dimecres, 26 de gener de 2011

Per què no faré Vaga General demà

L'escenari abans del 29 de Desembre, era clarament de vaga general (VG) entre el 25 de gener (votació a les Corts del Pacte de Toledo) i el 28 de gener (Aprovació per decret de les noves retallades) ja que no hi havia cap intenció per part del Gobierno de diàleg. Però aquell dia el Gobierno obre les portes a la negociació i CCOO recupera la proposta ja realitzada al desembre del 2009 per intentar arribar a un acord global sobre jubilació, mesures socials per sortir de la crisi (pla foment treball joves i majors 55 anys), reforma laboral, pensions i negociació col·lectiva on participin de l'acord el Gobierno, els sindicats, la patronal i la resta de formacions polítiques, això és el que aprova el Consejo Confederal de CCOO de l'11 de Gener (mireu la web de ccoo.org i de la Fundación Primero de Mayo on està tota la info) amb 158 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions. Tot Catalunya va votar a favor. (Per més info mireu també el pdf d'un membre de Críticos amb la posició d'aquests i les conclusions del que farán).

Com podeu llegir al pdf anterior, la UGT ha rebutjat qualsevol mobilització de caràcter general durant el mes de gener, això ve donat a que diverses federacions de la UGT (entre elles la de Catalunya) pressionen a la seva direcció confederal, i en concret a Candido Mendez, per aturar les mobilitzacions ja que és CCOO qui està dirigint i capitalitzant el procés, això és el que desencadena els fets de gener d'anul·lació de la mobilització estatal del 22 de Gener per evitar generar tensions a UGT i que aquesta es despengi de la estratègia de lluita comú. Tenir també en compte que la UGT no vol desgastar més els seus (PSOE) de cara a les municipals i també que el PSOE està veient el desgast (14 punts el PP per sobre segons l'última enquesta) i vol arribar a un acord.

Penseu que un escenari de pacte unilateral d'UGT amb el Gobierno i CCOO anant a la VG seria un escenari desastrós per la classe treballadora espanyola. Com exemple tenim la Nissan on l'empresa planteja un referèndum en base al discurs de la por preguntant a la plantilla si accepta congelació salarial i treballar 15 dissabtes anuals sense cobrar i així la matriu de Nissan assignarà la producció de la nova pick-up a la planta de BCN; en aquesta situació CCOO i CGT es planten pel no (UGT recolza el sí) dient que no s'ha d'acceptar la retallada pel fet que era un retrocés respecte el conveni aprovat feia poc, que la pick-up ja estava assignada a BCN i la marxa enrere de l'empresa era només per atemorir, ja que BCN és la única planta de Nissan amb la tecnologia i formació dels treballadors suficient per fer la pick-up i com últim argument, que s'havien rebut diners públics per que vingués la pick-up a BCN i hi havia un acord Nissan matriu-Generalitat que ja estava signat i que Nissan ja havia anunciat. Finalment guanya el sí i per tant la classe treballadora surt molt perjudicada del procés de lluita tant a Nissan com també a nivell general al ser una demostració de divisió i per tant feblesa front les agressions patronals.

Les VG ni són un fi en si mateix, sinó una part més de la lluita per aconseguir millores per la classe obrera, normalment de caire econòmic en base a discutir la distribució de la plusvàlua; ni les organitzacions socio-polítiques (IU), ni els partits polítics les han de convocar, sinó que els sindicats i si pot ser de manera unitària per no trencar ni la unitat dels i les treballadores ni la unitat sindical. (per més info sobre això llegir article d'en Toni Salado, especialment la intervenció de Gregorio Lopez Raimundo al CC del PCE del 1977).

Respecte la VG convocada pel 27 de gener cal tenir en compte que ni el sindicat majoritari del país i de l'estat, CCOO, ni el segon sindicat, UGT, han convocat a la VG, però el que és més important és que als centres de treball no està havent ni assemblees de treballadors per preparar la VG ni arribant informació de la VG i els pocs díptics que s'han vist a Catalunya són més d'atac a CCOO que de propostes de solucions.

La VG a Euskadi cal llegir-la en clau nacional per una banda les lluites sector independentista tant aberzale (esquerra independentista extraparlamentària d'allà) com demòcrata-cristians (PNV) amb el PSE i PP al Govern i també ha intentar un desgast a nivell sindical de CCOO ja que en les darrers quatre anys ha passat d'una representació del 13% i tendència descendent, a una representació del 27% i tendència en augment.

La VG a Galiza és més sorprenent, però es pot entendre pel fet que al sindicalisme gallec li cal reivindicar-se. La Intersindical Galega ha convocat en base a les seves relacions internacionals i per competir amb la UGT que és la hegemònica a Galiza. Apart que des de fa anys que no volen cultivar gaire la relació amb CCOO ni UGT.

