dijous, 21 de gener del 2010

Marcos Ana, poeta i comunista d'aniversari i homenatge

Llegia avui al bloc de l'Àngels que ahir va ser l'aniversari de Marcos Ana, com que no se m'ha acudit res millor a dir que el que comentava l'Àngels li he robat amb malevolència el seu text:

Marcos Ana és un exemple clar de posar vida als anys. Vida roja, vida entregada, vida solidària... i vida amb la llum i l'escalfor dels seus poemes.

El proper dijous, 28 de gener del 2010, a les 7 de la tarda, i a l'Espai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192. BCN. L3 FONTANA)
se li fa un homenatge a Barcelona que està organitzant la Fundació l'Alternativa i Alternativa Jove, els Joves d'Esquerra Unida.

homenatge-marcos-ana.jpg“La cárcel fue mi universidad. Ésta fue mi escuela y la de mucha gente, y así pasé los años de prisión. Sabías que el futuro te pertenecía, aunque estuvieras sufriendo y te pudieran llenar la cabeza de plomo, aunque te tocara caer, pero nos parecía que el futuro era nuestro. Se vivía con esperanza.” (Marcos Ana. Decidme cómo es un árbol)

Per si algú encara ho desconeix, Fernando Macarro Castillo, conegut sota el pseudònim de Marcos Ana (els noms del seu pare i de la seva mare), és el pres polític del franquisme que va patir més anys de presó continuada. Militant de la Joventut Socialista Unificada (JSU), va ingressar a la presó quan tenia 19 anys, el 1939, i en va sortir quan en tenia 42.

Poeta i comunista.

Malgrat tot, sempre ha tingut una posició vital i positiva en les seves actuacions públiques i polítiques, en els seus poemes, en la seva vida. L’amor a la llibertat, fonamental per entendre Marcos Ana, apareix sempre lligat a l’amor pel seu país i al treball per acabar amb les conseqüències extenuadores de la guerra civil.

En sortir de la presó, es va exiliar a França i va poder tornar amb l’amnistia de 1976. Actualment manté la seva activitat literària i política a Izquierda Unida.

L'enhorabona, Marcos Ana, pel teu aniversari, per ser com ets, i pel merescut homenatge!

dilluns, 4 de gener del 2010

Roigesfera.org fent xarxa roja, resum 2009!

Els companys i companyes de Roigesfera.org s'han currat un vídeo resum del més destacat del 2009 a la roigesfera, aquí us el deixo!


divendres, 1 de gener del 2010

Passats 50 anys, i continua en peu!

A pesar del que l'imperi voldria, Cuba resisteix! Que vinguin 50 més!

LA SEÑORA DE LOT
(Mario Benedetti)


El primero de enero
de mil novecientos sesenta y nueve
la señora de lot
gusana del vedado
no resiste el consuelo de la tentación
e insuficientemente perpleja mira
los diez años llameantes
que quedaron atrás
por cierto que no es cómodo ver de nuevo
cómo son son atrapados su vecino el caco su primo el gangster su
...................suegro el ex verdugo
cómo el infame astrólogo tiene el descaro de anunciarle
...................acrecentarás tu propiedad
cómo su hermano y su irreparable cuñada se van una noche
...................cualquiera sin murmurarle adiós ni allá te
...................esperaremos

la señora de lot
gusana del vedado comprueba atónita cómo los mezquinos corifeos se estrellan
...................contra la explicable amnesia de dios
cómo el país es sojuzgado por la dulce ferocidad del alfabeto
cómo la sexta mansión de su estirpe es invadida por becarias
...................radiantes por negritas
cómo la revolución acierta y se equivoca y comete milagros
...................sin visto bueno
cómo la revolución se da de bofetadas humaniza su astucia y
...................cuando está a punto de volverse alegoría se echa
...................limón en los ojos y la alegoría se va sutilmente al
...................carajo y la revolución en cambio permanece

la señora de lot
gusana del vedado
mira hacia atrás y ve cómo se trabaja en silencio y en escándalo
cómo el bloqueo no se desmorona con vivas y deseos y sin embargo
cómo el orgullo puede ser un dignísimo cepo y sin embargo
sin embargo nadie se encoge de hombros
la indiferencia está fuera de uso
la isla se mueve con su bloqueo
como saturno con su anillo

la señora de lot
gusana del vedado
advierte una salobre frustración en sus invictos lacrirnales
mas contra todo lo previsto
contra los pésimos agüeros de su confesor y de sus tías y de
...................la voz de las américas
no se convierte en estatua de sal
que al fin de cuentas habría sido un colmo de tradición pero
...................también un azar de relativa dignidad

para su suerte o para su oprobio
para su premio o su penitencia
no se convierte en estatua de sal

sencillamente sigue y seguirá siendo
la señora de lot
gusana del vedado.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Cloenda Conferència Nacional d'Organització dels CJC

