Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Nota de premsa:
Avui, el pèssim escriptor (qualsevol s'autoanomena això avui dia) Marc Navarro a realitzat una roda de premsa per intentar mitigar els rumors sobre qui és l'enemic del que escriu: “Amb l'últim escrit me plantejat l'objectiu de corregir a les persones que per no haver escrit bé els textos anteriors no entenen qui és el meu Enemic”. Igualment lamenta el baix nivell d'aquest text i espera i desitja que les properes entregues: "la inspiració sigui superior i surtin millor".
A continuació us adjuntem íntegrament el seu darrer text:

Analitzem l'enemic, per que mai es cansa?

Des de la comandància general s'ha vist absolutament inpostergable realitzar un anàlisi complet i exhaustiu per resoldre els dubtes existents dins del propi exèrcit i sobretot al voltant d'aquest sobre qui-que és el l'Enemic.

Això és necessari per evitar primer de tot malestar entre les tropes i segon per fer callar les veus que sense cap tipus de coneixement ens insulten dient que lluitem per lluitar, que inventem enemics per així seguir lluitant, això no és cert. No s'inventa cap enemic, l'Enemic, existeix, i el definiré utilitzant una conversa entre la comandància i una nova aliada:

• Aliada: us la heu de jugar sempre donant el 100%, sinó no es viu realment, i si fracasseu es torna a provar, però no es pot ser covard.



• Comandància: tens raó, pensem igual, però ara no podem lluitar al 100%, masses batalles s'han perdut per no perdre una guerra i es va perdre, ara la guerra es un altra, però l'Enemic és el mateix, alguna cosa que no deixa a les persones ser felices, a nivell mundial això es diu capitalisme, al nostre nivell no te nom, és només l'Enemic.



• Aliada: hi ha una cosa que es diu esperança, estic convençuda que per força les coses milloren que cal lluitar per poder ser feliç i que no es pot estar amagant el cap sota l'ala.



• Comandància: No ens amaguem (com diu un aliat: Mai por!), però per guanyar una guerra a vegades cal reunir els exercits, entrenar-los bé i quan estiguin amb la moral a tope sortir a l'atac; no val la pena perdre esforços quan els objectius no son clars. Et podem assegurar que en "l'amor" no som uns covards, però en la guerra som uns estrategues.
  

L'Enemic, aquests enemic que no deixa ser feliç, no té cap forma, no es res en concret ni ningú, és alguna cosa que fa que la gent no tingui clar que vol, que genera dubtes, que enterboleix la raó, que fa egoistes que treu el pitjor de tothom, que no deixa veure l'estaca on estem tots lligats, que no deixa passar el vent de felicitat, que en definitiva no deixa estimar ni ser estimat.

I per què mai es cansa l'Enemic? Doncs molt senzill, per que no som prous lluitant contra ell, l'Enemic té masses aliats a tots els nivells, fins i tot a dins nostre que no ens deixen veure el bosc darrera dels arbres, que ens amaguen el camí cap a la felicitat.

Contra aquests Enemic lluitem, amb totes les nostres forces, com armes, les idees i l'amor i els canons plens de futurs millors.

Marc Navarro
Comandant en cap de tots els exèrcits.

Una dedicatoria de Llibre

Un dia ja fa temps (menys del que em sembla) vaig escriure això a un llibre, en aquell moment li dedicava a una dona lluitadora, ara a totes vosaltres que sou doblement lluitadores:

Hola bonica,

Com sempre, mai se que regalar a ningú; però vaig pensar que aquest llibre, un llibre que parla de la vida d’una dona lluitadora, et podria agradar. Tu també ets una lluitadora, per sort no has hagut de patir moments històrics i personals tan difícils, ni els patiràs, espero, però crec que quan llegeixis el llibre, allò pel que Margarida va lluitar, durant uns anys va poder viure i és el que ens cal, el que ens portaria a un altre món, el món pel que va lluitar Lenin, el Che, Allende i molts d’altres famosos i encara més d’anònims, entre els qual et trobes.

I en aquesta lluita, en els granets de sorra que aportem ens vam trobar, un dia, en una reunió; i després ens vam conèixer, en majúscules, en aquell paradís caribeny paradigma del món pel que lluitem.

Maca que vegis en aquest llibre més motius pels que lluitar.
Molts petons.
T’estim.

Discurset del nene al Sopar Revolució

Doncs havia pensat dir això al IV Sopar Revolució, però al final, vaig perdre el paper i vaig improvisar una mica :)

Aquí va el text:


Bona nit,

Tranquil·litat que ja estem acabant la xerrameca, només queda dir una cosa, encara que molt important.

Suposo que en algun moment us haureu adonat que a tot arreu on es parlava d'aquest sopar Revolució sortia la frase: “Cap el 9è congrés, alegres i combatius!”Com la frase indica, a la Joventut Comunista estem de Congrés!

I que vol dir estar de congrés? Dons vol dir que ara més que mai es el moment d'explicar el nostre projecte, d'exterioritzar el que la gent jove comunista pensem sobre el que passa al dia a dia al nostre voltant, a la feina, als llocs on intentem estudiar, als nostres barris i ciutats, a tot arreu on ens movem els i les joves.

