dilluns, 31 de gener de 2011

ICV-EUiA, a Mataró un canvi de model econòmic i territorial

L'altre dia en us parlava d'història acompanyat les meves paraules amb unes d'en Romuald. Avui toca tenir clar que sortirem de la crisi amb la lluita i amb les alternatives d'una nova economia basada en la formació, la recerca i la investigació (explotant al màxim les potencionalitats del Tecnocampus) i amb un model territorial que protegeixi el que tenim i no realitzi infraestructures innecessàries com la mal anomenada "ronda de Mataró".

Per tant si cal lluita cal més ICV-EUiA, si calen alternatives cal més ICV-EUiA i si ens cal un model territorial sense amenaces cal més ICV-EUiA.

Avui de nou us deixo amb algú, així que Salvador i Dolors l'audiència és vostre:



Resteu atents i atentes, per què continuarà!

NOTA: La utilitat d'aquests vídeos, dependrà de la vostra col·laboració, us prego que el reenvieu per correu a les vostres amistats, familiars i companys de feina o d'entitats, i que el feu circular per blogs, facebook, twitter i demés xarxes socials.

diumenge, 30 de gener de 2011

Ama qhella, ama llulla, ama sua

L'altre dia us posava al meu estat del Facebook: "Ama qhella, ama llulla, ama sua, suma qamaña, ñandereco, teko kavi, ivi maraei, qhapaj ñan "y" ama llunk’u. Aquests són uns grans principis a seguir." conjuntament amb una cançó en quetxua. L'ama qhella, ama llulla, ama sua el veies escrit en murals a Bolívia quan vaig anar al 2009 amb la Brigada 9 d'Octubre de l'ACP i Moviment de Brigadistes.

Avui crec que estaria bé donar-vos una breu traducció i sobretot mostrar on estan aquestes idees: "El Estado asume y promueve como principios ético-morales de la sociedad plural: ama qhella, ama llulla, ama sua (no seas flojo, no seas mentiroso, ni seas ladrón), suma qamaña (vivir bien), ñandereco (vida armoniosa), teko kavi (vida nueva) ivi maraei (tierra sin mal) y qhapaj ñan (camino o vida noble)”, diu l'article vuitè de la Constitución Política del Estado Plurinacional de Bolivia que va ser promulgada el 8 de febrer de 2009. Potser s'hauria de sumar le ama llunk’u (no siguis adulador, no siguis "tira saco" ni siguis servil).

Ja m'agradaria que a la nostra constitució sortissin aquests principis a assumir i promoure per l'estat...



dimecres, 26 de gener de 2011

Per què no faré Vaga General demà

L'escenari abans del 29 de Desembre, era clarament de vaga general (VG) entre el 25 de gener (votació a les Corts del Pacte de Toledo) i el 28 de gener (Aprovació per decret de les noves retallades) ja que no hi havia cap intenció per part del Gobierno de diàleg. Però aquell dia el Gobierno obre les portes a la negociació i CCOO recupera la proposta ja realitzada al desembre del 2009 per intentar arribar a un acord global sobre jubilació, mesures socials per sortir de la crisi (pla foment treball joves i majors 55 anys), reforma laboral, pensions i negociació col·lectiva on participin de l'acord el Gobierno, els sindicats, la patronal i la resta de formacions polítiques, això és el que aprova el Consejo Confederal de CCOO de l'11 de Gener (mireu la web de ccoo.org i de la Fundación Primero de Mayo on està tota la info) amb 158 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions. Tot Catalunya va votar a favor. (Per més info mireu també el pdf d'un membre de Críticos amb la posició d'aquests i les conclusions del que farán).

Com podeu llegir al pdf anterior, la UGT ha rebutjat qualsevol mobilització de caràcter general durant el mes de gener, això ve donat a que diverses federacions de la UGT (entre elles la de Catalunya) pressionen a la seva direcció confederal, i en concret a Candido Mendez, per aturar les mobilitzacions ja que és CCOO qui està dirigint i capitalitzant el procés, això és el que desencadena els fets de gener d'anul·lació de la mobilització estatal del 22 de Gener per evitar generar tensions a UGT i que aquesta es despengi de la estratègia de lluita comú. Tenir també en compte que la UGT no vol desgastar més els seus (PSOE) de cara a les municipals i també que el PSOE està veient el desgast (14 punts el PP per sobre segons l'última enquesta) i vol arribar a un acord.