Aquí us deixo el discurset de cloenda de la Conferència Nacional d'Organització dels CJC que es va cel·lebrar el dissabte 12 de desembre:

Aquesta Conferència Nacional d'Organització ha servit per finiquitar el que comentava a l'obertura d'aquest matí, regular el creixement dels CJC en els darrers anys i per tant actualitzar l'esquema organitzatiu així com actualitzar alguns posicionaments polítics al voltant de temes que no tenim ben resolts o que és calia renovar la reflexió.

Així hem demostrat que la Joventut té molt bona salut, que no tenim cap crisi interna a cap nivell, que, òbviament som àmpliament plurals i d'això podem estar-ne orgulloses ja que poques organitzacions, i menys d'organitzacions polítiques ho poden dir, com a mínim no en conec cap. Aquesta bona salut permet, que a partir d'aquesta estructura i concepció de CJC discutida avui i per l'avui, tenir cintura ja que no estem al marge del procés històric ni de la societat on vivim i cal ser maleable.

Aquesta cintura és la que ens permet , vivint en una fase que NO és pre-revolucionària, OJALA, sinó d'acumulació de forces i recomposició de l'esquerra i dels i les comunistes, aplicar un marxisme de manera diferent a cada àmbit d'actuació dels CJC a la societat sogons les condicions d'aquest àmbit.


Enllaçant amb això, i com que no som gent il·luminada, ni un corrent d'opinió esquerranós, ni una secta que diem que som comunistes per dir-ho o per anar sempre amb una gran falç i martell per davant, sinó que som comunistes per entendre que amb i enfront dels i les joves hem de construir instruments plurals, unitaris i sense sectarismes.

Aquesta manera de fer, la realitzem dia rere dia, a nivell d'estudiants amb les assemblees i l'AEP, al territori amb Alternativa Jove, els casals i les vocalies de joves de les Asociacions de Veins, al MO participant a CCOO i Acció Jove (alguns camarades delegats sindicals estant avui a la mani a Madrid) i amb ACTUA, a solidaritat articulant processos de solidaritat amplis, amb les brigades i sobretot anant a buscar la gent jove solidària a les universitats, gent com la d'Estudiants per Llatinoamèrica a la UPF o els Casals de Cuba al territori.

La Joventut ha de ser l'organitzadora, vertebradora, en resum, dinamitzadora dels processos de tots aquests marcs amplis. Que és molta feina? Sí i què? Què som poca gent? Sí i què? Distribuint-nos BÉ i prioritzem feines, fent que l'imminent no ens tapi l'important.

Nosaltres aquests històricament etiquetats de reformistes del PCC i els CJC per entendre que la millora de les condicions dels i les treballadores és intrínsec al procés revolucionari ja que va lligat a la superació de les contradiccions del capitalisme ja que al lluitar pels teus drets reps la formació pràctica de que cal construir un sistema superior.

Camarades, potser la victòria no serà avui, ni demà, però com deia aquell “guerrillero loco” que mataron en Bolívia:

Hasta la Victória Siempre!

Venceremos!

dimarts, 1 de desembre del 2009

Ayer, hoy era mañana

Ja fa temps que no penjo cap cançó i aquesta m'agrada des de que l'Eugenia em va passar aquest bonic disc de tangos. La qualitat del vídeo no es gaire, però es sent bé la música i la veu que és l'important. M'agrada per la nostàlgia però alhora per què mira més enllà a pesar que sap que la pregunta no es pot contestar. A gaudir-la!


Ayer, hoy era mañana
La Chiclana
Me quedó una foto oscura de tu cara clara,
y la huella de tus pasos en la almohada.
El lazarillo me liberó, es un fetiche que ya me robó el pasado.
Y el pasado no lo entiendo, dónde está?
Está escondido en fotos viejas? dónde está?
En el pasado todo el tiempo dura igual,
un mal segundo es una década normal.

Y ya me dicen estás loco el futuro va a llegar, pero no llega más.
Nací ya preparado pero el día de mañana siempre es mañana.

La revolución se postergó y no dije nada,
me dejaron una nota en la mesada.
El comandante se jubiló, la Molotov es un florero en mi ventana.
Y la ventana nos obliga a mirar,
y la mirada nos obliga a pensar,
y el pensamiento nos obliga a preguntar,
y la pregunta no se puede contestar.