dijous, 11 de novembre de 2010

La iaia, tota una descoberta musical

Dimarts passat com a regal pel seu aniversari vam anar amb l'Anna al concert de la Final del Sona9. El Sona9 és un concurs de músics catalans i que cantin en català que fa més de 10 anys que intenta promocionar grups autòctons.

Doncs dimarts hi havia tres grups a concurs, amb l'Anna estavem d'acord que qui més ens va agradar va ser La iaia un grupet així melòdic amb pop i folk rollito Manel, que entre els altres dos grups, que anaven de surrealistes i no ho eren, ens quedavem amb els estrambotics Bläue ja que la seva música era millor que la dels PulpoPop. Els jurat ens va fer equivocar-nos en el pronòstic, va guanyar La iaia, però PulpoPop va quedar segon i Bläue darrers. A més el concurs van tocar els guanyadors de l'nay passat Mine! que sonen molt bé però la veu no s'acabava d'escoltar del tot bé. A més com que el Sona9 feia 10 any passava gent d'anys anteriors com The Gruixut's (que em van agradar molt i van fer de banda base per tota la resta, al meu parer de manera excel·lent), Relk, Amics de les Arts, Rauxa, Manel... Això va estar molt rebé, diferent músics cantant amb la companyia dels Gruixut's va fer cloure una bona nit de concert, amb una apoteosi final que havia de ser l'actuació dels de Manel, que em va agradar molt ja que com va dir el cantant dels The Gruixut's abans de començar a cantar Al Mar: "Quin luxe de coro que tindrem", en referencia a que els de Manel NOMÉS van fer de coro, em va agradar aquesta jugada per fotre una mica a la gent que semblava que només havia anat allà a veure Manel.

Us parlaré doncs dels guanyadors, de La iaia i el seu disc "El meu vaixell" que l'han autoeditat ells mateixos durant aquest 2010. Després d'escoltar 5 temes en directe i escoltat el disc diverses vegades, amb reafirmo en que són un grup de pop mig folk rollito melòdic amb bones veus, molta guitarra tocada ben sua i aportacions d'un contrabaix, sinó m'equivoco d'instrument, tot molt correctament instrumentalitzat. Això fa una bona combinació per les cançons més reflexives com “El meu vaixell”, "El gelat" i “Uh!” on parlen d'esperences, anyorances, amors i pors. Amb d'altres més catxondes com "Jo vull ser la meva iaia" on les iaies prenen el protagonisme ja que en molts aspectes voldriem ser com elles o "l'Havanera del modern" pels modernillos gafapasta i jerseis a ratlles. Per acabar "L'última cançó" que comença amb un passeu, passeu a lo Jaume Sisa i ens convida a conèixe'ls i ballar amb ells.

Jo m'apunto el nom del grup, i us recomano el mateix, ja que en sentirem a parlar, encara que només sigui pel fet de guanyar el Sona9 el que els permetrà fer un disc nou amb producció a un estudi professional i publicitat patrocinada a Enderrock, Ritmes.cat, TV3 i les emissores de CatRadio. Però si amb això no els sentim potser els passa com a els Amics de les Arts que pel Sona9 no van ni arribar a la final i ara estan fent cuartos!

A veure si divendres vinent (19-N) els puc anar a veure en acústic quan vinguin a Mataró al bar el Dau; encara que l'agenda sociopolítica enmig de campanya electoral i amb l'escola Ángel Rozas d'Acció Jove - Joves CCOO dubto que pugui :(