Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
La feina ben feta,
qui no ho recorda?
una cosa molt nostre
en els moments de més glòria.
Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.
Tot està per fer,
podem aixecar el vol,
tot és possible,
escrivia Martí i Pol.
Joan Miró,
Pau Casals,
Pere Ardiaca,
des d'aquí, Universals.
El Comín amb la sotana.
Amb la veu, Ovidi Montllor.
Tu amb la falç i el martell,
jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
Fusters, lampistes, músics i escriptors.
Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.
I estimar el Partit és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
És millor que la sort.
No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,
marxistes-leninistes com sempre,
que no ens venci la son.
Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
Si fem les coses com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?
I el que facin els euros tan se val.
perquè la feina ben feta
ni te fronteres, ni te rival.
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
La feina ben feta,
qui no ho recorda?
una cosa molt nostre
en els moments de més glòria.
Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.
Tot està per fer,
podem aixecar el vol,
tot és possible,
escrivia Martí i Pol.
Joan Miró,
Pau Casals,
Pere Ardiaca,
des d'aquí, Universals.
El Comín amb la sotana.
Amb la veu, Ovidi Montllor.
Tu amb la falç i el martell,
jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
Fusters, lampistes, músics i escriptors.
Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.
I estimar el Partit és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
És millor que la sort.
No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,
marxistes-leninistes com sempre,
que no ens venci la son.
Una Joventut Comunista,
va ser el centre del món.
I quin és el secret?
-Es preguntava tothom-
Si fem les coses com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?
I el que facin els euros tan se val.
perquè la feina ben feta
ni te fronteres, ni te rival.
Deixo el vídeo pels pocs televidents i a més amb subtítols al castellà, pels amics que encara no en saben prou de català:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada