El cap de setmana del 16 al 18 de setembre, vaig assistir a la Fête de l'Humanité, la festa dels i les comunistes francesos, al Parc de la Courneuve prop de París. Tres dies de Festa per la que van passar més d'un milió i mig de persones tenia com a eixos centrals la unitat de l'esquerra i els processos de lluita contra el model neoliberal.Un gran event que una o diverses vegades s'ha de gaudir en primera persona, en porto dos, i on aquest cop a més he tingut el plaer de ser-ne part al xerrar dissabte a les 16:00h en un debat organitzat per la Jeunesse Comuniste de Paris sobre la situació dels i les joves a Europa, en especial a França, a la Grècia de les lluites contra els plans del UE i l'FMI i a l'Espanya i Catalunya del 15M. Un interessant debat on es va veure clar que som la gent jove la que estem i estarem en pitjors condicions per ser persones plenes i que cal la lluita de la joventut a l'ofensiva per no només defensar els nostres drets sinó per conquerir-ne més.
El debat es va cen
trar en la democràcia, el moviment 15-M i el seu futur com a mobilitzador del poble contra l'oligarquia. Un debat interessant per compartir visions de cap a on va amb gent d'altres països, tenint en compte que aquell cap de setmana les Marxes Indignades es trobaven a Paris sota la pluja i amb una posterior repressió policial.Per que pinten bastos, però també espurnes d'esperança, que passen per l'organització de la indignació cap a la resposta comú front l'enemic comú: les polítiques neoliberals de la UE i l'FMI centrades en desmuntar el pírric l'estat del casi-estar mentre es va imposant aquestes retallades reduint la democràcia i si cal a cops de porres.
Seguint amb la Festa però, també interessant el debat que van muntar l
a gent jove de la CGT on participava la companya Tania d'Acció jove - Joves de CCOO de Catalunya, amb gent jove del món sindical estudiantil i obrer francès, espanyol, grec... Molt interessant també tot el que té a veure amb el Front de Gauche i l'intent, espero que profitós, de l'esquerra francesa d'unir-se front els atacs a la classe treballadora, del que trobareu més informació a la Ratera d'un altre comunista català que corria per allà.A més sempre és bonic retrobar camarades francesos que has anat coneixen a diversos events, com la gent de Perpinyà amb qui vam viure al 2007 uns campaments de memòria històrica al voltant d'Elna, o els qui havies conegut a reunions de la Federació Mundial (WFDY), o qui vas conèixer el darrer any a la Fête de l'Huma 2010, o al Festival Mundial de la Joventut i els E
studiants a Sudàfrica 2010... creant així a més dels llaços polítics llaços d'amistat que converteixen la camaraderia encara més fraternal. Com també trobar camarades colombians, veneçolans, bolivians, vietnamites, nicaragüencs i un llarg etcètera, amb qui entre menjar i cerveses (o altres licors típics de la zona amb qui parles) comparteixes la situació dels respectius països.En resum, una Fête per viure i somiar. I a la que desitjo poder tornar l'any vinent!
No puc acabar però, agraint als i les camarades del Jeunesse Comuniste (MCJF), la magnifica acollida que sempre que he participat en alguna activitat seva m'han donat i que no deixen de sorprendrem havent-se superat aquest cop. En particular a la JC i UEC de París amb qui he compartit espai vital, debat públic però sobretot privat sobre la fragmentació i necessària unitat de l'esquerra i els comunistes a França i Espanya i el treball voluntari al seu estand. També agrair a la camarada Coliene la comparativa de mojitos pels estands i als i les camarades de la UJCE i el PCE pels riures fent caipirinhes i les converses sobre la necessitat de la unitat comunista que mostren que ens cal més discussió en comú, per llimar les molt petites diferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada