dimarts, 18 de novembre de 2008

L'estaca de Rivas

L'altre dia a l'assemblea de Rivas en un dels no pocs intervals on esperàvem dins l'auditori la gent de la nostra delegació cantàvem cançons i va sortir l'Estaca de Lluís Llach, em va agradar molt que a més de les típiques cançons de la lluita republicana també sortís aquesta, encara que en aquell moment podia ser mal interpretada per algú del plenari. Aquesta canço en el seu moment va ser un clam per la unitat contra el franquisme on estirant tots junts podiem fer-lo caure, i ara em d'anar més enllà em d'estirar totes per rellançar/refundar IU i vencer al capital. Per tot això, que avui us la poso aquí:

L'estaca
Lluís Llach

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...