Lliçó zero: lamentablement la idea de que l'esquerra no va unida la tenen la gran majoria de les persones d'esquerres i no es d'estranyar, ens ho hem guanyat a pols per la nostra història recent. Primer el PSUC, després diverses unions i trencaments PSUC-PCC, IC... A l'Estat el tema d'IU i la posterior Nueva Izquierda... Més recentment el tema de la marxa de gent d'IU i d'ICV-EUiA cap a IA-Revolta Global... Tot en sí un despropòsit.
Però tornant a la idea central. Diria que cap al 2001 vaig iniciar-me en això de la participació en organitzacions de l'esquerra participant a EUiA de la meva ciutat quan ja anava ja en coalició amb ICV. Allà dins em trobo que a les reunions es discutia més en el mal sentit de la paraula que en el sentit de discussió que és el debat, la posada en comú, l'arribada al consens i tirar endavant els acords col·lectivament. Amb aquestes arriba un moment en que la situació és insostenible i peta EUiA, peta ICV i ens quedem a quadres gairebé quatre gats.
Primera lliçó apresa a base de rebre cops per totes bandes: la confrontació interna de l'esquerra la porta a la pèrdua de la seva força interna (disminució en militància quantitativament i qualitativament perdent molta i molt bona gent) i òbviament externa (de projecció, de proposta, d'implicació i de transformació de la societat), a la seva disgregació en diversos corrents, amb gent que se'n va a casa i a la confrontació personal i destructiva, vamos un mal rollo en general.
El problema d'aquesta primera lliçó es que va ser massa dura, massa gent va rebre masses cops, però de tot s'aprèn i va sorgir una segona lliçó: quan hi ha vida hi ha esperança. Val me'n vaig al tòpic, però és així, avui quatre anys després i passant molts despropòsits, molt errors, masses assajos, però amb molta il·lusió tenim una cosa que ni ens podíem imaginar tenim una gent d'Esquerres que treballem Units i per un projecte Alternatiu per Mataró sota un nom que no ha canviat, el d'ICV-EUiA, però amb una manera de fer, se'ns dubte millorable i que millorarem, però que ojala haguéssim tingut fa temps i hagués evitat l'explosió prèvia a la primera lliçó.
Un bon exemple serà el camí cap a les eleccions municipals, treballem amb el que tenim fent tot el que podem i un bon exemple són aquests vídeos de pre-pre-campanya sobre diferents temes dels que volem parlar amb Mataró. Però un millor exemple és el treball conjunt a ICV-EUiA Mataró Nord o el bon ambient del grup APEEL, grup que és la direcció permanent de la Coalició local i que estem funcionant a bon ritme. És cert ens falta més, hem de donar més de sí, però això passa per tenir més organització d'EUiA, més organització d'ICV però sobretot i el que és el salt qualitatiu més organització d'ICV-EUiA.
Qui hagi aguantat llegint fins aquí es preguntarà doncs a que bé el títol de l'article: “coalició o col·lisió” cert, perdó, divago; però ho veia necessari per que qui ho llegeixi i no conegui com i on invertiexo hores pel projecte d'EUiA i de la Coali podia entendre malament el que ve a continuació, a més a més, això ho hauria d'haver escrit abans però entre estar fora del país i les festes nadalenques en família doncs em calia un temps d'adaptació i de posada al dia, al ajo:
Sento indignació i sobretot tristor per què després de tantes lliçons que dona la vida encara avui hi hagi gent dins la coalició ICV-EUiA que ja no posi pals a les rodes sinó que amenaci en deixar-nos sense rodes, sense motor i sense camí comú. Puc entendre que això passi a alguna localitat on hem d'esforçar-nos per millorar-ho però que sigui el màxim dirigent d'ICV i el meu cap de llista d'ICV-EUiA produeix una indignació i una ràbia només superades per la tristor que en una situació com la que estem vivint on dia rere dia es roben drets i batalla rere batalla nosaltres som qui posem els morts en forma de milions de persones aturades, centenars de milers de persones desahuciades de les seves llars, retallades salarials (al sector públic i al privat) i lamentablement una larga llista; que la persona que representa públicament la Coali digui a la premsa que es planteja trencar-la és d'una poca visió política, d'una ceguesa que fa pensar-te que persones com aquesta no han de tenir tasques de direcció de la nostra Coalició ja que amb persones així no aconseguirem la confiança de la gent per sumar-se i treballar conjuntament amb nosaltres per guanyar les batalles del dia a dia per millorar la vida de la majoria del nostre poble. Per què per treballar amb algú conjuntament, colze amb colze només cal una cosa, molt difícil d'aconseguir però molt fàcil de perdre i s'anomena CONFIANÇA.
I la confiança es guanya dient el que pensem i fent el que diem i per tant complint els acords aquí, allà o més enllà. I un acord amb la ciutadania és presentar-se sota les sigles d'ICV-EUiA i per tant no trencar ICV-EUiA, i un acord és signar un pacte electoral amb EUiA i complir-lo, per què el contrari ja no és només malferir la relació interna d'ICV-EUiA sinó també trencar l'acord amb la ciutadania.
Finalment i per acabar només vull afegir que la coalició tal com la tenim avui està estancada, i l'estancament produeix una marxa enrere de la capacitat política d'aquesta. Només la farem avançar en base a aprofundir el camí cap la coalicó politica (com deiem EUiA en els acords de la 5ena Assemblea) i en base ha tenir credibilitat i per la credibilitat és bàsic que els acords signats es compleixin, sinó ningú es sumarà a ampliar la Coalició amb més sensibilitats a l'esquerra del PSOE-PSC.
A Mataró la majoria de gent d'ICV-EUiA hem aprés les lliçons, ho demostrem dia a dia, desitjo que les nostres direccions s'adonin que no ens podem permetre de caure un altre cop amb la mateixa pedra.
PD: qui em coneix sap que això que poso aquí li diré a qui calgui i ho diré on calgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada