maig. Ens veiem dissabte al carrer!

1 DE MAIG DE 2010

ORGANITZACIÓ I MOBILITZACIÓ FRONT LA CRISI

Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC)

La crisi que ens està colpejant i que ha produït a Catalunya més de 650.000 aturats i aturades no l’han creada els treballadors i treballadores, i per això no són aquests els que l’han de pagar. És producte del capitalisme especulatiu, de l’apropiació de recursos financers per part d’una minoria, l’oligarquia financera, que opera amb un afany ilimitat de lucre a qualsevol preu, fins al punt d’ensorrar projectes de vida amb l’atur, la precarització, les vides hipotecades i engegar en orris el futur del planeta. A casa nostra això s’agreuja per un model de creixement basat en el predomini de l’especulació en la construcció i d’altres sectors, i en les privatitzacions del sector públic que provoquen unes relacions laborals en què augmenta la precarietat, els salaris baixos i l’ocupació amb poca qualificació.

Aquest model econòmic a més está posant en perill el nostre model públic de polítiques socials, amb clares intencions privatitzadores per part de la patronal i la banca, disminuint prestacions i qüestionant el sistema públic de pensions.

De la crisi se’n pot sortir de diverses maneres: cedint a les pretensions de les grans patronals espanyola i catalana, o establint alternatives de defensa i extensió dels sistemes de protecció social i avançant cap a un nou model productiu, tal i com proposen els sindicats i en especial CCOO: és a dir, hi ha sortides conservadores, de dretes, o sortides d’esquerres.

La dreta i la patronal, per aconseguir els seus objectius, volen agenollar els sindicats i l’esquerra, volen imposar polítiques de trencament dels sistemes de relacions col·lectives, on primi l’individualisme i la no-política. Nosaltres i el sindicalisme de classe reclamem solucions polítiques basades en la col·lectivitat, i per tant en sistemes de protecció social públics i solidaris i en un model productiu basat en la indústria respectuosa amb el medi ambient i la creació de llocs de treball estables. En la generació d’activitat económica l’Estat ha d’assumir el paper que li correspon de motor i capdavanter.

Denunciem les pràctiques de corrupció instal·lades a les empreses i també a la política. Els sous i indemnitzacions multi-euro-milionàries, la corrupció fins al moll de l’os del PP a nivell general, que s’expressen allà on estan al govern, com és el cas de Madrid, València, Balears i un llarg etc., i alguns ajuntaments, les fundacions d’Unió Democràtica, els casos Gürtel i el Palau de la Música, la Fundació Trias Fargas, fan palès que les dretes, catalana i espanyola, estan ficades dins de les corruptel·les pròpies del sistema capitalista.

Només la dignificació i l’enaltiment de l’activitat política, la netedat i la vocació de servei a la ciutadania, eliminant les pràctiques alienes a l’ètica, de la qual les esquerres han estat capdavanteres, pot fer que la ciutadania i en especial la classe treballadora participi plenament dins de la vida política i social catalana, i això ho podem fer recuperant l’activitat política a les empreses i seguint lluitant per la unitat dels treballadors i de les esquerres.

Un govern de dretes a Catalunya seria un pas enrere per a la construcció nacional de Catalunya, seria regalar en safata un instrument com ha de ser el Govern de Catalunya als conservadors, que cada cop més es vinculen a solucions autoritàries i feixistes. Només cal veure on estem tots nosaltres en la duríssima confrontació d’aquest procés gens fàcil del nou estatut i de l’atac feixista contra la democràcia i les llibertats utilitzat en el cas Garzón.

Un govern de dretes de CiU+PP a Catalunya esdevindria un instrument per fer pagar la crisi als treballadors, treballadores i sectors populars.

Reforçar i enfortir CCOO, reforçar i enfortir EUiA, i reforçar i enfortir el PCC es la garantia per no lliurar Catalunya a les dretes, per avançar cap a un nou model productiu per a Catalunya, per reconstruir la classe obrera com a tal. És un pas per fer que les polítiques d’EUiA entrin en el món del treball, per la necessària unitat programàtica d’ICV-EUiA en el camí de la unitat de les esquerres, per una nova majoria d’esquerres i de progrés a la nostra nació; reforçar el PCC es donar passes importants cap a la trobada dels i les comunistes disposats a lluitar per a aquests objectius.