Penseu que un escenari de pacte unilateral d'UGT amb el Gobierno i CCOO anant a la VG seria un escenari desastrós per la classe treballadora espanyola. Com exemple tenim la Nissan on l'empresa planteja un referèndum en base al discurs de la por preguntant a la plantilla si accepta congelació salarial i treballar 15 dissabtes anuals sense cobrar i així la matriu de Nissan assignarà la producció de la nova pick-up a la planta de BCN; en aquesta situació CCOO i CGT es planten pel no (UGT recolza el sí) dient que no s'ha d'acceptar la retallada pel fet que era un retrocés respecte el conveni aprovat feia poc, que la pick-up ja estava assignada a BCN i la marxa enrere de l'empresa era només per atemorir, ja que BCN és la única planta de Nissan amb la tecnologia i formació dels treballadors suficient per fer la pick-up i com últim argument, que s'havien rebut diners públics per que vingués la pick-up a BCN i hi havia un acord Nissan matriu-Generalitat que ja estava signat i que Nissan ja havia anunciat. Finalment guanya el sí i per tant la classe treballadora surt molt perjudicada del procés de lluita tant a Nissan com també a nivell general al ser una demostració de divisió i per tant feblesa front les agressions patronals.

Les VG ni són un fi en si mateix, sinó una part més de la lluita per aconseguir millores per la classe obrera, normalment de caire econòmic en base a discutir la distribució de la plusvàlua; ni les organitzacions socio-polítiques (IU), ni els partits polítics les han de convocar, sinó que els sindicats i si pot ser de manera unitària per no trencar ni la unitat dels i les treballadores ni la unitat sindical. (per més info sobre això llegir article d'en Toni Salado, especialment la intervenció de Gregorio Lopez Raimundo al CC del PCE del 1977).

Respecte la VG convocada pel 27 de gener cal tenir en compte que ni el sindicat majoritari del país i de l'estat, CCOO, ni el segon sindicat, UGT, han convocat a la VG, però el que és més important és que als centres de treball no està havent ni assemblees de treballadors per preparar la VG ni arribant informació de la VG i els pocs díptics que s'han vist a Catalunya són més d'atac a CCOO que de propostes de solucions.

La VG a Euskadi cal llegir-la en clau nacional per una banda les lluites sector independentista tant aberzale (esquerra independentista extraparlamentària d'allà) com demòcrata-cristians (PNV) amb el PSE i PP al Govern i també ha intentar un desgast a nivell sindical de CCOO ja que en les darrers quatre anys ha passat d'una representació del 13% i tendència descendent, a una representació del 27% i tendència en augment.

La VG a Galiza és més sorprenent, però es pot entendre pel fet que al sindicalisme gallec li cal reivindicar-se. La Intersindical Galega ha convocat en base a les seves relacions internacionals i per competir amb la UGT que és la hegemònica a Galiza. Apart que des de fa anys que no volen cultivar gaire la relació amb CCOO ni UGT.

Com a nota internacional, a les reunions de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), on EUiA és membre (també IU i el PCE), tot el sindicalisme europeu enveja el sindicalisme espanyol per la capacitat de negociació que té, ja que a Portugal, França, Itàlia, Grècia totes les reformes s'ha fet sense cap tipus de negociació ni prèvia ni posterior amb el moviment obrer organitzat sindicalment, per tant hem de saber aprofitar la oportunitat de negociar, així que ara el que ens toca doncs és informar, explicar i debatre aquest canvi del discurs sindical, us recomano llegir el següent article d'un company de CCOO sobre el tema.

