dimecres, 28 d’abril de 2010

Manifest PCC pel primer de Maig

Com sempre tinc el bloc una mica abandonadet, però no es pot fer gaire més, us deixo el manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya de cara al primer de maig. Ens veiem dissabte al carrer!

1 DE MAIG DE 2010

ORGANITZACIÓ I MOBILITZACIÓ FRONT LA CRISI

Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC)

La crisi que ens està colpejant i que ha produït a Catalunya més de 650.000 aturats i aturades no l’han creada els treballadors i treballadores, i per això no són aquests els que l’han de pagar. És producte del capitalisme especulatiu, de l’apropiació de recursos financers per part d’una minoria, l’oligarquia financera, que opera amb un afany ilimitat de lucre a qualsevol preu, fins al punt d’ensorrar projectes de vida amb l’atur, la precarització, les vides hipotecades i engegar en orris el futur del planeta. A casa nostra això s’agreuja per un model de creixement basat en el predomini de l’especulació en la construcció i d’altres sectors, i en les privatitzacions del sector públic que provoquen unes relacions laborals en què augmenta la precarietat, els salaris baixos i l’ocupació amb poca qualificació.

Aquest model econòmic a més está posant en perill el nostre model públic de polítiques socials, amb clares intencions privatitzadores per part de la patronal i la banca, disminuint prestacions i qüestionant el sistema públic de pensions.

De la crisi se’n pot sortir de diverses maneres: cedint a les pretensions de les grans patronals espanyola i catalana, o establint alternatives de defensa i extensió dels sistemes de protecció social i avançant cap a un nou model productiu, tal i com proposen els sindicats i en especial CCOO: és a dir, hi ha sortides conservadores, de dretes, o sortides d’esquerres.

La dreta i la patronal, per aconseguir els seus objectius, volen agenollar els sindicats i l’esquerra, volen imposar polítiques de trencament dels sistemes de relacions col·lectives, on primi l’individualisme i la no-política. Nosaltres i el sindicalisme de classe reclamem solucions polítiques basades en la col·lectivitat, i per tant en sistemes de protecció social públics i solidaris i en un model productiu basat en la indústria respectuosa amb el medi ambient i la creació de llocs de treball estables. En la generació d’activitat económica l’Estat ha d’assumir el paper que li correspon de motor i capdavanter.

Denunciem les pràctiques de corrupció instal·lades a les empreses i també a la política. Els sous i indemnitzacions multi-euro-milionàries, la corrupció fins al moll de l’os del PP a nivell general, que s’expressen allà on estan al govern, com és el cas de Madrid, València, Balears i un llarg etc., i alguns ajuntaments, les fundacions d’Unió Democràtica, els casos Gürtel i el Palau de la Música, la Fundació Trias Fargas, fan palès que les dretes, catalana i espanyola, estan ficades dins de les corruptel·les pròpies del sistema capitalista.

Només la dignificació i l’enaltiment de l’activitat política, la netedat i la vocació de servei a la ciutadania, eliminant les pràctiques alienes a l’ètica, de la qual les esquerres han estat capdavanteres, pot fer que la ciutadania i en especial la classe treballadora participi plenament dins de la vida política i social catalana, i això ho podem fer recuperant l’activitat política a les empreses i seguint lluitant per la unitat dels treballadors i de les esquerres.

Un govern de dretes a Catalunya seria un pas enrere per a la construcció nacional de Catalunya, seria regalar en safata un instrument com ha de ser el Govern de Catalunya als conservadors, que cada cop més es vinculen a solucions autoritàries i feixistes. Només cal veure on estem tots nosaltres en la duríssima confrontació d’aquest procés gens fàcil del nou estatut i de l’atac feixista contra la democràcia i les llibertats utilitzat en el cas Garzón.

Un govern de dretes de CiU+PP a Catalunya esdevindria un instrument per fer pagar la crisi als treballadors, treballadores i sectors populars.

Reforçar i enfortir CCOO, reforçar i enfortir EUiA, i reforçar i enfortir el PCC es la garantia per no lliurar Catalunya a les dretes, per avançar cap a un nou model productiu per a Catalunya, per reconstruir la classe obrera com a tal. És un pas per fer que les polítiques d’EUiA entrin en el món del treball, per la necessària unitat programàtica d’ICV-EUiA en el camí de la unitat de les esquerres, per una nova majoria d’esquerres i de progrés a la nostra nació; reforçar el PCC es donar passes importants cap a la trobada dels i les comunistes disposats a lluitar per a aquests objectius.

Finalment, en aquest 1 de Maig lluitem per l’internacionalisme al costat dels oprimits de tot el món, al costat dels pobles que a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica estan construint el seu futur amb independència i al costat dels treballadors i treballadores que lluiten per un millor projecte de vida i per unes condicions dignes de salari, protecció social i salut.

PER L’AVENÇ DELS SISTEMES PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL.

PER UN NOU MODEL PRODUCTIU

PER UN NOU INTERNACIONALISME DE FRATERNITAT I LLUITA

PER LA UNITAT DELS TREBALLADORS I DE LES ESQUERRES

PER LA UNITAT DELS I LES COMUNISTES

VISCA EL 1 DE MAIG!