dissabte, 26 de gener de 2008

Metges per càpita al món

Avui mirant bitàcoles he trobat a la d'en Pascual Serrano una interessant entrada amb una imatge que mostrava quants habitants per cada metge hi ha a cada país. Tal com ell comenta cal mirar Cuba amb 170 persones per cada metge té el millor ratio a nivell mundial (a Espanya tenim 300:1 i als EEUU en tenen uns 390:1). Ell diu que és admirable que Cuba comparada amb el seu entorn mostri tan bons índexs (Mèxic 500:1, per exemple) i jo penso que ho és més si tenim en compte que Cuba és un país econòmicament parlant situat al tercer món (per no parlar d'un bloqueig econòmic que dura més de 40 anys). No sé algunes coses es deuen fer bé, no?


En Pascual també comenta que: "Con esta información es como se debe comprender que la UNICEF acabe de hacer público en su informe “Estado Mundial de la Infancia” presentado el 22 de enero en Ginebra que Cuba tiene la menor mortalidad infantil del mundo en desarrollo. Ver informe completo". Com podeu suposar la UNICEF no és una organització pro Cuba Socialista.

Una altre cosa que m'ha sorprés del mapa és el ratio habitants:metge de l'actual Rússia, és de 230:1 el segon més baix del mapa, una altre cosa amb la que pensar sobre si deu tenir relació amb l'antiga URSS.

Per últim dir, com a nota anecdòtica que aquesta imatge és un pòster d'un anunci d'una ONG que els pacients holandesos es trobaven a les sales d'espera dels seus metges, un bon anunci, sobretot per com és veu que a l'Àfrica, uns ratios de 50.000 habitants per cada metge son insostenibles...

dimarts, 22 de gener de 2008

Avortament Lliure i Gratuit

Desafortunadament encara hem queda molt per aprendre sobre les violències de Gènere però això no fa que un no es pugui posicionar clarament en la defensa de les persones per decidir sobre el seu propi cos i per recolzar i participar a les mobilitzacions. És per això que us animo a que ens veiem el proper dimecres 23 a:
MENT LLIURE I GRATUÏT
NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM

CONCENTRACIÓ 23/1/08 - 19H-Pl.Sant Jaume + Manifest PROU PERSECUCIONS CONTRA LES DONES 23/01/08


Per últim crec que tothom hauriem de seguir exemples varies d'autoinculapació, com el del CPF d'IU, i cridar ben fort (en el cas dels que tenim penis): "he acompanyat una dona a interrompre voluntàriament el seu embarràs!".

dimecres, 16 de gener de 2008

Para decir “condios” a los dos nos sobran los motivos!

Doncs l'ex-company Sabina l'altre dia escrivia a Interviu un poema sobre que no votaria Izquierda Unida i votaria als sociates "tapandose la nariz".

En Sabina, s'equivoca, no es pot votar a qui defensa les Princesa's i prínceps, a quien, per segona vegada, nos roba el mes de Abril sense tornar-nos del tot la memòria històrica, a qui contínuament s'acovarda davant el capital i les seves diferents representacions com són la jerarquia esglesiastica, el neofranquisme del PP o la bogeria contraria a la Pau de AVT. Perquè, Sabina no es pot votar el PSOE dient y sin embargo te quiero a IU per que tots dos sabem que nos sobran los motivos per votar IU.

El motius són esquemàticament tres:

- el primer es que la única formació que proposa polítiques clarament d'esquerres com que volen intervenir en l'economia per millorar l'estat del benestar (que per cert el PSOE amb les seves retallades impositives als rics està matant a mig termini), per augmentar la distribució de la riquesa pujant els impostos a qui mes té per defensar a qui menys té;
- el segon que les lleis minímament dignes de la darrera legislatura o han sortit del forn d'IU (llei dependència, per exemple) o només han sigut possibles a la pressió d'IU cap l'esquerra del PSOE;
- per últim si el teu vot del PSOE és per què els del PP no arribin al poder polític, el meu vot per IU és per què hi hagi una majoria al congrés d'esquerres que permeti fer polítiques d'esquerres, ja què, desenganyem-nos el PSOE no és d'esquerres, fa exactament les mateixes polítiques liberals que el PP en matèria econòmica i laboral i amb una economia liberal no es pot tendir a un model d'estat social com defensa IU.

Igualment, contigo o sense tu IU serà decisiva per l'elecció del proper president del govern estatal. I sisplau Sabina, signem un pacto entre caballeros: jo continuu escoltant la teva música i tu no dius tonteries com la de no votar IU.

Us deixo un poema d'una tal Clara amiga de l'Àngels Martínez:

Joaquin Sabina, el artista
De la izquierda del futuro
Se adentra en el lado oscuro
Con el voto socialista.

En reparto del dinero,
presupuestos generales
Y cheques familiares,
No me vale Zapatero.

El “voto útil” es manía
contra izquierdas plurales
y asegura a los liberales
el mando en la economía.

La llama de Llamazares
Llamará más encendida
Si dejamos para otro día
Las reyertas singulares.

El dos para Joaquin Nieto
Evita darle mucho al tarro:
Que entre Solbes y Pizarro
La clase obrera prefiero.

Habrá que poner querella
al sueño de la razón
que retira a Gallardón
Y da el mando a la Botella.

Rajoy, Acebes y Aznar
Se hunden en su ambición
Por meterse un colocón
De derecha “impopular”.

El bipartidismo caníbal
Se alimenta de esta suerte:
Votar para darle muerte
le asegura larga vida.


PD: A més Sabina, després de la lamentable actuació d'IU votant a favor del canon, per cobrir els teus interessos econòmics com artista hauries d'estar content... visca la música lliure!

dimarts, 15 de gener de 2008

"De Paso" del grup D'Callaos, tot un regal

Aquest grup, de “Nu-Flamenc” com autodefineixen el seu estil (jo diria més "ñu-flamenc" que seria com sonaria la paraula anglesa "new", que vol dir nou), el vaig descobrir farà un any per pura casualitat, em vaig descarregar les seves cançons (de manera legal de la seva web) i em van agradar. Després el passat Sant Joan a la platja de Mataró van participar en el concert i el directe també va apuntar maneres.


Ahir, buscant un concert on volia anar d'en Raimon a Mataró (amb preu exagerat i localitats exhaurides) vaig tornar ha ensopegar amb D'Callaos i el seu primer disc "De Paso" que novament ofereixen la descàrrega de manera gratuïta i legal, però diria que no lliure (lliure vol dir amb llicència copyleft o similar -a l'anterior entrada de la bitàcola he comentat una mica, no supeditats a la Santa Inquisició dels drets d'autor, també anomenada SGAE). He descarregat el disc, l'he escoltat unes quantes vegades i està bastant bé!

Per tant el comparteixo amb tothom qui entri per aquí, un disc amb una visió actual i fresca del flamenc dels ’70, feta des de Catalunya: De Paso, nou disc de D'Callaos.


diumenge, 13 de gener de 2008

Videojocs i llibertat

Com que tot és política. Ara parlarem de videojocs i llibertat, i aquesta serà la primera entrega.

Tinc pendent escriure sobre el videojoc de la Guerra Civil Espanyola "Sombras de Guerra" que va sortir fa poc, però m'hagués agradat veure'l (jugar-hi) abans d'escriure però ho veig complicat fer-ho de manera legal, per que de manera il·legal descarregant el joc d'Internet em fa mandra buscar-lo, així que us deixo l'enllaç a la bitàcola d'en Toni Salado on parla del joc casi tan malament com ho pensava fer jo mateix.

Per altre banda, no em surt a compte comprar-lo per diversos motius, però el principal és que no tindria temps per jugar-hi i que avui, en el dia d'Internet i la connectivitat, si volgués jugar amb alguna altra persona amiga on-line tindria un problema: l'altra persona també l'ha de comprar! No podria deixar-li jo una còpia privada del meu? NOOOOOOOOOO, Pirata!!!! (sí, sí, de cop duria un parxe a l'ull, una pota de fusta i aniria en vaixell pels 7 mars) No rigueu, per l'SGAE seria això!

