A terres argentines: Salta

Després d'un viatge de 6 + 13 hores en dos autobusos d'Asunción fins a Salta he arribat a terres del nord d'Argentina.

Salta és un gran ciutat enmig de muntanyes on el seu atractiu és fer rutes per les muntanyes de les rodalies ja que la pròpia ciutat pel que he vist no entenc com li diuen la linda.

Aquí es sorprenen la psicosis per la Grip A a alguns llocs... especialment als bans on es fan cues llarguíssimes a l'exterior per no acumular gent dins. Una altre cosa que no entens és que els bancs estan a tope de gent des de les 9 fins les 12 i pico, no se que fa la gent al banc, a més els carrers estan a plens també i juraria que no és feriado.

Res, ara marxo a una muntanyeta del costat de 1454m a fer cames i a comprovar la resisitència de l'estòmac després d'haver dinat al mercat públic. Demà cap a Tilcara.

Inici de viatge ben tranquil

Dissabte ven d´hora començáva el viatge, arribava amb trnaquilitat a Madrid a les 11:00 del matí i un cop comprovat l´horari del vol de la tarda a passar el dia al Prado on em va impactar especialment Velazquez.

A mitja tarda vaig tirar cap a l´aeroport on vaig trobar una cua immensa per demanar la targeta d´embarcament, 450 persones volàvem en aquella avió que oferia poques comoditats a pesar d´estar gairebé 11 hores a dins. Primer calor, després fred ja que no quedaven mantes ni coixins, cosa que m´ha provocat un refredat. Direu, un refredat no passa res, doncs no! Tant a l´aeroport de Santa Cruz (Bolivia) com de d´Asunción (Paraguay) la majoria de treballadros amb mascareta i si tossies una mica massa et preguntaven com estaves si havies tingut febre, tot paranoics per la grip AH1N1. A Paraguay aquesta grip AH1N1 a mort 4 persones mentre la grip convencional na mort 900...

A part del refredat tot perfecte, els vols puntuals, la motxilla va aparèixer per la cinta de l´aeroport, vaig arribar a la terminal de omnibus amb un taxi compartit amb dos bascos i finalment després de comprar el bitllet de bus cap a Resistencia (Argentina), on compraré un altre cap a Salta, amb un colectivo (bus públic) vaig anar fins al costat de casa l´Eugenia.

Així que cap problema, he descansat molt per preparar les 18 h de bus de demà i he fet un bon passeig per Asunción on me tallat el cabell i comprat un cinturó que un pantaló sem cau i he conegut la seu del P-MAS, al setembre ja farem més al Paraguay.

Ara ja es de nit i són gairebé les 18:00 a veure que sopem, que començo a tenir gana que dinen molt aviat aquí. Ens llegim!

PD: no hi ha fotos, pq no ne fet cap.

2 dies! 2 dies!

Aquest títol que va ser el lema (hi diria que encara és) dels i les conductores dels autobusos de Barcelona és el temps que em queda abans de marxar de viatge durant una temporadeta: 75 dies.

Ara tinc els nervis previatge, sobretot per que de les coses necessàries encara no les tinc totes: farmaciola, necesser, llibreteta amb telèfons i adreces i potser no tinc assegurança encara per que la companyia amb qui vaig comprar els vols diu que no la vaig contractar i jo dic que sí! (quin estrés i quin cabreig!!)

Suposo que en 2 dies ho tindré resolt, sinó ja m'ho muntaré! Total, la ruta tampoc és tan xunga, recorreré el Cor de Llatinoamèrica: arribada a Asunción capital del Paraguay, on faré un parell de nits abans de la sortida per passar uns quants dies pel Nord Oest d'Argentina en el camí d'entrada a Bolívia; on visitaré el sudoest del país passant per Uyuní, Potosí i Sucre abans d'arribar a Santa Cruz de la Sierra on estaré un mes de Brigada de Solidaritat amb la brigada 9 d'Octubre de Moviment de Brigadistes. Un cop acabada la brigada sortint des de Santa Cruz baixaré pel Chaco fins arribar de nou a Asunción per passar els dies que quedin.

Sé que els principals problemes seràn les diarrees, el mal d'altura i les picades de mosquits que podrien ser xungues (zona de dengue i alguna zona aïllada de malària), però dubto que em destorbi davant de tot el que descobriré.

