divendres, 30 d’octubre del 2009

El llac Titicaca, el mar del Andes

Hi ha bastant gent que se'm queixa de que abans de marxar de viatge, durant més de dos mesos, em preguntaven com sabrien que tal estava i com m'anava tot; es queixen per què jo els dirigia a aquest espai de divagació personal ja que l'actualitzaria i estarien al dia, però que mentre he estat de viatge no le actualitzat gairebé gens!

És cert, el vaig actualitzar poc, però hi havia tant a fer, experimentar, descobrir i tant per veure que no estava com per seure gaire temps davant d'un ordinador, feia molt temps que no seia tant poc davant d'un ordinador durant tres mesos seguits.

Com a recompensa i per no haver de sentir que sóc un cabró per que no actualitzava el blog, doncs us deixo un primer vídeo-muntatge de fotografies que ha fet una companya de brigada sobre el llac Titicaca, afortunadament jo no surto a cap imatge, així que podeu gaudir més dels paisatges!

El Titicaca diuen que és el que queda d'un llac immens que hi havia a tot l'altiplà andí, però originàriament era un tros de l'oceà que pel moviment de plaques tectòniques va quedar comprimit entre muntanyes (altres signes d'aquest antic llac immens "oceànic" són els salars d'Uyuní i el de Coipasa al sud de l'altiplà fent frontera entre Bolivia i Xile i un altre llac que no recordo el nom a mig camí entre el Titicada i els salars). Realment sembla un petit mar a més de 3500 metres d'altitud, amb grans planícies gairebé desèrtiques al voltant esquitxades de petits boscos de grans arbres i amb un mural de fons de les majestuoses muntanyes dels Andes amb pics com l'Illimani de més de 6000 metres. Aquest llac fa de frontera "marítima" entre Bolívia i Perú que continua la frontera terrestre. Dins el llac hi ha dues illes, les illes del Sol i de la Lluna que han sigut utilitzades i ho són encara avui dia per a rituals i cerimònies espirituals i religioses de les diferents cultures andines que han habitat la zona.

La setmana que ve potser tindreu una altra entrega! :)