Com a nota internacional, a les reunions de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), on EUiA és membre (també IU i el PCE), tot el sindicalisme europeu enveja el sindicalisme espanyol per la capacitat de negociació que té, ja que a Portugal, França, Itàlia, Grècia totes les reformes s'ha fet sense cap tipus de negociació ni prèvia ni posterior amb el moviment obrer organitzat sindicalment, per tant hem de saber aprofitar la oportunitat de negociar, així que ara el que ens toca doncs és informar, explicar i debatre aquest canvi del discurs sindical, us recomano llegir el següent article d'un company de CCOO sobre el tema.

Tenint en compte que som nosaltres qui estem posant els morts en aquesta batalla: més de 4,5 milions de persones a aturades (i ja veurem els números de la propera Encuesta Población Activa que suposo rondaran els 5 milions), sous que sinó són congelats pugen un IPC del 1,2% mentre llum puja un 10% i gas gairebé el 5% els i les comunistes que hauríem de fer apart d'informar, explicar i debatre:

  1. Refermar el discurs de quin sindicalisme necessitem, que és un sindicalisme socio-polític, és a dir, que CCOO ha de fer política i ha de polititzar la seva gent a més de fer “assistencialisme laboral”, per què és la única manera de tenir un sindicat útil per la classe obrera i lluitar contra la burocratització latent d'aquest. Això s'està donant, un exemple és la trobada de delegats (les dues fotos són d'allà) que hi va haver dijous 20 de gener a la Farga de l'Hospitalet amb més de 4500 persones i on els sindicats parlaven de política i no només de sindicalisme, per tant cal preservar i enfortit aquesta capacitat de lluita política des dels sindicats, ja que eleva la consciència de la gent del sindicat i els fa anar més enllà de les lluites sindicals.

  2. Ens trobem en una situació d'acord i confrontació on cal acordar el que es pugui i mobilitzar el màxim per aconseguir com objectiu minimitzar els danys. Això passaria per mantenir el poder contractual dels treballadors, que és la base del sindicalisme de classe i sense el qual ens quedem sense sindicats de classe. NOTA: El poder contractual és la negociació col·lectiva actual en que en base a un conveni marc estatal és fan convenis provincials o d'empresa que es basen en aquests però el milloren per la força que té el MO a la zona/empresa. La negociació col·lectiva dels convenis és basa en la ultraactivitat que és el que vol eliminar el Gobierno i la Patronal. La ultraacitivitat d'un conveni és que quan un conveni caduca (solen ser tri o bianuals) el conveni es manté vigent fins que es signa un nou conveni entre sindicats i patronal, per tant a la taula de negociació parteixes del conveni antic (portés a la motxilla uns drets ja adquirits amb lluites i convenis anteriors) i per tant negocies en base a millorar-lo, i sinó doncs es manté el que hi ha, encara que estigui “caducat”. La proposta d'eliminar la ultraactivitat fa que t'haguessis a negociar partint des de zero, per tant tenint la motxilla buida de drets ja guanyats en les lluites anteriors i sortint a negociar amb molt males condicions. (espero no equivocar-me al explicar això, no sóc cap expert)

  3. Recolzar totes les mobilitzacions convocades pels sindicats com les ocupacions de les seus de la Seguretat Social el 25 de Gener o les manifestacions vàries (com a Múrcia) però sobretot tirar endavant la ILP contra la Reforma Laboral portant-la als centres de treball, als centres d'estudi i universitats, als barris... especialment després de constatar el fracàs ja anunciat d'aquesta, per què després de sis mesos de l'aprovació de la Reforma Laboral l'atur no ha disminuït, sinó que ha augmentat.

Cal tenir present a més tres coses, la primera que el MO organitzat és dèbil (CCOO major sindicat del país nomes 1,2 milions d'afiliats vs 4,6 milions de persones sense feina) amb una classe treballadora poc conscienciada, ¿o no recordem el que vam suar per aconseguir fer tirar endavant la VG del 29-S? Per tant ens trobem en el paradigma resistència o mort per la correlació de forces que hi ha a les Corts, per l'hegemonia social i ideològica de la dreta i per la feblesa general de l'esquerra transformadora i la situació de dretanització de tota Europa. La segona seria que una VG és fa per guanyar-la, ja que la VG és la última acció de fora que ens queda als i les treballadores per exigir els nostres drets i per tant o és victoriosa o la derrota serà difícilment recuperable a més tenint en compte la situació dita anteriorment. I finalment, la següent encara que conjuntural però ben real, és que en mig de la cuesta de enero no és el millor moment per fer una VG quan la classe treballadora està encara més en números vermells després de les festes nadalenques.


5 comentaris:

Juan M. Rodríguez ha dit...

Nosé perquè etiquetes al PCE en una entrada tan socialdemòcrata...

Juan M. Rodríguez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juan M. Rodríguez ha dit...

És el comentari més suau que he pogut deixar (per respecte)

Marc ha dit...

JuanMa gràcies pel comentari, jo sí sé pq etiqueto el PCE, però no passa res.

Si creus que l'entrada és socialdemòcrata cap problema, per tu sóc socialdemòcrata, no m'importa mentre demà estiguen a les mobilitzacions colze amb colze.

Salut camarada.

xabre ha dit...

http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/?id=317