Per tant com a fervent defensor de la Llibertat aposto per el temps lliure que tinc i el vull perdre davant d'un ordinador jugant (si, ha vegades ho faig, que passa! Pot ser divertit i tot) a fer servir videojocs lliures. Lliures, us sona lo de Programari (Software in English) Lliure? Us sona Linux? Doncs te la mateixa filosofia, la gent que ho fa té els drets d'autor (clar, això és obvi, ho han fet aquestes persones, s'ha de reconèixer el seu treball) però a la llicència que utilitzen per distribuir-ho no coarten la llibertat de l'usuari final de l'ús de la seva creació. I a més moltes vegades ofereixen el que fan gratuïtament encara que et cobren si vols millores, manteniment, etc... (la gent ha de menjar no?). Però, sobretot la gràcia recau en que l'usuari final tenim la llibertat de distribuir aquesta creació (respectant qui es l'autor), de si en sabem: fer modificacions i millores, fins i tot (depenent la llicència) podríem ficar-ho en CDs i vendre-ho. Els usuaris podem fer moltes coses més sense tornar a pagar, som més lliures en el se ús.

Seguiré amb els jocs i ja faré reflexió profunda sobre les llicències lliures a la següent entrada sobre el tema.

Un dels jocs que més fama han tingut a nivell mundial que fos d'estil de dur un personatge amb una arma (en aquest cas era o un terrorista o un antiterrorista amb armament real avui dia) i que es jugava principalment en xarxa a l'ordinador vas ser (i no sé com està avui, per la meva desconnexió d'aquest món) el Counter-Strike (CS). Doncs l'altre dia l'amic Afr0_style em va enviar un enllaç del joc Urban Terror per que me'l mires, que era lliure i era com el Counter i així recordavem vells temps "fent uns caps" com quan érem universitaris i això d'estudiar telecomunicacions encara que complicat no ens amargava pas la vida; i fèiem llargues tardes de "caparrons"; allò era vida... Doncs res, el vam provar, i realment l'Urban Terror encara que és diferent, no cal jugar tant en equip, és bastant millor gràficament que el CS i sobretot, és lliure, qualsevol se'l pot descarregar, instal·lar i posar-se a jugar a la pila de servidors que la comunitat (si, comunitat, el desenvolupament és col·lectiu, el manteniment també i tothom de manera desinteressada col·labora) té en marxa. A més, el bo del software lliure és que al tenir el codi font, la gent s'ha currat tant versió del joc per Windows, com per Linux i també per Mac, ningú té excusa per no provar-lo! No sé, com el títol d'un llibre jo crec que cal usar software lliure per una societat lliure.

Per que veieu que amb software lliure es poden fer coses igual i millors que les privatives i comercials de les grans multinacionals aquí us poso aquest joc: Urban Terror baixeu-vos la versió 4.1 que és la darrera, són al voltant de 700 megues, busqueu a la pestanya de downloads.

Proveu, divertiu-vos i distribuïu, per que la distribució és lliure!


PD: si el proveu, quan aneu a jugar a un servidor veureu un botó que posa Find Friends podeu buscar-me (si estic jugant que ho dubto) posant jomismo.

dimecres, 9 de gener de 2008

Coses a dir sobre EUPV

Fa temps que vaig menjant-me la llengua sobre el tema, però ja estic cansat!

Sense entrar en donar la meva opinió sobre el que està passant a EUPV ni sobre el document aprovat al CP del 18 de desembre del 2008. Només vull comentar una cosa que em preocupa molt més i que ens inclou a qualsevol que es digui comunista o d'esquerres (de l'esquerra que representa IU):

Mentre ens mirem el melic amb guerres internes per quotes ínfimes de "poder" dins la organització i la representació institucional, els índexs macroeconòmics (ja no parlem dels microeconòmics) marquen com els preus pugen i pugen mentre per altra banda l'atur augmenta, la precarietat laboral augmenta fins a arribar al 50% de les persones treballadores i el poder adquisitiu (entès en sentit ampli, no només salari) de la classe treballadora disminueix any rere any en uns anys on el creixement econòmic, els beneficis empresarials i especialment financers no han fet més que créixer i alguns gairebé de manera exponencial. Podria seguir...

Mentrestant, una part dels i les comunistes s'aïllen i en lloc de parlar públicament als mitjans, a les webs, als seus blogs, als seus diaris, als seus òrgans d'expressió, als seus escrits... d'aquests problemes que tenim com a classe treballadora i de les solucions que plategem tant com IU-EUiA o com Partits Comunistes, només saben escriure i parlar de disputes internes com el que passa a València o el cens a Andalusia o tal, qual, pasqual. Per tant crec que és més important escriure i difondre les nostres idees sobre els problemes de classe que no sobre el problemes interns d'IU-Federal, ja que, aquestes disputes només ens resten força (social i electoral), ens separen, ens debiliten, ens mostren com impresentables que no son capaços de posar-se d'acord, per tant ens desacrediten com una opció d'alternativa i fins i tot com una opció d'alternança. Certament moltes disputes surten per accions que són incorrectes no per una o altra banda, sinó que són incorrectes per totes els bandes, tan per els que s'autoanomenen comunistes com per qui siguin o no comunistes ningú els hi diu així, només per diferenciar-se externament.

Sobretot els i les comunistes hem de ser conscients que el Capital, es frega les mans cada vegada que ens barallem i debilitem, quan ens dona espais als mitjans de comunicació només per mostrar-nos com dividits i inútils però mai per deixar veure les nostres propostes que els perjudiquen. Siguem intel·ligents companys/es, camarades i pesar de tot amics/gues, siguem intel·ligents! No juguem al seu joc, si tenim problemes, si algú fa les coses malament a les nostres files arreglem-ho però arreglem-ho a casa, no a la premsa o als tribunals, crec que son mesures que no s'han de fer servir com a norma, sinó com a cas d'extrema necessitat i menys quan les vies internes de resolució de conflictes encara no s'han tramitat. Deixem fluir les dinàmiques, seiem i parlem, tornem a parlar sobretot deixant els sentiments a casa i tenint la raó i el seny com a única aliada.

Com deia aquell: "Unidad! Unidad! Unidad!"


dimarts, 8 de gener de 2008

La cabalcada de Reis a Mataró

Com cada any he anat a veure passar els Reis Mags d'Orient(sic) i me dut poques sorpreses, algunes positives i d'altres negatives, potser fins i tot algunes m'han sorprés per desconeixement, però no està de més comentar-ho.

Lamentablement no hem tingut nova carrossa però com a mínim és veia que la imatge de les existents havia millorat i que algunes deixaven anar paperets a través de canons que ho feia més espectacular, espero que sigui per què el pressupost de cultura s'està utilitzant per millors fins. Sobretot m'ha agradat com han pintat l'avió, l'estrella vermella a la cua d'aquesta semblava que fos un avió revolucionari, encara que només fos un altre reclam consumista.

Un reclam consumista que ha disminuït durant la cavalcada, ja que s'han expulsat les carrosses comercials i s'han substituït per carrosses de clubs esportius i associacions (culturals i veïnals) de la ciutat, gran millora! Faltaria més implicació de la societat civil en participar amb més carrosses, com és que hi havia una Ass. Veins/es d'un barri i no estava la FAVM? No sé, és un on lloc on mostrar-se i és un bon mitjà per que potser més gent (sobretot nens/es i joves) s'apropin a les Ass. de Veïns/es.

També cal parlar de l'aposta municipal pels caramels sense gluten (així nens cel·líacs poden menjar-ne) però ja posats, per que no tots els caramels sense sucre pels diabètics també? I per que no substituir els caramels per altres coses que no indueixin conductes alimentàries de dubtosa afinitat a dietes sanes?

Per últim el toc més negatiu, no vaig ser capaç d'entendre com pot ser que no deixessin pujar la canalla a les carrosses reials a entregar la carta, sem va quedar una cara quan amb neboda en braços anant cap una carrossa em va dir que aquest any no es podia, i la cara de la meva nevoda va ser pitjor. Puc entendre que és un merder, que pot ser perillós per la canalla, pels i els patges, pels que fem de papa/mama, per la facilitat de caiguda, però es poden posar mesures per minimitzar-ho. Et tot cas, em va agradar que la carrossa d'en Baltasar si acceptes la pujada de la canalla, espero que no els caigues gaire bronca, realment cada any (dels que he sigut prou gran com per fixar-me en això), sempre m'ha semblat que la carrossa d'en Baltasar, tan els i les patges com el propi rei, eren qui més s'ho currava. Després alguns/es parlen que cal més integració... el que cal és menys racistes.

PD: ja, no parlem que caldria secularitzar encara més la cavalcada però crec que en això anem per bon camí
PD2: espero que els reis us hagin dut poques coses i sobretot que siguin útils de debò i regalades de cor i no per obligació consumista.

diumenge, 6 de gener de 2008

Ahir vaig rebre una carta

Doncs si, ahir vaig rebre una carta, però no venia dirigida a mi i com que s'havien equivocat crec que la publicaré aquí per que així si algú la llegeix li faci arribar al seu destinatari, jo és que no el conec i no li podré donar. En tot cas, la carta m'agrada molt!

“Ciudadano Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias,

Me dirijo a usted con motivo de su 70 aniversario, en primer lugar para felicitarle, y en segundo lugar para recordarle que nosotros -los jóvenes de Alternativa Jove-Joves d’EUiA- defendemos en nuestro ideario la democracia en su sentido más amplio. Es por ello que le pedimos respetuosamente que se jubile. A su edad los ciudadanos españoles acostumbran a hacerlo. Estamos convencidos que ya habrá cotizado bastante a la Seguridad Social y que la pensión resultante será suficiente para que usted y los suyos puedan vivir cómodamente.

rey-y-principe.jpgSi, como deseamos, sigue nuestro consejo le pedimos que no tenga la tentación de dejarle en herencia la corona a su hijo menor Felipe. Tenga en consideración que la mayoría de nuestros abuelos marcharon de las empresas donde trabajaban, o les jubilaron anticipadamente mediante un expediente de regulación de empleo, sin dejar a sus hijos -nuestros padres- la vacante.

Sabemos que es una decisión incómoda pero el Estado del Bienestar que entre todos queremos fortalecer contempla una serie de ayudas a la emancipación que pueden ajustarse al perfil de su hijo. Tenemos a bien recordarle que la experiencia profesional de su heredero seguramente le haga merecedor de una plaza, como voluntario, en las fuerzas desplegadas en Afganistán.

Para mostrar nuestro más profundo agradecimiento si diera usted este esperado paso para convertir España en una República, quisiéramos organizarle un viaje al recientemente país republicano del Nepal.

Sin más y a la espera de las buenas nuevas, se despide de usted muy atentamente.

Xavi Nieto Responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA”.

dimarts, 1 de gener de 2008

L'any nou!

Si el trenta de desembre de l'any passat amb un vídeoclip d'en Silvio us desitjava bon any nou, avui primer dia del 2008 ús dic que encara que no notem cap canvi, que no tinguem propòsits d'any nou, recordeu que no hi ha cap distància que ens faci anar marxa enrere, que no hi ha res impossible i que tot està per fer.

Tengo la sensación que este año va a ser bastante mejor para nosotros que el 2007. David dixit. I no puc estar més d'acord amb ell.

Aquí una altre canço de Death Cab for Cutie, del seu disc Transatlanticism:

"The New Year"

So this is the new year.
And i don't feel any different.
The clanking of crystal
Explosions off in the distance (in the distance).

So this is the new year
And I have no resolutions
For self assigned penance
For problems with easy solutions

So everybody put your best suit or dress on
Let's make believe that we are wealthy for just this once
Lighting firecrackers off on the front lawn
As thirty dialogs bleed into one

I wish the world was flat like the old days
Then i could travel just by folding a map
No more airplanes, or speed trains, or freeways
There'd be no distance that could hold us back.

There'd be no distance that could hold us back [x2]

So this is the new year [x4]