dijous, 29 de desembre de 2011

Bon any nou 2012 de lluita!

Sí el 2010 acabava amb lluita amb una vaga general i la victòria convergent a les eleccions catalanes, el 2011 acaba amb més lluites contra les retallades convergents i amb la victòria "de rodillo" del neofranquisme pepero. Així que no us puc desitjar res més pel 2012 que molta força en la lluita!

Ens veiem Al carrer!

diumenge, 25 de desembre de 2011

Bon Nadal i Revoluncicos del #15m de Mataró

Feia temps que no escribia, però com que sembla que t'obliguen us vull dessitjar feliç nadal amb una bonica canço d'SKA-P:



A més us deixo les nadales que ha fet el 15M de Mataró, les lletres del Revoluncicos són bones, us deixo un de mostra:


divendres, 7 d’octubre de 2011

El 15M, la salut pública i el Ple de l'Ajuntament de Mataró

Ahir la Coordinadora per la Sanitat Pública de Mataró-Maresme, presentava una moció al Ple de l'Ajuntament en que es posicionava en contra de les retallades a la salut pública i que feia propostes d'altres maneres de mantenir el balanç fiscal de la Generalitat en positiu, com mantenir i augmentar els impostos als qui més tenen, gravar les transaccions especulatives i moltes altres propostes que podeu trobar al text íntegre en breu a la web de l'acampada Mataró i de la FAVM.

L'assemblea del 15M de Mataró participa a la Coordinadora per la Sanitat Pública, tant a les reunions però especialment a les activitats reivindicatives, com es va veure ahir o s'havia vist quan vam envoltar l'antic Hospital de Sant Jaume. Crec que aquesta interrelació del moviment 15M amb altres moviments socials, associacions de veïns/nes (AAVV) i organitzacions polítiques que participen a la coordinadora és un bon pas i un camí que cal seguir explotant i refermant.

És cert que això pot produir contradiccions a un Moviment 15M que es defineix apartidista, que no apolític, però no és cert que les AAVV també són apartidistes? El Moviment 15M afegeix però, que no vol tenir relació amb les organitzacions polítiques actuals per que són les causants de la situació que vivim, aquí podem entrar en un fort debat de fons i de superfície: el problema és el sistema econòmic capitalista, que crea un sistema anomenat democràtic on les orgs polítiques que no volen canviar el sistema, el mantenen i quan cal el coarten antidemocràticament. Tot això és cert, però dins d'aquest sistema institucional/electoral hi ha organitzacions que, amb els seus defectes i errors, intenten, igual que el 15M un canvi de sistema a nivell social, institucional, econòmic, cultural... I aquí és on a mi em sorgeix el dubte de que potser el 15M hauria d'aprofitar aquestes organitzacions (que no al revés) per fer arribar les seves reivindicacions a més del carrer també als espais institucionals, i de retruc de nou al carrer, ja que això dona una mica més de notorietat mediàtica.

Per tant l'experiència d'ahir a Mataró, em va semblar una bona experiència, el 15M (i més gent) al carrer davant l'Ajuntament cridant "Mas a quina Mútua vas!", "Li diuen retallades i no ho és, (bis), és privatització!", "Sanitat, pública i de qualitat"... mentre al Ple Municipal un company de la Coordinadora presentava la moció que ja tenia el recolzament de tres grups municipals (PSC, ICV-EUiA, CUP) i que durant el debat un quart grup és va sumar (suposo que més per fotre als governants CiU+PP per no incloure'ls al govern municipal, que van votar en contra) i va sortir aprovada.

A la cervesa posterior on vam acabar un grupet de gent del 15M, alguns comentàvem que això per que servia, que no servia per res fer una moció. Jo els responia que servia pel mateix que servia qualsevol mètode de lluita del poble: donar visualització a un conflicte, organitzar gent al voltant d'una proposta de solució, recuperar l'esperit de lluita, però sobretot per saber que no estem sols en la lluita, que en som més i que tenim raó.

Barris o Muerte! Venceremos!

dimecres, 28 de setembre de 2011

A la Fête de l'Humanité, vivint, gaudint i somiant

El cap de setmana del 16 al 18 de setembre, vaig assistir a la Fête de l'Humanité, la festa dels i les comunistes francesos, al Parc de la Courneuve prop de París. Tres dies de Festa per la que van passar més d'un milió i mig de persones tenia com a eixos centrals la unitat de l'esquerra i els processos de lluita contra el model neoliberal.