Tenint en compte que som nosaltres qui estem posant els morts en aquesta batalla: més de 4,5 milions de persones a aturades (i ja veurem els números de la propera Encuesta Población Activa que suposo rondaran els 5 milions), sous que sinó són congelats pugen un IPC del 1,2% mentre llum puja un 10% i gas gairebé el 5% els i les comunistes que hauríem de fer apart d'informar, explicar i debatre:

  1. Refermar el discurs de quin sindicalisme necessitem, que és un sindicalisme socio-polític, és a dir, que CCOO ha de fer política i ha de polititzar la seva gent a més de fer “assistencialisme laboral”, per què és la única manera de tenir un sindicat útil per la classe obrera i lluitar contra la burocratització latent d'aquest. Això s'està donant, un exemple és la trobada de delegats (les dues fotos són d'allà) que hi va haver dijous 20 de gener a la Farga de l'Hospitalet amb més de 4500 persones i on els sindicats parlaven de política i no només de sindicalisme, per tant cal preservar i enfortit aquesta capacitat de lluita política des dels sindicats, ja que eleva la consciència de la gent del sindicat i els fa anar més enllà de les lluites sindicals.

  2. Ens trobem en una situació d'acord i confrontació on cal acordar el que es pugui i mobilitzar el màxim per aconseguir com objectiu minimitzar els danys. Això passaria per mantenir el poder contractual dels treballadors, que és la base del sindicalisme de classe i sense el qual ens quedem sense sindicats de classe. NOTA: El poder contractual és la negociació col·lectiva actual en que en base a un conveni marc estatal és fan convenis provincials o d'empresa que es basen en aquests però el milloren per la força que té el MO a la zona/empresa. La negociació col·lectiva dels convenis és basa en la ultraactivitat que és el que vol eliminar el Gobierno i la Patronal. La ultraacitivitat d'un conveni és que quan un conveni caduca (solen ser tri o bianuals) el conveni es manté vigent fins que es signa un nou conveni entre sindicats i patronal, per tant a la taula de negociació parteixes del conveni antic (portés a la motxilla uns drets ja adquirits amb lluites i convenis anteriors) i per tant negocies en base a millorar-lo, i sinó doncs es manté el que hi ha, encara que estigui “caducat”. La proposta d'eliminar la ultraactivitat fa que t'haguessis a negociar partint des de zero, per tant tenint la motxilla buida de drets ja guanyats en les lluites anteriors i sortint a negociar amb molt males condicions. (espero no equivocar-me al explicar això, no sóc cap expert)

  3. Recolzar totes les mobilitzacions convocades pels sindicats com les ocupacions de les seus de la Seguretat Social el 25 de Gener o les manifestacions vàries (com a Múrcia) però sobretot tirar endavant la ILP contra la Reforma Laboral portant-la als centres de treball, als centres d'estudi i universitats, als barris... especialment després de constatar el fracàs ja anunciat d'aquesta, per què després de sis mesos de l'aprovació de la Reforma Laboral l'atur no ha disminuït, sinó que ha augmentat.

Cal tenir present a més tres coses, la primera que el MO organitzat és dèbil (CCOO major sindicat del país nomes 1,2 milions d'afiliats vs 4,6 milions de persones sense feina) amb una classe treballadora poc conscienciada, ¿o no recordem el que vam suar per aconseguir fer tirar endavant la VG del 29-S? Per tant ens trobem en el paradigma resistència o mort per la correlació de forces que hi ha a les Corts, per l'hegemonia social i ideològica de la dreta i per la feblesa general de l'esquerra transformadora i la situació de dretanització de tota Europa. La segona seria que una VG és fa per guanyar-la, ja que la VG és la última acció de fora que ens queda als i les treballadores per exigir els nostres drets i per tant o és victoriosa o la derrota serà difícilment recuperable a més tenint en compte la situació dita anteriorment. I finalment, la següent encara que conjuntural però ben real, és que en mig de la cuesta de enero no és el millor moment per fer una VG quan la classe treballadora està encara més en números vermells després de les festes nadalenques.


A Julián Sánchez, alcalde de Casarrubuelos

M'ha arribat un SMS dient que havia mort l'alcalde de Casarrubuelos municipi de la Comunitat de Madrid governat per Izquierda Unida. Jo vaig estar a aquest poble el passat mes d'abril convidat al XI Congrés de la UJCE i una de les nits les delegacions convidades de la WFDY vam anar a sopar amb la direcció del PCE del poble entre ells l'alcalde.

Em va tocar seure al costat d'en Julián i vam estar xerrant i també discutint. Li va sobtar que entre les delegacions internacionals estigués la gent de les joventuts del PCC, però li vaig explicar la situació i la necessitat de la unitat dels comunistes i vam estar mínimament d'acord. Discutíem sobre els papers del Partit i de la mediació socio-política que ha de ser IU, amb posicions ben diferents però amb una bona copa de vi a la mà i bon menjar no hi ha cap problema.

Recordo amb molt bé quan vam passar als roncitos cubanos y explicava que tant ell a nivell personal com a través l'Ajuntament estava involucrat en projectes de cooperació amb Cuba i com parlava encara amb més convicció de l'illa bonica del carib. I a mort a Cuba en una de les seves nombroses visites de col·laboració amb Cuba i els pobles agermanats amb Casarrubuelos.

Quedarà en el record com amb en Julián, d'altres camarades del poble i l'Antoni tancàvem el restaurant i mentre anàvem fent el passeig de tornada a l'alberg el comunista alcalde ens explicava com havia crescut el poble, les noves infraestructures municipals, com un poliesportiu, unes escoles que veiem al passar, les cooperatives de construcció d'habitatge...

Res, a la família i a l'altre família la d'IU i del PCE, ens trobarem amb en Julián als carrers en lluita.

Més info: IU Comunidad Madrid

dimarts, 25 de gener de 2011

ICV-EUiA caminant cap a una coalició millor o cap a una col·lisió?

Des de ben petit sempre he sentit a casa que el problema que tenia l'esquerra a aquest país era que no anava unida, que sempre es barallava. M'ho deien a casa on es votava i es vota l'esquerra plural, en qualsevol de les seves expressions a Catalunya (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA) depenen del moment o la comtessa electoral.

Lliçó zero: lamentablement la idea de que l'esquerra no va unida la tenen la gran majoria de les persones d'esquerres i no es d'estranyar, ens ho hem guanyat a pols per la nostra història recent. Primer el PSUC, després diverses unions i trencaments PSUC-PCC, IC... A l'Estat el tema d'IU i la posterior Nueva Izquierda... Més recentment el tema de la marxa de gent d'IU i d'ICV-EUiA cap a IA-Revolta Global... Tot en sí un despropòsit.

Però tornant a la idea central. Diria que cap al 2001 vaig iniciar-me en això de la participació en organitzacions de l'esquerra participant a EUiA de la meva ciutat quan ja anava ja en coalició amb ICV. Allà dins em trobo que a les reunions es discutia més en el mal sentit de la paraula que en el sentit de discussió que és el debat, la posada en comú, l'arribada al consens i tirar endavant els acords col·lectivament. Amb aquestes arriba un moment en que la situació és insostenible i peta EUiA, peta ICV i ens quedem a quadres gairebé quatre gats.

Primera lliçó apresa a base de rebre cops per totes bandes: la confrontació interna de l'esquerra la porta a la pèrdua de la seva força interna (disminució en militància quantitativament i qualitativament perdent molta i molt bona gent) i òbviament externa (de projecció, de proposta, d'implicació i de transformació de la societat), a la seva disgregació en diversos corrents, amb gent que se'n va a casa i a la confrontació personal i destructiva, vamos un mal rollo en general.

El problema d'aquesta primera lliçó es que va ser massa dura, massa gent va rebre masses cops, però de tot s'aprèn i va sorgir una segona lliçó: quan hi ha vida hi ha esperança. Val me'n vaig al tòpic, però és així, avui quatre anys després i passant molts despropòsits, molt errors, masses assajos, però amb molta il·lusió tenim una cosa que ni ens podíem imaginar tenim una gent d'Esquerres que treballem Units i per un projecte Alternatiu per Mataró sota un nom que no ha canviat, el d'ICV-EUiA, però amb una manera de fer, se'ns dubte millorable i que millorarem, però que ojala haguéssim tingut fa temps i hagués evitat l'explosió prèvia a la primera lliçó.

Un bon exemple serà el camí cap a les eleccions municipals, treballem amb el que tenim fent tot el que podem i un bon exemple són aquests vídeos de pre-pre-campanya sobre diferents temes dels que volem parlar amb Mataró. Però un millor exemple és el treball conjunt a ICV-EUiA Mataró Nord o el bon ambient del grup APEEL, grup que és la direcció permanent de la Coalició local i que estem funcionant a bon ritme. És cert ens falta més, hem de donar més de sí, però això passa per tenir més organització d'EUiA, més organització d'ICV però sobretot i el que és el salt qualitatiu més organització d'ICV-EUiA.

Qui hagi aguantat llegint fins aquí es preguntarà doncs a que bé el títol de l'article: “coalició o col·lisió” cert, perdó, divago; però ho veia necessari per que qui ho llegeixi i no conegui com i on invertiexo hores pel projecte d'EUiA i de la Coali podia entendre malament el que ve a continuació, a més a més, això ho hauria d'haver escrit abans però entre estar fora del país i les festes nadalenques en família doncs em calia un temps d'adaptació i de posada al dia, al ajo:

Sento indignació i sobretot tristor per què després de tantes lliçons que dona la vida encara avui hi hagi gent dins la coalició ICV-EUiA que ja no posi pals a les rodes sinó que amenaci en deixar-nos sense rodes, sense motor i sense camí comú. Puc entendre que això passi a alguna localitat on hem d'esforçar-nos per millorar-ho però que sigui el màxim dirigent d'ICV i el meu cap de llista d'ICV-EUiA produeix una indignació i una ràbia només superades per la tristor que en una situació com la que estem vivint on dia rere dia es roben drets i batalla rere batalla nosaltres som qui posem els morts en forma de milions de persones aturades, centenars de milers de persones desahuciades de les seves llars, retallades salarials (al sector públic i al privat) i lamentablement una larga llista; que la persona que representa públicament la Coali digui a la premsa que es planteja trencar-la és d'una poca visió política, d'una ceguesa que fa pensar-te que persones com aquesta no han de tenir tasques de direcció de la nostra Coalició ja que amb persones així no aconseguirem la confiança de la gent per sumar-se i treballar conjuntament amb nosaltres per guanyar les batalles del dia a dia per millorar la vida de la majoria del nostre poble. Per què per treballar amb algú conjuntament, colze amb colze només cal una cosa, molt difícil d'aconseguir però molt fàcil de perdre i s'anomena CONFIANÇA.

I la confiança es guanya dient el que pensem i fent el que diem i per tant complint els acords aquí, allà o més enllà. I un acord amb la ciutadania és presentar-se sota les sigles d'ICV-EUiA i per tant no trencar ICV-EUiA, i un acord és signar un pacte electoral amb EUiA i complir-lo, per què el contrari ja no és només malferir la relació interna d'ICV-EUiA sinó també trencar l'acord amb la ciutadania.

Finalment i per acabar només vull afegir que la coalició tal com la tenim avui està estancada, i l'estancament produeix una marxa enrere de la capacitat política d'aquesta. Només la farem avançar en base a aprofundir el camí cap la coalicó politica (com deiem EUiA en els acords de la 5ena Assemblea) i en base ha tenir credibilitat i per la credibilitat és bàsic que els acords signats es compleixin, sinó ningú es sumarà a ampliar la Coalició amb més sensibilitats a l'esquerra del PSOE-PSC.

A Mataró la majoria de gent d'ICV-EUiA hem aprés les lliçons, ho demostrem dia a dia, desitjo que les nostres direccions s'adonin que no ens podem permetre de caure un altre cop amb la mateixa pedra.

PD: qui em coneix sap que això que poso aquí li diré a qui calgui i ho diré on calgui.

dilluns, 24 de gener de 2011

Boi ruiz, Conseller de Salut ¿pública?

Avui per coses de la vida he dormit a Barcelona i al llevar-me he pogut veure el programa d'en Cuní i sorpresa que estava el flamant ex president de la patronal de la sanitat catalana i actual conseller de salut.

Aquest personatge que passa de manar la sanitat privada a tenir el poder de decisió de les polítiques de salut del país ja ha anat deixant anar perles informatives com pagar pel menjar dels hospitals, com pagar pel llençols...

Avui la perla ha sigut ESPECTACULAR va el personatge i diu que com que hi ha molta oferta de places d'hospital (molta oferta, vaia collons amb les llistes d'espera que el govern d'esquerres va millorar però que segueixen massa llargues) la demanda de serveis de salut augmenta ja que tenim un hospital aprop de casa, la oferta de centres sanitaris estimula la demanda de serveis de salut. Segons aquest senyor si a Mataró tirem a terra l'Hospital i ja de pas tanquem els Centres d'Atenció Primària jo no hem posaré mai malalt! Olé!

Normal si haig d'anar a més de 100 km per trobar un hospital o m'estic morint o dubto que vagi i per tant si no vaig a l'hospital és que sóc un ciutadà amb bona salut. I aquest personatge és del govern dels millors???

MANDA HUEVOS!!

Si voleu una explicació millor i a més amb dades econòmiques i fonament teòric econòmic visiteu Punts de Vista.

diumenge, 23 de gener de 2011

ICV-EUiA, a Mataró farem Història!

Doncs m'alegra com som la gent d'ICV-EUiA de Mataró, i això ho dic per què fem les coses de la manera que ens sembla i que ens fa ser el que som, persones que volem fer coses per canviar el lloc on vivim, on treballem, on estudiem...

I dic això per què m'encanta la història i la història ens recorda que junts no sumem, sinó multipliquem potencialitats i la història ens recorda que molt abans que nosaltres d'altres també van fer Història una història plena de victòries, de derrotes, de lluites, una històrica que tenim l'obligació de no oblidar i sobretot d'estar a l'alçada.

A Mataró el company Romuald representa aquesta història viva que cal mantenir a les nostres memòries, per històrica però sobretot per democràtica i ara Romuald tota l'atenció:


divendres, 14 de gener de 2011

Lo advertimos, no es una inocentada

Tal como advertimos, no se trata de ninguna inocentada. Zapatero se sometió a las autoridades europeas y los "mercados" y quiere que se apruebe el proyecto de ley de jubilación a los 67 años en el próximo Consejo de Ministros del viernes, 28 de enero de 2011. Mantiene su promesa a los poderosos contra los intereses y los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

Izquierda Unida tiene en marcha una campaña contra los recortes sociales aprobados por el gobierno Zapatero, contra las políticas neoliberales que defienden tanto el gobierno estatal, como los regionales del PP. Es necesaria una alternativa de salida social a la crisis. Para IU, es necesaria la convocatoria de nuevas movilizaciones, incluso de una nueva huelga general, como forma de contestar en la calle las políticas neoliberales y de recortes de los derechos de los y las trabajadoras y la mayoría de la sociedad ya que ampliar la edad de jubilación y los periodos de cotización no solucionarán nada. La solución pasa por augmentar los ingresos y para eso una buena manera es generar más lugares de trabajo o aumentar los impuestos a los que más tienen además siempre defendiendo los servicios públicos.

Los siguientes blogs censuramos las intenciones de Zapatero, su gobierno (que cuentan con el apoyo del PP y CiU) y apoyaremos todas las convocatorias de movilizaciones que se realicen:

Ventanas del Falcón, Arraio Sound System, Soto en Cameros, Relatando desde el Bajo Llobregat, Kabila, abloguear, Desde la cantera, punts de vista, La Ratera, Multiverso Incognoscible, Ciberculturalia, The Fuente Palmera Times, Bosque de Brocelandia, La Terca Iutopía, DEMPEUS per la salut pública Agua Va!!!, Viramundeando, Maldice que no es poco, Moscas en la Sopa,Quien mucho abarca La Rueda del Tiempo, Sara Mulet, ceronegativo, Les coses d'en Jomi, Desde d'esquerra, A bloguear, a bloguear