dissabte, 2 de desembre de 2006

Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Nota de premsa:
Avui, el pèssim escriptor (qualsevol s'autoanomena això avui dia) Marc Navarro a realitzat una roda de premsa per intentar mitigar els rumors sobre qui és l'enemic del que escriu: “Amb l'últim escrit me plantejat l'objectiu de corregir a les persones que per no haver escrit bé els textos anteriors no entenen qui és el meu Enemic”. Igualment lamenta el baix nivell d'aquest text i espera i desitja que les properes entregues: "la inspiració sigui superior i surtin millor".
A continuació us adjuntem íntegrament el seu darrer text:

Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Des de la comandància general s'ha vist absolutament inpostergable realitzar un anàlisi complet i exhaustiu per resoldre els dubtes existents dins del propi exèrcit i sobretot al voltant d'aquest sobre qui-que és el l'Enemic.

Això és necessari per evitar primer de tot malestar entre les tropes i segon per fer callar les veus que sense cap tipus de coneixement ens insulten dient que lluitem per lluitar, que inventem enemics per així seguir lluitant, això no és cert. No s'inventa cap enemic, l'Enemic, existeix, i el definiré utilitzant una conversa entre la comandància i una nova aliada:


  • Aliada: us la heu de jugar sempre donant el 100%, sinó no es viu realment, i si fracasseu es torna a provar, però no es pot ser covard.


  • Comandància: tens raó, pensem igual, però ara no podem lluitar al 100%, masses batalles s'han perdut per no perdre una guerra i es va perdre, ara la guerra es un altra, però l'Enemic és el mateix, alguna cosa que no deixa a les persones ser felices, a nivell mundial això es diu capitalisme, al nostre nivell no te nom, és només l'Enemic.


  • Aliada: hi ha una cosa que es diu esperança, estic convençuda que per força les coses milloren que cal lluitar per poder ser feliç i que no es pot estar amagant el cap sota l'ala.


  • Comandància: No ens amaguem (com diu un aliat: Mai por!), però per guanyar una guerra a vegades cal reunir els exercits, entrenar-los bé i quan estiguin amb la moral a tope sortir a l'atac; no val la pena perdre esforços quan els objectius no son clars. Et podem assegurar que en "l'amor" no som uns covards, però en la guerra som uns estrategues.

L'Enemic, aquests enemic que no deixa ser feliç, no té cap forma, no es res en concret ni ningú, és alguna cosa que fa que la gent no tingui clar que vol, que genera dubtes, que enterboleix la raó, que fa egoistes que treu el pitjor de tothom, que no deixa veure l'estaca on estem tots lligats, que no deixa passar el vent de felicitat, que en definitiva no deixa estimar ni ser estimat.

I per què mai es cansa l'Enemic? Doncs molt senzill, per que no som prous lluitant contra ell, l'Enemic té masses aliats a tots els nivells, fins i tot a dins nostre que no ens deixen veure el bosc darrera dels arbres, que ens amaguen el camí cap a la felicitat.

Contra aquests Enemic lluitem, amb totes les nostres forces, com armes, les idees i l'amor i els canons plens de futurs millors.

Marc Navarro
Comandant en cap de tots els exèrcits.