Un gran event que una o diverses vegades s'ha de gaudir en primera persona, en porto dos, i on aquest cop a més he tingut el plaer de ser-ne part al xerrar dissabte a les 16:00h en un debat organitzat per la Jeunesse Comuniste de Paris sobre la situació dels i les joves a Europa, en especial a França, a la Grècia de les lluites contra els plans del UE i l'FMI i a l'Espanya i Catalunya del 15M. Un interessant debat on es va veure clar que som la gent jove la que estem i estarem en pitjors condicions per ser persones plenes i que cal la lluita de la joventut a l'ofensiva per no només defensar els nostres drets sinó per conquerir-ne més.

El debat es va centrar en la democràcia, el moviment 15-M i el seu futur com a mobilitzador del poble contra l'oligarquia. Un debat interessant per compartir visions de cap a on va amb gent d'altres països, tenint en compte que aquell cap de setmana les Marxes Indignades es trobaven a Paris sota la pluja i amb una posterior repressió policial.

Per que pinten bastos, però també espurnes d'esperança, que passen per l'organització de la indignació cap a la resposta comú front l'enemic comú: les polítiques neoliberals de la UE i l'FMI centrades en desmuntar el pírric l'estat del casi-estar mentre es va imposant aquestes retallades reduint la democràcia i si cal a cops de porres.

Seguint amb la Festa però, també interessant el debat que van muntar la gent jove de la CGT on participava la companya Tania d'Acció jove - Joves de CCOO de Catalunya, amb gent jove del món sindical estudiantil i obrer francès, espanyol, grec... Molt interessant també tot el que té a veure amb el Front de Gauche i l'intent, espero que profitós, de l'esquerra francesa d'unir-se front els atacs a la classe treballadora, del que trobareu més informació a la Ratera d'un altre comunista català que corria per allà.

A més sempre és bonic retrobar camarades francesos que has anat coneixen a diversos events, com la gent de Perpinyà amb qui vam viure al 2007 uns campaments de memòria històrica al voltant d'Elna, o els qui havies conegut a reunions de la Federació Mundial (WFDY), o qui vas conèixer el darrer any a la Fête de l'Huma 2010, o al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Sudàfrica 2010... creant així a més dels llaços polítics llaços d'amistat que converteixen la camaraderia encara més fraternal. Com també trobar camarades colombians, veneçolans, bolivians, vietnamites, nicaragüencs i un llarg etcètera, amb qui entre menjar i cerveses (o altres licors típics de la zona amb qui parles) comparteixes la situació dels respectius països.

En resum, una Fête per viure i somiar. I a la que desitjo poder tornar l'any vinent!

No puc acabar però, agraint als i les camarades del Jeunesse Comuniste (MCJF), la magnifica acollida que sempre que he participat en alguna activitat seva m'han donat i que no deixen de sorprendrem havent-se superat aquest cop. En particular a la JC i UEC de París amb qui he compartit espai vital, debat públic però sobretot privat sobre la fragmentació i necessària unitat de l'esquerra i els comunistes a França i Espanya i el treball voluntari al seu estand. També agrair a la camarada Coliene la comparativa de mojitos pels estands i als i les camarades de la UJCE i el PCE pels riures fent caipirinhes i les converses sobre la necessitat de la unitat comunista que mostren que ens cal més discussió en comú, per llimar les molt petites diferències.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Arcplan y SAP BW

Segon article relacionat amb la meva feina que publico al bloc, de nou es sobre arcplan, com al primer article (aquí podeu llegir el primer article The BI Survey), però aquest cop té a veure amb la relació d'arcplan i SAP BiW.

Arcplan y SAP BW

The BI Survey 9, confirma por séptimo año consecutivo a arcplan como líder del mercado third-party de BI como proveedor de interfaces para SAP BW. Los resultados muestran que la diferencia principal es que las aplicaciones analíticas se pueden crear rápidamente para ofrecer valores medibles a las empresas.

Arcplan es partner certificado de SAP en cuadros de mando financieros, aplicaciones analíticas y soluciones de reporting. Gartner, Inc recomienda arcplan cómo una de las mejores alternativas para plataformas SAP, ofreciendo unos resultados excelentes. (“SAP Netweaver Business Intelligence: Customers at a Crossroads”)

Una de las características destacables es que datos SAP, BW o ERP, y no SAP; son fácilmente combinables en informes dinámicos de gestión, con federated querys y capacidad de write-back.

