divendres, 29 d’octubre del 2010

Per en Marcelino i molts altres, al carrer a defensar els nostres drets!

Marcelino Camacho, històric sindicalista i fundador de CCOO, ha mort aquesta matinada a l'edat de 92 anys.

marcelino_camacho.jpgMarcelino Camacho va ser el primer secretari general del sindicat entre els anys 1976 i 1987, i la figura més important del sindicalisme espanyol del segle XX. Un home fonamental en la lluita contra la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats democràtiques en aquest país. Lluitador incansable i indomable es va enfrontar contra la injustícia i va treballar sempre per la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores.

Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.

Marcelino, revolucionari, sindicalista, lluitador antifranquista, internacionalista, dirigent polític, va dedicar la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida, per la llibertat, el socialisme i el comunisme fins el darrer minut de la seva vida amb una coherència que el converteixen una persona excepcional i un referent a les nostres vides.

Honest, de mirada clara, conscient de que la història emancipatòria es fa, en plural, des d'abaix, ... Marcelino Camacho, ja ens fas molta, molta falta... El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer.

Marcelino Camacho, un dels imprescindibles.


Gràcies Àngels per poder-t'ho robar.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'Assemblea d'Alternativa Jove tot un èxit col·lectiu!

El darrer cap de setmana s'ha realitzat a la ciutat de Barcelona la Ia Assemblea d'Alternativa Jove – Joves d'EUiA. L'assemblea fundacional havia de ser la posada de llarg de la feina feta els darrers cinc anys per organitzar la gent jove d'EUiA; uns anys en que hem realitzat un procés complicat d'acumulació d'encerts i d'errors, de cremades i de banys balsàmics; on finalment la feina encaminada a l'acció, la feina d'organització i el diàleg per aconseguir la màxima unitat des del respecte a les diferències ha fet que avui tinguem l'organització suficient per marcar-nos objectius més ambiciosos.

Durant l'assemblea, com no podia ser d'una altra manera, ens van generar moments de gran discussió, moments on les rialles contaminaven l'ambient i servien d'evasió, moments de d'emoció amb l'agraïment als anteriors Coordinadors d'AJ per plantar la llavor que ja floreig, moments de sentiment amb el record al company David Raya, però per sobretot de tot moments de germanor i de plantejar la futura feina a fer.

Una futura feina que passa primer per realitzar la millor de les campanyes possibles per les eleccions catalanes una campanya de proximitat, de discussió amb els i les joves amb qui lluitem des de les assemblees d'estudiants per l'Universitat Pública, o des de les vocalies joves de les Associacions de Veines per millorar els nostres barris, o dels casals i esplais on des de la participació creem alternatives, o des dels clubs esportius, els grups de música o teatre, i un llarg etcètera; gent jove amb els qui compartim el dia a dia i analitzem el món que ens vol retallar la vida i plategem idees que cal tirar endavant conjuntament. I passa en un segon terme per no deixar de fer l'anteriorment plantejat en cap moment, per que sempre, en tot moment hem d'enriquir i enriquir-nos amb la gent jove compartint colze amb colze els espais polítics, socials, esportius, culturals, solidaris...

Així que Altenativa Jove serem un moviment de joves, un moviment on no caldrà estar afiliat a EUiA per participar-hi, un moviment on organitzar-se per canviar la societat i és en aquest espai, en aquest moviment on han de confluir, com molt bé deia en Julian Sesé durant la cloenda, totes les ideologies de l'esquerra per en base a uns acords col·lectius d'acció crear alternatives i transformar el sistema.

Per tant aquest moviment ha de ser un pilar més per aconseguir aquell objectiu indispensable dels i les comunistes catalans, el de la unitat de la classe treballadora, la unitat de l'esquerra i, del que es absolutament vital al nostre país, la unitat dels i les comunistes.

L'assemblea va ser un èxit, d'això no hi ha cap dubte, però l'èxit serà rotund si entre totes i tots fem d'AJ el que hem dit durant aquests dos dies i així complirem el desig compartit amb en Jordi Miralles que d'aquí dos anys a la IIa Assemblea Nacional no cabem a la sala i caldrà buscar una de més gran.