dilluns, 9 de juny del 2008

Cinefòrum d'EUiA de Mataró: Milou en Mai

Dins del cicle de cinefòrum mensual que està realitzant Esquerra Unida i Alternativa de Mataró per el mes de juny toca la pel·lícula "Milou en Mai" una comèdia en que la cap de família mor enmig de les vagues del Maig francès de 1968 que porta a la família a una sèrie de discusions a mesura que la intensitat de la revolta augmenta. (Això m'ha semblat entendre de les sinopsis en anglès que he llegit).

Us convido a tothom a passar-se! Jo mi passaré! Ens veiem allà!

1 comentari:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

BONA IDEA! Coincidim en el tema i en la pel·lícula triada. A la Coalició de Premià de Mar vam fer un cicle que, a més d'aquest magnífic film de Malle, vam projectar Sympathy for the Devil de Jean-Luc Godard. Les activitats programades van portar unes seixanta persones a la sala. Es va fer una exposició de cartells del Maig 68 (que encara es pot visitar, els dimarts de 8 a 10 del vespre. coali: segle,5 premià de mar) i un parell de taules rodones amb Martí Rosselló, Jaume García, Àngel Pagès i Xavier Gascó -tots de l'entorn de la coalició-.

La meva reflexió sobre el maig68 és que cal valorar la seva vigència com esdeveniment que representa un assaig general de la revolta d'occident, una multiplicació de lluites antijerárquiques, un "agencement" antiedípic contra totes les formes de poder, un qüestionament dels aparells de dominació convencionals (exercit, família, escola, empresa, televisió...), una performance cultural irreverent i invectiva, una crítica als partits de dretes i d'esquerres clàssics, un toc d'alerta a les burocràcies sindicals, una impugnació de l'imperialisme americà, de l'estalinisme i de les dictadures bananeres i colonials i, sobretot, una herència que ens permet valorar les nostres vacilacions davant les disjuntives reforma/revolta que, massa sovint, ens paralitzen.
La meva experiència personal, minúscula i molt de base, em presenta molts interrogants i em planteja que totes les accions polítiques de l'esquerra per moderades que siguin, necessiten un dispositiu de contacte amb l'espectre del 68... quan es presenti un moviment constitutiu de canvi i portador de revoltes petites i grans, convé aparcar els càlculs institucionalistes i deixar que el moviment constitueixi el seu present. El dilema mereix actes com el que feu...quan volgueu, podem col·laborar en aquesta línia.
Salut i per sempre Maig!