Conectores nativos a SAP

SAP BW BAPI

arcplan Application Designer usa la interfaz nativa SAP BAPI (Business Application Programming Interface) para acceder a SAP BW, permitiendo un potente acceso a la estructura de BW. La capa de lenguaje MDX está completamente suportada por arcplan Application Designer.

SAP BI IP

Esta conexión se basa en la SAP BW BAPI y consiste en funciones especiales y propiedades de objeto que permiten el acceso directo a SAP BI Integrated Planning con la posibilidad de realizar writing back directa de la información de planning al InfoCube, sin necesidad de ninguna otra capa y manteniendo la información accesible en tiempo real.

SAP OIW

SAP Open Information Warehouse (SAP OIW) combina varios sistemas R/3 en un único sistema. Para acceder, se usan las funciones y componentes (BAPIs) de R/3.

SAP R/3

arcplan Application Designer hace posible el acceso directo a diferentes módulos de los sistemas SAP R/3. Incluidos CO-PA, EC-EIS, EC-MC, IS-B-RM, PCA, TR-TM y TR-LM.

SAP Query

El SAP R/3 Data Extractor permite el acceso a la mayoría de módulos de sistema R/3. La conexión se basa en la interfaz de SAP Query. SAP Query hace accesible los datos de los módulos por áreas funcionales. Las consultas, que definen una selección de datos concretos, pueden ser definidas por áreas funcionales.

SAP SEM

arcplan Application Designer contiene una nueva interfaz para el módulo de Business Planning and Simulation (BPS). El conector basado en los InfoCubos definidos en el BW puede ser usado para escribir datos directamente en los InfoCubos.

Mejores prácticas

Las aplicaciones arcplan Enterprise siempre dependerán del rendimiento y capacidad de la capa de data warehouse. Se pueden encontrar sugerencias sobre la mejora de los data warehouses SAP BW ® para emplearlos en escenarios con arcplan Enterprise en el documento SAP BW Performance Tips 20110329.pptx.

Conexión arcplan con SAP BW

CREAR LA CONEXIÓN:

Ejecutar el SAP Logon con un usuario con derechos de administrador. De esta manera arcplan encontrará los sistemas que están en el SAP Logon. Si no aparecen los sistemas de SAP Logon en la pantalla de conexiones para SAP de arcplan, se pude:

a) Modificar el archivo .ini en Windows/system donde están los strings de conexión SAP (se debe editar con permisos per gravar); esto puede dar problemas.

b) En el propio arcplan al crear una conexión SAP BW se pueden crear los strings de conexión des de la pestaña info. Donde en System pondremos la Id de sistema; en host la IP del servidor de aplicación (podría ser necesario poner antes de la IP el string del SAPRouter); i en systemnumber el número de instancia.

UTILIZAR LA CONEXIÓN

Se recomienda trabajar siempre con SapQuerys/BexQuery ya que mejoran el rendimiento respecte trabajar directamente contra los cubos SAP BW.

Por este motivo, por defecto sólo aparece en la ventana de conexiones las SapQuery/ BexQuery. Si queremos ver los cubos es necesario ir a las les propiedades de la conexión y activar "Show all cubes" y pulsar OK. En la ventana de conexiones poner la conexión offline y al volver online ya aparecerán los cubos (normalmente con el símbolo '$' delante del nombre).

Para que las querys sean visibles des del arcplan, al crearlas se debe activar la propiedad “enable access OLEDB for OLAP” en la pestaña “Ampliado: permitir acceso externo”.

OJO: conexión en 32/64 bits; la conexión a SAP se hace con RFC a través de una dll, hay una dll para 32bits y otra para 64 bits.

Creación de tablas planas

Para crear correctamente las tablas planas con la información del cubo es necesario arrastrar el objeto de level 1 de la dimensión antes de arrastrar los atributos que queremos mostrar en de esa dimensión. Esto debe hacerse para cada dimensión mostrada en la tabla. Se recomienda mostrar al menos, una medida/ratio en la tabla.

Si se utilizan selectores para filtrar los elementos de la tabla es necesario que a los selectores se arrastre la jerarquía en lugar de los level.

NOTA: Para usar datos de varios cubos se recomienda crear multicubos que contengan los diversos infocubos requeridos para mostrar la información.

