Portem un inici d'any molt mogut al món àrab on els pobles s'aixequen en revolta contra els règims autoritaris que els tenen en la més absoluta misèria. A Tunis i Egipte aquestes revoltes van aconseguir el seu primer objectiu: fer fora els dictadors del poder. Ara han de recórrer el camí amb tot en contra per aconseguir uns govern populars que prioritzin la justícia social i el benestar del poble per sobre dels interessos econòmics de les transnacionals estrangeres del sector dels combustibles fòssils.
No ens enganyem, les dictadures àrabs les van posar, les han mantingut i les mantindran entre els Estats Units i la Unió Europea mentre siguin subministrador de combustibles i no molestin gaire a nivell internacional. Se'ls enrefot quina sigui la situació de la població local! Malauradament si els pobles de Tunez i Egipte no continuen les revoltes i s'enpoderen passaran a tenir un sistema maquilladament democràtic però continuaran vivint en les mateixes condicions, Egipte és un exemple on els militars controlen el país i el primer que han fet ha sigut prohibir els sindicats i les vagues... Potser no volen que de nou els sindicats i les esquerres organitzin el poble treballador per dirigir la revolta i acabar amb el seu poder. Nota: a Egipte el darrer any van haver 69 vagues.
Les revoltes continuen a molts altres països, és molt interessant el cas del Marroc on podria servir per aconseguir la independència del poble Saharauí, però el mass-media estan molt centrats en Líbia. Quins interessos hi ha darrera?
El coronel Gadafi ha mantingut una dictadura a Líbia amb el beneplàcit de tot occident i especialment de la UE sense que ningú li digues res fins al moment en que ha començat a alinear-se amb les tesis per convertir l'Euro com a moneda de l'OPEP enlloc del dolar, moment en que els EUA van començar la lluita mediàtica con
tra Gadafi en contra dels interessos europeus que son qui compren el petroli libi. Quan el poble seguint la onada de Tunis i Egipte s'ha revoltat la pressió exterior per fer fora Gadafi ha sigut immediata, no com amb la resta on les declaracions eren més suaus fins quan ja era inevitable. El motiu, doncs bastant clar, en Gadafi no era prou titella pels interessos de l'imperialisme ianqui i cal posar un altre. Pel que podem veure el que s'ha auto-erigit com a cap dels revoltats i ex ministre de Gadafi serà millor titella que ja demana la intervenció militar de l'OTAN.Afortunadament la població té clar que només continuant la revolta podran fer fora el tirà i que cap altre ocupi el seu lloc i menys amb recolzament militar estranyes. A nosaltres ens toca pressionar el nostre govern i a la UE per que enviïn missions diplomàtiques i exigeixin l'aturada dels atacs militars abans que es converteixi en una sagnant guerra civil.
Per això tot un grup de gent d'esquerres volem deixar clar que només el poble de Líbia pot decidir el seu futur i que no volem que hi hagi cap intervenció militar de l'OTAN, ni de cap força militar estrangera, ja que convertirien Líbia en un altre Iraq o Afganistan amb les conseqüent empitjorament de la situació de la població civil. Així les següents bloguers publiquem avui un text sobre la situació de Líbia:
Quien mucho abarca, Ceronegativo, Kabila,