Finalment, en aquest 1 de Maig lluitem per l’internacionalisme al costat dels oprimits de tot el món, al costat dels pobles que a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica estan construint el seu futur amb independència i al costat dels treballadors i treballadores que lluiten per un millor projecte de vida i per unes condicions dignes de salari, protecció social i salut.

PER L’AVENÇ DELS SISTEMES PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL.

PER UN NOU MODEL PRODUCTIU

PER UN NOU INTERNACIONALISME DE FRATERNITAT I LLUITA

PER LA UNITAT DELS TREBALLADORS I DE LES ESQUERRES

PER LA UNITAT DELS I LES COMUNISTES

VISCA EL 1 DE MAIG!

dijous, 22 d’abril del 2010

Una altra dedicatòria de llibre

Pel Sant Jordi de l'any passat vaig regalar un llibre a una dona que no volia cap rosa i encara que vaig trigar una setmana en donar-li a ella, li vaig acabar donant amb aquesta dedicatòria escrita pocs dies després de comprar-lo a la darrera pàgina d'aquest. La publico avui per donar idees a molta gent que demà buscarà com dedicar un llibre, espero que tingueu bona vigília de Sant Jordi.

Hola bonica,

Aviat farà un any que ens vam veure per primer cop camí de l'exili i que ens vam conèixer després d'un sopar amb sons caribenys.

En aquest any hem passat moltes coses, algunes millors que d'altres, vam descobrir que ens estimem i volem estar junts, però també hem descobert que no sabem com fer-ho del tot bé.

Jo que com bé dius sóc un "quejica" també sóc un optimista nat i d'aquells que pensen que després del crepuscle que acompanya l'eclipsi que estem passant sempre ve una lluna nova a la que acompanyaran moltes albades compartides.

Així que gaudim de les albades que es depara el futur per compartir, començant per les que passarem d'aquí a poc a Bilbo.

Muxu
Maite zaitut


Com a nota dir que aquesta entrada està esperant publicar-se des del 30 d'Abril del 2009, que va ser el dia en que el llibre va ser regalat.

divendres, 16 d’abril del 2010

La NO salutació al XI Congrés de la UJCE

El passat cap de setmana es realitzava a Casarrubuelos (un poble de la Comunitat de Madrid, bastant bonic i amb alcalde comunista d'Izquierda Unida) el XI Congrés de la Unión de Juventudes Comunistes de Espanya on els CJC - Joventut Comunista de Catalunya anàvem de convidats enlloc de delegats degut a que per diferents motius que no venen al cas, som dues organitzacions totalment alienes.

En el títol dic NO salutació ja que per motius d'agenda del Congrés i dels nostres horaris de vols finalment no vam poder realitzar la salutació durant l'activitat congressual, però m'agradaria com a mínim penjar-la aquí per si algú li interessa ja que la tinc en format digital.

Potser la setmana vinent, un cop hagi acabat els documents (a pesar de no tenir les més de 1300 esmenes) , faré una valoració del que vaig percebre allà i del extret dels documents.

Aquí us deixo la breu salutació:

Bona tarda camarades,

Primer de tot una abraçada revolucionària dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut Comunista de Catalunya, al XI Congreso de la UJCE.

Queríamos empezar nuestro saludo exponiendo la situación en Catalunya donde hay que hablar del Govern d'Esquerres i Catalanista como el único gobierno de Europa (exceptuando Chipre) que es de izquierdas y realiza políticas de izquierdas como seria el mantenimiento y augmento del gasto social mientras se recorta en el estado español 50.000 millones de € en gasto social, curioso que defensa aumente, y ya no hablemos de Europa o en especial de Grecia. Que este Govern ha realizado políticas con las que los comunistas no estamos de acuerdo y lo hemos expresado, como por ejemplo la Ley de Educación que PSC y ERC pactaron con la derecha Convergente para mantener financiadas escuelas de élite y religiosas en contra de sindicatos, AMPAs y nuestra coalición ICV-EUiA. Puntos así no quitan que sin nuestra presencia se hubiera eliminado el impuesto de sucesiones (que PSC y ERC proponían y CiU y PP anhelaban), impuesto básico para mantener unos ingresos indispensables para el gasto social y de los que quien más tiene más paga. Por ser este gobierno un avance los y las comunistas catalanes apoyamos este gobierno y trabajamos por fortalecer EUiA y también ICV-EUiA para conseguir de nuevo una mayoría de izquierdas que impida un gobierno de derechas CiU+PP, para esto todos y todas las comunistas españolas a través de Izquierda Unida deberemos trabajar, por que Catalunya inicio un ciclo de cambio de derechas hacia izquierdas y si queremos que se mantenga y mejore, sólo esta en nuestras manos.

Igualmente que mantener y tirar a la izquierda el Govern de la Generalitat, es estratégico que en el proceso de elección de delegados sindicales les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya se consoliden como primer sindicato del país y que CCOO Confederal se mantenga también primero a nivel estatal, no es lo mismo que CCOO sea el primer sindicato del país a la hora de negociar que que lo sea UGT, en eso tenemos mucho a ganar, como ya fue un gran victoria el giro que dimos en CCOO Confederal que se esta notando y debemos profundizarlo llevando la política al sindicato y a los tajos, recuperando el sindicalismo de clase y construyendo conciencia de clase obrera entre los y las trabajadoras.

Además debemos tener en cuenta que actualmente el Movimiento Estudiantil en Catalunya se encuentra muy debilitado después de las luchas maximalistas anti-bolonya del año pasado que movilizaron pero no organizaron en base a objetivos concretos y quemaron al estudiantado, en ese frente tenemos mucho trabajo a hacer los y las comunistas en AEP y en Estudiantes en Movimiento.

Queremos continuar con la expresión de un convencimiento que heredamos des de la fundación de los CJC y del PCC, pero que se acentúa por el momento de crisis del modelo neoliberal, que no del capitalismo, en el que nos encontramos que nos demuestra que es más necesario que nunca trabajar por la unidad de la clase trabajadora, por la unidad de las izquierdas y también por la unidad de los y las comunistas. Es por eso que para nosotros es un orgullo participar en este Congreso, también lo fue en 2006, y creemos que es una demostración que la relación entre comunistas catalanes y del resto del Estado mejoran, aunque somos conscientes que falta camino por recorrer, pero como decían los documentos del último congreso del PCC:

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

No querríamos robaros más tiempo, que tenéis mucho trabajo que debe ser, y estamos muy convencidos que lo será, provechoso para vuestra organización y sobretodo para la juventud española.

Salut i bon treball!
Viva la UJCE!

dimecres, 14 d’abril del 2010

14 d'Abril, la III Republica arriba a la Blocesfera!

euia-republicana.jpg

La blogosfera de IU proclama la III República

Por si no lo sabían ustedes, hoy 14 de abril se ha proclamado la III República Española. O al menos con esta premisa diversos blogs del entorno de IU la mayoría de los cuales integran el agregador www.iloveiu.org

Así, los internautas han podido disfrutar de visiones nostálgicas, reivindicativas, humorísticas, líricas e incluso heroicas de lo que podría ser el proceso y las consecuencias inmediatas de las instauración de la República en España, en un ejercicio de política-ficción que, según los responsables de la iniciativa, servirá para que se reflexiones sobre la democracia española y se tome conciencia de la necesidad de un cambio en el modelo de Estado.

Los post, muchos de ellos adornados con la bandera tricolor y animados sonoramente con el himno de Riego, son:

Àngels, Grândola, , Hugo Martínez Abarca, Domingo Benito, Javier Mesonero, Antonio Rodríguez, Victor Casco Ruiz, Fernando Jiménez, Kabila, José Vicente Verdú, Los pies en la calle, Viramundeando, Roberto Cacho, Toni Barbará, Imagina, A sueldo de Moscú, Sergio García, Tania Sánchez, Nerea Gálvez, Alvic, Jesús Santos Corral, Ventanas del Falcón, , Pedro Mellado, Viul, ceronegativo y Mi lugar en el (otro) mundo (posible)

Por su parte, el blog Dempeus per la salut púbica ha reproducido la Llei d'Avortament de la Generalitat Catalana republicana que durante mucho tiempo fue una de las más progresistas de Europa.

diumenge, 14 de març del 2010

Mou-te pel Sahara!

Des del Moviment de Brigadistes (amb qui he anat de brigada de solidaritat a Cuba i Bolívia) han organitzat una jornada de suport al poble Saharauí per la seva llibertat.

Durant el dissabte 27 de Març a l'espai Jove de la Fontana a la Vila de Gràcia de Barcelona es faran un seguit d'activitats, conferències, exposicions, l'entrega de premis del Primer Certamen de Cartes a Pilar Rahola i un Concert amb Sabor de Gràcia, 9Son i Más Vale Tarde Ke Nunca.

Per més informació cliqueu a la imatge!


Mou-te pel Sahara!
Activitats, conferències, concerts de suport al Sahara

dimarts, 9 de març del 2010

Catalunya sota la neu 2!

Us poso una imatge per satèl·lit de com està Catalunya de blanqueta:

Ara a Barcelona fa més fred que ahir però fa un solet molt bonic i tenim un cel molt clar!

Una altra imatge xula també:

dilluns, 8 de març del 2010

Catalunya sota la neu! Millor dit, Barcelona i rodalies sota la neu!



Sembla que avui que ha nevat a Barcelona i rodalies la neu és notícia, però quan neva en quantitats ingents a la resta del país i moltes perosnes també pringuen en el caos no és noticia.

M'agrada pensar que no és centralisme sinó que és que la quantitat de persones afectades pel caos meteorològic és molt superior. Només posar-vos algunes imatges.

diumenge, 7 de març del 2010

El PCC ja té nova direcció

Després que el passat gener el XII Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya escollís el seu nou Comitè Central, ahir 6 de març aquest Comitè Central (CC) es va reunir per segon cop per realitzar un debat sobre la situació política, marcar les línies principals a seguir, escollir el nou Comitè Executiu i el nou Secretariat del Partit.

En Joan Josep Nuet va presentar l'informe que és composava de cinc punts principals:

- Un primer valorant molt positivament el XII Congrés i concluint que: "Ara toca a aquest CC desenvolupar els acords del Congrés i posar en marxa tota l’estructura partidària per debatre políticament les conclusions, els documents polítics i la resolució política de forma especial i aquest document del CC del 6 de març que ja comença a posar el fil a l’agulla."

- Un segon punt és un anàlisi del moment del capitalisme actual, passant per una explicació històrica que no deixava lloc a dubtes que la bombolla havia d'esclatar, per tant la tasca del Partit és: "conèixer, combatre i proposar alternatives al capitalisme en la seva fase de globalització neoliberal a nivell econòmic, social, cultural i institucional. Fer-ho des d’un punt de vista global i desenvolupar-ho en marcs locals (siguin territorials, d’empresa, de centres d’estudi, recerca i universitat o d’àmbits especialment relacionats amb els drets socials com la salut, l’educació i d’altres. Interconnectar les lluites en l’àmbit de Catalunya, Espanya i Europa amb la dimensió internacionalista i solidària d’aquestes"

- Un tercer punt centrat en una agenda per Espanya i Catalunya on tenim un calendari ben apretat i caldrà per una banda a Catalunya: "que la batalla política, electoral i mediàtica té i tindrà profundes repercussions econòmiques i socials si guanya la dreta i governa o si ho fa l’esquerra. Per això el Partit ha de prioritzar al costat de la reflexió, el creixement partidari i l’articulació social, el ple suport al creixement organitzatiu i social d’Esquerra Unida i Alternativa per, conjuntament amb ICV, desenvolupar les propostes programàtiques i les accions polítiques que col·loquin la Coalició ICV-EUiA en una posició de força per assegurar una majoria d’esquerres que possibiliti un Govern que desenvolupi una nova fase de polítiques d’esquerres per i amb una majoria social d’esquerres a Catalunya. " una majoria social d'esquerres que proposi: "un pla alternatiu que permeti una sortida social i progressista a la crisi en benefici dels treballadors, treballadores, sectors populars, autònoms, pagesia i petits i mitjans empresaris. Aquest acord requereix la participació de l’esquerra parlamentària sense exclusions i el sindicalisme de classe, al costat dels moviments socials que qüestionen les polítiques neoliberals." i per l'altra banda cal al: "conjunt de l’Estat Espanyol, seguir treballant amb el mateix objectiu de fer convergir l’alternativa política i social en un pla de propostes per sortir de la crisi per l’esquerra. Prenen una importància cabdal les posicions del sindicalisme de classe d’UGT i especialment de CCOO que fins ara han aconseguit frenar les envestides de la patronal i que estan actuant de principal fortí de la resistència contra l’ajust conservador." i a més el PCC: "Hem de seguir reforçant Izquierda Unida, apostant pel seu creixement i la seva refundació amb criteris d’ampliació política a tots els espais de l’esquerra que qüestionen les polítiques neoliberals i al mateix temps de plena correspondència amb les organitzacions socials alternatives, i de forma profunda, estratègica i regular amb el sindicalisme de classe i específicament amb CCOO."

- El quart punt sobre com el Partit ha d’actuar com a organitzador intel·lectual de les resistències en xarxa. El partit "ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica." impulsant tots els "moviments en què els comunistes treballem colze a cozle amb d’altres revolucionaris i progressistes"; on el Partit hem d'"esdevenir una important fàbrica d’idees,"

- finalment una proposta de Comitè Executiu, Secretariat que conjuntament amb una direcció ampla de Comitè Central i Comitès de Federacions i Àrees han d'encaminar el Partit en aquest nou període. Posaria el llistat del nou CE i Secretariat però no les tinc en digital i picar-les ara em fa una mica de mandra, segur que a la web del PCC ja es publicarà. Ja tinc el llistat:

COMITÈ EXECUTIU

1. ADELINA ESCANDELL. Coord. C. Executiu

2. ROSA BOFILL. Coord. C.C.

3. JOAN LOU. Festa Avant

4. JOAN SAMIT. Director Avant

5. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

6. JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

7. MIGUEL PELAEZ . Responsable Federació Mov. Obrer

8. JORDI RIBÓ. Direcció CCOO

9. JOSÉ FUENTES. Direcció CCOO

10. MERCÈ CIVIT. Responsable Fed. Mov. Unitari i Territorial

11. JORDI MIRALLES. Coord Gral. EUiA

12. GUMI TORRESCUSA. Responsable Federació Tècnics P. i Quadres

13. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

14. TONI FRANCO. Responsable Federació Mov. Popular

15. XAVI CUTILLAS. Responsable Internacional

16. FINA MATEO. Responsable Ensenyament

17. JOANA MARINÉ. Responsable Comunicació i Xarxes Socials

18. SANDRO MACCARRONE. Responsable Fed. Universitat

19. LUIS JUBERIAS. Director Realitat

20. MANUEL MORENO. Responsable Cultura

21. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

22. CELESTINO SANCHEZ. President Fundació Pere Ardiaca

23. MARC NAVARRO. Secretari General dels CJC

24. ENCARNA TARRIAS. Responsable Dona

25. TONI BARBARÀ. Responsable Salud

26. JORDI GARRELL. Responsable de Solidaritat

27. RAÜL VALLS. Responsable Sostenibilitat i Sobirania Agro-Alimentària

SECRETARIAT

1.JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

2. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

3. RAFA SOLORZANO. Organització Comunicació i Xarxes Socials

4.JUANJO FERNANDEZ. Organització Fed. Unitària i Territorial

5. BEGOÑA SIMÓN. Organització Fed. TPQ

6. ANNA MAICAS. Organització Fed. Mov. Popular

7. ALBERTO FERNANDEZ.Organització Fed. Mov. Obrer

8. ALBA DE LAMO. Organització Avant i Realitat

9. ANNA MALLOL. Organització Fed. Universitat

10. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

11. ABRAHAM CEMBRERO. Organització Fundació Pere Ardiaca

12. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

13 ALBERT CLARET. Organització CJC

14. EDUARD ALTÉS. Organització Fed. Solidaritat

15. — Organització Festa d’Avant

Responsables de les Federacions i Àrees (només s’en citen alguns i no els comités al complert)

FEDERACIÓ DE MOVIMENT OBRER

Miguel Peláez / Alberto Fernández

FEDERACIÓ DE MOVIMENT POPULAR

Toni Franco / Anna Maicas /

FEDERACIÓ DE MOVIMENT UNITARI I TERRITORIAL

Mercè Civit / Juanjo Fernández / Toni Salado

FEDERACIÓ DE SOLIDARITAT

Jordi Garrell / Eduard Altés

FEDERACIÓ TPQ

Gumersindo Torrescusa / Begoña Simón / Luís Juberías

FEDERACIÓ UNIVERSITAT

Sandro Maccarrone / Anna Mallol

COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Marc Navarro / Albert Claret

ÀREA DE LA DONA

Encarna Tarrias / Pilar García

ÀREA D’ENSENYAMENT

Fina Mateo

ÀREA DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

Joana Mariné / Rafa Solórzano

ÀREA D’ECONOMIA

Àngels Martínez Castells / Enric Serradell

ÀREA INTERNACIONAL

Xavi Cutillas / Ceferino Alonso /Carles Pèriz/Albert Company



Espero que hagi estat interessant el resum.


dijous, 18 de febrer del 2010

Avorrit mirant videos he trobat un de bonic

Doncs res, avui he arribat aviat a casa i no tenia ganes de fer feinetes vàries i navegant per on normalment no ho faig he trobat aquest vídeo que està prou bé. A gaudir-ne que comença aguila roja!


dissabte, 13 de febrer del 2010

Primer Certamen de Cartes a Pilar Rahola del Moviment de Brigadistes

La gent de Moviment de Brigadistes ha organitzat un certamen de cartes per la Pilar Rahola després de les seves reflexions sobre el moviment solidari amb el poble palestí després de la detenció de la cooperant catalana per part de l'exercit israelià aquesta setmana passada.

Podeu trobar informació tant al Facebook com a la web del Moviment de Brigadistes www.brigadistes.cat.

Us deixo aquí tota la informació sobre com participar al certamen per si us fa mandra obrir l'enllaç:

divendres, 12 de febrer del 2010

Un vídeo per pujar l'ego!

Avui una amiga m'ha enviat aquest vídeo, i com que m'ha pujat la moral, i també l'edo, doncs el publico!



Gaudiu-ne!

dilluns, 25 de gener del 2010

Passat el XI Congrés del PCC a treballar i fer créixer l'escamot

En Joan Josep Nuet nou secretari general del Partit dels i les Comunistes de Catalunya tancava la seva intervenció amb un poema de Joan Salvat Papasseit sobre un escamot d'avantguarda, i l'escamot del PCC hem fet una bona feina aquest cap de setmana. Faré una valoració més concreta del Congrés aquesta setmana, m'entrestant us deixo el vídeo de la cloenda del Congrés que té una durada de 30 minuts aproximadament:

DIVISA
joan salvat papasseit

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.



També podeu llegir el que ha sortit sobre el Congrés del PCC al blog de l'Àngels, al blog al company del PSC Joan Ferran, a la web del PCC i a la roigesfera.cat. I finalment algunes imatges.

Igualment al facebook podeu trobar centenars d'imatges a les pàgines de diversos camarades.