Espero que us hagi sigut d'interés!

dimarts, 6 de setembre de 2011

Comissió de Barris de l'#acampadaMataró: per què, què, com i cap a on

Durant la segona o tercera setmana de vida del moviment 15M a Mataró a una assemblea és va proposar que s'havien de començar a organitzar els barris i que per això calia per una banda parlar amb el teixit social existent als barris (especialment amb el moviment veïnal organitzat a les associacions de veïns i veïnes, AAVV en endavant) i per l'altra mirar les possibilitats que teníem de desenvolupar assemblees de barris.

El motiu d'organitzar els barris era que hi havia molta gent que està d'acord amb el moviment, com demostraren les cercaviles des de Rocafonda i des de Cerdanyola, però no venia a les assemblees de Plaça Santa Anna (St. Anna en endavant) i que possiblement aniria a una del seu barri. A les següents assemblees de St. Anna es va anar passant una fulla on les persones s'apuntaven amb nom, correu electrònic i barri per participar a la comissió de barris. Així va néixer la comissió i va començar a avançar reunint-se dos dies a la setmana (dimarts i dijous) i iniciant roda de reunions amb totes les AAVV i amb la Federació d'AAVV de Mataró (FAVM en sigles) per copsar quin suport tenia el 15M per part d'aquestes organitzacions i per veure com podíem treballar conjuntament en les assemblees de barris.

Per realitzar aquestes reunions les persones que participàvem a la comissió ens vam repartir els barris, ja sigui per proximitat geogràfica o per proximitat sentimental, de tal manera que cada barri de Mataró tingués una persona o persones de referència dins la comissió que es trobés amb l'AAVV del barri, que coordinés les persones d'aquests barri i que, si es podia, tirés endavant feina al barri.

Es va realitzar una prova pilot d'assemblea al barri dels Molins que a pesar de que van venir unes 40 persones no va agafar bona dinàmica i això ens va fer plantejar que si es feia una assemblea nova a un barri havíem de dur idees per dinamitzar-la i no anant tant a la babalà.

Així que per difondre més el moviment i ajudar a sorgir l'assemblea al barri la comissió va iniciar la els punts d'informació als barris aprofiten les festes majors d'aquests, això s'ha fet a Pla d'en Boet, a Peramàs-Esmandies, a Molins, a la Llàntia... amb repartiment de materials i intervenció des de l'escenari. A més coordinadament amb les AAVV han anat sorgint assemblees de barris, que actualment estan funcionant quatre: l'Havana, Cerdanyola, Molins i la Llàntia; a més d'estar en procés, una vegada s'ha desacampat St. Anna, l'assemblea del barri Mataró Centre.

Han quedat pendents per falta de temps o de mans les dels barris Rocafonda-L'esperança-Ciutat Jardí, Pla d'en Boet i Cirera. Que caldrà parlar d'iniciar-les de cara al setembre sempre en base a que tinguem gent interessada en tirar-les endavant.

Una vegada passat l'oasi estiuenc on el país s'atura i la ciutat encara més amb l'arribada de les Santes i l'agost, la comissió de Barris i les assemblees van decidir tornar-se a veure a partir de la primera setmana de setembre. Ara tocarà veure com de ràpid s'encenen els motors i a quin ritme; ja que les assemblees tenen molta feina a realitzar i una d'aquestes és definir el cap a on anem, és a dir que fan les assemblees dels barris i com es coordinen entre elles.

Si ve durant l'estiu s'han realitzat alguns intents d'assemblea de Mataró per discutir el tema de l'organització del Moviment a Mataró, la participació ha sigut minsa i per tant caldrà tornar-ho a parlar. Així doncs potser estaria bé que abans de parlar a l'assemblea de St. Anna com s'ha d'organitzar el moviment es parlés abans, o en paral·lel, als barris i així comencéssim ja a estructurar el Moviment d'abaix cap a dalt, de les assemblees de barris cap a la de ciutat.

Així doncs la feina dels barris seria desenvolupar les idees generals (inclusió no a la xenofòbia, defensa dels serveis públics i dels drets de treballadors/es, democràcia real participativa,...) del Moviment al barri ha poder ser de manera conjunta amb les organitzacions existents al barri, especialment les AAVV, però també les AMPAS, els col·lectius de treballadors dels serveis públics del barri, els comitès d'empresa de les empreses del barri, col·lectius de migrant... creant així xarxa; però també en coordinació amb la resta d'assemblees de barris, fent propostes de treball comú. Òbviament als barris també es poden crear comissions específiques com la de difusió, o en un barri on hi hagués un conflicte important amb el tema d'educació doncs la d'educació coordinant sempre amb l'assemblea d'educació de Mataró si hi hagués o amb la d'algun altre barri si hi hagués.

