diumenge, 9 de desembre de 2007

Fent de diari de Novembre

Doncs se m'acumulen les coses que vull dir; que he fet i vull explicar; i les reflexions que m'agradaria compartir. L'altre dia un compi em deia que una bitàcola és molt personalista e individualista, en part té raó, però depenen de com ho miris, per mi la bitàcola és el típic diari personal a qui li expliques coses que et passen pel cap o coses que fas interessants en els teus dies, amb la peculiaritat que és pública i ho pot veure la resta del món que està a la banda connectada de la fractura digital, una fractura digital que com no pot ser d'una altra manera (lamentablement) també és una fractura provocada per les desigualtats de classe, però d'això reflexionarem un altre dia, ara fem el diari del darrer mes:

El mes va començar a lo gran, coneixent a molt bona gent de Girona al fer una pujada a Barraques, dues nits de xerrar, música i fred que van anar acompanyades d'un gran dinar de dissabte a casa de l'Edu (Afro_style) aquí us deixo les fotos. Només van faltar els nens de la uni, és que en Kalle i l'Skitx tenien altres afers.


Amb encara la "resaca" festiva al cos va tocar l'evolució natural de començar a treballar de veritat (de veritat, pq les mitges jornades i fer de becari, doncs com no és gaire seriós) i he començat de consultor junior de Business Inteligence a una empresa que és diu 9tres per ara va de fàbula, encara que si hi hagués representant sindical aniria molt millor, per que hi ha coses que haurien de millorar...


Van passar els dies sense gaire a destacar i quan els i les comunistes catalans, amb una festa, recordàvem l'assassinat d'Ernesto 'Che' Guevara, on vam participar més de 500 persones i es va haver de tancar l'entrada a la sala per excés de gent, un altre lluitador comunista, aquest cop català, com en Gregorio López Raimundo ens deixava, i ens deixava una herència de lluita per una societat d'iguals, sense explotació de "l'home per l'home", per la emancipació de la classe treballadora a Catalunya i Espanya i molts/es a través de la roig-esfera el recordàvem. I també el recordàvem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dilluns següent.


El següent cap de setmana tocava un compromís amb Acció Jove, i la seva Escola de Formació de Joves Sindicalistes on com a CJC ens van convidar i era impossible refusar aquesta oferta. Aquell cap de setmana va ser un cap de setmana diferent on a més de la formació "teòrica" vaig absorbir un seguit de sensacions i impressions que et fan veure cada cop més clar la gran necessitat d'organitzar la classe treballadora per defensar els seus drets i per exigir-ne més dia rere dia i com a vegades les estructures que utilitzem per això i el que és pitjor algunes de les persones estan "obsoletes" o necessiten un "canvi radical" (un altre tema per estendrem en propers capítols), però el més important va ser el bon rollo amb algunes de les persones que allà vaig conèixer. Com a curiositat vaig rebre l'adjectiu utòpic una vegada d'un dels formadors.


Sobre la manifestació de les infraestructures ja vaig escriure :)


I durant tot el mes passat i el que queda d'aquest porto aprenent a marxes forçades la situació del món àrab i especialment de la zona Líban-Palestina-Israel amb un curs de l'associació Catalana per la Pau a base de conferències per gent de primera línia del moviments laics i progressistes (i per què no dir-ho, comunistes) d'aquest països que et donen una visió de profunditat sobre la situació política, econòmica i social impossible d'aconseguir d'una altre manera i imprescindible per comprendre el que està passant en aquella zona des d'inicis del segle XX.

I fins aquí el més destacat d'aquest mes!