Intentaré dur un diari de viatge i plasmar el més important en aquest bloc.

Ens anem llegint!

Ahir una tarda nit ben estranya

Doncs si, ahir havia d'anar per la tarda a un concert rumbero al festival esperanzah i la Marieta em va deixar plantat :( això que anar de concert era el seu regal d'aniversari, però la tarda podia anar a pitjor:

A casa comprem un cotxe nou per què el vell ja no donava per gaire més i quan mon pare anava camí al concessionari per deixar el vell, el cotxe li ha dit que ja no es movia més, vinga doncs, truca l'assegurança, que vinguin, els nervis de quedar-se tirat enmig BCN, sort que tot ha anat ràpid i em cel·lebrat la compra del cotxe fent uns granitzats de llimona ruixats amb birra.

Un cop passat això la proposta de teatre amateur "Txistorra", de la mà del grup Pessigolla Beltzak al Euskal Etxea de Barcelona sem feia complicat de païr, sobretot anant sol, igual passava amb el sopar a ca la Marieta, la cabrona em planta i vol que vagi de sopar a se casa... Així que amb el tren cap a casa amb mon pare i el seu amic comentant les seves i les meves troperies amb les dones fent riures i acaparan mirades incriminatòries de la resta del vago cada vegada que reiem.

Per acabar-ho d'adobar a Mataró es podia escollir entre el sopar a ca les Garcia i el seu grup amb qui vaig passar una gran berbena de Sant Joan (mirar imatges a facebook) o sopar a ca n'Elena amb n'Edgar, n'Hector i n'Eli per després anar a un concert de Musik N Viu a Granollers. L'opció del sopar i posterior concert em feia més gràcia i cap allà! Us deixo a sota un vídeo gravat amb el mobil durant una de les cançons de Manolo Kabezabolo (gran descobriment, per lo divertit que no per la qualitat de la música). I un altre vídeo d'una canço bonica d'ell.





Per últim vam acabar al Clap, que estrany!
Avui platja i després més, no?

Al meu Partit i a la meva Joventut!

El passat divendres començava la Festa dels i les Comunistes de Catalunya, la Festa Avant del PCC, i aquesta començava amb un plat ben fort, una conferencia sobre Palestina en aquest any que va començar amb la sangria de l'estat terrorista d'Israel sobre Gaza. El vespre continuava amb la Festa Revolució 2009 en Solidaritat amb Palestina, la Festa dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya, una festa per la que si vam passar molts amics i amigues dels CJC i també centenars de persones solidàries amb el lluitador poble de palestina. La Revolució va ser magnifica a pesar de l'estrés i el cansament, va ser una molt bona festa!

El dissabte al matí, després d'anar a dormir ben entrada la matinada, hi havia conferències polítiques del Partit de cara al 12è Congrés del PCC, de Moviment Obrer, de Moviment Popular i del Moviment Unitàri mentre camarades de les cel·lules del Moviment de Solidaritat i de l'Àrea Cultural del Partit organitzaven l'excel·lent paella del dinar i la posterior cloenda amb una obra de teatre de titelles sobre Palestina i l'emotiu homenatge pòstum a l'estimat, l'imprescindible camarada Alvar Badia.

En quan les tingui, penjaré fotografies i vídeos de tot!

Per últim us deixo un poema que es va llegir en memòria de l'Alvar i que em vull fer meu.

A MI PARTIDO
Pablo Neruda

Me has dado la fraternidad hacia el que no conozco.
Me has agregado la fuerza de todo los que viven.
Me has vuelto a dar la patria como en un nacimiento.
Me has dado la libertad que no tiene el solitario.
Me enseñaste a encender la bondad, como el fuego.
Me diste la rectitud que necesita el árbol.
Me enseñaste a ver la unidad y la diferencia de los hombres.
Me mostraste cómo el dolor de un ser ha muerto en la victoria de todos.
Me enseñaste a dormir en las camas duras de mis hermanos.
Me hiciste construir sobre la realidad como sobre una roca.
Me hiciste adversario del malvado y muro del frenético.
Me has hecho ver la claridad del mundo y la posibilidad de la alegría.
Me has hecho indestructible porque contigo no termino en mí mismo.