Aquesta coordinació entre assemblees necessitaria doncs d'un marc estable on desenvolupar-se, aquest marc podria seguir sent la comissió de barris, però una comissió de barris estructurada de tal manera que cada barri envies com a mínim un parell de persones, un parell per garantir que com a mínim una pot anar-hi, per comentar que s'està fent al barri i per recollir el que s'està fent a la resta de barris i d'aquesta manera interconectar-los. A més caldria que a la comissió hi hagués gent dels barris que encara no tenen assemblea amb l'objectiu d'aconseguir la necessitat de creació d'aquesta parlant amb les orgs. del barri, parlant amb la gent del barri, fent difusió del Moviment fins aconseguir la màxima: a cada barri assemblea!

I dins d'això com queda l'assemblea de St. Anna? Hauria de quedar com àgora, com espai de trobada col·lectiu on posar en comú totes les experiències dels barris, de les assemblees sectorials com la d'educació o habitatge, de les propostes comunes per fer a tot Mataró totes les assemblees de barri, de sector... Sent un espai per tant no de treball diari, ja que aquest s'ha de fer a les assemblees de barri o de sector, sinó d’interconnexió de tot el Moviment de la ciutat.

Així que toca tornar a començar, tenim una base ja creada sobre la que expandir les idees del Moviment i donar-li més força o més vida, per que com hem vist aquest estiu els atacs no s’aturen i les imposicions de retallades de drets tampoc, fins i tot a nivell constitucional.

Barrios o Muerte, Venceremos!

dilluns, 11 de juliol de 2011

40 dies d'#acampadaMataro a Plaça Santa Anna, 40 dies de dignitat!

Aquest matí quan baixava cap a l'estació de tren, cosa que faig cada matí laborable des de fa 10 anys, he passat de nou per la Plaça Santa Anna i he notat dins meu una sensació de buidor. La buidor de la plaça St. Anna, la plaça més cèntrica de Mataró, ella tota feta de ciment, sola, buida, sense vida. Sense la vida que ha sigut tenir una acampada 40 dies, si 40 dies a la Plaça.

I algunes diran, on va aquest! Aquest que el 5 de juny deia que l'acampada s'havia de treure, aquest que al cap de 17 dies ho tornava a repetir i deia que calia decidir ja si desacampar o no. Doncs sí, aquest, jo he sentit buidor al veure la plaça buida, sola, morta. Per dels 40 dies d'acampampa molts van ser de lluita, de lluita contra un sistema injust, el capitalista, que ens explota, que ens exprimeix, que desallotja gent de les seves cases sinó pot pagar una hipoteca que abans els ha venut, que ens aïlla uns de les altres, que ens oposa, que ens separa, que ens tatxa de violents quan aixequem el cap cridant que ja n'hi ha prou!

Han estat 40 dies de lluita; 40 dies de vida a la plaça Santa Anna; 40 dies de convivència; 40 dies de batalla d'idees; 40 dies on persones de diferents ideologies hem treballat plegades; 40 dies de conèixer gent de puta mare; 40 dies d'emoció, d'il·lusió, de creativitat, de dignitat; 40 dies alegres i combatius; 40 dies de de senyalar amb el dit els indignes; 40 dies de creixement personal i polític; 40 dies d'esforç col·lectiu per crear un món millor començant per Mataró; 40 dies de moltes més coses però sobretot d'un inici d'un camí dur i llarg que ens farà més fortes i lliures per que aquests 40 dies en siguin molts més!

I sí, jo era molt crític amb l'acampada, per què volia anar més enllà, per que no volia perdre gent molt vàlida que hem perdut aquests dies i que estan realitzant altres projectes que espero sapiguem sumar, per què sóc d'aquells que pensa que les idees sense organització acaben en res. I em sap molt greu no haver estat aquest cap de setmana a Mataró i desmontar, recollir, gaudir de la festeta de dissabte i del dinar col·lectiu i l'assemblea de diumenge, però un té altres responsabilitats a d'altres moviments polítics i els darrers campaments d'estiu JM Cespedes dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya on podia assistir com a membre de la Joventut (començo a fer-me vell) no me'ls podia perdre.

