divendres, 30 d’octubre de 2009

El llac Titicaca, el mar del Andes

Hi ha bastant gent que se'm queixa de que abans de marxar de viatge, durant més de dos mesos, em preguntaven com sabrien que tal estava i com m'anava tot; es queixen per què jo els dirigia a aquest espai de divagació personal ja que l'actualitzaria i estarien al dia, però que mentre he estat de viatge no le actualitzat gairebé gens!

És cert, el vaig actualitzar poc, però hi havia tant a fer, experimentar, descobrir i tant per veure que no estava com per seure gaire temps davant d'un ordinador, feia molt temps que no seia tant poc davant d'un ordinador durant tres mesos seguits.

Com a recompensa i per no haver de sentir que sóc un cabró per que no actualitzava el blog, doncs us deixo un primer vídeo-muntatge de fotografies que ha fet una companya de brigada sobre el llac Titicaca, afortunadament jo no surto a cap imatge, així que podeu gaudir més dels paisatges!

El Titicaca diuen que és el que queda d'un llac immens que hi havia a tot l'altiplà andí, però originàriament era un tros de l'oceà que pel moviment de plaques tectòniques va quedar comprimit entre muntanyes (altres signes d'aquest antic llac immens "oceànic" són els salars d'Uyuní i el de Coipasa al sud de l'altiplà fent frontera entre Bolivia i Xile i un altre llac que no recordo el nom a mig camí entre el Titicada i els salars). Realment sembla un petit mar a més de 3500 metres d'altitud, amb grans planícies gairebé desèrtiques al voltant esquitxades de petits boscos de grans arbres i amb un mural de fons de les majestuoses muntanyes dels Andes amb pics com l'Illimani de més de 6000 metres. Aquest llac fa de frontera "marítima" entre Bolívia i Perú que continua la frontera terrestre. Dins el llac hi ha dues illes, les illes del Sol i de la Lluna que han sigut utilitzades i ho són encara avui dia per a rituals i cerimònies espirituals i religioses de les diferents cultures andines que han habitat la zona.

La setmana que ve potser tindreu una altra entrega! :)

Demà de sopar!

Doncs demà divendres, a la nit, hi ha un sopar on haig d'anar de convidat. És un sopar d'aquells que de tant en tant es fan per cel·lebrar algún fet específic.

Aquesta vegada són uns 50: uns 50 que han molestat una cinquantena de vegades a molta gent, de molts llocs, uns 50 ben aprofitats i que expliquen moltes coses que han passat, que hem passat i de com és avui, uns 50 crítics on calia però amb explicacions entededores i millors propostes, uns 50 que han dut molt esforç al darrera per aconseguir-los però que sempre ha millorat i uns 50 que són els primers dels molts que es superaran.

Aquests 50, els ha organitzat molta, una gent il·lusionada, treballadora, alegre, combatent, simpàtica i com no, estudiant. I és aquesta gent la que em convida a cel·lebrar els seus 50, i els celebrarem.

A més a dels 50 també són uns 18, una majoria d'edat legal molt madurs i ben treballats! Però la nit serà pels 50, i mireu quin goig que fa!

divendres, 23 d’octubre de 2009

Fa un mes que vaig aterrar a casa

Avui ja fa un mes que vaig aterrar a casa, llenço la vista enrere del juny fins avui i entre l'enyorança a l'estiu i l'enyorança a l'estiu passat enmig l'hivern pensa que tot està per fer i tot és possible en aquesta vida que ens toca sobreviure i en aquesta lluita contra els tirants del món que ens toca continuar tal com tantes altres han fet abans i faran després. Per això avui us regalo un poema d'un poeta tunisià que només he trobat la traducció al anglès i confio que sigui digne:



Ela Toghat Al Alaam (الى طغاة العالم‎) To the Tyrants of the World
Aboul-Qacem Echebbi (أبو القاسم الشابي)

Hey you, the unfair tyrants...
You the lovers of the darkness...
You the enemies of life...
You've made fun of innocent people's wounds; and your palm covered with their blood
You kept walking while you were deforming the charm of existence and growing seeds of sadness in their land

Wait, don't let the spring, the clearness of the sky and the shine of the morning light fool you...
Because the darkness, the thunder rumble and the blowing of the wind are coming toward you from the horizon
Beware because there is a fire underneath the ash

Who grows thorns will reap wounds
You've taken off heads of people and the flowers of hope; and watered the cure of the sand with blood and tears until it was drunk
The blood's river will sweep you away and you will be burned by the fiery storm.


També us poso una versió musicada xunga per una cantant tunissiana anomenada Latifa que la dedica als tirants del poble palestí durant la segona intifada, Ariel Sharon i George Bush:

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Una canço pel dia d'avui

Després d'anar ahir a veure un partit al Camp Nou per segon cop, encara que realment primer ja que l'altre vegada la meva neboda gran va dir que volia néixer quan començava el partit; i veure perdre al Barça, cosa que feia temps que no passava, després d'arribar a les 01:15 de la nit a casa per la poca quantitat de trens doncs després d'això aquest matí me menjat un buen chaparrón de camí al tren, així que us dedico la cançó. Com trobo a faltar l'estiu, aquest any serà duríssim per que de primevera vaig viatjar a l'hivern i he tornat a la tardor.



Com a mínim el dia d'ahir va servir per alguna cosa bona i va néixer la filla d'en Javi i la Lupe.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Depressió post-"vacacional"?

La resposta és: SÍ! I MOLTA! Però també es normal, suposo que ja es passarà algun dia d'aquests. Quan penso en el viatge m'adono que gairebé no he escrit res en aquesta bitàcola, ja que de la major part del viatge no he dit res:

  • Del mes que vam estar de brigada no he escrit res de res i comença a ser urgent posar les idees en ordre abans que la voràgine diària faci oblidar fets però sobretot sensacions. I és urgent per què aquesta tarda mateix faig de ponent a una xerrada sobre la ruta del Che a Bolívia dins el cicle dels Cafès del Divendres de la Fundació Pere Ardiaca, i també urgent ja què demà al matí tenim la valoració de la brigada amb la gent de l'ACP i una convidada especial, una de les persones que vam conèixer a Bolívia d'una organització social educativa; espero que una vegada feta la valoració i rellegint el diari de la brigada pugui fer un bon resum del viatge amb reportatge fotogràfic :).
  • Dels dies a Paraguay compartint idees, debats, discussions, casa, cerveses i festes amb els i les camarades del P-MAS i de la JS hi ha també moltíssim a dir i més a mostrar: de les lluites diàries al govern i sobretot als carrers: des de la mobilització, des dels menjadors populars, des del Moviment per la Revolució Estudiantil... Del Paraguay podeu veure fotos i algun text curtet al meu Facebook, n'haig d'acabar de pujar les que no he perdut o s'han esborrat.

Alguns i algunes ens veiem demà a la Festa d'Esquerra Unida i Alternativa; amb la resta ens trobem al carrer i/o als bars.