I a més de voler explicar el nostre projecte volem que tothom hi participi, que tothom digui la seva, que els hi sembla el que diem i el que pensem, que ens expliqueu les vostres experiències, les vostres, diguem-li lluites, per millorar les coses que passen al nostre voltant. Bàsicament volem que la gent amb ganes de transformar la societat, de construir-ne una de millor ens digui com ho està fent o com ho faria. Per que el nostre objectiu es enriquir-nos, es créixer, es fer-nos grans amb les vostres aportacions i es per això que hem editat la Carta a la Joventut, un fulls, on sobre 5 eixos de treball donem les nostres idees, xerrem sobre:

Emancipació.
Gènere.
Memòria històrica i lluita antifeixista.
Solidaritat.
Joves i dia a dia.

Sabem que hi ha moltes més lluites, moltes més coses sobre les que hauríem de dir la nostra, però volem que ens les digueu vosaltres, que entre tots i totes acabem aquesta carta.

I ara tornant per on començava acabaré d'explicar la frase Cap el 9è alegres i combatius! No ho diem per dir que som alegres, ho diem perquè amb el nostre projecte l'objectiu final que tenim és la felicitat per a totes les persones, ni tampoc ho diem per dir que som combatius, ho diem perquè entenem que cap altre projecte treballa per acabar d'arrel amb les problemàtiques que afecten als i les joves en el seu dia a dia.

Esperem no haver-nos fets pesats.

Amigues i amics: Salut, República i Revolució!
La lluita continua i la festa també.

La Guerra de les galàxies III (la resistència contraataca?)

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra personal (por amor luchamos...):

Después del último parte de guerra la resiténcia ha conquistado diversas zonas al Enemigo, este Enemigo se camufla con otra guerra, pero es el mismo y es igualmente peligroso ha hecho que la represión y persecución de los victoriosos haya disminuido o lo perezca al estar enfrascados en una lucha más compleja. En la anterior guerra se luchaba para no perderla y ahora se lucha en una nueva guerra para conquistarla. Esta lucha contra las Estrellas y la Luna (como diria el poeta), es casi más difícil que la anterior, ya que ambos bandos estamos agotad@s por derrotas recientes contra el Enemigo y esto provoca que los enfrentamientos sean pocos y suaves para no acabar de debilitarnos inútilmente.

Los negociadores del intento de conquista pacífica, en encuentro secreto en un bello pueblo del pirineo girondense, han aclarado las posiciones de ambos bandos, nosotros deseamos estar bien y mejorar la situación actual después del destrozo anterior y el imperio celeste: “no quiere liarla”. En opinión de nuestros negociadores esta respuesta es un pequeña victoria ya que implica un tiempo de paz que nos puede permitir cumplir los objetivos marcados.

Las altas esferas militares están convencidas que antes de las navidades esta guerra habrá acabado y son bastante optimistas a que la finalización sea victoriosa. Igualmente informan que el frente Gallego es complicado y si no se conduce bien nuestro aliado podría sufrir demasiadas bajas por culpa nuestra y no lo podemos permitir.

Más información cuando haya novedades en los frentes abiertos.

Marc Navarro, comandante en jefe.


L'he editat, pq hi havia coses que no encaixaven bé amb l'estil que els vull donar als "partes de guerra", bàsicament les referències al enemic no estaven ben fetes.

La Guerra de les galàxies II

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra post-electoral comença:

Un cop apareguts els resultats electorals la lluita serà aferrissada per aconseguir el clímax del poder, la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Afortunadament s'ha imposat el seny i dins el parlament s'han resolt el dubtes que tenia la ciutadania, una ciutadania dirigida per un camí post-electoral antidemocràtic, un camí de confrontació, un camí que no porta a enlloc, ho potser si, a la despolitització de la població, que per veure com es baralla gent no els cal mirar els telenotícies ni els debats polítics per que ja tenen Grans Hermanos i Salses Roses.

Tan costa entendre, per part de la dreta que ha de formar Govern qui aconsegueixi una majoria dins el parlament? Que per tant el Govern serà recolzat per una majoria (tan de diputats i diputades com de vots) plural, de nou, afortunadament, plural per l'esquerra.

I ara analitzem el pitjor d'aquestes eleccions, l'organització més votada, l'abstenció. Molta gent tenim clar que aquest model de democràcia representativa burgesa només serveix per desmobilitzar a les classes treballadores, per manipular-les i mantenir-les calladetes per que no molestin als poders econòmics. Es veu que ho estan fent bé, que cada vegada més gent es creu que no val la pena fer res i lamentablement els que ens creiem que es poden canviar les coses, que es poden fer, ja no millor sinó bé estem jugant al seu joc, estem fent les mateixes tonteries en èpoques electorals, mítings per sortir X segons al Mass Media i ens quedem aquí. Res de generar debat, de contraposar models, res d'anar on estar la nostra gent, els i les treballadores, els i les estudiants. Ens hem quedat en el mateix que els partits de dretes o socialdemocrates, no ens ho podem permetre més, hem de ser el carrer, i per ser-ho em d'estar presents al carrer.

No comentaré el sorgiment d'una nova força política, ja ho faré un altre dia, quan tingui més informació, per que la informació ens farà lliures :).