És per això que avui suposo que he sentit més buidor, però cap problema, per què aquesta buidor l'ompliré amb la feina que s'està fent als barris, amb les assemblees els dilluns a Molins, els dimecres a l'Havana, els dijous a Cerdanyola i la Llàntia i aviat moltes més! Per que com algunes dèiem l'altre dia i jo fa uns dies que començo a signar els mails de la comissió de barris: Barrios o Muerte! Venceremos!

Endavant indignats i indignades de Mataró tenim una ciutat on demostrar que encara hi ha persones dignes i fer fora les indignes que ens volen deixar sense present ni futur a base de retallar els nostres drets!

dilluns, 4 de juliol de 2011

Sense les dones no hi ha revolució, Adriana Sabater a la Festa Avant 2011

A l'acte polític de cloenda de la Festa Avant 2011 hi va haver dues intervencions, per una banda la de la camarada Adriana Sabater, responsable de Dona del PCC, membre de l'executiu del Partit i que fins al 2007 va ser membre de l'executiu de la Joventut i la d'en Joan Josep Nuet, secretari general del PCC.

Sense voler menystenir la intervenció d'en Nuet, vull posar especial èmfasi en la intervenció de l'Adriana, ja que a posteriori, llegides les dues amb deteniment la seva l'he trobat més incisiva en mostrar la capacitat que te el capitalisme de fer-nos discutir a l'esquerra sobre obvietats enlloc de tirar a la una endavant.

I dic això per que he discutit moltes vegades els temes de gènere i de la necessitat d'aquesta lluita, primer des del desconeixement i amb el temps amb la discussió amb camarades en la comprensió de tot l'embolao i els darrers anys en capgròs defensor de la necessitat de que a la Joventut i també al Partit hi hagués discussió i discurs sobre el tema.

M'agrada molt la intervenció de l'Adriana per que demostra que el roig no és ple sense lila, i que el lila no arriba molt lluny si no és amb roig.

Intervenció de la responsable de Dona del PCC, Adriana Sabater a la Festa d'Avant:

Camarades, amigues i amics,

Amb aquesta temperatura de l’hora de la migdiada, m’han encarregat que intervingui a la Festa Avant i jo assumeixo el repte per allò que diuen... disciplina de partit. Tot i que sóc conscient que em toca parlar perquè compleixo dos requisits molt buscats per fer de ponent: que sóc dona i que sóc jove... circumstancialment. Amb tot, no he acceptat per cobrir una quota sinó perquè les dones del PCC fa temps que volem estar presents a tot arreu, a totes les esferes del Partit i a totes les seves expressions.

La gent que vam néixer ja dins aquesta democràcia, hem crescut amb l’extensió del pensament únic que el capitalisme és EL sistema econòmic possible, el menys dolent, i pensar en alternatives no té sentit, en el millor dels casos és simplement utòpic. Aleshores, per a què organitzar-se? Doncs perquè estem veient que el capitalisme s’imposa a la democràcia, asfixiant qualsevol aspiració a una democràcia plena. Els grans poders financers condicionen decisivament el funcionament de l’espai econòmic i social, mercats i economies senceres.

Aquest sistema se sustenta en l’explotació de la classe treballadora, i aquest model únic imperant del patriarcat se sustenta en l’opressió de les dones. Però les persones som capaces d‘organitzar la nostra existència en societat d‘una manera més justa: organitzar-nos com a dones dins el partit comunista no és una opció, és una necessitat per construir l‘alternativa.

ROIG AMB LILA

Les feministes del PCC portem temps indignades amb una societat que ens oprimeix i sabem que el roig no és ple sense lila, i que el lila no arriba molt lluny si no és amb roig. Per això seguim apostant pel treball col·lectiu davant l’individualisme tan estès, el campi qui pugui d’anar buscant-nos precàriament la vida per trobar cadascuna i cadascun les seves sortides particulars a les dificultats amb que anem ensopegant pel camí. Necessitem l’espai de dones dins el PCC per compartir reflexions, per formar-nos i debatre plegades, perquè al nostre partit les inquietuds de totes les treballadores i treballadors hi tinguin cabuda.

Les dones feministes i comunistes estem orgulloses de portar aquestes dues etiquetes allà on anem, ja que estem convençudes que la lluita obrera per avançar cap a un altre sistema econòmic on el centre no siguin els diners (és a dir, superar el capitalisme) i la lluita feminista perquè els patrons masculins deixin de ser al centre (és a dir, superar el patriarcat) és aprofundir la democràcia, transitar el camí cap a una democràcia real que anomenem socialisme. En canvi, els governs europeus, espanyol i català, protagonitzen una deriva neoliberal i, sota el pretext de fer front a la crisi econòmica, opten per polítiques que atempten contra els drets de les dones.

EL GOVERN DELS MILLORS?

En contra de tota lògica democràtica, i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanen davant les exigències del sistema financer internacional i s’obliden de les necessitats de les ciutadanes i ciutadans que els han escollit, que anem perdent poder de negociació i la capacitat de controlar els espais socials i econòmics on les nostres vides es desenvolupen. Sense recursos materials ni drets universalment garantits, ens veiem obligades a acceptar acríticament les condicions que se’ns imposen a totes les esferes de la vida, començant pels mercats de treball formal i informal.

A Catalunya vivim un canvi d’etapa a partir de les darreres eleccions al Parlament i les darreres eleccions municipals: partits obertament racistes i sexistes han guanyat espais a les institucions democràtiques i les noves administracions han acabat amb les polítiques encaminades a enfortir la condició de les dones com a ciutadanes de ple dret, després d’un cicle de govern d’esquerres que havia obert línies de treball interessants en aquest sentit.

Amb l’excusa de la contenció econòmica, les retallades dels pressupostos públics ataquen directament els drets de les dones i el nostre benestar: quan es redueixen les plantilles als serveis públics, les primeres afectades som les dones perquè som nosaltres qui treballem majoritàriament als serveis sanitaris, l’ensenyament, els serveis socials... D’altra banda, retallant aquests serveis es redueix la protecció social i a moltes dones se’ls multiplica el treball no remunerat, ja que han de quedar-se a casa tenint cura de les persones malaltes, les persones grans o les criatures.

La lluita per una societat lliure de violències masclistes ja no és una prioritat per al govern de la Generalitat. Quan més ho necessitem assistim a la degradació d’aquestes polítiques públiques i a la desaparició de programes que pretenien donar una resposta integral a aquest fenomen. Avui s’estan vulnerant els drets de ciutadania de les dones recollits a la nostra legislació.

La desaparició de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball representa un menysteniment de la lluita contra les discriminacions per raó de gènere en aquest àmbit. Qüestions com la bretxa salarial, les dificultats per a l’accés, la promoció i el manteniment d’un lloc de treball digne són cabdals per assolir la igualtat efectiva d’homes i dones i haurien d’estar presents a l’acció de govern i dotades dels recursos necessaris.

La desactivació del Pla Estratègic de Gestió i Usos del Temps a la Vida Quotidiana suposa també un pas enrere per a la construcció d’un model social amb un repartiment equitatiu del temps i la corresponsabilitat entre dones i homes.

Allargar l’edat de jubilació també ens afecta de forma especialment severa, ja que les dones encara acostumem a tenir una vida laboral més irregular. En definitiva, qualsevol atac a l’estat de benestar castiga directament les dones.

D’altra banda, les retallades tenen un impacte indirecte en el benestar de les dones, doncs quan el Govern decideix eliminar despeses anomenades inútils, resulta que el primer que cau és el finançament de recerques, estudis, publicacions que permeten analitzar i treure a la llum quina és la situació actual de les relacions de gènere, quins comportaments i quines maneres de pensar fan que la nostra societat funcioni d‘aquesta manera. Això vol dir retallar el coneixement científic que pot orientar l’acció política cap a la transformació social. Cal l’anàlisi de l’impacte de gènere de les polítiques públiques per trencar la inèrcia d’invisibilització i de desigualtat estructural que patim les dones.

No volem que se’ns tracti com a víctimes i només se’ns tingui en compte a les polítiques assistencials. Tampoc volem ser considerades un col·lectiu més: som la meitat de la societat i som plurals, formem col·lectius diversos a quin més precari (les dones joves, les dones immigrades, les dones amb discapacitats...), però no acceptem que la normalitat es continuï mesurant amb paràmetres masculins.

SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ

Sense la participació de les dones no hi ha democràcia real, sense les dones no hi ha revolució, perquè no és possible pensar una societat diferent on la meitat de la població continuï discriminada. La revolució serà feminista o no serà, aquest camí cap a una societat justa, equitativa, solidària, no es pot fer sense la participació activa de les dones. Nosaltres hem d’encapçalar el canvi perquè en serem les més beneficiades, doncs ara som les més perjudicades pel capitalisme. Però no es tracta només d’això, es tracta també d’entendre que mentre el patriarcat segueix impregnant i configurant el pensament de dones i homes, avançar en els drets de les dones beneficia tota la societat, perquè la fa essencialment més justa.

Aquesta lluita és especialment complicada perquè no només es produeix als espais públics, sinó que afecta plenament les esferes privades de la vida, les relacions interpersonals. Quantes companyes sortim corrents en acabar una reunió per organitzar el sopar a casa? Hem pensat si les que militem ho podem fer perquè no tenim responsabilitats familiars? Per a nosaltres, les feministes, allò personal és polític. Alexandra Kollontai al segle XIX ja deia que les dones ens incorporem al mercat de treball no és suficient, que necessitem una revolució de la vida quotidiana, dels costums i de la relació entre gèneres.

En aquests moments de crisi el patriarcat aprofita per convèncer-nos que la nostra realització com a dones ha de passar per la maternitat, coartada perfecta per afeblir els nostres vincles amb el mercat laboral. Moltes dones joves encara renunciem al treball assalariat quan decidim ser mares o ens veiem obligades a retallar l’horari laboral perdent drets pel camí, amb les conseqüències consegüents. Nosaltres tenim molt clar que els treballs de cura són imprescindibles, però no poden ser només responsabilitat de les dones. Cal repensar les feines, els temps, els papers que volem jugar a cadascuna de les esferes del treball remunerat i no remunerat, perquè la importància de la feina assalariada ja la coneixem, però sovint oblidem que les tasques de cura són feines civilitzatòries essencials.

Cal un canvi en la lògica de funcionament que posi les persones al centre, amb polítiques que reconeguin el valor del treball domèstic, reproductiu i de cura, que fomentin l’ocupació plena i de qualitat, amb jornades de treball que permetin a les persones treballar per viure i no haver de viure per treballar, i amb governs que apostin per una fiscalitat justa per prioritzar les despeses socials, la sanitat i l’educació públiques i de qualitat, el dret a l’habitatge digne i polítiques de transferència de rendes universals perquè qualsevol ciutadana o ciutadà gaudeixi d’autonomia socioeconòmica per poder desplegar la seva forma de vida i construir la seva pròpia trajectòria vital. Hem de treballar perquè tot això que diem susciti complicitats i fomenti una presa de posició activa per part del major nombre possible de persones: construir una altra cultura, que doni lloc a una nova democràcia, només serà possible si confluïm amb tota la diversitat del conjunt de les esquerres i la pluralitat de moviments complementaris en l’acció política per la transformació social.

LES INDIGNACIONS

Les parets criden allò de “ens heu pres massa coses, ara ho volem tot“. A la lluita per l’empoderament o per l’enfortiment del poder social hem d’explorar les interseccions entre aquests projectes, crear sinèrgies, entendre la relació de necessitat que s’estableix entre tots aquests fronts oberts i el caràcter complementari de les nostres respectives experiències. Està en joc la nostra capacitat real d’incidència sobre la vida econòmica i social, la nostra capacitat d’emmotllar el món en que vivim, de crear-lo nosaltres, que ha d’estar universalitzada, totes i tots hi hem de tenir accés, i ha d’estar posada al servei de totes i tots, sotmesa a l’escrutini de tota la població.

Tot això sense deixar de banda que avui més que mai és important que les dones treballadores ens organitzem activament al Partit, al sindicat, estendre la indignació i mantenir la nostra capacitat d’indignació davant les injustícies, acompanyant-la també de compromís per evitar que les mobilitzacions massives siguin flor només d’aquesta primavera. Sabem que les veritables transformacions socials requereixen debat i reflexió col·lectiva, estratègies i tàctiques comunes, objectius concrets... organització, en definitiva. Per això no ens podem quedar mirant de lluny res del que passi a les places o als carrers, ja que bona part del que allà s’està debatent és el nostre ideari bàsic. Part de la nostra gent és a les places i, com a Partit, ens correspon sortir a trobar-la.

La Festa Avant ens ha de servir per reconèixer-nos i revifar les forces i els ànims per continuar la feina, continuar la militància. Espero que gaudiu molt la tarda i aquest vespre de Festa Revolució, jo acabo ja amb unes paraules d’aquestes que ens regala una jove indignada que potser us sona. Es diu Neus Català, que diu: "S'ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat".